Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Metanarratives

Codi de l'assignatura: 363608

Curs acadčmic: 2014-2015

Coordinaciķ: Josep Rovira Cuadrench

Departament: Departament de Biblioteconomia, Documentaciķ i Comunicaciķ Audiovisual

crčdits: 6

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricoprāctica

Presencial

 

40

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autōnom

50

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'utilitzar les tecnologies de la comunicaciķ i de la informaciķ necessāries per a l'exercici de la professiķ a fi d'aprendre, comunicar-se i compartir coneixement.

   -

Capacitat per comprendre l'evoluciķ contínua de la comunicaciķ audiovisual i saber-se adaptar als seus canvis.

   -

Capacitat per analitzar els llenguatges i models audiovisuals, entendre'n els principis teōrics i saber-los aplicar.

   -

Capacitat per analitzar i interpretar el discurs audiovisual i la seva intenciķ comunicativa.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Conèixer els diferents aspectes de la narratologia i les diferents perspectives teòriques de les metanarratives.

 


Analitzar la repercussió de la teoria postmoderna en la creació de discursos.

 


Comprendre la relació entre els conceptes metanarratius i el discurs artístic com a nova manera d’entendre la realitat.

 

Referits a habilitats, destreses


Identificar elements narratius i metanarratius en una obra literària.

 


Analitzar el llenguatge artístic des de la perspectiva metanarrativa.

 


Produir peces audiovisuals creatives fent servir un llenguatge que experimenti la reinterpretació dels significats de la realitat.

 

Referits a actituds, valors i normes


Valorar la capacitat crítica i especulativa.

 


Valorar el llenguatge artístic com a metanarrativa moderna.

 

 

Blocs temātics

 

1. Introducciķ a la narratologia

1.1. Els sistemes formals lineals. El text

1.2. Els components d’un relat

2. Introducciķ a les metanarratives

2.1. Postmodernitat i grans relats: Jean-François Lyotard i Ludwig Wittgenstein

2.2. Postestructuralisme i deconstrucció: Jacques Derrida

2.3. Introducció a l’anàlisi del discurs

2.4. Discurs i poder: Michel Foucault

2.5. Identitats postmodernes: Judith Butler i Slavoj Zizek

3. Experimentaciķ audiovisual i videoart

3.1. Els diversos conceptes de la metanarrativa audiovisual

3.2. Anàlisi i experimentació de sistemes multilineals

3.3. El treball en diverses plataformes i la relació amb l’espectador

3.4. Introducció al videoart i la reinterpretació metanarrativa de la realitat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


Cada setmana es fa una sessió de grup gran, en què s’exposen les perspectives teòriques i conceptuals de les metanarratives, i una sessió pràctica, durant la qual l’alumnat porta a terme un projecte d’experimentació audiovisual. Aquests projectes són objecte d’avaluació i es fan tant a classe com a diferents centres d’art de la ciutat. A més, regularment hi ha activitats a l’espai virtual de l’assignatura i es fa un seguiment de les activitats d’autoaprenentatge de l’alumnat. Puntualment, també s’organitzen activitats obligatòries addicionals, com ara classes magistrals o conferències d’especialistes.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 


L’avaluació continuada requereix que cada estudiant participi activament en els projectes al llarg de tot el curs. La puntualitat i la qualitat de les activitats que s’han de dur a terme són, doncs, aspectes importants. Els alumnes han de formar grups de treball de cinc persones, que s’han de mantenir al llarg del semestre, per elaborar els dos projectes de l’assignatura.


El primer projecte correspon a la part pràctica de l’assignatura. Els grups han de fer al llarg del curs un treball de recerca, anàlisi i reflexió a partir d’un projecte artístic o videoart, en el qual es desenvolupin diverses formulacions metanarratives. Amb això, cal generar una peça audiovisual, de deu minuts com a màxim, que prengui com a base la reflexió artística i que experimenti amb les diverses possibilitats d’expansió del llenguatge clàssic tradicional. Aquesta peça s’acompanya d’una memòria escrita i s’ha de presentar a classe durant les setmanes posteriors. Aquest projecte (vídeo i memòria) té el valor d’un 40 % de l’avaluació final de l’assignatura.


En el segon projecte es treballen els aspectes teòrics de l’assignatura. Per grups, els estudiants han de llegir una obra literària i fer-ne una anàlisi narrativa i metanarrativa. Cada obra la pot triar un màxim de dos grups. Cada grup ha de fer com a mínim dues tutories amb el professor responsable d’avaluar el projecte. En acabar, les memòries escrites i els treballs es defensen en una presentació grupal a classe. Aquesta activitat té el valor d’un 30 % de l’avaluació final de l’assignatura.
 
El 30 % restant s’avalua mitjançant una prova escrita final que recull tots els continguts de l’assignatura.

 
Reavaluació
Només poden acollir-se a la reavaluació els alumnes que hagin suspès l’assignatura amb una qualificació entre 4 i 5. El professor demana a cada estudiant una activitat específica que demostri l’assoliment de les competències no adquirides en l’avaluació ordinària. Després de la publicació de les qualificacions finals i durant el període de revisió, l’alumne ha de posar-se en contacte amb el professor per conèixer el procediment que ha de seguir per superar les competències i els objectius formatius.

 

Avaluaciķ única


La sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única s’ha de lliurar a la secretaria del centre, si escau, durant els vint primers dies naturals a comptar de l’inici del semestre o de la data en què s’hagi fet efectiva la matrícula o l’ampliació de la matrícula, si és posterior a l’inici del semestre.
 
L’avaluació única consta de les mateixes activitats que l’avaluació continuada: projecte d’experimentació audiovisual (40 % de la nota), anàlisi narrativa i metanarrativa d’una obra literària (30 % de la nota) i prova final escrita (30 % de la nota). En aquest cas, però, s’elaboren de manera individual. El lliurament de les memòries i les peces audioviduals, com també la prova final, es fan en una data que es comunica a principi de curs.

 
Reavaluació
Només poden acollir-se a la reavaluació els alumnes que hagin suspès l’assignatura amb una qualificació entre 4 i 5. El professor demana a cada estudiant una activitat específica que demostri l’assoliment de les competències no adquirides en l’avaluació ordinària. Després de la publicació de les qualificacions finals i durant el període de revisió, l’alumne ha de posar-se en contacte amb el professor per conèixer el procediment que ha de seguir per superar les competències i els objectius formatius.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Brea, José Luís. La era postmedia: acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales. Salamanca: Consorcio Salamanca 2002 : Centro de Arte de Salamanca, cop. 2002. 186 p. (Argumentos (Centro de Arte de Salamanca); 1). ISBN 84-95719-05-3.

Catāleg UB  Enllaç

Gaudreault, André; Jost, François. El relato cinematográfico: cine y narratología. Barcelona: Paidós, 1995. 172 p. (Paidós comunicación; 64). ISBN 978-84-493-0092-9.

Catāleg UB  Enllaç

Lyotard, Jean François. La condición postmoderna: informe sobre el saber. Madrid: Cátedra, 1984. 119 p. (Teorema. Serie Mayor). ISBN 84-376-0466-4.

Catāleg UB  Enllaç

Mangion, Claude. Philosophical approaches to communication. Bristol: Intellect, 2011. 330 p. ISBN 978-1-84150-429-2.

Catāleg UB  Enllaç

Manovich, Lev.  El lenguaje de los nuevos medios de comunicación: la imagen en la era digital. Barcelona: Paidós, cop. 2005. 431 p. (Paidós comunicación; 163). ISBN 84-493-1769-X.

Catāleg UB  Enllaç

Martin, Sylvia. Videoarte. Köln: Taschen, cop. 2006. 95 p. ISBN 978-3-8228-2948-6.

Catāleg CCUC  Enllaç

Neira Piñeiro, María del Rosario. Introducción al discurso narrativo fílmico. Madrid: Arco Libros, cop. 2003. 319 p. (Perspectivas (Arco Libros)). ISBN 84-7635-543-2.

Catāleg UB  Enllaç

Olivares, Rosa (ed.). 100 video artists = 100 videoartistas. Madrid: Exit, DL 2009. 486 p. ISBN 978-84-937347-0-1.

Catāleg UB  Enllaç

Valles Calatrava, José R. (dir). Diccionario de teoría de la narrativa. Salobreña: Alhulia, DL 2002. 643 p. (TE (Alhulia)). ISBN  978-84-95136-94-7.  

Catāleg UB  Enllaç

Vídeos, DVD i pelˇlícules cinematogrāfiques

Kubelka, Peter. Arnulf Rainer [enregistrament vídeo]. Àustria: 1960. 7 min. b/n

IMDb  Enllaç

Léger, Fernand; Murphy, Dudley (dir.). Ballet mécanique [enregistrament vídeo]. Àustria: 1924. 19 min. b/n

IMDb  Enllaç
Open Culture  Enllaç

Paik, Nam June (dir.). Merce by Merce by Paik [enregistrament  vídeo].  New York (N.Y.): Electronic Arts Intermix, [199-?].

Catāleg CCUC  Enllaç

Richter, Hans (dir.). Rhythmus 21 [enregistrament vídeo]. Germany: 1921. 3 min. b/n

IMDb  Enllaç

Hill, Gary. Wall piece [enregistrament vídeo]. Hill, Gary. 2000.

Enllaį vídeo  Enllaç

Rhodes, Lis. The tanks [enregistrament vídeo], 2012

Enllaį video  Enllaç