Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biologia Cel·lular i Genètica

Codi de l'assignatura: 363499

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Rosa Maria Cusido Vidal

Departament: Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

18

Aprenentatge autònom

72

 

 

Recomanacions

 

— És recomanable que l’alumnat hagi cursat assignatures de la matèria de biologia en la formació de secundària.
— Tenir coneixements bàsics d’anglès i de les eines habituals en informàtica.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CT2 - Capacitat d'analitzar, de sintetitzar, i d'aplicar els coneixements a la pràctica.

   -

Capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, a més de buscar i integrar la informació.

   -

CT4 - Capacitat per treballar en equips interdisciplinaris i multiculturals.

   -

CE32 - Capacitat per adquirir la formació bàsica per a l'activitat investigadora, sent capaços de formular hipòtesis, recollir i interpretar la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic i comprenent la importància i les limitacions del pensament científic en matèria sanitària i nutricional.

   -

CE3 - Coneixement dels fonaments químics, bioquímics i biològics d'aplicació en nutrició humana i dietètica.

   -

CE15 - Coneixement dels nutrients, la seva funció en l'organisme, la seva biodisponibilitat, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu fonamental és donar a l’alumnat una visió completa i integrada de la cèl·lula com a unitat morfològica i funcional dels éssers vius. Concretament, els objectius d’aprenentatge de l’assignatura Biologia Cel·lular són:

— Distingir les estructures bàsiques i les particularitats de les cèl·lules animals i vegetals.
— Entendre la diversitat i l’organització subcel·lular de les cèl·lules animals i vegetals i la interrelació entre els diversos orgànuls que les formen.
— Conèixer els esdeveniments principals que tenen lloc durant el cicle cel·lular i distingir entre les cèl·lules en interfase i les que estan en divisió mitòtica.
— Adquirir coneixements sobre la dotació genètica de les cèl·lules eucariotes i els tipus d’organismes que condiciona.
— Tenir les bases genètiques suficients per entendre el polimorfisme genètic i els patrons de l’herència.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Implicar-se i esforçar-se en el treball, tant individual com col·lectiu.
— Plantejar-se uns objectius i planificar la manera d’assolir-los.
— Plantejar-se com s’ha d’actuar per generar el coneixement científic.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a l’assignatura

1.1. Conceptes de biologia cel·lular i genètica

La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels sistemes vius.Descripció dels objectius i les activitats

1.2. Organització cel·lular i informació genètica

Característiques generals de les cèl·lules procariotes i eucariotes. Compartimentació funcional. Compartiments, orgànuls i estructures cel·lulars

2. Compartiments intracel·lulars

2.1. Les membranes cel·lulars

Composició, organització estructural i funcions de les membranes. Permeabilitat de les membranes cel·lulars. Mecanismes de transport. La membrana plasmàtica: diferències funcionals entre animals i vegetals

2.2. El reticle endoplasmàtic

Localització, organització estructural i funcions del reticle endoplasmàtic llis (REL) i del reticle endoplasmàtic rugós (RER). Relació entre el REL i el RER

2.3. L’aparell de Golgi

Organització estructural i funcional de l’aparell de Golgi. Xarxa de distribució cis-Golgi i trans-Golgi. Processament posttraduccional de proteïnes. Relació amb altres estructures membranoses

2.4. Vesícules trans-Golgi

Formació de vesícules trans-Golgi. Mecanismes de classificació molecular i distribució intracel·lular. Exocitosi (secreció constitutiva i secreció regulada)

2.5. Els vacúols de les cèl·lules vegetals

Formació i permeabilitat de la membrana vacuolar (tonoplast). Funcions dels vacúols a la cèl·lula vegetal. Relació amb altres estructures membranoses

2.6. Endocitosi

Conceptes de fagocitosi, pinocitosi, potocitosi i endocitosi vehiculada per receptors. Mecanismes de gestió i distribució

2.7. Lisosomes

Gènesi dels lisosomes. Mecanisme d’acció. Autofàgia i hematofàgia. Heterogeneïtat dels lisosomes secundaris

2.8. Peroxisomes

Estructura, biogènesi i funcions dels peroxisomes. Funcions especials a les cèl·lules vegetals. Glioxisomes

2.9. El citosol

Concepte i funcionalitat.Components principals del citosol

3. Nucli cel·lular interfàsic i ribosomes

3.1. El nucli

Funcions del nucli. Estructura general del nucli interfàsic: embolcall, làmina, porus, matriu. Organització dels DNA dintre del nucli: cromatina. Transport entre nucli i citoplasma

3.2. Ribosomes

Tipus de ribosomes. Biogènesi dels ribosomes: el nuclèol. Gens ribosòmics i organitzadors nucleolars. Formació i maduració dels diferents tipus d’RNA ribosòmics

4. Orgànuls energètics. Mitocondris i plasts

4.1. Mitocondris

Sistemes membranosos i compartiments. El genoma dels mitocondris. Origen i formació dels mitocondris. Transport de proteïnes i lípids al mitocondri. Funcions dels mitocondris i intercanvi de substàncies amb el citosol

4.2. Tipus i característiques dels plasts

Cloroplasts. Sistemes membranosos i compartiments. El genoma del cloroplast. Origen i formació dels cloroplasts. Transport de proteïnes i lípids al cloroplast. Funcions dels cloroplasts i intercanvi de substàncies amb el citosol

5. El citoesquelet

5.1. Citoesquelet cel·lular

Tipus de filaments principals del citoesquelet: filaments intermedis, filaments de tubulina i filaments d’actina. Funcions del citoesquelet

5.2. Microtúbuls

Composició i estructura dels microtúbuls. Centres organitzadors de microtúbuls. Proteïnes associades a microtúbuls (MAP). Els microtúbuls en el transport intracel·lular. Cilis i flagels

6. Les cèl·lules i l’entorn

6.1. Unions cel·lulars

Tipus funcionals d’unions cel·lulars. Unions oclusives. Unions d’ancoratge de filaments d’actina: cèl·lula-cèl·lula i cèl·lula-matriu. Unions d’ancoratge de filaments intermedis. Unions de comunicació

6.2. Adhesió cel·lular

Reconeixement i adhesió cel·lulars. Tipus de molècules d’adhesió cel·lular. Importància en la diferenciació i l’embriogènesi. Matriu extracel·lular. Organització i components principals de la matriu extracel·lular. Interaccions de la matriu extracel·lular amb la membrana plasmàtica i el citoesquelet

6.3. Paret cel·lular vegetal

Composició, organització estructural i biogènesi. La paret cel·lular vegetal. Plasmodesmes. Paret primària i paret secundària. Funcions de la paret

7. Cicle cel·lular i herència

7.1. El cicle cel·lular i la seva regulació

Fases del cicle cel·lular. Factors que regulen el cicle cel·lular. Anomalies en la proliferació cel·lular. Apoptosi

7.2. La mitosi

Fases de la mitosi. Citocinesi. Regulació de la mitosi. Particularitats de les cèl·lules vegetals

7.3. La meiosi

El doble cicle meiòtic i la relació amb la gametogènesi

8. Fonaments de genètica

8.1. Introducció a la genètica

Conceptes de genotip i fenotip. Variabilitat fenotípica. El mendelisme com a conseqüència genètica de la meiosi i la fecundació. Principis mendelians. Polihibridisme

8.2. Lleis de Mendel

Excepcions fenotípiques a les lleis de Mendel. Relacions intralocus: variacions de la dominància. Relacions interloci, interacció gènica i epístasi. Mendelisme complex. Sèries al·lèliques. Pleotropia. Penetrància i expressivitat

8.3. Lligament i recombinació

Desviació del principi mendelià de la segregació independent. Efecte genètic de l’existència del lligament. Mapes genètics

8.4. Herència lligada al sexe

Determinació genètica del sexe. Herència dels caràcters lligats al sexe. Caràcters influïts pel sexe. Caràcters limitats a un sexe. Anàlisi de pedigrís

8.5. Mutacions

Mutacions genòmiques, cromosòmiques i gèniques

8.6. Genètica de poblacions

Fonaments de la genètica de poblacions.Descripció dinàmica de les poblacions, freqüències gèniques i genotípiques

9. Seminaris

*  Plantejament i resolució de casos pràctics i de problemes de genètica.

10. Pràctiques de laboratori

10.1. Observació dels cromosomes en cèl·lules vegetals

Estudi i identificació de les diferents fases de la divisió mitòtica

10.2. Aïllament i observació de diferents orgànuls cel·lulars

Nuclis i cloroplasts

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials

Durant 14 setmanes lectives, l’alumnat fa un total de 57 h presencials al llarg del semestre. L’activitat formativa presencial de l’assignatura es distribueix en:

Classes teòriques. Les classes teòriques, que s’imparteixen en forma de classes magistrals, són un total aproximat de 42 sessions d’1 h i propicien al màxim la participació de l’alumnat. Tenen el suport de mitjans audiovisuals i del Campus Virtual.

Seminaris. L’alumnat fa un total de 9 h de seminaris que s’imparteixen de forma semblant a les classes teòriques, encara que, en aquest cas, la participació de l’alumnat és molt més destacada i valorada. En aquestes sessions es donen o es recorden els conceptes necessaris per poder seguir correctament les classes teòriques, es plantegen qüestions o casos pràctics i es proposen i resolen problemes de genètica relacionats amb el programa de l’assignatura.

Pràctiques de laboratori. Els alumnes fan 2 sessions de 3 h de pràctiques de laboratori en les quals veuen i estudien estructures subcel·lulars comentades a les classes teòriques.

 

Treball tutelat/dirigit

Es plantegen diversos casos pràctics i qüestionaris en línia al llarg del semestre que l’alumnat ha de resoldre i de remetre al professor. Es calcula una dedicació dels estudiants de 20 h per a aquesta activitat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Les activitats lectives corresponents a les classes teòriques i als seminaris es qualifiquen mitjançant dues evidències d’avaluació (dues proves escrites), una a mitjan novembre i l’altra en el període d’avaluació establert pel Consell d’Estudis al final del semestre. La primera prova val un 40 % de la nota total de l’assignatura, i la segona un 50 %, és a dir, 4 i 5 punts sobre 10, respectivament. La primera prova inclou preguntes de tipus test (20 %) i preguntes curtes (conceptuals o de raonament, 20 %). La segona prova inclou preguntes de tipus test, preguntes curtes i problemes de genètica amb un valor del 20 %, 20 % i 10 %, respectivament, del total de la nota de l’assignatura. Les dues proves són eliminatòries. Les pràctiques de laboratori (que són obligatòries) valen un 10 % del total de l’assignatura. 

Els alumnes que no es presenten a cap de les dues proves escrites es qualifiquen com a no presentat.


Reavaluació

A la reavaluació només es poden presentar els alumnes que hagin superat les pràctiques de laboratori, però que hagin suspès l’assignatura amb una qualificació no inferior a un 3 en la nota global de l’assignatura. La prova de reavaluació inclou tots els coneixements impartits en les classes teòriques i els seminaris, i consta de preguntes de tipus test, preguntes curtes i problemes de genètica. La nota de la prova de reavaluació representa el 100 % de la qualificació de l’assignatura.


Alumnes repetidors

Han de sotmetre’s als mateixos criteris d’avaluació que la resta d’estudiants. En el cas de les pràctiques poden sol·licitar l’exempció sempre que les hagin superat en cursos anteriors.

 

Avaluació única

Els alumnes que s’acullin a aquesta opció tenen una prova escrita, al final del semestre, el mateix dia que les proves finals de l’alumnat que segueix l’avaluació continuada. Aquesta evidència d’avaluació inclou els coneixements impartits en les classes teòriques i els seminaris i consta de preguntes de tipus test, d’un grup integrat de preguntes curtes (conceptuals o de raonament) i de problemes de genètica amb un valor del 40 %, 40 % i 10 %, respectivament, de la nota final de l’assignatura. El 10 % restant correspon a la nota de pràctiques de laboratori, que també són obligatòries.

Els alumnes que no es presenten a aquesta prova escrita es qualifiquen com a no presentat.

La sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única s’ha de fer en la forma i el període que estableixi el Consell d’Estudis d’NHD. 


Reavaluació

A la reavaluació només es poden presentar els alumnes que hagin superat les pràctiques de laboratori, però que hagin suspès l’assignatura amb una qualificació no inferior a un 3 en la nota global de l’assignatura. La prova de reavaluació inclou tots els coneixements impartits en les classes teòriques i els seminaris, i consta de preguntes de tipus test, preguntes curtes i problemes de genètica. La nota de la prova de reavaluació representa el 100 % de la qualificació de l’assignatura.


Alumnes repetidors

Han de sotmetre’s als mateixos criteris d’avaluació que la resta d’estudiants. En el cas de les pràctiques poden sol·licitar l’exempció sempre que les hagin superat en cursos anteriors.