Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Introducció a la Història de les Societats Islàmiques

Codi de l'assignatura: 365992

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Jose Casulleras Closa

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica, i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi

   -

Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

   -

Capacitat per reconèixer i respectar la diversitat i la multiculturalitat.

   -

Capacitat per elaborar un discurs crític sobre temes i aspectes de les literatures i cultures de l'àmbit semític des de múltiples enfocaments metodològics.

   -

Coneixements de literatura, cultura i civilització araboislàmica i jueva.

   -

Capacitats per identificar i relacionar la història i la cultura dels àmbits culturals estudiats.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Obtenir una visió panoràmica i construir un relat crític pel que fa a l’evolució social, política i cultural dels espais islamicats des de l’època preislàmica fins a l’època premoderna.

— Conèixer les diverses concepcions de legitimitat política i religiosa.

— Comprendre els canvis socials produïts per les invasions i conquestes islàmiques.

— Saber distingir entre elements àrabs, islàmics i islamicats, religiosos, culturals i polítics.

 

Referits a habilitats, destreses

— Gestionar la interdisciplinarietat en el marc de la història i la historiografia, especialment en tot allò que es refereix a la civilització araboislamicada des d’època tardoantiga fins al món precontemporani. 

— Ser capaç de cercar informació en fonts especialitzades sobre aspectes concrets i relacionats amb la matèria del curs.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Habituar-se a reflexionar sobre qualsevol manifestació cultural amb un esperit veritablement crític.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Preliminars

*  Geografia física i humana del món islamicat contemporani.
Minories, majories i representativitat (arabocentrisme, islamocentrisme).
Diverses maneres d’entendre i d’explicar el passat i la història com a instrument (apologia, hagiografia, mitografia).
Introducció a la historiografia de l’islam (fonts primàries i secundàries).

2. Naixement i infantesa de l’islam

*  El bressol de l’islam: marc geogràfic, antropològic i social. Panorama religiós (politeismes i monoteismes abrahàmics) i polític (entre l’imperi romà d’Orient i la Pèrsia sassànida) de l’Aràbia preislàmica.
La revelació islàmica i la constitució política de la comunitat dels fidels: les fases de la revelació-predicació fins a la conquesta de la Meca, el profeta legislador i el pacte de Medina.
La unificació dels àrabs (la via pacífica i les campanyes bèl·liques).

3. El califat predinàstic

*  La qüestió de la successió i l’evolució de la figura califal (Abu-Bakr, Umar, Uthman i Alí).
Primeres ruptures ideologicoreligioses (sunnisme-xiisme, els kharigís).

4. La dinastia umauí

*  Fundació del califat hereditari i guerres civils.
Organització de l’Imperi (institucions, societat i exèrcit) i continuïtats politicoculturals.
Tensions internes, moviments d’oposició i caiguda dels umauís.

5. La dinastia abbàssida

*  Una nova capital per a un nou imperi: la síntesi cultural entre la tradició sassànida i el llegat grecohel·lenístic.
Organització de l’Imperi: institucions, societat i exèrcit.
Fragmentació de l’Imperi, evolució de les perifèries i les invasions a Occident i Orient.
Declivi i desaparició del califat araboislàmic.

6. Els mil i un mons islamicats

*  El Magreb, al-Àndalus i la Mediterrània islamicada occidental.
El califat xiïta fatimí.

Orígens i desenvolupament de l’imperi otomà.

L’Iran postabbàssida.

Conquesta, islamització i muslimització més enllà de la frontera transoxiana (de l’Hindustan a l’arxipèlag indonesi).

Conquesta, islamització i muslimització al sud del Sàhara: Àfrica i l’islam.

L’Aràbia desvetllada i l’ascens saudita wahabita.

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en la combinació de classes magistrals (essencialment teòriques, presentacions i activitats formatives relatives a la recerca i gestió d’informació bibliogràfica i historiogràfica sobre el període estudiat).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

L’avaluació continuada de l’assignatura consisteix en l’assistència activa i participativa a les classes, en l’elaboració de diversos exercicis de redacció crítica i d’una ressenya d’alguna de les lectures obligatòries, així com en la presentació d’una exposició oral.

 

Avaluació única

Avaluació única
En cas que algun estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única, sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat. L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final. 

Reavaluació 

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CAHEN, Claude: El Islam. I. Desde los orígenes hasta el comienzo del Imperio otomano, Madrid: Hª Universal Siglo XXI, Ed. Siglo XXI, 1970 (12ª ed., 1989).

MANZANO MORENO, Eduardo: Historia de las sociedades musulmanas en la Edad Media, Madrid: Síntesis, 1992

RODINSON, Maxime: Los árabes, Madrid: Siglo XXI, 1981.

SHABAN, M.: Islamic History (A.D. 600-750 / A.H. 132), Cambridge Univ. Press, 1971; Historia del Islam, Madrid: Guadarrama, 1976 (y 1979).

SOURDEL, D. et J.: Historia de los árabes, Fondo de Cultura Económica, 1989.

ROGAN, Eugene, Los árabes. Del Imperio Otomano a la actualidad, Ed. Crítica, 2010.