Dades generals |
Nom de l'assignatura: Biologia Cel·lular i Genètica
Codi de l'assignatura: 363499
Curs acadèmic: 2019-2020
Coordinació: Rosa Maria Cusido Vidal
Departament: Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient
crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoria |
Presencial |
45 |
|||
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
6 |
|||
- Seminari |
Presencial |
9 |
Treball tutelat/dirigit |
18 |
Aprenentatge autònom |
72 |
Recomanacions |
— És recomanable que l’alumnat hagi cursat assignatures de la matèria de biologia en la formació de secundària. |
Competències que es desenvolupen |
- |
CT2 - Capacitat d'analitzar, de sintetitzar, i d'aplicar els coneixements a la pràctica. |
- |
Capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, a més de buscar i integrar la informació. |
- |
CT4 - Capacitat per treballar en equips interdisciplinaris i multiculturals. |
- |
CE32 - Capacitat per adquirir la formació bàsica per a l'activitat investigadora, sent capaços de formular hipòtesis, recollir i interpretar la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic i comprenent la importància i les limitacions del pensament científic en matèria sanitària i nutricional. |
- |
CE3 - Coneixement dels fonaments químics, bioquímics i biològics d'aplicació en nutrició humana i dietètica. |
- |
CE15 - Coneixement dels nutrients, la seva funció en l'organisme, la seva biodisponibilitat, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements L’objectiu fonamental és donar a l’alumnat una visió completa i integrada de la cèl·lula com a unitat morfològica i funcional dels éssers vius. Concretament, els objectius d’aprenentatge de l’assignatura Biologia Cel·lular són:
Referits a actituds, valors i normes — Implicar-se i esforçar-se en el treball, tant individual com col·lectiu. |
Blocs temàtics |
1. Introducció a l’assignatura
1.1. Conceptes de biologia cel·lular i genètica
La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels sistemes vius.Descripció dels objectius i les activitats
1.2. Organització cel·lular i informació genètica
Característiques generals de les cèl·lules procariotes i eucariotes. Compartimentació funcional. Compartiments, orgànuls i estructures cel·lulars
2. Compartiments intracel·lulars
2.1. Les membranes cel·lulars
Composició, organització estructural i funcions de les membranes. Permeabilitat de les membranes cel·lulars. Mecanismes de transport. La membrana plasmàtica: diferències funcionals entre animals i vegetals
2.2. El reticle endoplasmàtic
Localització, organització estructural i funcions del reticle endoplasmàtic llis (REL) i del reticle endoplasmàtic rugós (RER). Relació entre el REL i el RER
2.3. L’aparell de Golgi
Organització estructural i funcional de l’aparell de Golgi. Xarxa de distribució cis-Golgi i trans-Golgi. Processament posttraduccional de proteïnes. Relació amb altres estructures membranoses
2.4. Vesícules trans-Golgi
Formació de vesícules trans-Golgi. Mecanismes de classificació molecular i distribució intracel·lular. Exocitosi (secreció constitutiva i secreció regulada)
2.5. Els vacúols de les cèl·lules vegetals
Formació i permeabilitat de la membrana vacuolar (tonoplast). Funcions dels vacúols a la cèl·lula vegetal. Relació amb altres estructures membranoses
2.6. Endocitosi
Conceptes de fagocitosi, pinocitosi, potocitosi i endocitosi vehiculada per receptors. Mecanismes de gestió i distribució
2.7. Lisosomes
Gènesi dels lisosomes. Mecanisme d’acció. Autofàgia i hematofàgia. Heterogeneïtat dels lisosomes secundaris
2.8. Peroxisomes
Estructura, biogènesi i funcions dels peroxisomes. Funcions especials a les cèl·lules vegetals. Glioxisomes
2.9. El citosol
Concepte i funcionalitat.Components principals del citosol
3. Nucli cel·lular interfàsic i ribosomes
3.1. El nucli
Funcions del nucli. Estructura general del nucli interfàsic: embolcall, làmina, porus, matriu. Organització dels DNA dintre del nucli: cromatina. Transport entre nucli i citoplasma
3.2. Ribosomes
Tipus de ribosomes. Biogènesi dels ribosomes: el nuclèol. Gens ribosòmics i organitzadors nucleolars. Formació i maduració dels diferents tipus d’RNA ribosòmics
4. Orgànuls energètics. Mitocondris i plasts
4.1. Mitocondris
Sistemes membranosos i compartiments. El genoma dels mitocondris. Origen i formació dels mitocondris. Transport de proteïnes i lípids al mitocondri. Funcions dels mitocondris i intercanvi de substàncies amb el citosol
4.2. Tipus i característiques dels plasts
Cloroplasts. Sistemes membranosos i compartiments. El genoma del cloroplast. Origen i formació dels cloroplasts. Transport de proteïnes i lípids al cloroplast. Funcions dels cloroplasts i intercanvi de substàncies amb el citosol
5. El citoesquelet
5.1. Citoesquelet cel·lular
Tipus de filaments principals del citoesquelet: filaments intermedis, filaments de tubulina i filaments d’actina. Funcions del citoesquelet
5.2. Microtúbuls
Composició i estructura dels microtúbuls. Centres organitzadors de microtúbuls. Proteïnes associades a microtúbuls (MAP). Els microtúbuls en el transport intracel·lular. Cilis i flagels
6. Les cèl·lules i l’entorn
6.1. Unions cel·lulars
Tipus funcionals d’unions cel·lulars. Unions oclusives. Unions d’ancoratge de filaments d’actina: cèl·lula-cèl·lula i cèl·lula-matriu. Unions d’ancoratge de filaments intermedis. Unions de comunicació
6.2. Adhesió cel·lular
Reconeixement i adhesió cel·lulars. Tipus de molècules d’adhesió cel·lular. Importància en la diferenciació i l’embriogènesi. Matriu extracel·lular. Organització i components principals de la matriu extracel·lular. Interaccions de la matriu extracel·lular amb la membrana plasmàtica i el citoesquelet
6.3. Paret cel·lular vegetal
Composició, organització estructural i biogènesi. La paret cel·lular vegetal. Plasmodesmes. Paret primària i paret secundària. Funcions de la paret
7. Cicle cel·lular i herència
7.1. El cicle cel·lular i la seva regulació
Fases del cicle cel·lular. Factors que regulen el cicle cel·lular. Anomalies en la proliferació cel·lular. Apoptosi
7.2. La mitosi
Fases de la mitosi. Citocinesi. Regulació de la mitosi. Particularitats de les cèl·lules vegetals
7.3. La meiosi
El doble cicle meiòtic i la relació amb la gametogènesi
8. Fonaments de genètica
8.1. Introducció a la genètica
Conceptes de genotip i fenotip. Variabilitat fenotípica. El mendelisme com a conseqüència genètica de la meiosi i la fecundació. Principis mendelians. Polihibridisme
8.2. Lleis de Mendel
Excepcions fenotípiques a les lleis de Mendel. Relacions intralocus: variacions de la dominància. Relacions interloci, interacció gènica i epístasi. Mendelisme complex. Sèries al·lèliques. Pleotropia. Penetrància i expressivitat
8.3. Lligament i recombinació
Desviació del principi mendelià de la segregació independent. Efecte genètic de l’existència del lligament. Mapes genètics
8.4. Herència lligada al sexe
Determinació genètica del sexe. Herència dels caràcters lligats al sexe. Caràcters influïts pel sexe. Caràcters limitats a un sexe. Anàlisi de pedigrís
8.5. Mutacions
Mutacions genòmiques, cromosòmiques i gèniques
8.6. Genètica de poblacions
Fonaments de la genètica de poblacions.Descripció dinàmica de les poblacions, freqüències gèniques i genotípiques
9. Seminaris
* Plantejament i resolució de casos pràctics i de problemes de genètica.
10. Pràctiques de laboratori
10.1. Observació dels cromosomes en cèl·lules vegetals
Estudi i identificació de les diferents fases de la divisió mitòtica
10.2. Aïllament i observació de diferents orgànuls cel·lulars
Nuclis i cloroplasts
Metodologia i activitats formatives |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Les activitats lectives corresponents a les classes teòriques i als seminaris es qualifiquen mitjançant dues evidències d’avaluació (dues proves escrites), una a mitjan novembre i l’altra en el període d’avaluació establert pel Consell d’Estudis al final del semestre. La primera prova val un 40 % de la nota total de l’assignatura, i la segona un 50 %, és a dir, 4 i 5 punts sobre 10, respectivament. La primera prova inclou preguntes de tipus test (20 %) i preguntes curtes (conceptuals o de raonament, 20 %). La segona prova inclou preguntes de tipus test, preguntes curtes i problemes de genètica amb un valor del 20 %, 20 % i 10 %, respectivament, del total de la nota de l’assignatura. Les dues proves són eliminatòries. Les pràctiques de laboratori (que són obligatòries) valen un 10 % del total de l’assignatura.
Avaluació única Els alumnes que s’acullin a aquesta opció tenen una prova escrita, al final del semestre, el mateix dia que les proves finals de l’alumnat que segueix l’avaluació continuada. Aquesta evidència d’avaluació inclou els coneixements impartits en les classes teòriques i els seminaris i consta de preguntes de tipus test, d’un grup integrat de preguntes curtes (conceptuals o de raonament) i de problemes de genètica amb un valor del 40 %, 40 % i 10 %, respectivament, de la nota final de l’assignatura. El 10 % restant correspon a la nota de pràctiques de laboratori, que també són obligatòries. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Alberts B, et al. Biología molecular de la célula; sexta edición. Barcelona: Omega; 2016.
Curtis H. Biología. 7a ed. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2008.
Griffiths AJF, et al. Genética. 9a ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España; cop. 2008.
Pierce BA. Genética: un enfoque conceptual. 5a ed. Madrid [etc.]: Médica Panamericana; cop. 2016.
Jiménez B. 360 Problemas de Genética, resueltos paso a paso. Madrid: Síntesis; 1997.
Alberts B, et al. Introducción a la biología celular. Madrid: Médica Panamericana; 2011.