Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estadística

Codi de l'assignatura: 361599

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: Marta Cubedo Cullere

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

56

 

-  Teoria

Presencial

 

36

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

10

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Conèixer les eines bàsiques de la probabilitat i l'estadística per aplicar-les a l'anàlisi de dades procedents d'estudis biotecnològics.

   -

Obtenir informació, dissenyar experiments i interpretar resultats experimentals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu bàsic de l’assignatura és conèixer els conceptes bàsics de la inferència estadística, especialment com utilitzar i interpretar els intervals de confiança i els contrastos d’hipòtesis. En acabar el curs, l’estudiant ha d’entendre l’efecte que poden tenir la variabilitat, la grandària mostral i la precisió exigida per l’experimentador en aquests dos marcs inferencials principals.

 

Atès que el curs s’orienta fonamentalment a l’estadística paramètrica clàssica, cal adquirir, prèviament als coneixements d’inferència estadística, capacitat suficient per reconèixer els models discrets i continus més rellevants en biologia. Per aquesta mateixa raó, cal també assentar els conceptes bàsics de la teoria de la probabilitat adquirits en el batxillerat.

 

L’assignatura inclou també en els objectius la regressió lineal simple i alguns rudiments d’estadística no paramètrica i de remostratge.

 

D’altra banda, en abordar l’anàlisi dels resultats d’un experiment o d’un conjunt d’observacions, es mostra a l’estudiant la necessitat de conèixer tècniques d’estadística descriptiva per resumir de manera adient la informació.

 

Un objectiu formatiu important és el de fomentar la capacitat d’anàlisi i raonament de l’alumnat, per la qual cosa es fa més èmfasi en les premisses, les condicions d’aplicació i interpretació que en les fórmules de resolució. Es potencia la utilització de recursos computacionals, tant en la part del curs dedicada a l’estadística descriptiva com en la part inferencial, en detriment d’altres aproximacions més tradicionals exclusivament basades en formularis i taules de distribucions en el mostratge.

 

Referits a habilitats, destreses


• Saber resumir en forma tabular, gràficament o numèricament, dades categòriques, comptatges i variables contínues.

 


• Saber mesurar el grau de relació entre variables categòriques, comptatges i variables contínues.

 


• Saber reconèixer els models de probabilitat més habituals en biotecnologia i conèixer-ne les propietats bàsiques.

 


• Saber calcular probabilitats condicionades i saber interpretar-les com a mesura de la bondat d’una prova diagnòstica en els termes aplicats habituals, com ara l’especificitat, la sensibilitat i els valors predictius de la prova.

 


• Saber reconèixer quina tècnica estadística s’ha d’aplicar en algunes situacions experimentals habituals com ara els problemes d’una mostra i de dues.

 


• Saber formular un problema d’estimació en termes d’un interval de confiança (d’una mitjana, d’una diferència de mitjanes, d’una proporció) i saber utilitzar la informació proporcionada per prendre decisions.

 


• Saber calcular la grandària de mostra necessària per garantir una precisió fixada a priori en qualsevol dels intervals anteriors.

 


• Saber formular un problema de decisió en termes d’un contrast d’hipòtesis i conèixer els dos tipus d’error associats.

 


• Saber utilitzar la informació proporcionada pels contrastos d’hipòtesis d’una mostra i dues (sota la premissa de normalitat, sense assumpcions paramètriques, per variables categòriques) per prendre decisions.

 


• Saber calcular la grandària de mostra necessària per garantir un plantejament adequat dels contrastos anteriors.

 


• Saber plantejar i interpretar els resultats d’una regressió lineal en termes descriptius i inferencials.

 


• Saber utilitzar alguna eina computacional que mecanitzi els diferents càlculs, interpretar-ne els llistats i elaborar les conclusions en termes biològics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

*  Estadística descriptiva i inferencial. Cens, poblacions, individus i mostres. Fenòmens aleatoris, indeterminació

2. Descriptiva

*  Tabulació. Gràfics principals. Mesures de centralització, de dispersió, de relació

3. Càlcul de probabilitats

*  Definició de probabilitat. Probabilitat condicionada i independència estocàstica. Fórmules de Bayes i de les probabilitats totals

4. Models discrets

*  Model binomial. Model multinomial. Model de Poisson. Binomial negativa

5. Models continus

*  Model uniforme. Model normal. Model exponencial

6. Conceptes elementals d’inferència estadística

*  Mostratge, mostres i estadístics. Distribució empírica. Distribució en el mostratge. Estimació puntual i estimadors principals. Introducció al remostratge

7. Intervals de confiança

*  Intervals de confiança per a una probabilitat. Intervals per a una mitjana i per a la diferència de mitjanes en cas de normalitat. Càlcul de grandàries mostrals

8. Contrast d’hipòtesis

*  Formulació general. Errors de tipus I i de tipus II, valor p

9. Contrast d’hipòtesis per a dades contínues

*  Proves per a una mostra i dues amb assumpció de normalitat. Determinació de grandàries mostrals. Relació amb els intervals de confiança. Introducció a les proves de lliure distribució

10. Contrast d’hipòtesis per a dades categòriques

*  Contrastos per a proporcions. Bondat d’ajust. Taules de contingència: proves d’independència i d’homogeneïtat

11. Regressió lineal

*  Regressió lineal simple: coeficients, coeficient de correlació i variabilitat explicada. Prediccions. Intervals de confiança i test d’incorrelació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El pla docent es desglossa en tres tipus metodològics bàsics presencials, que es complementen amb activitats no presencials dirigides, com ara el lliurament de problemes, d’informes o d’estudi de casos pràctics. Les categories desglossades són:

• Tipus 1: classes magistrals que inclouen la resolució de problemes prèviament plantejats. Es programen 2 sessions setmanals d’1,5 h durant 12 setmanes del semestre (36 h presencials en total).

• Tipus 2: intensificació de resolució de problemes i classes de simulació. Es programen 5 sessions de 2 h al llarg del curs (10 h presencials en total).

• Tipus 3: classes pràctiques d’ordinador. Es programen 5 sessions de 2 h (10 h presencials en total) on s’alternen explicacions tècniques del maneig d’una eina computacional amb el treball autònom (10 h presencials en total, 5 de les quals són de treball autònom). 

• Tipus 4: activitats no presencials, amb el suport d’eines de seguiment automatitzat del treball autònom. Es preveu el lliurament de problemes i l’estudi de casos pràctics en línia.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El procediment d’avaluació continuada consisteix en:

• Una prova de síntesi, que val el 60 % de la qualificació total i es fa durant el període d’exàmens. La componen una sèrie de problemes de caràcter aplicat i alguna pregunta de caràcter conceptual. Per poder aplicar aquest percentatge a l’avaluació continuada, cal que en la prova de síntesi es tregui una qualificació mínima de 4 punts sobre 10. En cas contrari, la qualificació global de l’assignatura és de suspens.

• El lliurament de resultats i conclusions dels casos tractats en les pràctiques, associats al tipus 3 de classes tractat en el punt de metodologia. Es puntuen per separat i, en la mitjana aritmètica de les puntuacions, els correspon el 35 % de la nota total. Aquest percentatge es divideix en: 15 % (mitjana de la nota de les cinc pràctiques) i 20 % (mitjana de la nota de tres proves parcials que es fan en tres de les sis sessions de pràctiques). Els lliuraments es fan gradualment al llarg de tot el període de pràctiques i s’informa l’alumnat dels resultats.

• El lliurament de problemes o informes relatius a casos pràctics i, per tant, associats al tipus 4 de la secció de metodologia, que corresponen a activitats no presencials. Es puntuen per separat i el 5 % restant de la nota total correspon a la mitjana aritmètica de les puntuacions. Els lliuraments es fan gradualment al llarg de tot el curs.

Els punts segon i tercer d’aquest apartat d’avaluació es basen en eines informàtiques, concretament en l’entorn R (http://www.r-project.org/) juntament amb el paquet R-Commander (http://www.rcommander.com), a més d’un conjunt d’extensions desenvolupades per membres del Departament que permeten la individualització de les activitats proposades dins de l’espai de l’assignatura en el Campus Virtual.

Així doncs, el càlcul de la nota final corresponent a l’avaluació continuada es fa de la manera següent:

Nota final = 0,60 * nota de la prova de síntesi + 0,05 * nota de les activitats + 0,20 * nota de les proves parcials + 0,15 * nota de pràctiques.

Reavaluació

Es reavalua només la prova de síntesi i s’hi poden presentar tant els suspesos com els no presentats. La ponderació d’aquesta prova sobre la nota total es manté en un 60 %. També es manté la condició d’obtenir un mínim de 4 punts sobre 10 en la prova de síntesi (reavaluada) per aplicar la ponderació. Per tant, una nota inferior a 4 en aquesta prova comporta en qualsevol cas una qualificació global de suspens.

 

Avaluació única

Qui vulgui renunciar a l’avaluació continuada i acollir-se a l’avaluació única ho ha de fer constar per escrit, amb una còpia per a l’estudiant i una altra per al professor o professora. La data màxima per fer-ho és la fixada pel Consell d’Estudis.

El procediment d’avaluació única consisteix, durant el període d’exàmens, en una prova de síntesi, que val el 100 % de la qualificació total. La componen una sèrie de problemes de caràcter aplicat i de preguntes de caràcter conceptual. S’ha de demostrar també en aquesta prova l’habilitat en la interpretació de llistats obtinguts en utilitzar qualsevol de les eines informàtiques que s’expliquen a pràctiques, i també s’han de saber establir amb aquesta informació conclusions rellevants des del punt de vista biològic.

Reavaluació

La reavaluació consisteix en una prova de síntesi que correspon al 100 % de la qualificació global de l’assignatura. S’hi poden presentar tant els suspesos com els no presentats. Les característiques de la prova són idèntiques a les descrites en l’apartat anterior.