Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

El rector de la Universitat de Barcelona ha resolt, en data 3 d’abril de 2020, d’acord amb el president de la Generalitat, la consellera d’Empresa i Coneixement, i els rectors i rectores de les altres universitats catalanes, suspendre la docència presencial corresponent al segon quadrimestre fins a la finalització del curs. Aquest fet obliga a adaptar la planificació de la docència presencial a la modalitat de docència en línia i en conseqüència també pot implicar la modificació d’alguns dels apartats del pla docent de les assignatures. La descripció dels canvis es recull en una addenda al final del pla docent original.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sociologia del Treball

Codi de l'assignatura: 362573

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Joaquin Juan Albalate

Departament: Departament de Sociologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

45

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a habilitats, destreses

— Aplicar els mètodes i les tècniques d’investigació social per poder interpretar i analitzar les causes, les conseqüències i els possibles escenaris de futur dels fenòmens socials del món del treball.
— Conèixer els elements teòrics bàsics de la sociologia del treball per poder comprendre els processos que han orientat l’evolució de la percepció subjectiva i objectiva del treball i de l’ocupació.
— Analitzar comparativament l’evolució del binomi convergència-divergència dels models de relacions laborals a Europa amb el paper que han assumit els tres actors socials a Espanya i Europa en la negociació dual.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. La sociologia del treball

*  1.1. Sociologia, sociologia del treball i significat del treball
1.2. Treball, ocupació i crisi del treball

2. Divisiˇ i organitzaciˇ del treball

*  2.1. Les divisions del treball
2.2. L’organització interna del treball

3. El mercat de treball: teories i estructura ocupacional

*  3.1. Teories sobre el mercat de treball
3.2. El mercat de treball i l’estructura ocupacional

4. Relacions laborals, actors socials i conflicte social

*  4.1. Relacions laborals i models
4.2. Actors socials, negociació i conflicte

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en els tres tipus d’activitats següents:

Activitats teòriques: el professor presenta i desenvolupa la part més teòrica de l’assignatura a l’aula de manera presencial. Es procura que l’aprenentatge vagi més enllà de la simple memorització i d’una recepció passiva dels continguts. Amb aquesta finalitat, s’utilitzen diverses tècniques o recursos de dinamització didàctica que fomenten la participació de l’alumnat.

— Activitats teoricopràctiques: són activitats dirigides que es duen a terme fora de l’aula. Representen un suport complementari a la resta d’activitats, des de l’anàlisi de dades i de casos fins a l’exercici pràctic de determinades qualificacions, com ara les exposicions orals a l’aula i, en particular, les que estiguin relacionades amb el procés de recerca que l’alumne ha de dur a terme en grup.

Activitats pràctiques de treball autònom: activitats que es fan fora de l’aula i que consisteixen, fonamentalment, a llegir i ampliar els temes inclosos en les lectures programades, així com els exercicis pràctics o altres activitats que impliquin el desenvolupament del treball d’investigació. La tutorització presencial o virtual ha de ser un recurs didàctic essencial perquè el treball autònom de l’estudiant es dugui a terme de manera satisfactòria.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
En l’avaluació continuada el càlcul de la nota final es fa de la manera següent:

a) Avaluació de la part teòrica de l’assignatura (60 %):
— Una prova parcial, a meitat de curs.
— Una prova de síntesi, a final de curs.

b) Avaluació de la part pràctica de l’assignatura:
— Dues proves, que s’especifiquen a l’aula el primer dia de classe o en el Campus Virtual (40 %).

Per poder aprovar l’assignatura, la mitjana de la nota de les proves teòriques ha de ser com a mínim d’un 4. Per tant, aquell estudiant que no obtingui a la part teòrica de l’assignatura almenys un 4, no pot optar a fer mitjana amb la nota de la part pràctica, encara que en aquesta última avaluació hagi assolit un aprovat o una nota superior.

Reavaluació
Aquell estudiant que hagi suspès l’assignatura en règim d’avaluació continuada pot presentar-se a la reavaluació de l’assignatura. La nota d’aquesta reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient, sens perjudici que el professorat pugui tenir-hi en compte altres aspectes.

Addicionalment a les activitats avaluables, el professorat pot tenir en compte una altra mena de mostres d’aprenentatge. Aquesta valoració permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les activitats avaluables. Això és especialment pertinent quan la qualificació final sigui igual o superior a 7 i la nota de la prova final sigui superior.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Aquell estudiant que vulgui optar per l’avaluació única ha de sol·licitar-ho, dins dels terminis fixats per la Facultat de Dret, mitjançant el formulari electrònic publicat al web de la Facultat. Si la sol·licitud es presenta després de la data límit, es desestima i s’entén que l’estudiant queda en règim d’avaluació continuada.

L’estudiant que esculli aquesta modalitat ho ha de comunicar al professor el primer dia de classe. En aquests casos, se li pot demanar la bibliografia del curs. És responsabilitat de cada estudiant en règim d’avaluació única tenir accés a les notes i els apunts de classe.

La nota final es calcula a partir de les activitats següents:
— Un examen teoricopràctic de tipus test: 70 %.
— Una o més activitats pràctiques aplicades (per exemple, un treball): 30 %.

Reavaluació
En règim d’avaluació única, poden accedir a la reavaluació d’aquesta assignatura només aquells estudiants que hagin estat avaluats prèviament, i en queden exclosos aquells que constin com a no presentats.

La data de l’examen d’avaluació única i de la reavaluació, coincideixen amb les dates respectives de l’examen final i de reavaluació que es programin per a l’avaluació continuada, tret que el professorat en decideixi unes altres.

Convocatòria extraordinària de final de carrera

La convocatòria extraordinària de final de carrera consisteix en una prova que comprèn tota la matèria de les activitats teoricopràctiques treballades al llarg del curs. El format de la prova el concreta cada professor i el comunica el dia de presentació de l’assignatura, a l’inici del curs.

Altres consideracions

Segons el que preveu el Protocol academicodocent dels graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, aprovat per la Junta de Facultat i per la Comissió Acadèmica de la Facultat el 13 de maig de 2013, els exercicis d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no, que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixeran la qualificació de suspens (amb un 4), independentment del contingut material que presentin (article 5).

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents en l’elaboració de qualsevol d’aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (0) a l’assignatura, sense tenir dret a la reavaluació. El professor informarà el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

JUAN ALBALATE, JOAQUIN (2015), Trabajo, mercado de trabajo y relaciones laborales, Madrid: Tecnos.

JUAN ALBALATE, JOAQUÍN (2011), Sociología del Trabajo y de las Relaciones Laborales, Edicions Universitat de Barcelona

BOUDON, R. La lógica de lo social. Madrid: Rialp, 1981  Enlla├ž

BOURDIEU, P. El oficio del sociólogo. Madrid: Siglo XXI, 1976

CARRASCO, C. (et al.) Trabajo con mirada de mujer. Propuesta de una encuesta de población activa no androcéntrica. Madrid: Consejo Económico y Social, 2004.  Enlla├ž

FINA, L. Mercado de trabajo y políticas de empleo. Madrid: Consejo Económico y Social, 2001  Enlla├ž

FINKEL, L. La organización social del trabajo. Madrid: Pirámide, 1995  Enlla├ž

GARCÍA CALAVIA, M. A. Sociologia de les relacions laborals. València: Universitat de València, cop. 2008  Enlla├ž

GORZ, A. Metamorfosis del trabajo: busqueda del sentido: crítica de la razón económica. Madrid: Sistema, 1997  Enlla├ž

JUAN ALBALATE, J. La empresa desde una perspectiva sociológica. Madrid: Pirámide, 2004  Enlla├ž

JUAN ALBALATE, J. La participación de los trabajadores en la tecnología. Madrid: Consejo Económico y Social, 2005  Enlla├ž

KHÖLER, H.;MARTÍN ARTILES, A. Manual de Sociología del Trabajo y de las Relaciones Laborales. 3a ed. Madrid: Delta, 2010.  Enlla├ž

MIGUÉLEZ, F.; PRIETO, C. Las relaciones de empleo en España. Madrid: Siglo XXI, 1999  Enlla├ž

La negociación colectiva en España: 2005, 2006 y 2007. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 2008  Enlla├ž

RECIO, A. Trabajo, personas y mercados: manual de economía laboral. Barcelona: Fuhem/Icaria, 1997  Enlla├ž

RITZER, G. Teoría sociológica clásica. Madrid: McGraw-Hill, 2001  Enlla├ž

SANCHÍS, E; MIRANDA, J. La otra economía: trabajo negro y sector. Valencia: Alfons el Magnànim, 1988

SANTOS ORTEGA, J. A.; POVEDA ROSA, M. Trabajo, empleo y cambio social. Valencia: Tirant lo Blanc, 2002  Enlla├ž

SAYER, A; WALTER, R. La nueva economía social. Madrid: Ministerio de Trabajo y de Seguridad Social, 1994  Enlla├ž

MARTÍN CRIADO, ENRIQUE y PRIETO, CARLOS (Coords.) (2015), Conflictos por el tiemplo. Poder, relación salarial y relaciones de género, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas/Universidad Complutense de Madrid [2015] 

HEBDON

HEBDON, ROBERT and SUNG CHUT, NOH (2013), A theory of workplace conflict development: From grievances to strikes, pp. 26-47, en Gall, Gregory (Ed), New forms and expressions of conflict at work, Hounmills: Palgrave Macmillan [2013] 

BENÍTEZ, ISABEL Y ROSETTI, HOMERO (2016), Panrico. La vaga més llarga, Barcelona: Edicions del 1979 [2016]

JUAN ALBALATE, JOAQUÍN (2017), Lecturas sobre investigaciones de Sociología del Trabajo, Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona 

Revista

CASTILLO, J. J. ¿A dónde va la Sociología del Trabajo?. Revista de economía y sociología del Trabajo, núm. 23-24, p. 8-21, 1994  Enlla├ž

JUAN ALBALATE, J. La ideología de los actores en la participación en la tecnología en quince empresas del sector auxiliar del automóvil en Cataluña. Papers, núm. 77, p.11-42, 2005
  Enlla├ž

JUAN ALBALATE, J. La implantación de los Comités de Empresa Europeos en España. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, núm. 124, p. 177-208, 2008  Enlla├ž

CASTILLO, J. J. La sociología del trabajo en España entre dos siglos. Sociología del Trabajo, núm. 39, p. 111-133  Enlla├ž

Article

SÁNCHEZ IGLESIAS, EDUARDO (2018), "De la soledad del trabajador globalizado a la recomposición del obrero colectivo. Acción colectiva, territorio y conflicto laboral en las huelgas de Coca Cola Fuenlabrada y los técnicos de Movistar en Madrid", Sociología del Trabajo, 92, pp. 107-124

 

 

ADAPTACIË DEL PLA DOCENT A LA MODALITAT DE DOC╚NCIA EN L═NIA, DAVANT LA CRISI DE LA COVID-19, DURANT EL CURS 2019-2020

 

ENSENYAMENT: GRAU DE RELACIONS LABORALS
ASSIGNATURA: SOCIOLOGIA DEL TREBALL (OBLIGATÒRIA)

Àrea de coneixement: SOCIOLOGIA

Departament: SOCIOLOGIA

GRUP T1. PROFESSOR: JOAQUIM JUAN ALBALATE

Metodologia i activitats formatives alternatives

Més enllà de les mesures d’adaptació de la docència, l’adaptació del pla docent pel cessament de la docència presencial té dues conseqüències a l’assignatura Sociologia del Treball del grup de tarda. La primera, afecta la metodologia i les activitats formatives alternatives, ja que s’incorporarà el correu electrònic com a alternativa per a les consultes de l’alumnat, i per a les tutories que no poden ser presencials. A més, també es poden fer fòrums telemàtics si els estudiants ho demanen per correu electrònic, o bé perquè el correu electrònic no és adient per aclarir els dubtes i els problemes que se’ls puguin plantejar. Per tant, les hores d’atenció a l’alumnat queden integrades al correu electrònic, si més no aquest curs.

Canals de comunicació i de tutorització amb els estudiants

Quant a l’ús del Campus Virtual, a més del correu electrònic, se’n fa ús, per exemple, per penjar-hi documents de PowerPoint, materials, i també per a notes d’exàmens, o per als missatges (xats) amb els estudiants.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada

L’altre canvi és en l’avaluació de l’assignatura, ja es fa a través de treballs en grup i no a través d’exàmens (parcial i prova de síntesi) com preveu el pla docent. Per la qual cosa, la nota dels treballs serà l’única nota que servirà per avaluar l’alumnat a finals de curs i, per tant, representarà el 100 % de la nota final.

Prova de síntesi

L’avaluació només per treballs anul·la la prova de síntesi i el parcial com a elements d’avaluació, si més no, i excepcionalment, en aquest semestre.

Avaluació única

Els alumnes que vulguin presentar-se a l’avaluació única en aquest curs, seguiran el mateix procediment d’avaluació que els d’avaluació continuada. És a dir, seran avaluats a través d’un treball, en aquest cas, individual.

La sol·licitud o comunicació d’optar per l’avaluació única s’ha ampliat fins al final del període de docència.


Reavaluació

La reavaluació també serà a través d’un treball individual o mitjançant un procediment telemàtic en cas necessari. Alternativament, també es podria fer a través d’un examen si fos possible al juliol.


 

GRUP M1 i M2


Metodologia i activitats formatives alternatives

La part del curs directament afectada per la impossibilitat de mantenir les classes presencials se substitueix per materials específicament elaborats pel professor. En alguns temes això passa per la combinació d’un text escrit, que desenvolupa o bé totes o bé parts substancials de les explicacions que es farien a classe, i per diapositives amb explicacions addicionals molt àmplies d’acompanyament. Tots dos materials s’han proporcionat a través del Campus Virtual.

En altres temes, en canvi, les diapositives s’acompanyen ꟷsempre que les possibilitats personals i tècniques del professor ho permetinꟷ d’explicacions audiovisuals que substitueixen les classes. Atenent les circumstàncies actuals del professor, la probabilitat que aquestes explicacions siguin en directe, a través d’una classe en línia, és molt baixa. Per tant, seran vídeos més curts que una classe i gravats, per tal de facilitar-ne tant la gravació com l’accés per a aquells que disposen de connexions a internet més limitades. Cada classe,doncs, serà substituïda per diversos vídeos curts.

Canals de comunicació i de tutorització amb els estudiants

A aquests canvis en la metodologia docent, s’hi afegeix la possibilitat de disposar d’un assessorament més individualitzat per a aquells casos en què això sigui necessari. Per a això es pot contactar amb el professor tant a través del correu electrònic (acoco@ub.edu) com de Campus Virtual de l’assignatura. Per a això últim, cada tema del programa inclou un fòrum de debat que permet compartir els dubtes de l’alumnat i els aclariments del professor.

Hi ha la possibilitat d’una atenció més directa mitjançant trucades telefòniques. Per a això, cal dirigir-se al professor per correu electrònic indicant el nom de la persona o persones interessades (es poden fer trucades amb grups reduïts), número de telèfon (indicant si es tracta d’un fix o d’un mòbil) i horaris en què es podria rebre la trucada. El professor es compromet a anar amb molt de compte amb la informació personal, especialment pel que fa al telèfon, i exigeix les mateixes precaucions pel que fa al seu número de telèfon personal.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’alumnat pot seguir escollint entre les dues modalitats d’avaluació ꟷla continuada i l’únicaꟷ per demostrar el nivell d’assimilació dels continguts de l’assignatura. Tot i que aquesta elecció s’havia de comunicar al professor abans de finals de març, les circumstàncies actuals aconsellen allargar el termini fins al final del període lectiu (29 de maig). No obstant això, els alumnes que optin per passar de l’avaluació única a la continuada després del primer parcial, hauran de renunciar al valor d’aquest examen en la nota final (30 %)

Avaluació continuada

L’avaluació contínua inclou una part teòrica i una de pràctica i tres tipus d’activitats d’avaluació.

1. La part més pròpiament teòrica consta d’una prova de síntesi dividida en dues parts, per facilitar l’estudi i per fer-la en el nou context. Això donarà lloc a dos exàmens tipus test que tindran un valor global del 60 % en la nota final (un 30 % cadascun). Atenent la petició de l’alumnat, el primer examen es durà a terme a les 9:30 hores del 6 de maig, si bé, circumstàncies personals del professor relacionades amb l’accés a la connexió d’internet que encara no es poden anticipar totalment podrien exigir posposar un o més dies aquesta prova. Si fos el cas, s’advertiria d’aquest canvi al Campus Virtual amb la màxima antelació possible.

Aquest primer examen es farà a través de mitjans telemàtics, mitjançant l’eina «Qüestionari» del Campus Virtual. Tal com estava previst, l’examen constarà d’entre 30 i 45 preguntes. Cada pregunta encertada tindrà un valor d’1 punt. Aquest serà el valor dels encerts de les preguntes que només tinguin una opció vàlida, mentre que si la pregunta té dues opcions de resposta vàlides la puntuació de cada encert serà de 0,5; de 0,33 si hi ha tres opcions vàlides i de 0,25 si n’hi ha quatre, etc. Els errors tindran una penalització proporcional al nombre d’opcions de resposta plantejades en cada pregunta: -50 % (d’un punt) si hi ha dues opcions, -33,33 % si n’hi ha tres i -25 % si n’hi ha quatre, etc. Les preguntes deixades en blanc no penalitzen.

El segon examen parcial es durà a terme en la data i l’hora fixades pel Consell d’Estudis, de manera no presencial: 30-45 preguntes amb una puntuació d’1 punt per cada encert i una penalització de -0,25 en cas d’error. Les preguntes deixades en blanc no penalitzen. Aquest examen es durà a terme de manera telemàtica, amb les mateixes condicions fixades i explicades per al primer parcial. Per facilitar les coses en el context actual es deixa en suspens el punt del pla docent que exigia obtenir una nota mitjana de 5 (sobre 10) en aquesta part teòrica per aprovar l’assignatura. Per tant, a partir d’ara l’important serà arribar a un 5, sigui com sigui.

2. La segona part de l’avaluació, que equival al 40 % restant de la nota final, inclou dos tipus de d’avaluació. La primera té un valor del 30 %, i consisteix en un treball pràctic que exigeix ​​aplicar els continguts teòrics i conceptuals i les habilitats pràctiques a les situacions i les dades proporcionades pel professor. El contingut concret del treball i els criteris d’avaluació s’expliquen en un document penjat al Campus Virtual el 9 de març. Això no obstant, s’hi introdueixen les esmenes següents:

— L’entrega del treball serà exclusivament telemàtica a través de l’eina Tasca del Campus Virtual.

— S’amplia a quatre el nombre màxim de membres del grup. Es recorda que també es pot fer en grups més reduïts i fins i tot individualment.

— Es retarda l’entrega del treball fins a les 23:59 hores del 29 de maig. És important recordar que només se n’ha de penjar una còpia per grup i que no s’admetran lliuraments posteriors a la data fixada.

3. En el tercer tipus de prova, amb un valor del 10 % de la nota final, s’hi avalua la participació al Campus Virtual (fòrums de debat, diaris, etc.). S’hi tindrà en compte la qualitat de les intervencions, més que la simple reiteració, i s’hi valorarà tant la utilització del vocabulari propi de la matèria com la correcta aplicació dels conceptes i continguts teòrics de l’assignatura a situacions i exemples. Es tindran en compte per a l’avaluació les contribucions que es facin fins a dos dies després de la segona part de l’examen de síntesi (el segon test). Els alumnes poden participar tant com vulguin en els fòrums de debat, si bé cal que ho facin almenys en tres de la quasi una desena de fòrums oberts al Campus Virtual. És important tenir en compte que la nota d’aquest apartat s’obtindrà amb la mitjana de les dues millors aportacions fetes per l’estudiant, sempre que aquestes corresponguin a fòrums diferents.

Avaluació única

Aquesta modalitat consta d’un examen tipus test, en la data establerta pel Consell d’Estudis, que equival al 80 % de la nota final.

Aquest examen es durà a terme telemàticament mitjançant l’eina Qüestionari del Campus Virtual i amb les condicions específiques següents:

— 45-60 preguntes.

— Cada pregunta totalment encertada val 1 punt.

— Aquest serà el mateix valor dels encerts per a les preguntes que només tinguin una resposta opció vàlida; si tenen dues opcions de resposta vàlida la puntuació de cada encert serà de 0,5, i de 0,333 si n’hi ha tres.

— Els errors també tindran una penalització proporcional al nombre d’opcions de resposta plantejades en cada pregunta: -50 % si hi ha dues opcions, -33,33 % si n’hi ha tres i -25 % si n’hi ha quatre.

— Les preguntes deixades en blanc no penalitzen.

El 20% restant de la nota s’obté participant al Campus Virtual (fòrums de debat, diaris, etc.) en els mateixos termes plantejats per a l’avaluació continuada (excepte pel que fa al valor en la qualificació final).

Revaluació

Excepcionalment, el dret a la reavaluació no està condicionat ni a haver-se presentat a l’examen de síntesi ni a la qualificació obtinguda en la convocatòria ordinària. Tots els alumnes tenen dret a la reavaluació.

L’examen és de tipus test, es fa en la data establerta pel Consell d’Estudis, i equival al 100 % de la nota final.

Aquest examen es durà a terme telemàticament mitjançant l’eina Qüestionari del Campus Virtual i amb les condicions específiques següents:

— 45-60 preguntes.

— Cada pregunta totalment encertada val 1 punt.

— Aquest serà el mateix valor dels encerts per a les preguntes que només tinguin una resposta opció vàlida; si tenen dues opcions de resposta vàlida la puntuació de cada encert serà de 0,5, i de 0,333 si n’hi ha tres.

— Els errors també tindran una penalització proporcional al nombre d’opcions de resposta plantejades en cada pregunta: -50 % si hi ha dues opcions, -33,33 % si n’hi ha tres i -25 % si n’hi ha quatre.

— Les preguntes deixades en blanc no penalitzen.

 

Final de carrera

L’examen és de tipus test, es fa en la data establerta pel Consell d’Estudis, i equival al 100 % de la nota final.

Aquest examen es durà a terme telemàticament mitjançant l’eina Qüestionari del Campus Virtual i amb les condicions específiques següents:

— 45-60 preguntes.

— Cada pregunta totalment encertada val 1 punt.

— Aquest serà el mateix valor dels encerts per a les preguntes que només tinguin una resposta opció vàlida; si tenen dues opcions de resposta vàlida la puntuació de cada encert serà de 0,5, i de 0,333 si n’hi ha tres.

— Els errors també tindran una penalització proporcional al nombre d’opcions de resposta plantejades en cada pregunta: -50 % si hi ha dues opcions, -33,33 % si n’hi ha tres i -25 % si n’hi ha quatre.

— Les preguntes deixades en blanc no penalitzen.