Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques d'Investigació Social II

Codi de l'assignatura: 570191

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: Mario Dominguez Amoros

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

20

 

-  Exercicis pràctics

Presencial

 

15

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques

— Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

 

Competències generals

— Capacitat creativa i emprenedora necessària per formular, dissenyar i gestionar projectes, així com per buscar i integrar coneixements i actituds per fer propostes de canvi i innovació.

 

Competències específiques

— Capacitat per dissenyar un projecte d’investigació sociològica avançada i formular preguntes de recerca originals i rellevants per analitzar l’estructura de les societats i els principals problemes socials que les afecten.

 

— Capacitat per obtenir informació procedent de diverses fonts, elaborar indicadors i aplicar metodologies quantitatives i qualitatives avançades per resoldre problemes d’investigació en l’àmbit de l’anàlisi sociològica.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aconseguir el domini conceptual bàsic de les tècniques d’anàlisi multivariant al nivell requerit per a les ciències socials aplicades.

— Comprendre la relació entre les tècniques i la resta d’elements del disseny i saber interpretar les diferents tipologies de resultats possibles.

— Aconseguir conèixer, identificar i comprendre la literatura científica que utilitza tècniques d’anàlisi multivariant i estructures socials complexes.

— Optimitzar la mètrica de la informació social per aconseguir integrar les dades d’origen qualitatiu i quantitatiu.

— Destriar les tècniques més apropiades per als diferents objectius i característiques dels múltiples contextos de recerques sociològiques, amb la finalitat d’abordar la complexitat de l’anàlisi social amb el rigor científic que atorguen les tècniques estadístiques.

— Saber detectar i dirigir el compliment dels requisits i decidir els criteris que s’han d’adoptar en el desenvolupament d’un projecte de recerca social exigit per les convocatòries mundials competitives.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aplicar i interpretar els resultats de les principals tècniques estadístiques multivariants.

— Adquirir habilitat en l’ús de les opcions de cada tècnica i en la seva selecció, interpretació i comparació, mitjançant la utilització dels paquets estadístics.

— Preveure i solucionar els problemes plantejats per les tècniques de recerca incloses en cada bloc, així com les possibilitats mètriques en relació amb cada context social analitzat.

— Conèixer els principals procediments per adaptar la pluralitat i complexitat de la informació social a l’anàlisi estadística.

— Obtenir destresa en l’ús de les bases de dades sociològiques i en la interpretació dels diferents diagrames i gràfics multivariants.

— Desenvolupar estratègies de lideratge en l’anàlisi de la innovació i el canvi.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Assumir els valors ètics de l’àmbit científic social desenvolupant una actitud crítica cap a la praxi investigadora.

 

— Orientar la investigació social cap a l’efectivitat i utilitat professional, perseguint l’optimització de l’ajust dels models a la realitat i a la planificació social, a través de la selecció d’instruments i finalitats idònies.

 

— Promocionar, donar suport i col·laborar en la innovació social.

 

— Desenvolupar una visió objectiva en l’anàlisi, tant del discurs com dels fets socials, i controlar els judicis de valor, la subjectivitat i la validesa dels dissenys.

 

 

Blocs temàtics

 

Disseny de la investigació quantitativa: conceptes, procés, disseny i comunicació

Els tipus d’investigació quantitativa

Població i mostreig

La producció de dades quantitatives: medició, fonts de dades i tècniques de recollida de la informació

Tecnologies i aplicacions informàtiques

L’anàlisi de les dades: les tècniques de dependència i interdependència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia del curs és eminentment presencial i pràctica. Es combinen les classes magistrals de caràcter participatiu amb seminaris de discussió, exercicis pràctics i sessions a l’aula d’informàtica. En tots els blocs temàtics el professorat proporciona material empíric adequat perquè es pugui analitzar amb els procediments corresponents a cada bloc; també es demana a l’alumnat que sigui capaç d’analitzar les seves pròpies dades, ja siguin dades produïdes per ells mateixos o bé dades secundàries.

La idea principal és que l’estudiant vagi pensant, dissenyant i elaborant la seva pròpia proposta d’investigació durant tot el curs, des de la perspectiva metodològica quantitativa, a mesura que accedeix a coneixements avançats sobre la investigació social i adquireix habilitats per dur-la a la pràctica.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació del curs és continuada i consisteix en la demostració de l’acompliment de cada estudiant en tres dimensions principals:

— La identificació d’un tema propi d’investigació, que ha d’incloure la definició del problema, el plantejament de les preguntes, les hipòtesis de treball i el qüestionament sobre les decisions metodològiques i tècniques pertinents en relació amb la perspectiva quantitativa.

— La pràctica i l’execució de les diverses tècniques d’investigació quantitativa, tant de producció com d’anàlisi a partir de dades de fonts secundàries o primàries.

— La capacitat de reflexió metodològica a partir de l’anàlisi i el debat a classe de les diferents aplicacions metodològiques i tècniques dels treballs d’investigació presentats.

Cadascuna d’aquestes dimensions dona lloc a una evidència d’avaluació, que es valora amb la ponderació següent:

— Treball final de síntesi que desenvolupa la proposta d’investigació plantejada i treballada durant tot el curs (50 % de la nota final).

— Presentació escrita durant el curs dels diferents exercicis pràctics relacionats amb el disseny de la investigació i l’execució de cadascuna de les tècniques d’investigació (25 % de la nota final).

— Presentació oral dels casos pràctics que es debaten a cada sessió, incloent-hi la participació activa en els debats del Campus Virtual i en els debats que es generen a classe (25 % de la nota final).

L’estudiant que no supera el curs pot optar a una reavaluació en el període establert per la Coordinació de Màster. El contingut, procediment i criteris de les activitats de reavaluació són els aplicables a l’avaluació única.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una prova escrita sobre el temari del curs, en la data fixada per la Coordinació de Màster (50 % de la nota final), a més de la presentació per escrit d’un treball final de síntesi que desenvolupi una proposta d’investigació amb metodologia quantitativa (50 %).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Jarol B. Manheim y Richard C. Rich (1988). Análisis político empírico : métodos de investigación en ciencia política, Madrid, Alianza

Catàleg UB  Enllaç

Kish, Leslie (1995) Diseño estadístico para la investigación, Madrid, CIS-Siglo XXI

Catàleg UB  Enllaç

Kish, Leslie (1972) Muestreo de encuestas, Mexico, Trillas

Catàleg UB  Enllaç

Cea D’Ancona, María Ángeles (2002). Análisis multivariable: teoría y práctica en la investigación social. Colección Manuales Síntesis; 6. Madrid: Síntesis.

Catàleg UB  Enllaç

Izenman, Alan Julian (2008). Modern multivariate statistical techniques: regression, classification, and manifold learning. Collection Springer texts in statistics. New York: Springer.

Catàleg UB  Enllaç

Johnson, Richard Arnold; Wichein, Dean W. (2007). Applied multivariate statistical analysis. 6th ed. Upper Saddle River (New Jersey): Pearson Education; Prentice-Hall.

Catàleg UB  Enllaç

Lozares Colina, Carlos; López Roldán, Pedro (2000). Anàlisi multivariable de dades estadístiques. Col·lecció Materials UAB; 93. Bellaterra (Barcelona): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Catàleg UB  Enllaç

Peña, Daniel (2002). Análisis de datos multivariantes. Madrid: McGraw-Hill.

Catàleg UB  Enllaç

Stevens, James Paul (2009). Applied multivariate statistics for the social sciences. 5th ed. New York: Routledge.

Catàleg UB  Enllaç

Alasuutari, P.; Bickman, L.; Brannen, J. (eds.) (2008). The Sage Handbook of Social Research Methods. Thousand Oaks, CA: Sage.

Becker, H. (2013). Trucos Del Oficio. Buenos Aires- México: Siglo XXI.

Blaikie, Norman (2009): Designing social research. The logic of anticipation. Cambridge, Reino Unido: Polity Press. 2ª edición.

Bryman, Alan (2012): Social research methods. Oxford: Oxford University Press. 4ª edición.

Cea d’Ancona, M. A. (2012). Fundamentos y aplicaciones en metodología cuantitativa. Madrid: Síntesis.

López-Roldán, P.; Fachelli, S. (2015). Metodología de la Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Dipòsit Digital de Documents, Universitat Autònoma de Barcelona. 1a. edición. http://ddd.uab.cat/record/129382 http://pagines.uab.cat/plopez/content/misc

Quivy, Raymond; Van Campenhoudt, Luc (2005/1988): Manual de investigación en ciencias sociales. México: Limusa.

Sánchez Carrión, J.J. (1999). Manual de análisis estadístico de los datos. Madrid: Alianza. Manuales, 055.

Cea D’Ancona, Mª A. (2005/2016) Métodos de encuesta. Teoría y práctica, errores y mejora. Madrid. Síntesis.

Rojas Tejada, A. J., Fernández Prados, J. S. y Pérez Meléndez, C. (1998) Investigar mediante Encuestas. Fundamentos Teóricos y Aspectos Prácticos. Madrid. Síntesis.

De Leeuw, J.J. Hox y D. A. Dillman (eds.) (2008) International Handbook of Survey Methodology. New York. Lawrence Erlbaum Associates

Rodríguez Osuna, Jacinto (1991). Métodos de muestreo. Madrid: Cuadernos Metodológicos del CIS.

Kalton, Graham (1983). Introduction to Survey Sampling. Londres: Sage University Press.

IBM SPSS 22. (Manuales)