Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Disseny de Catalitzadors

Codi de l'assignatura: 569678

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Javier Tejero Salvador

Departament: Departament d'Enginyeria Química i Química Analítica

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials

30

 

-  Teoricopràctica

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 


CB6 - Poseir i comprendre coneixements que aportin la base i oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o l’aplicació de idees, sovint en un context de recerca 

 


CG1 - Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i adaptació a noves situacions)

 


CG5 - Capacitat de localitzar, analitzar, prioritzar i integrar la informació

 


CE1 - Aplicar coneixements de matemàtiques, física, química, biologia i altres ciencies naturals amb raonament crític per establir solucions viables económicament a problemes tècnics

 


CE12 - Saber redactar, presentar i desenvolupar projectes, tècnics o de recerca, en l’àmbit de l’Enginyeria Química 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


L’alumnat, en finalitzar el curs, ha de conèixer (i, per tant, saber respondre) les qüestions següents:

  • Com funciona un catalitzador sòlid industrial?
  • Quins components té el catalitzador i quina funció fa cadascun?
  • Com es dissenya, es prepara, es caracteritza i es prova al laboratori?
  • Per què perd activitat amb el temps?

 

Referits a habilitats, destreses


En finalitzar el curs, l’alumnat ha de ser capaç de:

  • Relacionar les propietats del catalitzador (composició, propietats físiques, estructura i grandària) amb el tipus de reactor catalític emprat. 
  • Davant un problema de funcionament defectuós d’un catalitzador, identificar-ne la causa (és a dir, identificar la resistència controlant) i proposar possibles alternatives correctores
  • Dissenyar un catalitzador no existent per a una reacció: identificar-ne els possibles components i suggerir les propietats físiques i estructurals de les partícules (com a mínim, de tipus general)
  • Identificar la causa més probable de la desactivació d’un catalitzador en operació

 

 

Blocs temàtics

 

1. Catàlisi i processos químics

1.1. Evolució històrica

1.2. Importancia económica de la catàlisi

1.3. Fonaments de la catàlisi per solids. Etapa controlant

2. Materials catalítics, propietats i preparació

3. Caracterització i selecció de catalitzadors

4. Reactors catalítics. Disseny i proves d’activitat

4.1. Integració del disseny de catalitzadors en el disseny de processos

4.2. Assajos de diagnòstic de funcionament

5. Desactivació de catalitzadors

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


L’eina bàsica és la classe magistral, on se subministren els coneixements i les eines que requereix l’alumnat per resoldre problemes, tant a l’aula com a l’activitat professional. Les tasques específiques a què s’ha de dedicar l’alumnat, a part de l’estudi individual, són, cronològicament:

  1. En la primera meitat del curs, les exposicions magistrals s’alternen amb la resolució de problemes tancats (de manera individual). Una part es resol a classe, la resta es proposa perquè els resolgui l’alumnat. La resolució d’aquest últims pot ser guiada (i les solucions corregides) pel professorat en l’horari de tutoría (consulteu l’horari de visites al web)
  2. En la segona meitat del curs, es passa a la resolució de problemes oberts, més complexos. Una part d’aquests problemes es resolen a classe. Es fomenta la discussió en el sí del grup, s’emfatitza la seleció de les variables no fixades en l’enunciat i s’analitza l’abast dels resultats obtinguts
  3. Aproximadament a meitat de semestre es proposa un treball bibliogràfic sobre un catalitzador típic d’un procés químic industrial actual, triat pel professorat. El treball té per objectiu descriure amb detall les característiques i la manera d’actuar del catalitzador i la relació amb el reactor emprat. El treball té una llargada definida

En resum, la metodologia proposada consta dels elements següents
  • Presencials expositives: classe magistral i activitats acadèmiques
  • Presencials en grup: resolució de problemes oberts
  • Proves avaluatories i resolució de problemes senzills
  • Dirigides individuals: resolució de problemes i treball bibliogràfic
  • Autònomes individuals: estudi i prparació de l’avaluació

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 


L’avaluació té unes característiques que permeten classificar-la com a avaluació producte, final i sumatòria. L’avaluació continuada preveu el lliurament per part de l’alumnat de problemes (suggerits per professorat), un treball bibliogràfic, una prova de síntesi i altres elements disponibles com l’assistència a classe, la participació en la discussió de problemes i el seguiment dels mateixos.
Així, l’avaluació es basa en activitats presencials en grup (participació i funcionament a classe en problemes, proposta d’alternatives davant situacions pròximes a la realitat, etc) i individuals (prova de síntesi), i activitats dirigides (treball bibliogràfic)

  • Resolució de problemes en grup. S’avalua la participació i les aportacions de l’alumnat a la discussió dels problemes estudiats. L’acció correctora (feedback) es fonamenta en els comentaris fets a classe a partir del desenvolupament de l’exercici
  • Treball bibliogràfic. Té una llargada fixada. S’hi avalua l’anàlisi, la concreció i la claredat amb que es tracti el tema. L’acció correctora (feedback) s’efectua orientant l’alumat en l’enfocament del tema, a partir de les sessions de tutoria, i fent-li arribar els comentaris pertinents sobre l’informe final
  • Proves escrites. La prova escrita serà una prova de síntesi on s’avalua preferentment la capacitat de situar un problema en el seu context i establir les relacions pertinents entre els conceptes i els procediments adequats a la qüestion o qüestions proposades

Per aprovar l’assignatura cal obtenir una nota global igual o superior a 5 punts (sobre 10). Es calcula de la forma següent
NF: 0,2*( resolució de problemes en grup i propossats pel professor) + 0,3*(treball bibliogràfic) + 0,5*(prova de síntesi)
Reavaluació:
Per acord de la Comissió de Coordinació del Màster, només es poden presentar a reavaluació aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura. Per presentar-se a la reavaluació és imprescindible haver realitzat la final de síntesi i haver participat en les activitats d’avaluació continuada. La reavaluació es farà en la data fixada per la Comissió de Coordinació del Màster.

 

Avaluació única


Com a norma general, l’avaluació és continuada. Malgrat això, l’alumne podrà acollir-se a l’avaluació única utilitzant l’imprès que hi ha a tal efecte al web de la Facultat de Química i lliurant-lo convenientment emplenat i signat al professor de l’assignatura durant la primera setmana del semestre
L’avaluació única consisteix en una prova escrita al final de semestre, que pot coincidir amb la prova final dels alumnes que optin per l’avaluació continuada, i proporciona el 100 % de la nota de l’assignatura.
L’assistència mínima per a ser avaluat és d’un 80 %.
 Reavaluació:
Per acord de la Comissió de Coordinació del Màster, només es poden presentar a reavaluació aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura. Per presentar-se a la reavaluació és imprescindible haver realitzat la prova final. La reavaluació es farà en la data fixada per la Comissió de Coordinació del Màster.