Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estructuració i Connectivitat de Poblacions Marines

Codi de l'assignatura: 570170

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Marta Pascual Berniola

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

RESUM

 

La supervivència de les espècies depèn de la capacitat de connectivitat entre les seves poblacions. L’objectiu de l’assignatura és proporcionar els coneixements necessaris per (1) comprendre els processos generadors de variabilitat i estructuració poblacional; (2) identificar flux gènic i migració i, (3) mostrar la utilitat de diferents metodologies en l’estudi de poblacions reproductores i en zones d’alimentació. En aquest curs es posarà en pràctica l’aplicació de diferents tècniques i tecnologies per a l’estudi dels moviments oceànics de la fauna marina amb l’objectiu de resoldre qüestions referents a l’estructuració de les seves diferents (sub)poblacions. En el decurs de l’assignatura els alumnes coneixeran les diferents metodologies moleculars per la generació de filogènies i diagnòstic d’espècies, i aprendran a utilitzar diferents marcadors moleculars per estudiar els processos de dispersió i identificar barreres oceanogràfiques. A més a més, aprendran a utilitzar diferents marcadors extrínsecs (telemetria: GPS, PTT i geolocalitzadors) i intrínsecs (anàlisis d’isòtops estables, d’àcids grassos, d’elements traça i de contaminants) per estudiar els processos de dispersió i migració, i finalment aprendran a utilitzar diferents tipus de marcadors y eines estadístiques per realitzar assignacions d’individus a possibles zones d’origen. En aquest curs també es promourà la lectura i interpretació crítica de publicacions científiques i la seva exposició en anglès per a promoure l’habilitat de presentació dels estudiants en fòrums científics. Aquest curs té un gran component pràctic en què els estudiants tindran l’oportunitat de tractar dades reals en vàries sessions a l’aula d’informàtica.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials

25

 

-  Teoria

 

8

 

-  Teoricopràctica

 

3

 

-  Pràctiques d'ordinadors

 

12

 

-  Seminari

 

2

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

30

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques
CB6 - Tenir coneixements que aportin l’oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o l’aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.
CB7 – Saber aplicar els coneixements adquirits a la resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contexts més amplis relacionats amb la seva àrea d’estudi.
CB8 – Integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’informació incomplerta o limitada, incloent-hi reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques.
CB9 - Saber  comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
CB10 - Posseir les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant de forma auto dirigida o autònoma.

 

Competències generals

CG1- Capacitat per assimilar i comparar críticament la literatura científica i tècnica, i contrastar-la amb evidències experimentals i models conceptuals propis o aliens pertinents.
CG2- Capacitat d’aplicar coneixements avançats en el plantejament i resolució de problemes i conflictes en relació al mar, que interessen o afecten la societat.
CG3- Capacitat d’utilitzar mètodes i tècniques contrastats en el camp de l’oceanografia i de la gestió del medi marí.
CG4- Capacitat d’utilitzar el llenguatge científic

 

Competències específiques

CE 4- Capacitat per identificar i valorar les característiques múltiples de l’impacte de l’activitat humana sobre les poblacions biològiques, i saber proposar mètodes per la resolució de conflictes.
CE 5- Capacitat per analitzar, planificar i gestionar els recursos marins d’acord amb uns objectius d’optimització compatibles amb criteris de conservació de la qualitat del medi marí.
CE 6- Capacitat per diagnosticar l’estat de conservació i tendències dels ecosistemes marins, identificar problemàtiques i planificar mesures, eines i mètodes de restauració.
CE 10- Capacitat de plantejar, raonar críticament i comunicar a la població civil els efectes i beneficis ambientals, culturals i econòmics, d’un projecte de protecció i gestió d’una zona o ecosistema marí concret.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conceptuals

Els objectius generals d’aquest curs es aconseguir que els alumnes tinguin un bon coneixement de la importància de l’estudi dels moviments oceànics de la fauna marina i l’estructuració de les diferents poblacions d’aquests animals. A més, s’espera que els alumnes obtinguin un bon coneixement de les tècniques per a aquests tipus d’estudi i la forma d’aplicar-les en relació a les diferents qüestions que es puguin plantejar. Es pressuposen uns coneixements bàsics de biologia.

 

Procedimentals

S’espera que els alumnes al final del curs siguin capaços de fer-se qüestions interessants respecte a l’estudi de l’estructuració i connectivitat poblacional de les espècies marines, siguin capaços de dissenyar un estudi o experiment aplicant les tècniques i tecnologies disponibles, i adquireixin les habilitats necessàries per a dur a terme estudis i aplicar aquestes tècniques al camp.

 

Actitudinals

S’espera que els estudiants siguin capaços de desenvolupar un esperit crític respecte al sentit de les preguntes que es poden plantejar en torn a aquesta temàtica, i siguin conscients dels avantatges i limitacions, aplicabilitat i efectivitat d’aquestes tècniques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Diversitat genètica d’organismes marins

*  — Principals mètodes per a l’estudi de la diversitat genètica: marcadors i quantificació
— Filogènia i filogeografia
— Detecció d’espècies críptiques i invasores
— Unitats evolutives i de gestió
— Poblacions
— Grandària poblacional efectiva i censal

2. Diferenciació poblacional

*  — Fragmentació i estructura poblacional
— Efecte Wahlund
— Identificació de poblacions genèticament diferenciades
— Connectivitat i flux gènic
— Barreres a la dispersió
— Connectivitat poblacional i disseny de xarxes de reserves marines
— Estimes d’autoreclutament en reserves i efecte en zones adjacents

3. Migracions oceàniques

*  — Moviments migratoris: definicions i tipus
— Mètodes d’estudi de la fauna marina: convencionals i contemporanis (aparells de seguiment i marcadors intrínsecs)
— Connectivitat migratòria

4. Marcadors biogeoquímics intrínsecs

*  — Principals tipus de traçadors: signatures d’isòtops estables, metalls i elements traça, contaminants orgànics, àcids grassos
— Teixits i temps d’integració
— Avantatges i inconvenients dels mètodes telemètrics
Isoscapes (‘paisatges isotòpics’) i assignació biogeoquímica
— Exemple: la migració de la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

5. Pràctiques d’ordinador

5.1. Diferenciació poblacional utilitzant loci mitocondrials

5.2. Diferenciació poblacional utilitzant loci microsatèl·lits

5.3. Connectivitat entre zones de reproducció i zones d’alimentació (Mixed Stock Analysis)

5.4. Migracions transoceàniques i connectivitat migratòria

5.5. Assignació isotòpica de migrants transoceànics de llarga distància

5.6. Seminari Teòrico-pràctic:Rutes de connectivitat entre àrees geogràfiques

6. Seminari

*  Seminari d’un investigador sobre un tema candent en estructuració i connectivitat d’organismes marins

7. Presentacions

*  Presentació i anàlisi crítica d’articles científics en anglès per part dels alumnes

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials
Activitats presencials: Classes magistrals (8 hores) - Pràctiques d’ordinador (12 hores) - Conferències (2h) – Seminaris presentacions alumnes (3 hores)

Es realitzaran quatre classes magistrals on s’exposaran els continguts teòrics de l’assignatura. Es realitzaran sis sessions d’ordinador on es posaran en pràctica les tècniques i anàlisis que s’hauran explicat anteriorment durant les classes teòriques. Aquestes sessions d’ordinador es realitzaran amb un seguit de bases de dades que l’equip docent ha anat recol·lectant aquests últims anys, de manera que els alumnes podran manipular i utilitzar aquestes tècniques en vàries situacions reals.

 

Activitats no presencials (tutelades): Es desenvoluparan 2 tipus d’activitats tutelades:

1. Els estudiants hauran d’elaborar un document a partir de les tasques desenvolupades a les pràctiques. Se’ls proporcionarà unes preguntes a les quals hauran de respondre.

2. Els estudiants organitzats per grups hauran d’escollir un article científic d’una llista que se’ls proporcionarà al començament del curs, i que correspondran a aspectes tractats a l’assignatura. Hauran d’analitzar críticament l’article i entendre les metodologies utilitzades. Finalment, hauran de presentar l’article en anglès en front dels seus companys, explicar la metodologia i principals resultats obtinguts, i respondre a un seguit de preguntes de l’audiència.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Per tal de determinar el grau d’assoliment de les competències i els objectius establerts per a l’assignatura, s’avaluarà:

— Assistència i participació activa a les sessions teòriques i pràctiques: 10 %.
— Presentació escrita del treball realitza a les pràctiques d’ordinador: 40 %.
— Exposició oral en anglès de l’anàlisi d’articles, preguntes i resposta a les preguntes: 50 %.

La nota final és el resultat de la suma dels diferents aspectes avaluats.