Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Oceans Polars

Codi de l'assignatura: 570175

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Eva Isabel Cacho Lascorz

Departament: Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials

24

 

-  Teoria

 

24

Treball tutelat/dirigit

26

Aprenentatge autònom

25

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Familiaritzar-se amb els processos oceanogràfics, atmosfèrics i geològics que determinen la dinàmica de les regions polars.

— Saber identificar les proves de l’acció del gel en el fons marí i en el registre sedimentari, i el seu valor per a la reconstrucció de l’extensió de les masses de gel en el passat.

— Conèixer l’evolució climàtica i la resposta del recobriment de gel en les regions polars al llarg de les últimes dècades, així com l’impacte que ha tingut en el nivell del mar. Valorar les incerteses existents en la dinàmica de la criosfera i conèixer l’impacte i la resposta del recobriment de gel en períodes d’escalfament global anteriors.

— Reconèixer la importància que van tenir els nivells de diòxid de carboni atmosfèric en la glaciació original de l’Antàrtida i de Groenlàndia i relacionar-la amb el context actual i els escenaris futurs.

— Identificar la importància que han tingut i tenen la circulació i la productivitat primària de l’oceà austral en la captació i/o emissió de diòxid de carboni atmosfèric.

— Conèixer la biologia i l’ecologia de les regions polars, incloent-hi la biodiversitat, l’ecofisiologia i els cicles vitals.

— Conèixer les diferents estratègies reproductives, tròfiques i defensives dels organismes polars, així com les interaccions interespecífiques.

— Reflexionar i debatre sobre algunes mesures de geoenginyeria proposades per reduir els nivells atmosfèrics de diòxid de carboni.

— Conèixer la importància del gel marí en l’oceanografia i el clima. Analitzar-ne l’evolució en els últims anys, amb especial atenció en l’oceà Àrtic.

— Analitzar el paper de la criosfera com a mecanisme de retroalimentació de l’última gran oscil·lació climàtica del planeta, l’última desglaciació, i els canvis en la circulació oceànica al voltant de l’Antàrtida i de Groenlàndia.

— Aprendre a llegir i interpretar registres oceanogràfics i paleoceanogràfics, a establir hipòtesis i a definir processos de validació sempre que sigui possible.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Processos oceanogràfics, atmosfèrics i geològics a les regions polars

2. Canvis en les Glaceres polars, estructures subglacials i registres sedimentaris polars

3. Variabilitat del gel marí i conseqüències globals: present, futur i passat

4. Variabilitat del gel continental i canvis del nivell del Mar: present, futur i passat

5. Inici de la glaciació de l’Antàrtida i de Groenlandia

6. Oceà austral i fluxos de CO2: present, futur i passat

7. Oceans Polars i grans transicions climàtiques del passat

8. Biologia i ecologia en regions polars: biodiversitat, ecofisiologia i cicles vitals

9. Estratègies reproductives, tròfiques i defensives d’organismes polars. Interaccions interespecífiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’aprenentatge es basa en classes teòriques en què la participació i la implicació de l’alumnat en la discussió i el debat sobre determinats temes té una rellevància particular. D’altra banda, també es fan diversos exercicis pràctics.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

— Avaluació de l’activitat a l’aula (participació en les sessions de discussió i debat).
— Test.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Articles científics en revistes generalistes i especialitzades.

Benn, D.I. y Evans, D.J.A., 1998. Glaciers and glaciation; Arnold, Londres, 734 p.  Enllaç

Davies, T.A. et al., 1997. Glaciated continental margins: an atlas of acoustic images; Chapman & Hall, Londres, 315 p.

García, O., Parapar, J. & Ramos Martos, A. (coords.). 2011. Antártida: la vida en el límite. Las expediciones Bentart. Hércules de Ediciones, A coruña, 324 p.  Enllaç

Hanson, J.D. y Gordon, J.E., 1998. Antarctic environments and resources. A geographical perspective; Longman, Horlow, 402 p.  Enllaç

Intergovernmental Panel on Climate Change, 2007.  Assessment Report (diversos volúmenes).  Enllaç

[També, accés en línia per als usuaris de la UB]  Enllaç

Ives, J.D. & Sugden, D. (coords.). 1994. Regiones Polares. Plaza & Janés, Barcelona, 160 p.

Kennet, J., 1982. Marine Geology; Prentice Hall, 813 p.  Enllaç

Ruddiman, W.F., 2008. Earth’s Climate, Past and Future; Freeman Press. 2nd ed.  Enllaç

Anderson, J.B., 1999. Antarctic Marine Geology; Cambridge University Press, 289 p.  Enllaç

Thomas, DN et al. 2008. The Biology of Polar Regions (Biology of Habitats Series) Oxford Univ Press.  Enllaç

Article

Fischer, H., Schmitt, J., Lüthi, D., Stocker, T. F., Tschumi, T., Parekh, P., Joos, F., Köhler, P., Völker, C., Gersonde, R., Barbante, C., Le Floch, M., Raynaud, D. and Wolff, E., 2010. The role of Southern Ocean processes in orbital and millennial CO2 variations - A synthesis; Quaternary Science Reviews, 29, 193-205.  Enllaç