Pla docent de l'assignatura

 

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ampliació de Fisiologia Humana

Codi de l'assignatura: 363508

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Maria Concepcio Amat Miralles

Departament: Departament de Bioquímica i Fisiologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60
 

-  Teoria

Presencial

  

41
 

(Tres hores de classe teòrica a la setmana.)
 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

  

13
 

(Quatre sessions de pràctiques.)
 

-  Seminari

Presencial

  

6

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

70

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, a més de buscar i integrar la informació.
   -

CE18 - Capacitat de dissenyar i dur a terme protocols d'avaluació de l'estat nutricional i identificar els factors de risc nutricional.
   -

CE3 - Coneixement dels fonaments químics, bioquímics i biològics d'aplicació en nutrició humana i dietètica.
   -

CE17 - Capacitat d'aplicar els coneixements científics de la fisiologia, la fisiopatologia, la nutrició i l'alimentació a la planificació i al consell dietètic a individus i col·lectivitats, al llarg del cicle vital, tant sans com malalts.
   -

CE15 - Coneixement dels nutrients, la seva funció en l'organisme, la seva biodisponibilitat, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Comprendre i integrar els canvis funcionals que tenen lloc a l’organisme durant l’activitat física.

Utilitzar l’exercici físic com a model de mecanismes homeostàtics per a l’adaptació de l’organisme a diferents situacions.

 

— Comprendre i integrar els canvis funcionals que tenen lloc a l’organisme durant l’activitat física.

 

— Utilitzar l’exercici físic com a model de mecanismes homeostàtics per a l’adaptació de l’organisme a diferents situacions.

 

— Comprendre els canvis fisiològics que tenen lloc en els diferents sistemes orgànics al llarg de la vida.

 

— Conèixer les necessitats nutricionals derivades dels canvis fisiològics que s’esdevenen al llarg de la vida.

 

— Explicar els processos que tenen lloc al tracte digestiu des que els aliments són ingerits fins que els nutrients arriben al corrent circulatori.  

 

— Conèixer la regulació local i la regulació general dels processos següents: digestió, trànsit, absorció i secreció.

 

Referits a habilitats, destreses

— Conèixer i aplicar les diverses metodologies utilitzades en la valoració funcional de l’ésser humà i en la mesura de variables fisiològiques.

 

— Cercar informació per actualitzar i completar l’estudi de la fisiologia.

 

— Interpretar un text científic dins del camp de la fisiologia.

 

— Saber interpretar dades referents a les variables fisiològiques habituals dins d’un text científic.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Mostrar una actitud d’observació i d’indagació, així com esperit crític i interès per l’aprenentatge i la formació continuada.

 

 

Blocs temàtics

 

I Fisiologia de l’activitat física. Repercussions sobre la salut

1 Funció muscular durant l’exercici
Tipus de fibres musculars: lentes i ràpides; vermelles i blanques. Contracció isomètrica i contracció isotònica. Desenvolupament de força i tensió durant la contracció muscular. Efecte de l’entrenament esportiu sobre els músculs i el rendiment muscular. Hipertròfia i atròfia muscular

2 Adaptacions metabòliques durant l’exercici
Concepte de metabolisme basal. Sistemes metabòlics actius durant l’exercici: sistema de la fosfocreatina; glicòlisi anaeròbia; oxidació de glucosa, lactat i àcids grassos. Fatiga muscular. Despesa energètica diària. Efecte termogènic de l’exercici

3 La respiració durant l’exercici
Ventilació pulmonar i captació d’oxigen. Determinació del metabolisme basal per calorimetria directa i indirecta. Quocient respiratori. Consum energètic durant l’exercici. Adaptacions respiratòries durant l’exercici: en la ventilació, en el transport de gasos. Concepte d’hematòcrit i d’anèmia

4 El sistema cardiovascular durant l’exercici
Adaptacions agudes: canvis en el cabal cardíac. Efectes de l’exercici sobre el sistema cardiovascular a llarg termini: hipertròfia cardíaca, bradicàrdia fisiològica. Hemodinàmica: regulació del flux sanguini durant l’exercici. Efectes de l’exercici sobre la pressió arterial

5 Composició corporal
Avaluació de la composició corporal. Índex de massa corporal. Reserves de greix. Antropometria. Constitució corporal, rendiment i activitat física

6 Líquids corporals i electròlits durant l’exercici
Regulació de la temperatura corporal: mecanismes de pèrdua de calor, exercici en ambients calorosos i humits, aclimatació a la calor. Hipertèrmia, hipotèrmia. Adaptacions fisiològiques a la deshidratació. Hidratació durant l’esforç. Regulació endocrina del metabolisme hídric

7 Regulació de l’equilibri àcid-base
El pH i els sistemes amortidors. Regulació respiratòria de l’equilibri àcid-base. Regulació renal. Alteracions de l’equilibri àcid-base: acidosi i alcalosi. Paper dels sistemes amortidors durant l’exercici

II Fisiologia del desenvolupament

8 Fisiologia de l’embaràs
Fecundació i desenvolupament embrionari. Placenta: estructura i funcions. Canvis endocrins durant la gestació. Adaptacions metabòliques durant l’embaràs. Adaptacions fisiològiques durant l’embaràs

9 Part i etapa perinatal
Desenvolupament fisiològic fetal. Fisiologia del part: regulació endocrina i fases. Adaptacions fisiològiques perinatals

10 Lactància
Glàndules mamàries. Producció de llet i regulació del procés. Composició i característiques de la llet materna. Desenvolupament i adaptacions fisiològiques del lactant

11 Creixement, pubertat i adolescència
Etapes del creixement. Corbes de creixement. Regulació del creixement. Hormona de creixement i altres factors implicats en el creixement. Pubertat: valoració del desenvolupament puberal

12 Canvis fisiològics durant la menopausa
Regressió de l’activitat gonadal. Canvis endocrins. Efectes de la depleció hormonal sobre l’esquelet, el sistema cardiovascular i la composició corporal

13 Fisiologia de l’envelliment
Aspectes generals. Canvis metabòlics durant l’envelliment. Característiques fisiològiques de l’envelliment. Mecanismes implicats en l’envelliment: envelliment programat, estrès oxidatiu i radicals lliures, escurçament dels telòmers. Restricció calòrica i envelliment

III Sistema digestiu

14 Introducció al sistema digestiu
Organització del sistema digestiu. Histologia de la paret del tracte gastrointestinal. Irrigació del sistema digestiu. Boca: glàndules salivals, secreció salival, regulació de la secreció salival. Digestió mecànica i química a la boca. Faringe i esòfag: deglució

15 Motilitat gastrointestinal
Sistema nerviós entèric. Relació amb el sistema nerviós autònom: reflexos locals i centrals del sistema digestiu. Organització del múscul llis visceral. Cèl·lules marcapassos i propagació de la despolarització. Acoblament elèctric i mecànic. Tipus de motilitat: peristalsi, segmentació, moviments en massa. Esfínters al tub digestiu

16 Digestió gàstrica
Histologia de la paret de l’estómac. Barrera mucosa gàstrica. Glàndules gàstriques: secreció d’HCl i enzims. Regulació de la secreció: hormones implicades. Motilitat i buidament gàstrics. Paper de l’estómac en la digestió d’hidrats de carboni, de proteïnes i de lípids. Regulació integrada de la funció gàstrica

17 Funció biliar i pancreàtica
Estructura i funció del fetge. Producció de bilis: composició i funcions. Circulació enterohepàtica. Estructura i funció del pàncrees. Enzims pancreàtics. Regulació de la secreció pancreàtica i biliar

18 Digestió i absorció intestinal
Anatomia i histologia de l’intestí prim. Digestió d’hidrats de carboni: enzims salivals, pancreàtics i de la vora de raspall. Mecanismes d’absorció de monosacàrids: SGLT1, GLUTs. Digestió de proteïnes: enzims gàstrics, pancreàtics i intestinals. Absorció d’aminoàcids, pèptids i proteïnes. Digestió de lípids. Absorció de lípids: àcids grassos i colesterol. Absorció de vitamines

19 Absorció d’ions i d’aigua
Absorció i secreció d’ions a l’intestí prim i gros; característiques diferencials. Absorció de minerals: calci, ferro. Moviment d’aigua a través de la paret intestinal: absorció i secreció. Balanç de sodi i balanç hídric al tracte gastrointestinal

20 Sistemes de defensa
Elements de la defensa innata. Teixit limfoide associat a l’intestí: el GALT. Resposta immunitària cel·lular. Tolerància oral. Mecanismes de destoxicació presents a l’intestí. El sistema de transportadors ABC

21 Microbiota al tracte gastrointestinal
Microbiota i microbioma. Funcions de la microbiota intestinal. Microbiota, salut i malaltia. Estratègies per modular la microbiota

22 El sentit del gust
Gust: papil·les gustatives i botons gustatius. Vies i projecció al sistema nerviós central. Modalitats gustatives. Receptors: mecanismes de transducció. Receptors gustatius al tracte gastrointestinal

23 Regulació de la ingesta d’aliments
Manteniment del balanç energètic. Sensació de gana. Sensació de sacietat. Nivells de regulació: a curt, a mitjà i a llarg termini. Paper de l’hipotàlem. Mecanismes centrals i perifèrics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència de l’assignatura es basa en les activitats següents:

— Classes magistrals. Es desenvolupen a l’aula. S’imparteixen els coneixements teòrics dels diferents temes del programa.

— Seminaris. Tenen com a objectiu integrar coneixements adquirits en els diferents blocs temàtics o aprofundir en algun aspecte específic del programa. Es fan activitats teoricopràctiques en què es plantegen exercicis i problemes sobre diferents aspectes de la fisiologia:

• Metabolisme basal. Necessitats energètiques diàries. Quocient respiratori.
• Sistema cardiovascular. Freqüència cardíaca. Treball aeròbic. Treball anaeròbic. Resolució de casos.
• Sistema digestiu. Activitat a partir de l’anàlisi d’articles científics.
• Sistema digestiu. Activitat en grup.

— Pràctiques de laboratori. Tenen com a objectiu la millora de la comprensió dels continguts del programa teòric i l’adquisició d’habilitats relacionades amb la determinació de variables fisiològiques relacionades amb la nutrició. Les pràctiques previstes són les següents:

• Sessió 1a (2 h). Antropometria: plecs, perímetres, càlcul del percentatge de greix i de múscul. Test de força.
• Sessió 1b (2 h). Composició corporal. Determinació del percentatge d’aigua. Determinació de la massa magra.
• Sessió 2 (3 h). Electrocardiografia. Pressió arterial.
• Sessió 3 (3 h). Espirometria.
• Sessió 4 (3 h). Resposta metabòlica als carbohidrats. Índex glucèmic. Càrrega glucèmica.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada de l’assignatura comprèn 3 activitats d’avaluació distribuïdes al llarg del semestre i la prova final:

— Activitat 1. Examen de pràctiques. Es fa una setmana després d’acabar les pràctiques. S’avaluen els coneixements amb un examen escrit a l’aula que consisteix en qüestions i problemes sobre les pràctiques. Les habilitats adquirides s’avaluen a través de demostracions que han de fer els mateixos estudiants en una sessió al laboratori. Ponderació: 10 %.

— Activitat 2. Informe de la pràctica de la resposta metabòlica als carbohidrats, seguint l’estructura que s’indica durant la mateixa pràctica. Data màxima de lliurament: tres setmanes després de finalitzades les pràctiques. La data concreta s’anuncia a través del Campus Virtual. Ponderació: 10 %.

Els estudiants que hagin fet les pràctiques el curs anterior no tenen l’obligació de tornar-les a fer, però han d’examinar-se novament (activitat 1) i presentar un nou informe de la pràctica de la resposta metabòlica als carbohidrats (activitat 2).

— Activitat 3. Resolució d’un cas sobre un aspecte del sistema digestiu. Aquesta activitat es fa en grup. Data màxima de lliurament: 3 de desembre. Ponderació: 20 %.

— Examen final. Aquest examen consta de vuit preguntes de desenvolupament d’extensió limitada. Data: la que determina el Consell d’Estudis. Ponderació: 60 %.

La qualificació final s’obté a partir de la suma dels punts obtinguts en les diferents activitats d’avaluació, sempre que a l’examen final es tingui una qualificació superior a 4,5 sobre 10 (27 punts sobre 60). El resultat de la suma es divideix entre deu i així s’obté la qualificació sobre 10 amb una xifra decimal. Es considera superada l’assignatura quan la qualificació final és igual o superior a 5. En cas que no se superi l’assignatura, la qualificació final que constarà és la de l’examen final.

Els alumnes que superin l’assignatura poden beneficiar-se d’una bonificació per les activitats corresponents als seminaris i les que es programin a tal efecte. Les activitats dels seminaris que tinguin una nota igual o superior a 5 (sobre 10) es tindran en compte com a bonificació de la nota final de l’assignatura, fins a un màxim d’1 punt (sobre 10) a la nota final.

Els alumnes que facin una única activitat d’avaluació de les quatre programades tenen una qualificació final de no presentat.

Reavaluació

La prova de reavaluació consisteix en un examen de la mateixa tipologia que l’examen final. La nota de la prova de reavaluació representa el 60 % de la qualificació final de l’assignatura, a la qual cal afegir la nota obtinguda en l’avaluació de les activitats 1, 2 i 3 (no reavaluables).

Data: la que determina el Consell d’Estudis.

 

Avaluació única

Si l’estudiant manifesta que no pot complir els requisits del sistema d’avaluació continuada, té dret a l’avaluació única que consisteix en:

  • Un examen de coneixements que coincideix amb la prova que fan els estudiants que segueixen l’avaluació continuada. L’examen consta de vuit preguntes de desenvolupament (60 %).
  • Un examen amb preguntes obertes corresponent a les pràctiques (10 %).
  • Cal lliurar un document amb la resolució d’un cas (20 %). L’enunciat del cas així com les indicacions d’edició i format es proporcionen a través del Campus Virtual la darrera setmana d’octubre.
  • L’informe de la pràctica de la resposta metabòlica als carbohidrats (el 10 % restant de la qualificació) s’ha de fer en les mateixes condicions que els estudiants que segueixen l’avaluació continuada. Aquest informe s’ha de lliurar a través del Campus Virtual tres setmanes després de la finalització de les pràctiques. El termini s’indica a l’inici del curs.


La qualificació final s’obté a partir de la suma dels punts obtinguts en les diferents activitats d’avaluació, sempre que a l’examen final es tingui una qualificació superior a 4,5 sobre 10 (27 punts sobre 60). El resultat de la suma es divideix entre deu i així s’obté la qualificació sobre 10 amb una xifra decimal. Es considera superada l’assignatura quan la qualificació final és igual o superior a 5.

En el cas dels estudiants que s’acullen a l’avaluació única no es programen activitats bonificables.

Data límit per sol·licitar l’avaluació única: primer divendres d’octubre.

Les condicions i característiques de la prova de reavaluació per a estudiants d’avaluació única són les mateixes que per als estudiants que han seguit l’avaluació continuada. Per tant, únicament és reavaluable l’examen de coneixements.