Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalā Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estructura i Canvi Social

Codi de l'assignatura: 570189

Curs acadčmic: 2017-2018

Coordinaciķ: Maria Trinidad Bretones Esteban

Departament: Departament de Sociologia

crčdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoria

Presencial

 

12

 

-  Teoricoprāctica

Presencial

 

12

 

-  Tutoritzaciķ per grups

Presencial

 

9

 

-  Seminari

Presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

36

Aprenentatge autōnom

44

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

— Capacitat de lideratge, creativitat organitzativa, i capacitat de treball en equip i d’adaptació a entorns de transformació social.

 

— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

 

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

 

— Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

— Capacitat per dissenyar un projecte d’investigació sociològica avançada i formular preguntes de recerca originals i rellevants per analitzar l’estructura de les societats i els principals problemes socials que les afecten.

 

— Capacitat per aplicar el coneixement teòric rellevant per desenvolupar projectes d’investigació en les diferents àrees de l’anàlisi sociològica.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Aquesta assignatura ofereix una presentació avançada dels estudis macrosocials contemporanis. L’assignatura té per objecte fer un repàs de la teoria general sobre l’estructuració i el canvi social juntament amb una anàlisi dels principals casos contemporanis de canvi social.

Els objectius acadèmics del curs són:

— Revisar els fonaments de la teoria sociològica disponible sobre l’estructura i el canvi socials. S’examinen alguns dels principals models teòrics que permeten entendre com funciona una societat (S. Nadel), la seva estàtica (estructura) i la seva dinàmica (canvi).

— Familiaritzar-se amb la teoria social recent sobre l’estructura i el canvi socials concentrant l’atenció en els desenvolupaments contemporanis de la teoria macrosocial. En aquest punt es revisen els avenços principals, amb èmfasi especial en els estudis recents que han polaritzat l’impuls d’aquesta especialitat.

— Parar atenció, també, als enfocaments metodològics per a l’estudi de l’estructura i el canvi socials.

— Finalment, un dels eixos de l’assignatura és la recerca macrosocial recent i actual. L’estudi del canvi macrosocial no es pot basar en casos experimentals, de manera que els avenços sobre el coneixement del fenomen estan estretament vinculats a l’observació dels casos empírics reals del canvi, que podem dir que sobrevenen perquè els proporciona la història. En el detall del programa corresponent a aquesta assignatura s’ofereix un ventall de casos empírics recents de transformació macrosocial significativa i que es revisen com a «laboratoris» per entendre millor la lògica estructural i transformacional de les societats.

 

Referits a habilitats, destreses

— Conèixer i saber aplicar els fonaments de la teoria sociològica disponible a l’estructura i el canvi socials per comprendre el context mundial actual.

— Conèixer i saber aplicar la teoria social recent a l’estructura i el canvi socials per comprendre les condicions i qüestions socials actuals.

— Aplicar de manera oportuna els enfocaments metodològics per a l’estudi de l’estructura i el canvi social.

— Saber plantejar nous casos d’estudi sobre el canvi social.

 

 

Blocs temātics

 

1. La teoria general sobre l’estructura i el canvi socials

1.1. Les explicacions heretades sobre la conjugació de la societat contemporània i la seva revisió de final de segle XIX

1.2. Definició de canvi social i tipus de canvi social

1.3. Definició d’estructura social

2. La genealogia del mķn contemporani

2.1. Les «rutes cap a la modernitat»

2.2. Cronologia de les fites en l’evolució social del segle XX: capitalisme avançat, desenvolupament postindustrial i postmodernitat

2.3. Revolucions, «onades» democratitzadores i transicions democràtiques

3. Metodologia per a l’anālisi macrosocial

3.1. Enfocaments d’investigació i diversitat de tipus de tasca sociològica

3.2. La investigació macrosocial i l’estudi específic del canvi social: l’anàlisi empírica, la metodologia comparativa i la sociologia històrica

4. Alguns processos de canvi social emergent (de final del segle XX i de principi del XXI)

4.1. Els conflictes socials al voltant de la democratització

4.2. Els episodis d’autoritarisme i desdemocratització

4.3. La crisi actual i els seus efectes: les noves condicions de desigualtat social, els canvis en els processos migratoris i en les condicions d’integració de la immigració, les reaccions populars i les formes de resistència davant la pèrdua del benestar

4.4. Els processos de configuració d’una societat civil global i l’opinió pública global

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El temps disponible es distribueix aproximadament en tres parts, que s’estableixen de la manera següent:

— Exposició, per part del professorat, de les línies temàtiques, del contingut teòric i dels desenvolupaments acadèmics dels temes i apartats dels blocs 1, 2 i 3.

— Aprofundiment dels centres d’atenció assenyalats amb els textos i lectures obligatoris assignats a cada tema o apartat (mitjançant la discussió, el qüestionament o la reflexió conjunta dels participants de l’assignatura, alumnat i professorat).

— Exposició oral, per part dels estudiants, dels textos seleccionats i exposició oral del treball final.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

L’assistència és obligatòria tant en la modalitat d’avaluació continuada com d’avaluació única, i també és un component imprescindible de l’avaluació.

El treball total que ha de fer l’estudiant és:

— Lectura de la bibliografia obligatòria comuna (cinc articles o capítols de llibre), l’elaboració de resums (abstracts) i preguntes d’investigació connectades amb el contingut d’aquestes lectures obligatòries comunes: 25 % de la nota final. Evidències associades: capacitat desenvolupada per integrar de manera sintètica el coneixement més substantiu del treball de lectura, expressada en un bon esquema conceptual (organitzat i estructurat) que reflecteixi les idees clau de cada text.

— Discussió i posada en comú, mitjançant comentaris a l’aula, de la reflexió i l’aprofitament personal de les lectures obligatòries i/o dels materials de lectura opcional, i presentació oral d’una de les lectures seleccionades (entre les proposades a l’inici de curs): 15 % de la nota final. Evidències associades: expressió de síntesi de coneixements, relació amb exemples reals, plantejament de preguntes sobre la teoria i els casos plantejats.

— Presentació (per escrit) d’un treball final que consisteix en un informe sobre el contingut treballat durant el curs, incloent-hi una exposició més elaborada d’un dels aspectes del programa (seleccionat per l’estudiant amb aquesta finalitat). L’extensió aproximada de l’informe ha de ser de 10-15 pàgines: 60 % de la nota final. Evidències associades: capacitat desenvolupada en l’aplicació de teoria i metodologia amb què s’operacionalitza una pregunta d’investigació; capacitat desenvolupada per estructurar i organitzar un projecte d’investigació, buscar la bibliografia adequada i proposar explicacions i judicis temptatius sobre els resultats de la recerca i les conseqüències socials potencialment derivades.

 

Avaluaciķ única

L’estudiant que hagi sol·licitat l’avaluació única ha d’escollir entre dues modalitats de treball:

— Fer un treball monogràfic sobre un dels casos empírics relacionats amb els temes proposats en el quart bloc del temari. Evidències associades: capacitat desenvolupada en l’aplicació de teoria i metodologia amb què s’operacionalitza una pregunta d’investigació; capacitat desenvolupada per estructurar i organitzar un projecte d’investigació, buscar la bibliografia adequada i proposar explicacions i judicis temptatius sobre els resultats de la recerca i les conseqüències socials potencialment derivades.

— Fer un examen final escrit en què es plantegen les qüestions centrals del curs a partir del contingut presentat a l’aula i de les lectures obligatòries que s’indiquen en el programa de l’assignatura. Evidències associades: assimilació del contingut teòric i metodològic segons el nivell de capacitat de relació entre les diverses teories i conceptes, presentats a l’aula i adquirits a través de les lectures, per respondre a les preguntes plantejades a l’examen sobre casos reals de canvi social.

La reavaluació consisteix, si escau, en un examen final (de plantejament similar al proposat a l’avaluació única i amb idèntiques evidències associades).

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Wallerstein, Immanuel Maurice (1979). El moderno sistema mundial. 3 vol. Colección Historia de Siglo XXI. Madrid: Siglo XXI.

  Vol. 1. La agricultura capitalista y los orígenes de la economía-mundo europea en el siglo XVI. Vol. 2. El mercantilismo y la consolidaciķn de la economía-mundo europea, 1600-1750. Vol. 3. La segunda era de gran expansiķn de la economía-mundo capitalista, 1730-1850.

Catāleg UB  Enllaç

Mann, Michael (1997). Las fuentes del poder social. 2 vol. Colección Alianza Universidad; 666. Madrid: Alianza.

  Vol. 1. Una historia del poder desde los comienzos hasta 1760 d.C. / versiķ espanyola de Fernando Santos Fontenla. Vol. 2. El desarrollo de las clases y los estados nacionales, 1760-1914 / versiķ espanyola de Pepa Linares.

Catāleg UB  Enllaç

Tilly, Charles (1991). Grandes estructuras, procesos amplios, comparaciones enormes. Madrid: Alianza.

Catāleg UB  Enllaç

Aguilar, Salvador (2001). Ordre i desordre: manual d’estructura i canvi de les societats. Barcelona: Hacer.

Catāleg UB  Enllaç

Nisbet, Robert A. (1976). Cambio social e historia: aspectos de la teoría occidental del desarrollo. Colección Biblioteca de Ciencias Sociales de Hispano Europea. Barcelona: Hispano Europea.

Catāleg UB  Enllaç

Sztompka, Piotr (1995). Sociología del cambio social. Colección Alianza Universidad Textos; 153. Madrid: Alianza.

Catāleg UB  Enllaç

Bretones, María Trinidad (2001). Sociedades avanzadas: manual de estructura social. Colección Biblioteca de Filosofía y Ciencias Sociales. Barcelona: Hacer.

Catāleg UB  Enllaç

Francisco, Andrés de (1997). Sociología y cambio social. Colección Ariel Sociología. Barcelona: Ariel.

Catāleg UB  Enllaç

Giddens, Anthony (1995). La constitución de la sociedad: bases para la teoría de la estructuración. Colección Biblioteca de Sociología de Amorrortu. Buenos Aires: Amorrortu.

Catāleg UB  Enllaç

Moore, Barrington (1991). Los orígenes sociales de la dictadura y de la democracia: el señor y el campesino en la formación del mundo moderno. 3a ed. Colección Historia, Ciencia, Sociedad; 95. Barcelona: Península.

Catāleg UB  Enllaç

Tilly, Charles (2007). Contienda política y democracia en Europa: 1650- 2000. Colección Biblioteca de Filosofía y Ciencias Sociales. Barcelona: Hacer.

Catāleg UB  Enllaç

Mokyr, Joel (1993). La palanca de la riqueza: creatividad tecnológica y progreso económico. Colección Alianza Universidad; 748. Madrid: Alianza.

Catāleg UB  Enllaç

Wallerstein, Immanuel Maurice (2004). El capitalismo histórico y movimientos antisistémicos: un análisis de sistemas-mundo. Colección cuestiones de Antagonismo; 24. Madrid: Akal.

Catāleg UB  Enllaç

Arrighi, Giovanni (1999). El largo siglo XX: dinero y poder en los orígenes de nuestra época. Colección Cuestiones de Antagonismo; 3. Madrid: Akal.

Catāleg UB  Enllaç

Arrighi, Giovanni; Silver, Beverly J. (2001). Caos y orden en el sistema-mundo moderno. Colección Cuestiones de Antagonismo; 10. Tres Cantos (Madrid): Akal.

Catāleg UB  Enllaç

Capítol

Castells, Manuel (1995). La ciudad informacional: tecnologías de la información, reestructuración económica y el proceso urbano-regional. Colección Tecnología, Economía y Sociedad; 3. Madrid: Alianza. pp. 29-38. (Cap. 1).

Catāleg UB  Enllaç