Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Programació II

Codi de l'assignatura: 364299

Curs acadèmic: 2015-2016

Coordinació: Laura Igual Muñoz

Departament: Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

4T-TRANSV. Capacitat de fer raonaments crítics i lògics.

   -

6T-TRANSV. Capacitat abstractiva: crear i utilitzar models que reflecteixin situacions reals.

   -

7T-TRANSV. Capacitat de treballar en equip.

   -

9aG-GENERAL. Capacitat per resoldre problemes amb iniciativa, prendre decisions, ser autònom i creatiu.

   -

6FC - FORMACIÓ COMUNA. Coneixement i aplicació dels procediments algorísmics bàsics de les tecnologies informàtiques per dissenyar solucions a problemes, analitzant la idoneïtat i complexitat dels algorismes proposats.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Comprendre els conceptes de mòdul i d’abstracció de dades.

— Conèixer tècniques de descomposició modular de programes.

— Conèixer la programació orientada a objectes: classes, objectes, mètodes, herència, polimorfisme.

— Entendre els principis de la programació orientada a objectes i la seva justificació, i els avantatges i els inconvenients d’adoptar aquest paradigma en un projecte de programació.

— Entendre els principis de la programació orientada a esdeveniments i la seva justificació.

 

Referits a habilitats, destreses


— Millorar les capacitats de programació.

— Invocar els coneixements de programació adquirits en assignatures anteriors durant el desenvolupament d’un projecte de programació de mida mitjana, i saber triar algorismes i estructures de dades adequades per construir un programa correcte i eficient.

— Saber distribuir un problema d’una mida determinada en mòduls independents.

— Conèixer els mecanismes fonamentals de l’orientació a objectes que permeten el desenvolupament de programari (software) a gran escala amb les propietats de modularitat, escalabilitat, correctesa, robustesa i eficiència necessàries.

— Conèixer els mecanismes fonamentals de la programació orientada a esdeveniments.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Tenir capacitat d’abstracció: saber enfrontar-se a problemes nous recorrent conscientment a estratègies que han estat útils en problemes resolts anteriorment.

— Entendre problemes: davant l’enunciat d’un problema, distingir les dades (o els elements de partida), les incògnites (o el que es demana) i les hipòtesis i les lleis aplicables.

— Tenir iniciativa: ser resolutiu, saber prendre decisions i actuar per solucionar un problema.

— Aprendre autònomament.

— Treballar efectivament en grup per resoldre un problema de dificultat mitjana.

— Saber presentar per escrit, de manera clara i correcta, els resultats de la feina.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte de mòdul i abstracció de dades

1.1. Mecanismes d’abstracció

1.2. Descomposició de problemes complexos

1.3. Especificació de mòduls: dades i operacions

1.4. Ús de mòduls

1.5. Programació amb mòduls predefinits

1.6. Implementació de mòduls

2. Programació orientada a objectes

2.1. Abstracció en el desenvolupament del programari (software)

2.2. Conceptes fonamentals: classes i objectes

2.3. Característiques de l’orientació a objectes

2.4. Ús de classes i objectes

2.5. Constructors i destructors

2.6. Encapsulació

2.7. Herència i jerarquia de classes

2.8. Polimorfisme

2.9. Interfícies

3. Programació orientada a esdeveniments

3.1. Introducció a la programació orientada a esdeveniments

3.2. Programes seqüencials, interactius i orientats a esdeveniments

3.3. Esdeveniments, mètodes i propietats

3.4. Manejament d’esdeveniments

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


L’assignatura s’imparteix en sessions de teoria, sessions de laboratori i treballs tutelats. Les activitats es proposen i se segueixen a través del Campus Virtual.

— Les sessions de teoria (dues hores presencials a la setmana) inclouen la introducció de conceptes nous o tècniques noves, així com exemples seleccionats que els motivin o els il·lustrin. Algunes classes de teoria es dediquen a elaborar exercicis a la pissarra amb la finalitat de presentar i discutir solucions a enunciats relativament simples que involucrin pocs coneixements teòrics. En general, es tracta d’exercicis triats per il·lustrar conceptes que s’han introduït a les sessions de teoria més recents.

— Les sessions de laboratori (dues hores presencials a la setmana) es fan en paral·lel a les classes teòriques. S’aprofundeix en els aspectes més pràctics de cadascun dels conceptes vistos a la teoria. L’estudiant ha de resoldre un problema de complexitat mitjana amb la supervisió personalitzada del professor. Aquest procés inclou lliuraments periòdics de parts de la solució amb la finalitat d’orientar l’alumnat en la direcció correcta.

Al llarg del curs, algunes de les sessions de laboratori són avaluables (sessions de lliurament de pràctiques dutes a terme fora de l’aula, proves directes amb temps limitat dins de la sessió, correcció de problemes en petits grups tutelats, etc.). Els lliuraments es fan a través del Campus Virtual de l’assignatura.

— Els treballs tutelats es concentren a plantejar i resoldre problemes al llarg del curs. En aquest punt, l’estudiant, de manera autònoma però tutelada, ha de plantejar solucions, avaluar alternatives i detallar la modularitat, l’escalabilitat i l’eficiència de la solució proposada.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació d’aquesta assignatura es fa a partir de:

— Dues proves parcials de contingut teòric i pràctic.
— Resolució d’exercicis i problemes en les sessions pràctiques durant tot el curs.
— Proves pràctiques curtes i individuals durant tot el curs, en què es pugui avaluar la progressió de l’estudiant.

La nota final de l’assignatura es calcula de la manera següent:

   Nota_Final = 0.5 * Pràc + 0.5 * Teo, sempre que Pràc >= 4 i Teo >= 4

Pràc és la nota de diferents lliuraments de pràctiques de manera presencial i de les proves de pràctiques.
Teo és la nota dels exàmens teòrics.
 

Per poder fer el càlcul de la nota final és imprescindible que l’estudiant obtingui Teo >= 4.0 i Pràc >= 4.0

 

Per aprovar l’assignatura s’ha de complir que Nota_Final >= 5. En cas contrari, l’alumne no aprova segons el model d’avaluació continuada. Si la nota obtinguda com a nota final és com a mínim de 2.5, l’estudiant té dret a fer un examen final únic, anomenat reavaluació, que consta d’una part teòrica i d’una prova pràctica amb l’ordinador. La reavaluació també es pot fer per apujar la nota si s’ha aprovat, però anul·la la nota anterior.

El període de reavaluació és posterior a l’examen de l’avaluació única.

Qualsevol intent de frau comporta l’aplicació de la normativa acadèmica general de la Universitat de Barcelona i l’inici d’un procés disciplinari.

 

Avaluació única


Per poder-se acollir a l’avaluació única, l’alumnat ho ha de fer constar per escrit a la Secretaria de Matemàtiques dins del termini previst per la Facultat.

Per fer l’avaluació única, l’estudiant ha de lliurar una pràctica formada per tots els lliuraments de pràctiques exigits en l’avaluació continuada i ha de superar un examen final.

   Nota_Final = 0.5 * Teo + 0.5 * Pràc

Teo és la nota de l’examen final, en què s’inclouen aspectes a avaluar propis de l’avaluació única, tant de la part de teoria com de la part addicional (com ara preguntes sobre les pràctiques lliurades, problemes específics de coneixements, etc.).
Pràc és la nota dels diferents lliuraments de pràctiques de manera presencial i d’un examen final de pràctiques.


Per poder fer el càlcul de la nota final és imprescindible que l’estudiant obtingui Teo >= 4.0 i Pràc >= 4.0
 

Per aprovar l’assignatura s’ha de complir que Nota_Final >= 5. En cas contrari, l’estudiant no aprova segons el model d’avaluació continuada. Si la nota obtinguda com a nota final és com a mínim d’un 2.5, l’estudiant té dret a fer un examen final únic, anomenat reavaluació, que consta d’una part teòrica i d’una prova pràctica amb l’ordinador. La reavaluació és una oportunitat d’apujar la nota per als alumnes que hagin aprovat, però han de tenir present que anul·la la nota anterior.

 

El període de reavaluació és posterior a l’examen de l’avaluació única.

Qualsevol intent de frau comporta l’aplicació de la normativa acadèmica general de la Universitat de Barcelona i l’inici d’un procés disciplinari.