Pla docent de l'assignatura

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Antropologia i Sociologia de l'Art

Codi de l'assignatura: 363345

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: Fernando Herraiz Garcia

Departament: Facultat de Belles Arts

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

60
 

-  Teoricopràctica

  

60

Treball tutelat/dirigit

(Activitats dutes a terme sota la tutoria del professorat i seminaris o debats coordinats conjuntament.)

40

Aprenentatge autònom

(Cerques autònomes, lectura i treball de textos, visionament i anàlisi de materials audiovisuals, etc.)

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana llegir en anglès o francès.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).
   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).
   -

Capacitat de familiaritzar-se amb el treball acadèmic, els seus models de rigor i els seus procediments habituals.
   -

Capacitat per formular judicis independents i articular arguments. Capacitat per familiaritzar-se amb el treball acadèmic, els seus estàndards de rigor i els seus procediments habituals. Capacitat per documentar-se i gestionar la informació específica segons les matèries i les tasques concretes. Capacitat per seleccionar i emprar adequadament les fonts d'informació i la seva diversitat.
   -

Capacitat per formular judicis independents i articular arguments.
   -

Comprensió crítica de l'evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Entendre els conceptes i fonaments de l’antropologia i la sociologia de l’art.

 

— Entendre la relació existent entre la producció artística contemporània i les relacions socials i culturals en què s’articula i es forma.

 

— Ser conscient de la situació pròpia en aquestes xarxes de relacions socials i reflexionar sobre possibles vies de transformació.

 

— Problematitzar les nocions socialment establertes al voltant de l’art (art elevat, art popular, art primitiu, artesania, autenticitat, cultura de masses, etc.).

 

Referits a habilitats, destreses

— Consolidar l’hàbit de lectura i, encara més important, la capacitat d’integrar les lectures en el procés d’aprenentatge.

 

— Estimular el diàleg i l’intercanvi d’idees durant les sessions de classe.

 

— Afavorir la cooperació i l’aprenentatge mutu tant entre l’alumnat com amb el professorat.

 

— Tenir una actitud responsable i autònoma pel que fa a l’aprenentatge propi.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció: el camp d’estudi de la sociologia i l’antropologia de l’art

*  En aquest primer tema s’introdueixen les disciplines generals de la sociologia i de l’antropologia, tot explorant-ne les proximitats i diferències, a partir de l’emergència històrica, els problemes d’estudi i els conceptes clau, així com les maneres d’operar o els mètodes de treball. Tot seguit es presenten els aspectes fonamentals de l’antropologia i la sociologia de l’art com a àmbits d’estudi específics.

2. El camp artístic contemporani

*  En aquest bloc temàtic ens centrem en elements específics del món de l’art contemporani, abordat des de les disciplines de l’antropologia i de la sociologia.

Tot reconeixent la unitat d’objectius que és característica de la sociologia i l’antropologia, l’antropologia de l’art pretén en aquest cas traslladar els debats a l’entorn de la condició social de la producció artística al terreny comparatiu, proposant una lectura transversal de certs fenòmens lligats a la producció d’imatges en diferents societats, o bé l’anàlisi de sistemes socials no occidentals on quedi palesa la naturalesa social i simbòlica de la producció artística.

Pel que fa a la sociologia, tractem problemes actuals com ara la política, que és la condició de la producció artística i cultural en general en el nostre context. Això significa qüestionar l’art com a activitat individual o únicament subjectiva, o com a quelcom referit només al pol de la creació. Contràriament a aquestes visions, es proposa entendre l’art com un entramat d’activitats i agents diversos, referits a la producció però també a la distribució, la producció de discurs, l’educació, la recepció, el suport material, etc. Més enllà d’això, tindrem en compte, com dèiem, els marcs polítics i institucionals en què es desenvolupen aquestes pràctiques artístiques, i com, en el moment actual, han esdevingut un element fonamental de les intervencions d’artistes, mediadors i públics.

3. Art, distinció i diferència

*  En el tercer i darrer tema de l’assignatura, concretarem una de les dimensions possibles de l’estudi de l’art des de l’antropologia i la sociologia. Es tracta dels efectes de «diferència» i «distinció» que emergeixen com a efecte de les formes de legitimació de pràctiques culturals determinades.

Des de l’antropologia volem proposar una anàlisi dels efectes jeràrquics provocats pels productes «artístics», bé en referència a la producció d’altres societats diferents de l’occidental, bé centrant l’atenció en els processos de consagració i museïtzació que, en el si del camp artístic occidental, han patit alguns artefactes de societats més llunyanes o menys.

Des de la sociologia, s’ha estudiat a bastament com l’art, lluny de ser una activitat desinteressada o purament espiritual, produeix efectes de distinció social i cultural, mitjançant l’establiment de criteris de «gust» o de «qualitat», i de la construcció i reproducció dels circuits i públics corresponents.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura s’imparteix mitjançant una diversitat de procediments metodològics:

— Classes expositives.

— Seminaris de discussió de lectures.

— Cinefòrums.

— Presentacions de l’alumnat.

— Debats moderats, etc.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació es fa a partir de l’entrega dels treballs escrits, de les presentacions o dels dossiers d’aprenentatge que el professorat sol·licita al llarg del curs. Com a mínim l’alumnat ha d’elaborar dos treballs, però durant les sessions es duen a terme presentacions puntuals, posades en comú, etc., que també contribueixen a la qualificació final.

Els criteris d’avaluació dels treballs són els següents:

— es parla a partir d’opinions personals, sense cap altre argument. No s’usa la informació del curs. Es reprodueixen els mites i estereotips que el curs intenta qüestionar. Es copien indiscriminadament les referències utilitzades. El treball no compleix els requisits mínims exigibles en un treball universitari (ordenació, coherència en l’argumentació, bibliografia, presentació, etc.).

— s’usa la informació del curs per abordar el tema del treball, s’assenyalen els temes i posicions més evidents sense aprofundir-hi.

— es duu a terme un esforç per treballar des de la perspectiva del curs i per utilitzar la bibliografia bàsica de manera correcta a l’hora d’aprofundir en la proposta. Se situen i es contextualitzen adequadament les diferents posicions i concepcions subjacents al tema del treball.

— el tema proposat serveix com a referència per abordar nous problemes i relacions entre les problemàtiques que tracta el curs. Es tenen en compte altres perspectives pertinents per al tema. El treball es duu a terme a partir de les fonts proposades per al curs i d’altres d’aportades per l’estudiant. Es consideren les implicacions i conseqüències ideològiques i polítiques del tema treballat. L’estudiant és capaç de situar i argumentar sòlidament la seva posició respecte al tema.

Nota: aquests criteris s’adapten de manera homòloga en el cas de treballs de naturalesa diferent de l’escrita (ex.: produccions multimèdia, assajos visuals, performances, etc.).

Tenen dret a presentar-se a la reavaluació per millorar la nota els estudiants que:

— Hagin tret entre un 4 i un 4,9 a l’avaluació ordinària.

— Hagin assistit a un mínim d’un 80 % de les sessions.

— Hagin presentat totes o gairebé totes les mostres necessàries (un 80 %) per avaluar les competències assolides.

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant pot acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment establert.

L’alumnat que opti per l’avaluació única ha de complir els requisits següents:

— Assistir a 4 tutories i/o pràctiques.

— Presentar tots els treballs planificats en l’assignatura. Durant les tutories acordades, el professorat indica les especificitats de cada un dels treballs.

— Defensar oralment el treball dirigit.

— Fer un examen.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

HEINICH, N. La sociología del arte. Buenos Aires: Nueva Visión, 2003  Enllaç

PRICE, S. Arte primitivo en tierra civilizada. Madrid: Siglo XXI, 1993

Catàleg UB   Enllaç

ZOLBERG, Vera. Sociología de las artes. Madrid: Fundación Autor, 2002

Catàleg UB  Enllaç

Vídeos, DVD i pel·lícules cinematogràfiques

El manantial, directed by King Vidor. La Laguna, Tenerife : Impulso Records, 2008

Catàleg UB  Enllaç

The train dirigida per John Frankenheimer. Madrid : Twentieth Century Fox Home Entertainment España, 2003

Catàleg UB  Enllaç

 F for fake a film by Orson Welles ; introducing Oja Kodar. [Paris?] : Les Films de l’Astrophore, 1973

Catàleg CBUC  Enllaç

Ed Wood directed by Tim Burton ; written by Scott Alexander & Larry Karaszewski
Madrid] : Buena Vista Home Entertainment ; Valladolid : Divisa Home Video [distribuïdor], 2002

 

Catàleg UB   Enllaç

Abajo el telón  film written and directed by Tim Robbins.Barcelona : Manga films, DL 2001

Catàleg UB  Enllaç

In a savage land, de Bill Bennett. 1999

Catàleg CBUC  Enllaç

Alta fidelidad directed by Stephen Frears. [S.l.] : Touchstone Home Video, [200-?]

Catàleg UB  Enllaç

Capítol

BOURDIEU, Pierre (1988): “Títulos y cuarteles de nobleza cultural". La distinción. Criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus; 9-93.

Catàleg UB  Enllaç

GINER, S. (1987): “Los orígenes de la sociología” i “la consolidación de la teoría sociológica”. Historia del pensamiento social. Barcelona: Ariel; 587-632.

Catàleg UB  Enllaç

MBEMBE, A. (2008): “Al borde del mundo. Fronteras, territorialidad y soberanía en África”, en VV.AA., Estudios postcoloniales. Ensayos fundamentales. Madrid: Traficantes de sueños.

Catàleg CBUC  Enllaç

MILLER, Toby y George YÚDICE (2004) “Introducción: historia y teoría de la política cultural”. Política cultural. Barcelona: Gedisa.

Catàleg UB  Enllaç

LÉVI-STRAUSS, C. (1975): “Las tres fuentes de la reflexión etnológica”, en J. Llobera (ed.), La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama; 15-23.

STOREY, John (2002) “La tradición de la ’cultura y civilización’” i “Culturalismo”. Teoría cultural y cultura popular. Barcelona: Octaedro.

YÚDICE, George (2002) “El recurso de la cultura”. El recurso de la cultura. Usos de la cultura en la era global. Barcelona: Gedisa.

BECKER, Howard S. (2008) “Mundos del arte y actividad colectiva”. Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes. (1ª ed. 1982).