Dades generals |
Nom de l'assignatura: Antropologia i Sociologia de l'Art
Codi de l'assignatura: 363345
Curs acadèmic: 2018-2019
Coordinació: Fernando Herraiz Garcia
Departament: Facultat de Belles Arts
crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials |
60 |
- Teoricopràctica |
60 |
Treball tutelat/dirigit (Activitats dutes a terme sota la tutoria del professorat i seminaris o debats coordinats conjuntament.) |
40 |
Aprenentatge autònom (Cerques autònomes, lectura i treball de textos, visionament i anàlisi de materials audiovisuals, etc.) |
50 |
Recomanacions |
Es recomana llegir en anglès o francès. |
Competències que es desenvolupen |
- |
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). |
- |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
- |
Capacitat de familiaritzar-se amb el treball acadèmic, els seus models de rigor i els seus procediments habituals. |
- |
Capacitat per formular judicis independents i articular arguments. Capacitat per familiaritzar-se amb el treball acadèmic, els seus estàndards de rigor i els seus procediments habituals. Capacitat per documentar-se i gestionar la informació específica segons les matèries i les tasques concretes. Capacitat per seleccionar i emprar adequadament les fonts d'informació i la seva diversitat. |
- |
Capacitat per formular judicis independents i articular arguments. |
- |
Comprensió crítica de l'evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l'art. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements — Entendre els conceptes i fonaments de l’antropologia i la sociologia de l’art.
— Entendre la relació existent entre la producció artística contemporània i les relacions socials i culturals en què s’articula i es forma.
— Ser conscient de la situació pròpia en aquestes xarxes de relacions socials i reflexionar sobre possibles vies de transformació.
— Problematitzar les nocions socialment establertes al voltant de l’art (art elevat, art popular, art primitiu, artesania, autenticitat, cultura de masses, etc.).
Referits a habilitats, destreses — Consolidar l’hàbit de lectura i, encara més important, la capacitat d’integrar les lectures en el procés d’aprenentatge.
— Estimular el diàleg i l’intercanvi d’idees durant les sessions de classe.
— Afavorir la cooperació i l’aprenentatge mutu tant entre l’alumnat com amb el professorat.
— Tenir una actitud responsable i autònoma pel que fa a l’aprenentatge propi. |
Blocs temàtics |
1. Introducció: el camp d’estudi de la sociologia i l’antropologia de l’art
* En aquest primer tema s’introdueixen les disciplines generals de la sociologia i de l’antropologia, tot explorant-ne les proximitats i diferències, a partir de l’emergència històrica, els problemes d’estudi i els conceptes clau, així com les maneres d’operar o els mètodes de treball. Tot seguit es presenten els aspectes fonamentals de l’antropologia i la sociologia de l’art com a àmbits d’estudi específics.
2. El camp artístic contemporani
* En aquest bloc temàtic ens centrem en elements específics del món de l’art contemporani, abordat des de les disciplines de l’antropologia i de la sociologia.
Tot reconeixent la unitat d’objectius que és característica de la sociologia i l’antropologia, l’antropologia de l’art pretén en aquest cas traslladar els debats a l’entorn de la condició social de la producció artística al terreny comparatiu, proposant una lectura transversal de certs fenòmens lligats a la producció d’imatges en diferents societats, o bé l’anàlisi de sistemes socials no occidentals on quedi palesa la naturalesa social i simbòlica de la producció artística.
Pel que fa a la sociologia, tractem problemes actuals com ara la política, que és la condició de la producció artística i cultural en general en el nostre context. Això significa qüestionar l’art com a activitat individual o únicament subjectiva, o com a quelcom referit només al pol de la creació. Contràriament a aquestes visions, es proposa entendre l’art com un entramat d’activitats i agents diversos, referits a la producció però també a la distribució, la producció de discurs, l’educació, la recepció, el suport material, etc. Més enllà d’això, tindrem en compte, com dèiem, els marcs polítics i institucionals en què es desenvolupen aquestes pràctiques artístiques, i com, en el moment actual, han esdevingut un element fonamental de les intervencions d’artistes, mediadors i públics.
3. Art, distinció i diferència
* En el tercer i darrer tema de l’assignatura, concretarem una de les dimensions possibles de l’estudi de l’art des de l’antropologia i la sociologia. Es tracta dels efectes de «diferència» i «distinció» que emergeixen com a efecte de les formes de legitimació de pràctiques culturals determinades.
Des de l’antropologia volem proposar una anàlisi dels efectes jeràrquics provocats pels productes «artístics», bé en referència a la producció d’altres societats diferents de l’occidental, bé centrant l’atenció en els processos de consagració i museïtzació que, en el si del camp artístic occidental, han patit alguns artefactes de societats més llunyanes o menys.
Des de la sociologia, s’ha estudiat a bastament com l’art, lluny de ser una activitat desinteressada o purament espiritual, produeix efectes de distinció social i cultural, mitjançant l’establiment de criteris de «gust» o de «qualitat», i de la construcció i reproducció dels circuits i públics corresponents.
Metodologia i activitats formatives |
L’assignatura s’imparteix mitjançant una diversitat de procediments metodològics:
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació es fa a partir de l’entrega dels treballs escrits, de les presentacions o dels dossiers d’aprenentatge que el professorat sol·licita al llarg del curs. Com a mínim l’alumnat ha d’elaborar dos treballs, però durant les sessions es duen a terme presentacions puntuals, posades en comú, etc., que també contribueixen a la qualificació final.
Avaluació única L’estudiant pot acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment establert.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
HEINICH, N. La sociología del arte. Buenos Aires: Nueva Visión, 2003
PRICE, S. Arte primitivo en tierra civilizada. Madrid: Siglo XXI, 1993
ZOLBERG, Vera. Sociología de las artes. Madrid: Fundación Autor, 2002
Vídeos, DVD i pel·lícules cinematogràfiques
El manantial, directed by King Vidor. La Laguna, Tenerife : Impulso Records, 2008
The train dirigida per John Frankenheimer. Madrid : Twentieth Century Fox Home Entertainment España, 2003
F for fake a film by Orson Welles ; introducing Oja Kodar. [Paris?] : Les Films de l’Astrophore, 1973
Ed Wood directed by Tim Burton ; written by Scott Alexander & Larry Karaszewski
Madrid] : Buena Vista Home Entertainment ; Valladolid : Divisa Home Video [distribuïdor], 2002
Abajo el telón film written and directed by Tim Robbins.Barcelona : Manga films, DL 2001
In a savage land, de Bill Bennett. 1999
Alta fidelidad directed by Stephen Frears. [S.l.] : Touchstone Home Video, [200-?]
Capítol
BOURDIEU, Pierre (1988): “Títulos y cuarteles de nobleza cultural". La distinción. Criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus; 9-93.
GINER, S. (1987): “Los orígenes de la sociología” i “la consolidación de la teoría sociológica”. Historia del pensamiento social. Barcelona: Ariel; 587-632.
MBEMBE, A. (2008): “Al borde del mundo. Fronteras, territorialidad y soberanía en África”, en VV.AA., Estudios postcoloniales. Ensayos fundamentales. Madrid: Traficantes de sueños.
MILLER, Toby y George YÚDICE (2004) “Introducción: historia y teoría de la política cultural”. Política cultural. Barcelona: Gedisa.
LÉVI-STRAUSS, C. (1975): “Las tres fuentes de la reflexión etnológica”, en J. Llobera (ed.), La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama; 15-23.
STOREY, John (2002) “La tradición de la ’cultura y civilización’” i “Culturalismo”. Teoría cultural y cultura popular. Barcelona: Octaedro.
YÚDICE, George (2002) “El recurso de la cultura”. El recurso de la cultura. Usos de la cultura en la era global. Barcelona: Gedisa.
BECKER, Howard S. (2008) “Mundos del arte y actividad colectiva”. Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes. (1ª ed. 1982).