Dades generals |
Nom de l'assignatura: Representacions del Gènere i de les Sexualitats
Codi de l'assignatura: 569003
Curs acadèmic: 2019-2020
Coordinació: MERI TORRAS FRANCES
Departament: Facultat de Geografia i Història
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials |
50 |
- Teoricopràctica |
42 |
|||
- Tutorització per grups |
8 |
Treball tutelat/dirigit |
2 |
Aprenentatge autònom |
73 |
Recomanacions |
Les lectures recomanades podran ser en francès, anglès o italià, pel que es requereix capacitat per a llegir en aquests idiomes. |
Competències que es desenvolupen |
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Els sabers que s’estudiaran en aquesta assignatura són excepcionals en la mesura que van sorgir d’una relació històrica, a saber, entre el moviment feminista i la seva fonamentació teòrica mitjançant la investigació de múltiples modalitats de sexe/gènere, així com de les seves representacions. Un dels objectius d’aquesta assignatura és, per tant, introduir a les estudiantes a la història dels estudis de sexe/gènere amb especial atenció a com es relacionen la raó pràctica de sistemes de sexe/gènere amb la seva raó simbòlic-cultural.
El propi concepte de gènere no està exempt de dificultats epistemològiques. La polèmica sobre el vincle polític-simbòlic entre sexe, sexualitat i gènere ha acompanyat el desenvolupament de la teoria feminista en les seves diferents escoles. El concepte de gènere va ser adoptat a inicis dels anys setanta per a posar l’accent en el fet que les dones no neixen sinó que es fan (Simone de Beauvoir), és a dir, que les idees sobre la feminitat, la masculinitat, etc. lluny d’estar arrelades en fets biològics immutables són sempre construccions político-culturals. Però les diverses propostes teòriques de sexe/gènere no han resolt el dilema de què té a veure la materialitat del sexe amb la sexualitat i amb les relacions de gènere, ni han superat els dualismes entre cultura i naturalesa, entre gènere i sexe, entre heterosexualitat i homosexualitat. Com és ben sabut, Judith Butler va invertir el problema del gènere amb el proposta provocadora de que és el gènere el que fa al sexe. La seva proposta performativa manca, no obstant això, de context soci-polític. En aquesta assignatura posaré a la disposició de les estudiantes materials etnogràfics molt variats que permetin comparar sistemes de sexe-gènere situats en funció dels interrogants plantejats abans.
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
Blocs temàtics |
1. Antecedents soci-polítics, conceptuals i teòrics
1.1. De LA DONA universal a les relacions de gènere doncs “les dones no neixen sinó que es fan”– equitat i/o igualtat – historia d’una relació: moviment feminista i antropologia de la dona.
1.2. Origen paradoxal del concepte de gènere – el problema dels essencialismes biològics -pre-judicis i pre-conceptes: de LA DONA a les relacions de gènere que es fan en la vida en societat.
1.3. “Que les diferències no engendrin desigualtats!” -desigualtat vs. autonomia
1.4. A propòsit de les desigualtats entre dones -desigualtats múltiples i interseccions enigmàtiques: classe, ‘raça’, cos, sexe, sexualitat...
2. Sobre els sistemes de sexe/gènere i les seves representacions des de l’antropologia social i la crítica literària i cultural - dilemes epistemològics i paradigmes analítics.
2.1. El sexe no neix sinó que es fa – concepcions de la concepció vs. arts eròtiques – comparança entre cultures diverses
2.2. Fets diferencials vs. voluntats desigualizadores – quan la “biologia” esdevé destinació.
2.3. De l’ésser al fer – la performativitat= construcció discursiva?
2.4. La teoria queer i la política de les diferències – Transgressions performatives: el gènere que fa el sexe.
2.5. Reconeixement de les diferències i/o justícia social.
2.6. Des-orientacions sexuals: Cossos usats, reivindicats, construïts, transformats: treballadores del sexe, orientacions sexuals, trans...
Metodologia i activitats formatives |
Docència impartida pel professorat. És obligatòria l’assistència a un 80% de les classes teòriques. Conjuntament amb l’explicació teòrica es plantejaran problemàtiques entorn la matèria presentades per la professora que es debatran en les classes teòriques.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
És obligatòria l’assistència a un mínim del 80% de les classes per a poder fer l’avaluació continuada de les assignatures. Les persones que no poden garantir aquesta assistència han de sol·licitar avaluació única dintre del terme previst.
El sistema d’avaluació serà el mateix per a tots els temes del programa. L’avaluació consistirà en dues modalitats: a) la presentació oral de lectures obligatòries indicades per a les sessions i b) el lliurament de dos assajos basats en sengles temaris lliurats a les alumnes amb la seva corresponent bibliografia. Les dates de lliurament seran indicades en el seu moment. Els assajos haurien de ser lliurats puntualment. Es facilitarà així mateix a les estudiantes una fulla d’Instruccions sobre com escriure un assaig. La qualificació final és la mitjana de les qualificacions obtingudes en cada tema.
La participació en tutories, discussions dels textos indicats, etc. tenen un valor del 20% del total de la nota. El 80% de la nota correspon a la nota dels 2 treballs que s’indiquen en el programa.
Avaluació única D’acord amb les normes del màster existeix una data límit -la mateixa per a totes les assignatures -per a la sol·licitud d’avaluació única. L’alumne ha de sol·licitar-la en els 20 dies següents a l’inici del quadrimestre. La informació i el formulari ho podrà trobar l’alumnat en informació acadèmica.
L’avaluació única podrà consistir: a) en un examen final o b) el lliurament en la data fixada per a aquest examen dels mateixos treballs que s’exigeixen per a l’avaluació continuada més un treball suplementari que es fixarà en cada cas.
La reevaluació tindrà el mateix contingut. El calendari es l’oficial de la Facultat de Geografia i Història. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Capítol
MOORE, H.L., "Antropología y feminismo: historia de una relación", H.L. Moore, Antropología y feminismo, Ediciones Cátedra/Universidad de Valencia, Serie Feminismos, Madrid, 1991.
Article
RUBIN, G., “El tráfico de mujeres: notas sobre la economía política del sexo“, Nueva Antropología vol. VII, no. 30, México D.F., 1986 (1era ed. 1975).
LEACOCK. E., "Women’s status in egalitarian society: Implications for social evolution", Current Anthropology 19 (2) 1978.