Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Seminari

Codi de l'assignatura: 570192

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: Jordi Mundo Blanch

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques

— Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

— Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

— Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.


Competències generals

— Capacitat creativa i emprenedora necessària per formular, dissenyar i gestionar projectes, així com per buscar i integrar coneixements i actituds per fer propostes de canvi i innovació.


Competències específiques

— Capacitat per dissenyar un projecte d’investigació sociològica avançada i formular preguntes de recerca originals i rellevants per analitzar l’estructura de les societats i els principals problemes socials que les afecten.

— Capacitat per aplicar el coneixement teòric rellevant per desenvolupar projectes d’investigació en les diferents àrees de l’anàlisi sociològica.

— Capacitat per obtenir informació procedent de diverses fonts, elaborar indicadors i aplicar metodologies quantitatives i qualitatives avançades per resoldre problemes d’investigació en l’àmbit de l’anàlisi sociològica.

— Capacitat per aplicar coneixements teòrics i metodològics que permetin resoldre problemàtiques i reptes socials, i als quals es pugui donar resposta mitjançant iniciatives d’innovació social.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Promoure la comprensió general de la tasca investigadora en ciències socials mitjançant la revisió crítica de les metodologies i teoritzacions fonamentals.

— Examinar els processos de creació i institucionalització del coneixement en les ciències socials des d’una perspectiva multidisciplinària.

— Comprendre la naturalesa de la pluralitat de problemes de la investigació en les ciències socials i contextualitzar-ne la diversitat de nivells d’anàlisi.

— Comprendre la naturalesa de la complexitat en l’avaluació de l’activitat investigadora en ciències socials.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber formular preguntes d’investigació originals i rellevants, i buscar la informació adequada.

— Saber fer anàlisis i explicacions clares i rigoroses dels problemes plantejats, utilitzant de manera apropiada els mètodes i conceptes de les ciències socials.

— Saber formular judicis informatius sobre teories i fets, i comunicar adequadament els resultats de la investigació.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar una actitud crítica i autocrítica respecte de les metodologies, teories i conceptes utilitzats, i mostrar predisposició a revisar-los.

— Aprendre a actuar amb la responsabilitat i exigència a què compromet el caràcter inherentment públic de l’activitat científica.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Pensar la ciència: què sabem i com ho sabem

2. Objectius de la recerca: explicació, comprensió i avaluació normativa

3. Crítica dels enfocaments metodològics i teòrics en les ciències socials

4. Objectivitat i naturalesa pública de la investigació científica: idees, interessos i deliberació

5. Del problema al projecte: preguntes, hipòtesis, desenvolupament i presentació de resultats

6. El paper de les ciències socials en la cultura científica del segle XXI

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Classes presencials

— Discussió de problemes a classe, a partir de textos seleccionats o estudis de casos per a cada sessió. Els estudiants han de fer les activitats preparatòries prèvies a la discussió a classe en les dates assenyalades en el Campus Virtual.

Treball dirigit/tutoritzat

— Consulta o discussió individual amb el professor d’aspectes relacionats amb la realització correcta de treballs de comprensió de textos, elaboració d’arguments per escrit i, si escau, preparació per a l’argumentació i discussió oral a l’aula.


Aprenentatge autònom

— Lectura de textos seleccionats per aprofundir en els aspectes fonamentals plantejats a les classes presencials.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

L’avaluació continuada consisteix en treballs fets pels estudiants i proves escrites, els criteris dels quals s’especifiquen en una rúbrica en l’espai de l’assignatura en el Campus Virtual. 

Requisits i condicions

— En el cas que l’estudiant no expliciti la voluntat de renunciar a la modalitat d’avaluació continuada, s’entén que, per defecte, s’hi acull.

— Només s’avaluen els estudiants que assisteixen a totes les classes presencials (excepte que puguin justificar-ne adequadament l’absència).

 

Avaluació única

Requisits i condicions

Per acollir-se a la modalitat d’avaluació única és requisit imprescindible comunicar-ho per escrit al professor de l’assignatura abans del 10 de març.

— L’avaluació única consisteix en un treball fet per l’estudiant i una prova escrita. Són objecte d’avaluació els textos treballats durant el curs, indicats en l’espai de l’assignatura en el Campus Virtual.

— S’avalua la idoneïtat, el grau d’articulació i la maduresa dels arguments aportats.

— El contingut, procediment i criteris per a la prova de reavaluació són els mateixos que els establerts per a l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Della Porta, Donatella: Keating, Michael (eds.) (2013). Enfoques y metodologías de las ciencias sociales: una perspectiva pluralista. Colección Akal Universitaria de Ciencia Política; 343. Tres Cantos (Madrid): Akal.

  Aproximació pluralista a la metodologia de les ciències socials.

Catàleg UB  Enllaç

Elster, Jon (2010). La explicación del comportamiento social: más tuercas y tornillos para las ciencias sociales. Barcelona: Gedisa.

  Útil per entendre diferents estratègies metodològiques en ciències socials.

Catàleg UB  Enllaç

Gordon, Scott (1995). Historia y filosofía de las ciencias sociales. Barcelona: Ariel.

  Útil per contextualitzar les tradicions metodològiques i teòriques de les ciències socials.

Catàleg UB  Enllaç

King, Gary M.; Keohane, Robert O.; Verba, Sidney (2009). El diseño de la investigación social: la inferencia científica en los estudios cualitativos. Madrid: Alianza.

  Il·lustratiu de la manera d’abordar certs aspectes de la investigació social.

Catàleg UB  Enllaç

Weber, Max (2009). La objetividad del conocimiento en la ciencia social y en la política social. Colección El Libro de Bolsillo Alianza de Ciencias Sociales; 3814. Madrid: Alianza.

  Excel·lent introducció dels problemes axiològics de les ciències socials.

Catàleg UB  Enllaç

Von Wright, Georg Henrik (1980). Explicación y comprensión. Colección Alianza Universidad de Filosofía; 257. Madrid: Alianza.

  Anàlisi clàssica de dues concepcions del treball científic.

Catàleg UB  Enllaç

Sokal, Alan (2009), Más allá de las imposturas intelectuales, Barcelona: Paidós.

  Útil per comprendre una de les disputes contemporànies més publicitades a l’entorn del rigor epistèmic de les ciències socials.

Catàleg UB  Enllaç

Vallés, Miguel S. (2003), Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional, Madrid: Síntesis.

  Una introducció eficaç a una gran diversitat d’enfocaments teòrics, metodològics i aplicats de la investigació social.

Catàleg UB  Enllaç

Whitley, R.; Gläser, J.; Engwall, L. (eds.) (2010), Reconfiguring Knowledge Production: Changing Authority Relationships in the Sciences and Their Consequences for Intellectual Innovation, Oxford: Oxford University Press.

  Útil per entendre com les noves dinàmiques d’institucionalització del coneixement científic (producció, avaluació i distribució) afecten significativament l’activitat científica.

Catàleg UB  Enllaç

Swedberg, R. (2016), El arte de la teoría social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Catàleg UB  Enllaç