Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Enginyeria del Tractament d'Efluents Gasosos

Codi de l'assignatura: 568148

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Carmen Sans Mazon

Departament: Departament d'Enginyeria Química i Química Analítica

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

 

Recursos en línia per millorar les competències comunicatives en el discurs científic:

Cuina lingüística per a químics, www.ub.edu/sl/facultat/quimica/

Vocabulari de química, http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/7802/7/quimica3.pdf

Vocabulari d’enginyeria química, www.ub.edu/ubterm/obres/enginyeria-quimica-vocabulari.xml

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

63

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

48

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

10

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

37

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 


Altres recomanacions

Coneixements previs necessaris:

— Balanços de matèria, energia i quantitat de moviment.
— Enginyeria de la reacció química: estequiometria, equacions cinètiques, entalpia de reacció.
— Conceptes de termodinàmica: equacions d’estat, treball d’expansió.
— Transmissió de calor: coeficients i equacions de convecció, propagació de la calor a través de l’aire (paràmetres), equació de transmissió per radiació (paràmetres involucrats).
— Circulació de fluids: equació de Bernouilli, circulació de fluids compressibles.
— Bon nivell de llegua anglesa.

Competències prèvies: 

— Capacitat per poder utilitzar i aplicar els principis bàsics de l’enginyeria química (balanços, termodinàmica, cinètica, circulació de fluids, transmissió de calor).

 

 

Competències que es desenvolupen

 

 

Competències bàsiques

— Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

— Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

— Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

 

Competències generals

— Capacitat de parlar bé en públic.

— Capacitat comunicativa (capacitat per comprendre i expressar-se correctament de manera oral i escrita, dominant el llenguatge especialitzat).

Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visió global i d’aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de prendre decisions i d’adaptar-se a noves situacions).

— Capacitat de treball en grup i en equips multidisciplinaris i internacionals.

— Capacitat per formular solucions creatives als problemes plantejats que integrin els aspectes pertinents de responsabilitat social o ètica.

— Adaptabilitat, iniciativa, capacitat d’autoaprenentatge, autonomia, tolerància a la frustració, i intel·ligència emocional.

— Capacitat per localitzar, analitzar, prioritzar i integrar la informació.

 

Competències específiques

— Capacitat per caracteritzar i avaluar la incidència sobre el medi dels diferents tipus de contaminants.

— Capacitat per identificar, enunciar, analitzar i resoldre els problemes més comuns relacionats amb els efluents líquids i gasosos, els residus i els sòls contaminats.

— Capacitat per interpretar i correlacionar l’evolució de diferents variables d’operació d’un procés de tractament de residus i d’efluents líquids o gasosos.

— Capacitat per proposar i seleccionar les tecnologies més convenients, ateses les característiques dels residus, els sòls i els efluents aquosos i gasosos.

— Capacitat per dissenyar i fer funcionar de forma òptima instal·lacions i serveis de plantes de tractament de residus i d’efluents aquosos i gasosos.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer de forma general la problemàtica ambiental referent als efluents gasosos, així com les tecnologies disponibles per resoldre els problemes.

— Conèixer la incidència sobre el medi d’un determinat tipus de contaminant en fase gasosa. 

— Tenir l’habilitat de proposar i seleccionar les tecnologies més convenients, donades les característiques d’un efluent gasós. 

— Tenir una idea clara dels principis de funcionament i del dimensionament bàsic d’aquestes tecnologies. 

— Avaluar quantitativament el percentatge de reducció de la concentració d’un determinat contaminant en medi gasós, donades les característiques d’un efluent i un sistema de tractament determinats.

— Tenir una perspectiva real i actual de la implantació dels tractaments d’efluents a través de visites tècniques a empreses del sector.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció: contaminació atmosfèrica

1.1. Atmosfera i contaminació atmosfèrica

1.2. Els contaminants atmosfèrics

1.3. Nivells d’emissió i nivell d’immissió

1.4. Factors d’emissió

2. Dispersió de contaminants a l’atmosfera

2.1. Estabilitat atmosfèrica

2.2. El model adiabàtic reversible d’estabilitat atmosfèrica

2.3. Inversió tèrmica i inversió de subsidència

2.4. El model de dispersió de Gauss

2.5. Disseny de xemeneies

3. Tècniques de control per als contaminants de l’aire

3.1. Selecció de les tècniques de control

3.2. Tècniques de control de partícules en suspensió

3.3. Control de SOx i NOx

3.4. Control d’emissió de COVs

3.5. Tècniques de control de contaminants inorgànics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia a aplicar s’ha pensat tenint en consideració la possible heterogeneïtat en la formació prèvia dels estudiants, l’amplitud i les característiques del temari a desenvolupar i la disponibilitat de temps per a l’aprenentatge.

Considerant la disponibilitat horària, s’han programat classes presencials, amb dues sessions d’1 h i una sessió de 2 h per setmana. En aquesta docència presencial es controla l’assistència.

La metodologia bàsica d’aquesta assignatura en les hores presencials és la classe teoricopràctica. Per a cada sessió els estudiants disposen prèviament del material escrit necessari. Al llarg de cada sessió teòrica, el professor interactua amb els estudiants i dona explicacions suplementàries enfocades a ajudar a comprendre la temàtica tractada i a sintetitzar els coneixements i habilitats que cal aprendre. Les sessions teòriques es complementen amb la resolució d’exercicis (manuals o amb ordinador). Aquestes sessions es concentren principalment en les sessions de 2 h de durada a l’aula amb ordinadors.

A més, es proposen exercicis o treballs dirigits (individuals o en grup). Un d’aquests treballs consisteix en l’estudi de casos d’aplicació de tractament d’efluents gasosos. Cada grup d’alumnes fa una exposició oral d’un dels casos estudiats davant la resta de companys, amb la posterior discussió grupal.

Finalment, el treball autònom de l’alumnat ha de completar la tasca de l’alumne per assolir les competències i objectius de l’aprenentatge. El professor subministra material de lectura i exercicis que facilitin aquest aprenentatge autònom, que també inclou les hores d’estudi per preparar les avaluacions.

En la mesura del possible, alguna sessió la pot impartir algun expert o experta de la indústria o administració que estigui relacionat amb la matèria de l’assignatura.

Al final del curs es programa una visita tècnica a una empresa dedicada al tractament d’efluents gasosos. Aquesta visita és d’assistència obligatòria.

El Campus Virtual de la UB, com a entorn d’aprenentatge en línia de la Universitat de Barcelona, a més de ser la font de material didàctic, és també l’eina bàsica d’intercanvi d’informació i de comunicació fora l’aula.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Per poder optar a l’avaluació continuada és necessària l’assistència a un mínim del 80 % de les classes presencials, assistir a la visita tècnica proposada, fer totes les proves de síntesi que es proposin al llarg del curs i lliurar els treballs o informes requerits al llarg del curs.

Per a l’avaluació continuada es tenen en compte els resultats d’una prova parcial a meitat de semestre, la prova final, els treballs i exercicis tutelats i la visita, tal com indica l’expressió següent:

Qualificació global = 0,60 prova final + 0,15 prova parcial + 0,20 exercicis i treballs dirigits + 0,05 visita

L’assignatura es considera superada quan la qualificació de cadascun dels apartats superi la nota de 40 i la qualificació final superi la nota de 50.

 

Reavaluació

Per acord de la Comissió de Coordinació del Màster, només es poden presentar a la reavaluació els estudiants que no hagin superat l’assignatura. Per presentar-s’hi és imprescindible haver fet les proves de síntesi i haver participat en els treballs d’avaluació continuada, tot i que no es requereix haver obtingut una nota mínima en l’avaluació continuada. La reavaluació es fa un cop finalitzat el segon semestre en la data aprovada per la Comissió de Coordinació del Màster.

 

Avaluació única

Com a norma general, l’avaluació és continuada. Malgrat això, l’alumne pot acollir-se a l’avaluació única utilitzant l’imprès que hi ha a tal efecte al web de la Facultat de Química i lliurant-lo convenientment emplenat i signat al professor de l’assignatura durant la primera setmana del semestre.

L’avaluació única consisteix en una prova escrita al final de semestre, que pot coincidir amb la prova final dels alumnes que optin per l’avaluació continuada i proporciona el 95 % de la nota de l’assignatura. El 5 % restant correspon a la visita que és d’assistència obligatòria. L’assistència mínima per ser avaluat és d’un 80 %.

 

Reavaluació

Per acord de la Comissió de Coordinació del Màster, només es poden presentar a la reavaluació els estudiants que no hagin superat l’assignatura, tot i que no es requereix haver obtingut una nota mínima en l’avaluació única.

La reavaluació es fa un cop finalitzat el segon semestre en la data aprovada per la Comissió de Coordinació del Màster.