PD:Filosofia del Llenguatge II

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Filosofia del Llenguatge II

Codi de l'assignatura: 360965

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Josep Macia Fabrega

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 6

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials

	- Teoria		45
	- Teoricopràctica		5

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

— Poder llegir i comprendre textos de filosofia en anglès.

Competències que es desenvolupen

-	Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

-	Capacitat de presentar temes i qüestions filosòfiques amb claredat, oralment i per escrit.
-	Capacitat d'usar i de comprendre la terminologia filosòfica especialitzada.
-	Comprensió clara dels problemes, les teories i els arguments principals propis dels camps de la lògica, la metafísica, l'epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (disciplines enteses en un sentit ampli).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Conèixer algunes de les contribucions contemporànies més significatives en l’estudi filosòfic de les relacions entre el llenguatge, el pensament, la conducta humana i la realitat extralingüística.

Referits a habilitats, destreses

— Ser capaç d’identificar i analitzar els arguments que ofereixen els diversos autors per a les seves tesis, i ser capaç de crear arguments propis per defensar tesis filosòfiques.

Referits a actituds, valors i normes

— Mantenir una actitud crítica en la lectura de qualsevol tipus de text i en la discussió de qualsevol temàtica.

Blocs temàtics

1. Actes de parla

2. Intencions i significat: el programa de Grice

3. El significat com a ús en les «Investigacions» de Wittgenstein

4. La concepció chomskiana del llenguatge

Metodologia i activitats formatives

En cada grup de l’assignatura es tractaran com a mínim tres dels quatre temes esmentats en el temari. L’estudi de cada tema del curs es farà sobre la base de la lectura i discussió d’un text central breu. A les classes, la professora o professor explicarà els diferents temes del curs, i també es comentaran i es discutiran els textos seleccionats, que els estudiants hauran d’haver llegit prèviament. La professora o professor proposarà que es facin exercicis que busquen ajudar a comprendre i assimilar millor els temes tractats; caldrà fer aquests exercicis (que es corregiran a classe) com a part de les activitats no presencials i de treball autònom.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Requisits per acollir-s’hi: no hi ha requisits addicionals als requisits generals establerts per la normativa.

Caràcter: individual.

Característiques: dos exàmens parcials de tipus teòric/pràctic. Cada examen representa entre un 40 % i un 60 % de la qualificació final. La distribució exacta l’assenyala cada professor abans que es faci el primer examen parcial.

Període temporal: el primer examen parcial serà cap a la meitat del període de classes i el segon al final d’aquest període.

Avaluació única

Requisits per acollir-s’hi: s’hi podran presentar tots els estudiants que no hagin fet el segon examen parcial. (Segons la normativa, per fer avaluació única cal lliurar una sol·licitud demanant acollir-se a aquesta convocatòria; en aquest curs, es podrà emplenar aquesta sol·licitud el mateix dia de l’examen d’avaluació única (es facilitarà l’imprès junt amb l’examen). Per tant: el termini per lliurar la sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única serà el mateix dia que la data oficial de l’examen d’avaluació única).

Caràcter: individual.

Característiques: examen únic, presencial, de tot el temari impartit, incloent les classes pràctiques.

Data: establerta en el calendari docent.

Reavaluació

Requisits per acollir-s’hi: s’hi podran presentar tots els alumnes que no tinguin encara aprovat el curs.

Caràcter: individual.

Característiques: examen únic, presencial, de tot el temari impartit, incloent les classes pràctiques.

Data: l’establerta en el calendari docent.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

LYCAN, W. (2000) Philosophy of Language. A Contemporary Introduction. New York: Routledge

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

PÉREZ OTERO, Manuel (2001): Aproximació a la filosofia del llenguatge. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

GARCÍA-CARPINTERO, M. Las palabras, las ideas y las cosas. Barcelona: Ariel Filosofía , 1996

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

SOAMES, SCOTT, (2003) Philosophical Analysis in the Twentieth Century. Volume II: The Age of Meaning

Llibre de text avançat que tracta alguns dels temes del temari

GARCÍA SUAREZ, A. Modos de significar: una introducción temática a la filosofía del lenguaje. Madrid: Tecnos, 1997.

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

VALDÉS VILLANUEVA, L. M. (Comp.) La Búsqueda del significado: lecturas de filosofía del lenguaje. Madrid: Tecnos, 2000

Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

MARTINICH, A.P. The Philosophy of Language. Oxford: OUP. 1085. (4a edició: 2000)

Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

LUDLOW, P. (1997), Readings in the Philosophy of Language MIT Press. 1997

Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

PÉREZ OTERO, Manuel y GARCÍA-CARPINTERO, Manuel (2000): Filosofía del lenguaje. (Texto Guía), Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 2000.

Presentació molt esquemàtica dels temes inclosos al manual Pérez Otero, M. (2001): Aproximació a la filosofia del llenguatge. Inclou exercicis pràctics i altres qüestions per a l’avaluació.

LOCKE, John (1690): Ensayo sobre el entendimiento humano, México, FCE, 1956. Publicación original: 1690.

Alguns fragments d’aquest llibre són una lectura bàsica per al tema: "La teoria ideacional del significat"

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigaciones filosóficas, Madrid, Crítica, 1988. Publicación original: 1953.

Alguns fragments d’aquest llibre són lectura bàsica per al tema: "El significat com a ús en les «Investigacions» de Wittgenstein"

WITTGENSTEIN, Ludwig (1958): Los cuadernos azul y marrón, Madrid, Tecnos, 1968. Publicación original: 1958.

CHOMSKY, N. (1986): Knowledge of Language: Its Nature, Origin and use New York: Praeger. Cap. 2 (trad. cast. El conocimiento del lenguaje. Madrid: Alianza Editorial, 1989).

Article

GRICE, H. PAUL “Meaning” (1957), The Philosophical Review, Vol. 66, No. 3. (Jul., 1957), pp. 377-388 (recollit a A.P. Martinich (2000)) (trad. cast. a Valdés (1999): «Significado»)

Text bàsic per al tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

GRICE, H. PAUL (1975), “Logic and conversation”, recollit a A.P. Martinich (ed) (2000). (trad. cast. a Valdés (1999): «Lógica y conversación»)

Text bàsic per al tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

PAGÈS, JOAN (20003), “L’anàlisi de la noció de significat de P. Grice”. Dossier electrònic.

Dossier electrònic que resumeix els continguts de part del tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

PÉREZ OTERO, Manuel (2003) “Significación no literal”. Dossier electrònic.

Dossier electrònic que resumeix part del contingut del tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

AUSTIN, JOHN, L. (1961), “Performative utterances”, a A.P. Martinich (ed) (2000). (trad. cast. a Valdés (1999): «Emisiones realizativas»)

Lectura bàsica per al tema: Actes de parla

Pàgina web

The Stanford Encyclopedia of Philosophy, Edward N. Zalta (ed.)

Excel·lent enciclopèdia de filosofia accessible gratuïtament, en línia.