Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Metodologia d'Investigació Feminista

Codi de l'assignatura: 569000

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: M. Del Socorro Perez Rincon Fernandez

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  Teoricopràctica

 

42

 

-  Tutorització per grups

 

8

Treball tutelat/dirigit

2

Aprenentatge autònom

73

 

 

Competències que es desenvolupen

 

COMPETENCIAS BÁSICAS Y GENERALES

G1 - Interrelacionar las distintas disciplinas. Desarrollar y aplicar métodos interdisciplinares

G2 - Evaluar críticamente los propios pensamientos, decisiones y actos.

G3 - Trabajar en equipo y argumentar y defender las propias propuestas.

G4 - Realizar aprendizaje y desarrollar trabajo de manera autónoma.

G6 - Demostrar un compromiso ético contra las desigualdades.

 

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

E1 - Identificar los aspectos esenciales de la historia de las mujeres

E2 - Argumentar sobre las principales corrientes teóricos que han integrado e integran los estudios feministas y sobre el género.

E3 - Reconocer las aportaciones de diferentes disciplinas al estudio de la configuración sociocultural del género y la sexualidad.

E5 - Saber describir los cambios de paradigma de los feminismos y sus causas.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

a. Aprender las diferencias y las similitudes entre diferentes posturas epistemologicas
b. Saberse posicionar en debates epistemológicos.
c. Identificar problemas de investigación relevantes y saber diseñar objetivos coherentes con los posicionamientos epistemológicos feministas.
d. Conocer las diferentes metodología y métodos de recerca y poder identificar los más adecuados para realizad un diseño metodológico riguroso con los postulados adoptados
e. Saber leer de manera crítica las opciones metodológicas adoptadas en investigaciones de diferentes áreas disciplinares
f. Ser capaces de hacer un buen diseño de investigación en el marco de las propuestas feministas
g. Entender la importancia de la reflexividad y de la difracción investigadora
h. Asumir una postura éticamente comprometida con la realidad con/en la que se investiga.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Epistemología feminista

*   Criticas a la ciencia moderna y a su androcentrismo
 El empirismo feminista
 La epistemología del punto de vista
 El conocimiento Situado

2. Identificación y definición de los elementos básicos de una investigación

*   Cuales temáticas por una investigación feminista?
 Identificando problemas de investigación desde una perspectiva no heteropatriarcal
 Definición de objetivos y/o preguntas de investigación

3. Metodologías

*  - Cualitativa
- Cuantitativa
- Pluralismo metodológico y triangulaciones
- Desde los criterios de rigor a la validación feminista del conocimiento

4. Métodos

*  - Repaso de métodos de investigación cualitativa y cuantitativa
- La investigación activista feminista- Repaso de metodos de investigación cualitativa y cuantitativa

5. Técnicas de recolección de datos

*  - Entrevistas, focus groups, observación participante, diseño de instrumentos cuantitativos ….
- Triangulación de técnicas

6. Acercamiento al análisis de los datos

*  - Fundamentos de análisis estadístico
- Técnicas narrativas
-Análisis del discurso

7. Cuestiones éticas en la investigación

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les classes seran el moment al voltant del qual pivotarà la docència de l’assignatura. A causa del contingut altament aplicat de l’assignatura s’acompanyaran les sessions magistrals per nombroses sessions de debats a partir dels interessos metodològics de les participants i de les lectures critiques de les metodologies emprades en recerques ja realitzades. Per un bon aprofitament de les sessions presencials les estudiants hauran d’estar al dia tant en relació a les lectures sobre metodologia de recerca com amb el disseny de la pròpia recerca. A l’aula s’usaran a més dinàmiques interactives per a l’anàlisi de diferents aspectes metodològics. Les classes presencials s’acompanyaran pel disseny d’una plataforma virtual en la qual la docent penjarà material de suport (vídeo i/o escrit) i on les estudiants podran debatre entre elles. S’organitzaran tutories de grup i col·lectives per al seguiment dels treballs de les estudiants.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

L’avaluació es basarà principalment en la realització d’un disseny d’investigació en grups sobre una temàtica escollida per les alumnes. Aquest treball haurà d’entregar-se per parts:

a. Definició del problema; justificació de la rellevància social del tema; objectius d’investigació.

b. Marc teòric de referència

c. Disseny metodològic (metodologies, mètodes, tècniques ….)

d. Reflexions epistemològiques i ètiques relatives a la investigació dissenyada

Aquestes parts rebran una avaluació i un comentari per part de la docent i al final del curs s’hauran de tornar a entregar el disseny complet de la investigació aportant els canvis suggerits per la docent.

El disseny de la investigació representarà el total de la nota (60%).

La resta será la participació activa a les sessions presencials o a l’aula virtual, segons modalitat de docència (40%).

 

 

 

Avaluació única

 

L’avaluació única consistirà en l’entrega en la data fixada del mateix treball que s’exigeixen per l’avaluació continuada.

 

Reavaluació:

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat  l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació  continuada i d’avaluació única.

 

 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Adán, C. (2006) A modo de conclusiones: epistemología… ¿feminista?.
En Feminismo y conocimiento. De la experiencia de las mujeres al cíborg.
La Coruña: Spiralia, pp. 303-314.
Bacigualupe, A. (2010) "Metodologia quantitativa i perspectiva de gènere:
una anàlisi aplicat a l’estudi de les desigualtats en la salut" Video, en
publicación.
Burman, E. (2003). Narratives of challenging research: stirring tales of
politics and practics. Internacional Journal of Social Methodology, 6(2),
101-119.
Burman, E. (2009) Discursivizando la inmigración y el derecho de asilo:
utilizando el análisis textual en la investigación-acción feminista y
antiracista. Video , Dipòsit legal: B.44208-2009

 

BLAZQUEZ, NORMA; FLORES, FATIMA; RÍOS, M. (2012). Investigación feminista. Epistemología, metodología y representaciones sociales. S.l.: s.n. ISBN 9786070212864.

Article

DI NELLA, D., SAMARANCH, E.A. y MONERA, R.O. (2014). Perspectiva no androcéntrica en los estudios sobre familias monoparentales: Reflexiones e implicaciones metodológicas. Athenea Digital, vol. 14, no. 4, pp. 181-207. ISSN 15788946. DOI 10.5565/rev/athenea.1360.

DÍAZ, A.A. y GARCÍA, R.G. (2017). La Investigación Activista Feminista. Un diálogo metodológico con los movimientos sociales. Empiria, no. 38, pp. 63-84. ISSN 21740682. DOI 10.5944/empiria.38.2018.19706.

GHERARDI, S. y POGGIO, B. (2009). Tales of Ordinary Leadership. A Feminist Approach to Experiential Learning. Papers. Revista de Sociologia [en línea], vol. 93, pp. 53. ISSN 2013-9004. DOI 10.5565/rev/papers/v93n0.696. Disponible en: http://papers.uab.cat/article/view/v93-gherardi-poggio.