Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Comunicació Científica

Codi de l'assignatura: 569888

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: Francesc Cardellach Lopez

Departament: Facultat de Medicina

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

26

 

-  Teoria

Presencial

 

18

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

2

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

24

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

— Capacitat d’elaborar adequadament un article original.

— Capacitat d’elaborar i presentar una comunicació oral.

— Capacitat d’elaborar i presentar una comunicació en forma de pòster.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

El treball d’investigació en l’àmbit biomèdic té com a objectiu fonamental l’obtenció d’uns resultats que puguin ser aplicats en la millora del diagnòstic i el tractament de les malalties. Els avenços en qualsevol d’aquests àmbits haurien de tenir una evidència contrastada i, per tant, una valoració crítica per part de la comunitat científica. Aquesta valoració només es pot portar a terme si els resultats de la recerca es comuniquen i revisen eficaçment als fòrums adequats per tal de donar-los validesa i puguin ser aplicats als pacients amb la garantia suficient. I, de la mateixa manera, cal també tenir la capacitat d’interpretar críticament els resultats d’una recerca desenvolupada per altres investigadors. Així, la comunicació i l’anàlisi crítica de la producció científica esdevé una eina absolutament imprescindible per assolir aquest fi. Una investigació no té valor si no pot ser contrastada ni divulgada a la comunitat científica en qualsevol de les seves formes més variades, sigui oral o escrita.

És ben clar que al currículum de pregrau en l’àmbit de la biomedicina de la Universitat de Barcelona no hi ha cap assignatura que ensenyi aquestes habilitats, però molt probablement sí que se n’hi poden trobar aspectes parcials. Aquesta mancança, juntament amb l’evidència que aquestes habilitats són absolutament imprescindibles quan un investigador es troba amb la necessitat de comunicar els seus resultats, sigui en forma de comunicació oral o de pòster en un congrés o escrita en una revista biomèdica, són raons que justifiquen plenament la implementació d’aquesta assignatura en el context del màster. Com a exemple, només cal comprovar les dificultats que la majoria de doctorands tenen a l’hora de presentar la seva tesi doctoral, comunicar resultats parcials o bé escriure un article biomèdic.

És, doncs, des d’aquesta perspectiva d’absoluta necessitat d’esdevenir un bon comunicador, que considerem molt adient la inclusió del contingut d’aquesta assignatura optativa en el màster per tal que tots els que ho necessitin trobin l’ajut suficient per poder adquirir o perfeccionar unes habilitats comunicatives clarament complementàries i, fins i tot, inseparables, de la condició de bon investigador en l’àmbit de la biomedicina.


En finalitzar el curs l’estudiant ha d’haver assolit els objectius generals següents:

— Conèixer la tècnica d’elaboració d’un article biomèdic.

— Saber portar a terme la lectura crítica d’un article biomèdic.

— Ser capaç d’escollir amb objectivitat la revista biomèdica idònia a la qual enviarà els resultats d’un treball de recerca.

— Conèixer la tècnica d’elaboració i presentació d’una comunicació oral.

— Conèixer la tècnica d’elaboració i presentació d’una comunicació en forma de pòster.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Tipus de comunicació científica

*  Tema introductori de l’assignatura en què s’exposen els motius de la necessitat d’aprenentatge de la comunicació científica i les diverses maneres que hi ha de fer-ho. Bàsicament es tracta d’aspectes generals, diferències i indicacions sobre la comunicació oral, l’article biomèdic (format paper i electrònic) i el pòster. També s’hi inclou l’anàlisi de la transmissió d’informació a través de mitjans electrònics.

2. Article científic

*  S’especifiquen els diversos tipus d’articles biomèdics: article original, editorial, carta a l’editor, revisió i d’altres. S’explica com cal elaborar un article original detallant-ne l’estructura en els diversos apartats: introducció, material i mètode, resultats, discussió, referències bibliogràfiques, taules i figures. Es posa especial èmfasi en l’elaboració del resum. S’estudien també els errors més freqüents en cada apartat.

3. Fonts d’informació bibliogràfica

*  La rigorositat en les referències bibliogràfiques és un reflex de la qualitat de l’estudi i de l’article biomèdic en general. S’exposen els mitjans més habituals de recerca bibliogràfica. Així mateix, s’analitzen les normes internacionals de redacció i presentació de la bibliografia, amb especial esment als errors més freqüents i les seves conseqüències.

4. El procés de decisió

*  En aquest tema es tracta la decisió d’on enviar l’article original: l’elecció de la revista és un procés clau. S’insisteix en la importància de la carta de presentació, els formularis que s’han d’omplir i l’enviament de l’article a través dels sistemes electrònics. Es fa èmfasi en el factor d’impacte.

5. El procés editorial

*  El procés editorial és tot el seguit d’etapes a les quals se sotmet un manuscrit des que el rep l’editorial fins que passa a la fase de producció. S’exposa d’una manera global tot el procés en general perquè l’alumnat conegui amb profunditat els diversos punts pels quals passaran els seus manuscrits. Es fa un èmfasi especial en el paper del comitè editorial com a punt neuràlgic i fonamental en tot el procés. Finalment, s’exposa la sistemàtica del procés editorial a través d’Internet.

6. Valoració de la qualitat d’un article científic

*  Anàlisi de la qualitat formal i de contingut d’un article biomèdic en funció d’uns estàndards acceptats internacionalment. Es fa especial èmfasi en el manteniment d’una estructura adequada, l’exposició del mètode, el contingut dels resultats i el desenvolupament de la discussió. Anàlisi crítica del títol, el resum i les referències bibliogràfiques. Exposició i discussió dels errors més freqüents.

7. Anàlisi crítica del disseny i de la metodologia estadística d’un article biomèdic

*  El disseny d’un estudi científic i la metodologia estadística utilitzada és un aspecte clau en la validesa dels resultats. En aquest tema s’analitzen els principals dissenys en investigació biomèdica, les tècniques estadístiques més utilitzades i els errors més freqüents.

8. Procés de revisió per experts

*  La revisió per experts és una etapa clau en el procés de valoració de la qualitat d’un article biomèdic. S’analitza la funció dels experts, les característiques, el nombre que se n’utilitza, el grau de compliment i el nivell de millora que experimenten els articles gràcies a la seva intervenció. S’analitza també la interacció entre el comitè d’experts i el comitè editorial.

9. Ètica i biaixos de la publicació biomèdica

*  Es fa una anàlisi de tots els aspectes ètics que poden afectar un article biomèdic, des dels inherents als autors fins als que afecten el comitè editorial i els experts. S’exposen les normes i els mecanismes internacionalment acceptats per tal d’evitar o, si més no, minimitzar la influència d’aquells factors èticament indesitjables. S’estudien els conceptes de publicació duplicada, publicació redundant i frau. També s’analitzen els biaixos de la publicació biomèdica.

10. Impacte postpublicació

*  La influència d’un manuscrit biomèdic no només es limita a l’àmbit científic sinó que també té una repercussió en la mateixa societat en general. Això queda ben palès gràcies a la relació de les editorials amb els mitjans de comunicació. La importància d’aquesta relació i la transmissió del coneixement fruit de la recerca són prou rellevants perquè siguin analitzades acuradament. També s’exposen les normes que regulen aquesta relació i que influiran en l’impacte mediàtic d’una publicació biomèdica.

11. Comunicació oral

*  Aquest tema està dirigit a l’exposició de l’elaboració d’una comunicació oral, començant des del mateix moment de la preparació. S’analitzen les diverses tècniques per parlar en públic. Finalment, s’exposen d’una forma detallada tots els errors i vicis que s’haurien d’evitar a l’hora de presentar una comunicació oral.

12. Elaboració i presentació d’un pòster

*  El món de la imatge ha presentat un desenvolupament exponencial els darrers anys. La comunicació científica a través de la imatge és la raó de ser del pòster. S’analitza aquesta forma de comunicació mitjançant l’estudi de les seves diverses formes d’elaboració, la seva importància creixent, les virtuts i problemes, els errors més freqüents i la mecànica de la presentació. Finalment es fan algunes reflexions sobre el concepte de què hauria de ser un pòster ideal.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Ensenyament presencial

Classes teòriques

Les classes teòriques es fonamenten en la utilització de mitjans visuals, bàsicament presentacions de Power Point (s’entén que tot l’alumnat té coneixements bàsics d’aquest programa). Durant l’exposició hi ha una interacció continuada entre professor i alumnes. Abans de cada classe presencial es proveeix l’alumnat del material docent necessari i específic del tema corresponent. Així mateix, al Campus Virtual es pot consultar la resta de material, esquemes i altra informació necessària per al desenvolupament de les classes accedint al dossier electrònic de l’assignatura.

Ensenyament pràctic

L’ensenyament pràctic dels temes que correspongui va a càrrec del professor responsable del tema teòric relacionat i es desenvolupa al final de cada un. Per a cada pràctica es proveeix l’estudiant del material necessari, que són fotocòpies d’articles biomèdics i de resums, etc. Per fer aquestes pràctiques és necessari disposar d’ordinador amb connexió a Internet i canó de projecció.


Treball no presencial

Tasques que cal fer

L’estudiant ha de disposar del temps necessari per preparar diversos treballs a partir de les directrius donades en les classes presencials: 1) preparació d’un resum d’un article biomèdic (segons unes instruccions prèviament establertes), elaboració d’una carta de presentació, cerca de fonts bibliogràfiques i presentació de referències bibliogràfiques segons les normes de Vancouver; 2) elaboració d’una comunicació oral, i 3) elaboració d’un pòster científic. El temps estimat de treball no presencial per preparar tots els exercicis pràctics es calcula que és d’unes quinze hores en total.

Estudi autònom

L’estudiant ha de disposar del temps necessari per estudiar el contingut del temari que es doni a les classes presencials i que és el cos principal de l’examen de tipus test que es fa al final del curs. El temps estimat de treball no presencial per a l’estudi del contingut teòric dels dotze temes es calcula que és d’unes quinze hores en total.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris d’avaluació

— Assistència a classe (màxim 3 punts).
— Exercicis pràctics presencials i no presencials (màxim 3 punts).
— Examen de tipus test de vint preguntes (màxim 4 punts): cada pregunta té cinc respostes i només n’hi ha una de correcta; les respostes equivocades no resten.

Els resultats obtinguts es qualifiquen en funció de l’escala numèrica següent:
— De 0 a 4,9: suspens
— De 5,0 a 6,9: aprovat
— De 7,0 a 8,9: notable
— De 9,0 a 10: excel·lent

És condició indispensable l’assistència a un 80 % de les hores lectives.

L’estudiant amb una qualificació superior a 9,0 punts pot optar a la menció de matrícula d’honor.


Procediment de l’avaluació

L’avaluació la porten a terme conjuntament els quatre professors que imparteixen l’assignatura a partir de la puntuació obtinguda en cadascun dels tres criteris d’avaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Hall GM. How to write a paper. 5th ed. Chichester, West Sussex : John Wiley & Sons, 2013.  Enllaç

Rozman C...(et al.). Manual de estilo : publicaciones biomédicas/ Medicina Clínica. Barcelona [etc.] : Mosby/Doyma Libros, 1993.  Enllaç

Hall GM. How to present at meetings. 2nd ed. London : BMJ, 2007.  Enllaç

Stuart C. Técnicas básicas para hablar en público. Madrid [etc.] : Deusto, DL 1991.  Enllaç

Norman G. Cómo escribir un artículo científico en inglés. Madrid: Hélice; 1999.  Enllaç

Huth EJ. Writing and publishing in Medicine. 3rd ed. Baltimore: Williams and Wilkins, 1999.  Enllaç

Lang TA, Secic M. How to Report Statistics i Medicine: annotated guidelines for authors, editors and reviewers. Philadelphia: American College of Physicians, 1997.  Enllaç

Investigación Médica en Medicina Clínica: Aspectos metodológicos:  Selección 1983-1997 de  Medicina Clínica. Barcelona: Ediciones Doyma, 1998.  Enllaç

Lock S. A difficult balance; editorial peer review in medicine. Philadelphia (Pa.) : ISI Press, 1986.

 

  Enllaç

Article

Guarding the guardians. Research on editorial peer review. JAMA 1990;263:1317-1441.  Enllaç

Arnau C, Cobo E, Ribera JM, Cardellach F, Selva A, Urrutia A. Efecto de la revisión estadística en la calidad de los manuscritos publicados en Medicina Clínica: estudio aleatorizado Med Clin (Barc) 2003; 121:690-4.  Enllaç

Arnau C, Cobo E, Ribera JM, Cardellach F, Selva A, Urrutia A. Efecto de la revisión estadística en la calidad de los manuscritos publicados en Medicina Clínica: estudio aleatorizado. Med Clin (Barc) 2003; 121:690-694.  Enllaç

Cardellach F, Ribera JM, Feliu E, Rey C. Las cartas al Director en Medicina Clínica: 1985-1996. Med Clin (Barc) 1998; 109:525.  Enllaç

Pulido M. Publicaciones biomédicas (varios artículos). Med Clin (Barc) 1977; 68:45-6, 257-9  Enllaç

Pulido M. Publicaciones biomédicas (varios artículos). Med Clin (Barc) 1976; 67:100-5, 252-3.  Enllaç

Pulido M. Publicaciones biomédicas (varios artículos). Med Clin (Barc) 1975; 65:156-7, 217-8, 264-5, 311-3, 436-7.  Enllaç

Pulido M. El médico en las reuniones científicas: cómo hablar en público para tener éxito. Medicina Clinica,  2004,Vol.123, 17, Pages 664-668.  Enllaç

Ribera JM, Cardellach F, Selva A. Procesos de revisión y de edición en Medicina Clínica. Med Clin (Barc) 2005; 125 (supl.1): 3-7.  Enllaç

Kronick DA. Peer review in 18th-century scientific journalism. JAMA 1990;263:1321-1322.  Enllaç

Burnham JC. The evolution of editorial peer review. JAMA 1990;263:1323-1329.  Enllaç

The First International Congress on Peer Review in Biomedical Publication. JAMA 1990;263:1317-1441.  Enllaç

The Second International Congress on Peer Review in Biomedical Publication. JAMA 1994;272:79-174.  Enllaç

Pàgina web

International Committee of Medical Journal Editors. Uniform Requirements for Manuscripts Submitted to Biomedical Journals. Updated october 2005.  Enllaç

Ir a “advise to contributors”. Normas de publicación, guías para evaluación de los artículos, editoriales sobre temas de publicación médica de interés.  Enllaç