Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Reptes Actuals de la Seguretat

Codi de l'assignatura: 569367

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: David Isidro Carpio Briz

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

36

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

36

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

64

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CB6. - Capacitat d’assolir coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. 

CB7. - Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d’estudi. 

CB8. - Capacitat d’integrar coneixements i d’enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis. 

CB9. - Capacitat de comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. 

CG3.- Vocació de servei públic i compromís ètic. 

CE1.- Capacitat de participar en l’elaboració, gestió i execució de polítiques públiques de seguretat. 

CE2.- Capacitat d’intervenir en l’àmbit comunitari d’acord amb els principis de l’estat democràtic i de dret i participació ciutadana. 

CE3.- Capacitat d’analitzar el context internacional (social, polític i econòmic) i valorar-ne les implicacions en el camp de la seguretat i la policia. 

CE4.- Capacitat d’aplicar les eines científiques i tècniques en la gestió i en la comunicació de la seguretat. 

CE5.- Capacitat de dissenyar i implementar projectes de recerca i utilitzar metodologies científiques en l’àmbit de la seguretat pública. 

CE6.- Capacitat d’identificar i analitzar, mitjançant diverses disciplines, les causes i conseqüències de la inseguretat real i percebuda, per tal de plantejar mesures i solucions operatives a problemes complexos i canviants que s’hi relacionen.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Identificar els processos de canvi social, econòmic i polític, tant històrics com actuals, i la incidència que tenen en la configuració dels diferents models de seguretat i en el paper de la policia en tots aquests processos.

 

— Identificar i analitzar l’evolució del sistema penal com a forma de control social i l’evolució que ha tingut des de l’Antic Règim fins a l’actualitat, amb especial referència als diversos models contemporanis de sistema penal.

 

— Identificar les tendències principals i els canvis teòrics i jurisprudencials en el concepte de seguretat.

 

— Identificar les principals propostes politicocriminals actuals sobre seguretat i les solucions que ofereixen per fer front a la nova criminalitat.

 

— Conèixer les eines bàsiques en la prevenció, lluita i càstig davant la nova criminalitat.

 

— Conèixer els principals processos de reestructuració dels serveis i forces de seguretat per fer front als nous reptes de seguretat.

 

— Conèixer les implicacions de la seguretat privada en l’estratègia de seguretat nacional i global.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Conceptes i fonaments polítics de la seguretat

*  1. Introducció: els potenciadors dels nous riscos

2. La repercussió per al sistema democràtic de les amenaces globals

3. La repercussió econòmica nacional i internacional de la inseguretat

4. La resposta del dret internacional als problemes actuals de la seguretat global

5. La resposta policial i militar als nous reptes actuals de la seguretat

2. Els reptes actuals de la seguretat davant les amenaces globals: part especial

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura s’estructura a partir de deu sessions en forma de lliçó magistral, de classes teoricopràctiques interactives a través del mètode de cas i de ponències impartides per experts en cada una de les àrees.

És imprescindible assistir a les sessions havent estudiat el material facilitat prèviament pel coordinador de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

— El sistema ordinari d’avaluació d’aquesta assignatura és el de l’avaluació continuada (d’ara endavant, AC). Ara bé, els alumnes que ho vulguin poden acollir-se al sistema d’avaluació única (d’ara endavant, AU) sempre que ho sol·licitin formalment per correu electrònic (dcarpio@ub.edu) al coordinador de l’assignatura abans de la primera prova d’avaluació continuada. 

— Els estudiants estan adscrits en un sistema d’avaluació o en un altre, i si no sol·liciten l’avaluació única s’avaluen en règim d’avaluació continuada, de manera que, si no fan les activitats avaluables previstes, la qualificació en la convocatòria ordinària és de suspens.

— Per establir la qualificació de tota activitat o prova es té en compte el nivell d’expressió oral i escrita en la transmissió dels coneixements.

 

Avaluació continuada

L’AC consta de tres activitats avaluables obligatòries: dues proves individuals (50 % de la nota final) i una prova final de síntesi (30 % de la nota final). El 20 % restant de la nota final s’estableix a partir d’altres evidències avaluables relacionades amb l’assistència i la participació general dels alumnes (participació, entrega de treballs addicionals, assistència a activitats acadèmiques específiques).

Les activitats avaluables consisteixen en:

1) Primera prova objectiva de les 5 primeres sessions, que suposa el 25 % de la nota final i que consisteix en un examen de preguntes tipus test d’entre 5 i 10 preguntes, en el qual cada resposta incorrecta resta un punt.

2) Segona prova objectiva de les sessions 6 a 9, que suposa el 25 % de la nota final i que consisteix en un examen de preguntes tipus test d’entre 5 i 10 preguntes, en el qual cada resposta incorrecta resta un punt.

3) Tercera prova objectiva de síntesi, corresponent al conjunt de les sessions i la matèria, que suposa el 30 % de la nota final i que consisteix en una prova de desenvolupament de les respostes i de reflexió a partir d’un o de diversos textos amb preguntes. Aquesta prova es fa el 30 de gener del 2018 a les 16 h.

 

Reavaluació

Els alumnes avaluats en règim d’AC que no superin l’assignatura poden fer un treball teòric reflexiu d’entre 10 i 12 pàgines sobre el conjunt de la matèria de l’assignatura que proposi el coordinador. Aquest treball s’ha d’entregar en un sobre tancat a nom del coordinador abans de la data límit indicada més amunt.

Condicions i desenvolupament de les proves tipus test

1. Les proves es fan, si no s’indica el contrari, a l’aula habitual de classe en la data prevista segons la planificació facilitada.

2. Els alumnes han de presentar, a requeriment del docent, el carnet identificatiu amb el número del NIUB incorporat. És imprescindible portar el NIUB, ja que se n’ha d’indicar el número en el full de respostes.

3. Els alumnes han de portar un llapis i una goma per tal de poder contestar, i rectificar si cal, les respostes en el full destinat al lector òptic.

4. No es permet portar a l’examen cap tipus de material acadèmic.

5. Els alumnes han de mantenir l’ordre i complir la normativa del centre.

 

Avaluació única

Els alumnes que vulguin optar per l’avaluació única d’aquesta assignatura han de sol·licitar-ho expressament per correu electrònic (dcarpio@ub.edu) al coordinador de l’assignatura abans de la primera prova d’avaluació continuada (27 d’octubre).

L’AC es fa el 30 de gener del 2018 a l’aula que es comuniqui oportunament. La prova de síntesi consisteix en:

a) Un test de 10 a 20 preguntes (30 % de la nota final).

b) Una part teòrica en què s’ha desenvolupar un tema (35 % de la nota final).

c) Un comentari de text (35 % de la nota final).

 

Reavaluació

Els alumnes avaluats en el règim d’AC o AU que no superin l’assignatura poden fer una prova de reavaluació que consta de diferents parts. Per superar aquest examen s’han d’aprovar les tres parts d’un examen que consisteix en:

a) Test de 10 a 20 preguntes (30 % de de la nota i eliminatori).

b) Part teòrica: desenvolupar un tema (35 % de la nota final).

c) Comentari de text (35 % de la nota final).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

- Cuerda Riezu, A.R. (Dir), Las tensiones entre la criminalidad internacional y las garantías propias de un Estado de Derecho en un mundo globalizado, Ed. Universidad Rey Juan Carlos/Dykinson, 2008.

- Foucault, M.,Vigilar y castigar, Madrid, Ed. CISC, 1982

- Garland, D., La cultura del control social. Crimen y orden social en la sociedad contemporánea, Ed. Gedisa, Madrid, 2005

-  Mir Puig, S/Queralt Jiménez, jj (Dirs), La seguridad pública ante el Derecho penal, Bdf, 2010.

- Ruiz Rodríguez, L.R., Respuestas internacionales a los retos de seguridad, Valencia, 2009

- Sánchez Gómez-Melero, M., La seguridad corporativa: nuevos retos, nuevas exigencias, ed. Biblioteca de Seguridad, 2007.

Article

- De la Corte Ibáñez, L., “¿Hasta qué punto convergen el terrorismo global y la criminalidad organizada?”, en Revista del Instituto Español de Estudios Estratégicos, núm. 1, 2013, pp. 149 y ss.

- Diez Ripollés., J.L., “De la sociedad del riesgo a la seguridad ciudadana: un debate desenfocado”, en RECPC, núm. 07/01 (2005)

- La inteligencia económica en el mundo globalizado, Cuadernos de Estrategia, núm. 162.

Pàgina web

www.ieee.es (Instituto Español de Estudios Estratégicos )

www.realinstitutoelcano.org (Real Instituto el Cano)

Text electrònic

- Del Morla Torres, A., “La cooperación policial en la Unión Europea: propuesta de un modelo de inteligencia criminal”, en ARI, núm. 50/2010.

- Documento Marco 05/2011. La evolución del concepto de seguridad. Ministerio de Defensa. Junio 2011.

- Estrategia española de seguridad. Una responsabilidad de todos. Gobierno de España 2011.

- Panorama Estratégico 2013

- La inteligencia económica en el mundo globalizado, Cuadernos de Estrategia, núm. 162.

- La respuesta del Derecho Internacional a los problemas actuales de la Seguridad Global, Cuadernos de Estrategia, núm. 160

- Brady, H., “Europol y el Modelo europeo de inteligencia criminal: una respuesta no estatal a la delincuencia organizada”, en ARI, núm.126/2007.