Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Desviaciˇ, Control, Canvi Social i Seguretat

Codi de l'assignatura: 569368

Curs acadŔmic: 2018-2019

Coordinaciˇ: Sergi Cardenal Montraveta

Departament: Departament de Sociologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Consideracions prŔvies

 

Aquesta assignatura tracta sobre els canvis en la societat i com aquests canvis afecten les organitzacions policials. En el context del màster, l’assignatura ensenya a relacionar els nous processos policials amb els canvis que es produeixen en el context social. Presta una atenció especial a les noves tendències de desviació i control social. El curs pretén que l’alumnat conegui els debats recents en l’àrea de la sociologia de la policia, a través de lectures escollides, i que apliqui aquests coneixements a l’anàlisi d’un cas pràctic. També pretén iniciar l’alumnat en els aspectes metodològics i empírics de la investigació.  

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

40

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

40

Treball tutelat/dirigit

60

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

Recomanacions

 

Comprensió lectora en anglès.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

CB6. - Capacitat d’assolir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. 

CB7. - Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d’estudi. 

CB8. - Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis. 

CB9. - Capacitat de comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. 

CG3.- Vocació de servei públic i compromís ètic. 

CE1.- Capacitat de participar en l’elaboració, gestió i execució de polítiques públiques de seguretat. 

CE2.- Capacitat d’intervenir en l’àmbit comunitari d’acord amb els principis de l’estat democràtic i de dret i participació ciutadana. 

CE3.- Capacitat d’analitzar el context internacional (social, polític i econòmic) i valorar-ne les implicacions en el camp de la seguretat i la policia. 

CE4.- Capacitat d’aplicar les eines científiques i tècniques en la gestió i en la comunicació de la seguretat. 

CE5.- Capacitat de dissenyar i implementar projectes de recerca i utilitzar metodologies científiques en l’àmbit de la seguretat pública. 

CE6.- Capacitat d’identificar i analitzar, mitjançant diverses disciplines, les causes i les conseqüències de la inseguretat real i percebuda, per tal de plantejar mesures i solucions operatives a problemes complexos i canviants que s’hi relacionen.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Identificar i analitzar els processos de canvi social que es produeixen en el context de les organitzacions policials, especialment aquells que més incideixen en les diferents formes de desviació, delinqüència i control social.

 

— Relacionar aquests canvis en el context dels canvis en l’estructura i el funcionament de les organitzacions policials. 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Primera part: canvis en l’entorn

1.1. Context social i canvi organitzatiu 

Es tracta d’un tema introductori i conceptual, que repassa en què consisteix una perspectiva sociològica de l’anàlisi de la realitat. Tracta els conceptes de canvi, control i desviació social. S’introdueixen teories de la sociologia de les organitzacions que relacionen els canvis en l’entorn amb els processos interns.

1.2. Canvi social a Espanya i Catalunya 

El tema tracta certs processos recents de canvi social. S’hi comenten especialment els que tenen una major connexió amb aspectes desviació i control social. S’hi presenten dades i tendències de la societat espanyola i catalana tant a nivell delictiu com de l’estructura social i de valors col·lectius.

1.3. Metodologia d’anàlisi de casos 

El tema presenta qüestions metodològiques necessàries per la part pràctica del curs. S’hi introdueixen qüestions pràctiques relatives al plantejament d’objectius d’investigació, cerques bibliogràfiques i bases de dades o elaboració de taules, entre d’altres.
 

2. Segona part: problemes de seguretat

2.1. Nous models de policia

El tema presenta diferents models d’organitzacions policials tant des d’una visió estratègica com tàctica. D’una banda, estudia els models tradicionals i els relaciona amb entorns i situacions socials i de l’altra, presenta les tendències de canvi que s’observen.

2.2. Eficàcia i eficiència policial

S’analitza la qüestió de l’eficàcia i l’eficència de la policia, tant conceptualment com des del punt de vista dels indicadors. Repassa algunes dades sobre l’evolució dels indicadors a Espanya i les principals barreres de la policia per incrementarles.

2.3. Partenariat i cooperació en seguretat 

Es presenta la tendència segons la qual les policies incrementen i diversifiquen aliances i relacions de cooperació amb diverses agències públiques, privades i de la societat civil. Es repassen les aportacions de la literatura internacional sobre aquesta qüestió i sobre la pluralization of policing. Es tracten els avantatges i inconvenients d’aquestes fòrmules per la policia. 

2.4. Seguretat pública i privada

Es tracta la naturalesa de la seguretat privada i les diferències amb la pública. Es caracteritza el model de regulació espanyol i es comenten algunes dades sobre l’estructura del sector privat i l’evolució dels mercats. Es comenten les tendències estratègiques del sector de la seguretat privada a Espanya i les relacions entre el sector públic i privat.

2.5. Tecnologia i innovació policial

El tema és una introducció a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la manera en què alteren qüestions de seguretat, tant des d’una perspectiva de desviació com de control social. S’hi tracta l’impacte que té l’ús de les xarxes socials per la policia i s’analitzen les tendències cap a l’ús de grans bases de dades explotades amb tècniques de data mining.

2.6. Policia i polítiques de seguretat

S’hi estudien les tendències en polítiques de seguretat espanyoles, a partir d’anàlisis de diversos plans de seguretat de diferents governs centrals, autonòmics i de grans ciutats. Es discuteix el rol que assumeix la policia en el context d’aquestes polítiques.

2.7. Canvi social i legitimitat de la policia

El tema que tanca el curs resumeix les línies principals de canvi social i explica com es tradueixen en canvis en les demandes de seguretat. Relaciona aquests canvis amb les tendències tractades en els apartats anteriors, i tenint-les en compte es tracta l’impacte que els canvis socials poden tenir en la legitimitat de la policia.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en l’estudi de casos i en la lectura de textos clau de l’àrea. El curs consta de 10 sessions. Cada sessió té una part teòrica i una altra part pràctica. En la part teòrica, al començament de la sessió el professor situa cada un dels temes del programa. Ho fa introduint conceptes, aportant dades, comentant tendències o bé presentant debats recents en el camp de la sociologia de la policia. Es dedica també alguna sessió a presentar qüestions metodològiques que són necessàries per a la segona part del curs.

La part pràctica del curs s’organitza al voltant d’estudis de cas concrets que fan els estudiants. Els estudiants trien un cas de canvi policial que analitzen al llarg del curs. El cas ha de ser concret, rellevant, i ha d’estar suficientment documentat. El treball consisteix a relacionar aquest cas amb processos de canvi social. És a dir, es tracta d’identificar quins factors socials influeixen en les seves causes o conseqüències. Per identificar aquests factors els estudiants han de tenir com a suport dades, lectures i altres evidències. Es pot triar qualsevol cas, però ha de poder-se emmarcar preferentment en algun dels temes del programa. Al final del curs s’entrega un projecte o un informe sobre aquest cas. El treball es fa en grup. Els estudiants presenten i defensen en públic els avenços en la seva investigació. Després de la presentació hi ha un debat sobre la metodologia i el contingut de la presentació. Les aportacions dels companys també es canalitzen a través de fòrums de debat. S’obre un fòrum per a cada cas, l’objectiu del qual és recollir les aportacions dels companys.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
En l’avaluació continuada s’exigeix la presència a classe, com a mínim al 80 % de les sessions. S’hi avaluen tres elements i tots són obligatoris per superar el curs:

1. Exercicis pràctics (20 % de la nota final). En algunes sessions es fan exercicis pràctics que s’entreguen al moment, o bé la setmana següent. Aquests exercicis són avaluables. En el segon cas, els estudiants han de penjar la resolució de l’exercici en el Campus Virtual abans de l’inici de la data assenyalada en el Campus, passada la qual ja no és possible entregar-lo. Per a cada exercici s’especifica el criteri d’avaluació.

2. Participació a classe i als fòrums de discussió en línia (20 % de la nota final). S’avalua la quantitat i la qualitat de les aportacions de l’estudiant a les discussions de classe i en els fòrums virtuals. En els fòrums, es tracta d’aportar-hi suggeriments, dades, o idees útils per a cada un dels projectes dels companys. La qualitat de les aportacions es mesura en funció de la sincronia amb els objectius i les hipòtesis de cada projecte, i que els arguments i les aportacions estiguin contrastades o tinguin suport científic (referències documentals, dades, o lectures fetes). S’obre un fòrum per a cada estudi de cas. S’exigeix una participació mínima a 4 fòrums diferents.

3. Escriure un projecte o informe d’investigació sobre el cas investigat (60 % de la nota final). S’han d’escriure un mínim de 25 pàgines. Aquest projecte o informe es fa en grups de dos o tres estudiants, depenent del nombre de matriculats en el curs. El text ha de ser el resultat d’una petita investigació i ha de contenir obligatòriament referència a articles clau per al tema, dades empíriques, citacions de lectures addicionals. Es valora que tingui uns objectius clars i acotats, l’aportació de dades empíriques, les citacions, la pluralitat de fonts, l’originalitat, la bona organització de l’informe i el format correcte d’acord amb el model que se’n facilita al Campus Virtual.

El projecte o informe d’investigació s’ha de presentar i defensar en públic a classe. El format de la presentació és lliure, però ha de contenir dades empíriques que siguin pertinents i referències a les lectures fetes. S’hi poden utilitzar vídeos o qualsevol altre element visual. Tots els estudiants del curs han de participar a la presentació.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una reavaluació. Poden tornar a presentar el treball o treballs no superats. La nota final de l’assignatura es determina tenint en compte la nota obtinguda en aquests treballs presentats a la reavaluació, juntament amb la resta d’activitats dutes a terme durant el curs.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Per acollir-se a l’avaluació única l’alumnat ho ha de sol·licitar en els terminis que estableix la Facultat de Dret. L’avaluació única consta de dos elements d’avaluació: un examen basat en una llista de lectures que es faciliten prèviament a l’estudiant (40 %) i l’entrega d’un projecte o informe d’investigació (60 %) centrat en un cas escollit per l’estudiant entre els temes del programa. Els criteris d’avaluació són els mateixos que per a l’avaluació continuada. Tots els estudiants que s’acullin a l’avaluació única han de fer una tutoria amb el professor.

 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden optar a la reavaluació. Poden tornar a presentar el treball o treballs no superats. La nota de l’assignatura es determina tenint en compte la nota obtinguda en aquests treballs presentats a la reavaluació, juntament amb la resta d’activitats dutes a terme durant el curs.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Cohen, Stanley (1979), The punitive city: Notes on the dispersal of social control. Springer Netherlands, pp. 339-363.

Bosch, José Luis C., Jaume Farràs, Manuel Martín, Juli Sabaté y Diego Torrente, "Estado, mercado y seguridad ciudadana: análisis de la articulación entre la seguridad pública y privada en España", Revista Internacional de Sociología 39 (2004): 107-137.

http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/viewArticle/251  Enlla├ž

Cohen, Stanley (1988) Visiones del control social, Barcelona, Barcelona,  Promociones y Publicaciones Universitarias, 407 pp. 

http://www.casadellibro.com/libro-visiones-de-control-social/9788476652312/592925  Enlla├ž

David Garland (2001) The Culture of Control: Crime and Social Order in Contemporary Society. University of Chicago Press, 320 pp.

http://www.press.uchicago.edu/ucp/books/book/chicago/C/bo4092002.html  Enlla├ž

- Janowitz, Morris, i James Burk (1991), On Social Organization and Social Control. Chicago: The University of Chicago Press.

Scott, John P., y Scott, Sarah F. (1971), Social Control and Social Change. Chigago: The University of Chicago Press.

https://www.waterstones.com/book/social-control-and-social-change/john-p-scott/sarah-f-scott/9780226742953  Enlla├ž

Torrente, Diego (2001), Desviación y delito (Madrid: Alianza Universidad, 2001), 323 pp. 

Wacquant, Loïc. (2004) Las cárceles de la miseria, Buenos Aires: Manantial

Wiatrowski, Michael D., David B. Griswold, Mary K. Roberts (1981), “Social Control Theory and Delinquency” American Sociological Review, Vol. 46, No. 5 (Oct., 1981), pp. 525-541.

 

Goldstein, H. (1990). Problem Oriented Policing. Nueva York: McGraw-Hill.

Guillen, F. (2016). Modelos de Policía. Hacia un modelo de seguridad plural. Barcelona: Bosch Editor. 267 pp.

 

Jones, T. y T. Newburn (1998), Private Security and Public Policing (Nueva York: Oxford University Press. 288 pp.

Martín, M. (2001), La financiación de las Policías Locales. Cuadernos de la Guardia Civil: Revista de seguridad pública 23. Pp. 75-84.

Medina, J. (2011). Políticas y estrategias de prevención del delito y seguridad ciudadana. Madrid: Edisofer. 564 pp.

Torrente, D. (2006). Análisis de la Seguridad privada. Editorial Universitat Oberta de Catalunya

http://www.editorialuoc.cat/analisis-de-la-seguridad-privada  Enlla├ž

Scott, W. R. (1981). Organizations: Rational, Natural, and Open Systems. Englewood Cliffs NJ: Prentice Hall Inc.

Sherman, L. (1998) "Evidence-based policing", Ideas in American Policing. Washington: Police Foundation

Torrente, D. (1997). La sociedad policial: Poder, trabajo y cultura en una organización local de Policía. Madrid: CIS y Universidad de Barcelona. 261 pp.

van Sluis, A., L. Cachet, T. Jochoms, A. Ringeling y A. Sey (eds) (2013). Contested Police Systems: Changes in the Police Systems of Belgium, Denmark, England and Wales, Germany and the Netherlands. Eleven Publising. 236 pp.

CapÝtol

Skogan, W. (2006). “The Promise of Community Policing.” En David L. Weisburd and Anthony A. Braga, Police Innovation: Contrasting Perspectives,. New York: Cambridge University Press.

Article

- Black, Donald (1983), “Crime as Social Control”, American Sociological Review, Vol. 48, No. 1 (Feb., 1983), pp. 34-45.

Janowitz, Morris (1975), “Sociological Theory and Social Control”. The American Journal of Sociology, Vol. 81, No. 1, pp. 82-108

Gascó, M. y E. Sallent (2013) El Proyecto COMPOSITE sobre gestión del cambio en las organizaciones policiales. Revista Catalana de Seguretat Pública. Pp. 123-134.

http://www.policiacanaria.com/sites/default/files/rcsp_26_castella.pdf  Enlla├ž

Mastrofski, S. D., y J. J. Willis (2010). Police Organization Continuity and Change: Into the Twenty-first Century. Crime and Justice Vol. 39 (1). Pp. 55-144.

Mastrofski, S. D., y J. J. Willis (2010). Police Organization Continuity and Change: Into the Twenty-first Century. Crime and Justice Vol. 39 (1). Pp. 55-144.

Murphy, K. y A. Cherney (2012). Understanding cooperation with Police in a diverse society. British Journal of Criminology 52. Pp. 181–201.

Williams, J. W. (2005) Reflections on the Private versus Public Policing of Economic Crime. Bristish Journal of Criminology 45. Pp. 316-339.

CongrÚs

Torrente, D., O. Jaime, J. Sabater, L. Folguera, y V. Peñaranda (2015), Cambio en las demandas de seguridad  y políticas policiales en España. XII Congreso de la AECPA (San Sebastián).

http://www.aecpa.es/congresos/XII-congreso/paper.php?paper=1685  Enlla├ž

Text electr˛nic

Moore, M. H. y R. C. Trojanowicz (1988). Corporate Strategies for Policing. National Institute of Justice, U.S. Department of Justice. 16 pp.