Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Reserves Marines

Codi de l'assignatura: 570179

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Bernat Hereu Fina

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i CiŔncies Ambientals

crŔdits: 3

Programa ˙nic: S

 

 

RESUM

 

Davant la degradació creixent dels ecosistemes marins, les reserves marines han demostrat ser una eina de gestió eficaç davant de moltes de les pertorbacions que els afecten. En aquest curs s’aprofundirà en la majoria d’aspectes relacionats amb aquesta figura de protecció, ja sigui el  impactes produïts per l’home que es pretenen mitigar o restaurar, els seus objectius, la seva implementació i funcionament, els processos ecològics que intervenen, el seu estudi, el disseny i funcionament, i els aspectes relacionats amb la seva gestió i les interaccions amb l’entorn social.

Aquesta es una assignatura teòrica que s’impartirà en el primer semestre del màster.

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 75

 

Activitats presencials

28

 

-  Teoria

 

14

 

-  Sortida de camp

 

8

 

-  Seminari

 

6

Treball tutelat/dirigit

24

Aprenentatge aut˛nom

23

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

 

Competències bàsiques

— Capacitat per posseir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o en l’aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.

— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi en qüestió.

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació de coneixements i judicis.

— Capacitat per comunicar les conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

— Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant d’una manera que ha de ser fonamentalment autodirigida o autònoma.

 

Competències generals

— Capacitat per assimilar i comparar críticament la literatura científica i tècnica i contrastar-la amb proves experimentals i models conceptuals propis o aliens pertinents.

— Capacitat per aplicar coneixements avançats en el plantejament i la resolució de problemes i conflictes relacionats amb el mar que interessen o afecten la societat.

— Capacitat d’utilitzar el llenguatge científic.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

En les darreres dècades el desenvolupament tècnic i industrial ha permès un augment de les activitats extractives i industrials, provocant una sèrie de pertorbacions com la sobreexplotació dels recursos, la destrucció dels hàbitats, la contaminació i darrerament, la introducció d’espècies al·lòctones i el canvi climàtic. Aquestes pertorbacions han provocat una pèrdua d’abundància i diversitat d’espècies, produint notables canvis en els ecosistemes i una pèrdua de molts dels beneficis que ens han proporcionat durant segles. En front d’aquestes pertorbacions, s’han desenvolupat diverses eines de mitigació dels impactes, com la gestió de la pesca, la reducció de la contaminació o altres que, tot i ser efectives, no deixen de ser parcials o sectorials. En aquest context, les Reserves Marines son una eina de gestió a nivell ecosistèmic que ha demostrat ser eficaç en molts aspectes.

En aquest curs s’aprofundirà en la majoria d’aspectes relacionats amb aquesta figura de protecció, ja sigui el  impactes produïts per l’home que es pretenen mitigar o restaurar, els seus objectius, la seva implementació i funcionament, els processos ecològics que intervenen, el seu estudi, el disseny i funcionament, i els aspectes relacionats amb la seva gestió i les interaccions amb l’entorn social. Aquesta visió global permetrà als alumnes obtenir un coneixement prou aprofundit i contextualitzat com per a:

  1.  Analitzar la utilitat de les reserves marines mediterrànies per conservar la biodiversitat, i la gestió dels recursos pesquers sobreexplotats en un marc compatible amb els interessos econòmics regionals.
  2. Familiaritzar-se amb els principis ecològics subjacents, les aproximacions metodològiques més utilitzades en l’estudi de les Reserves Marines i les intervencions de gestió.


Aquesta assignatura es totalment teòrica. Es recomana als estudiants interessats en aprendre les tècniques de mostreig in situ que realitzin l’assignatura pràctica “Tècniques de Submarinisme Científic per a l’Estudi d’Ecosistemes Bentònics”, que complementa amb aquesta assignatura.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Introducciˇ: impactes antropogŔnics en la biodiversitat marina

*  — Patrons físics del mar generals i biogeografia, productivitat i diversitat
— Expansió de la pesca (geogràfica, batimètrica, taxonòmica)
— Efectes de la pesca en les poblacions: disminució de l’abundància, potencial reproductor, distribució, selecció genètica, captures accessòries (by-catch)
— Efectes de la pesca en els ecosistemes: disminució del nivell tròfic (fishing down food webs), efectes en cascada
— Destrucció mecànica de l’hàbitat: pesca d’arrossegament i altres tipus, pesca fantasma (ghost fishing) i arts abandonats, ports i infraestructures, usos recreatius, fragmentació
— Altres pertorbacions: contaminació orgànica i química, espècies invasores, epidèmies, canvi climàtic
— Pertorbacions a la Mediterrània

2. Definiciˇ de reserves marines

*  — Reserves marines: un tros de mar protegit
— Definicions (UINC, WWF i altres organitzacions)
— Conceptes associats i terminologia (reserves marines, àrees marines protegides, reserves integrals, parcs naturals, etc.), administracions i legislacions
— Normatives generals

3. Objectius de les reserves marines

*  — Objectius pesquers de conservació i d’oci
— Objectius de consens
— Principi de precaució i integració natural i social
— Educació ambiental
— Dsconeixement ("shifting baselines")
— Reserves marines com a aparadors del potencial del patrimoni
— Impactes negatius de la freqüentació
— Recerca científica: situacions pristines i contrastades, tipus d’estudis i experimentació, «efecte bola de neu», serendipitat i escales temporals i espacials rellevants

4. Hist˛ria

*  — Època preindustrial: poblacions indígenes i mètodes d’autoregulació
— Època industrial: Nova Zelanda i Bill Ballantine
— Filipines
— Austràlia i la Gran Barrera de Corall
— Califòrnia
— Reserves marines a la Mediterrània
— Reserves marines a l’Estat espanyol

5. DinÓmica i avaluaciˇ de les reserves marines

*  — Nombre i evolució de les reserves marines
— Tipus de reserves marines
— Eficàcia de les reserves marines
— Propostes i convencions
— Avaluació de les reserves marines

6. Efecte reserva

*  — Teoria ecològica i evidències
— Reconstrucció de poblacions i contingències
— Capacitat de càrrega
— Augment de la producció larvària
— Mida dels reproductors
— Agregacions de reproducció
— Mida i estructura de les poblacions

7. Efectes indirectes

*  — Reestructuració (rebuilding up) de la xarxa tròfica
— Cascades tròfiques
— Resiliència i histèresi
— Interaccions intervingudes pel comportament
— Efectes no desitjats
— Exportació larvària, evidències i contradiccions
— Sobreeiximent (spillover): evidències, models i estudi del comportament
— Canvis possibles en la biodiversitat i augment de la resiliència
— Reserves marines i espècies invasores

              

8. Estudi de les reserves marines

*  — Gestió i gestió adaptativa
— Monitoratge
— Selecció de descriptors
— Escales temporals i espacials rellevants
— Disseny, eines i tècniques estadístiques, pseudoreplicació i dissenys BACI i Beyond BACI
— Estudi de casos: illes Medes, Channel Islands, etc.

9. Disseny de les reserves i xarxes de reserves

*  — Teoria: metapoblacions i dispersió larvària
— Localització, mida, nombre i distància entre reserves
— Reserves: moltes de petites o poques de grans (SLOSS)
— Models qualitatius estàtics: criteris ecològics i algoritmes de maximització
— Models qualitatius dinàmics, físics i biològics
— Models quantitatius: mida i forma, dispersió i retenció larvària, i estructura genètica com a descriptor de connectivitat
— Nous reptes per al disseny de reserves marines
— Canvi climàtic
— Casos d’estudi: Califòrnia i Baixa Califòrnia

10. Desenvolupament i gestiˇ de les reserves marines

*  — Gestió pesquera vs. gestió ecosistèmica
— Fases de desenvolupament d’una reserva marina
— Consells i condicions
— Òrgans de gestió
— Gestió adaptativa i exemples
— Vigilància i furtivisme
— Relacions amb l’entorn social
— Anàlisis i models econòmics
— Casos d’estudi: Cabrera, illes Columbretes, cap de Creus i illes Medes

11. Seminaris

*  Al final del curs l’alumnat fa una sèrie de seminaris en els quals exposa els treballs que ha fet durant el curs. La temàtica d’aquests treballs és d’elecció voluntària i ha d’estar relacionada amb els continguts de l’assignatura, ja sigui per aprofundir en alguna temàtica concreta, ja sigui per ampliar aspectes no tractats durant el curs.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials
Classes magistrals

Les classes magistrals desenvolupen els conceptes teòrics sobre les temàtiques principals que afecten a la gestió i conservació dels ecosistemes marins litorals, centrat en la figura de les reserves marines. El material utilitzat estarà disponible al Campus Virtual UB per al lliure accés dels estudiants amb anterioritat a la impartició de la classe. El  principal objectiu de les classes magistrals és tractar aquells conceptes que a priori poden resultar confusos per als estudiants i proporcionar-los una guia de referència per al seguiment del curs.

Seminaris

Els estudiants, en grups de tres, hauran de presentar els seus treballs a la resta de la classe en exposicions curtes, de 15 minuts, en les que seguirà un debat amb la participació de la resta de la classe sobre els temes tractats.

 

Activitats dirigides

Treball individual

 

Lectura d’articles

Per a que els estudiants integrin realment tots els conceptes explicats, abans de cada tema es proposarà lectura d’un text o algun article,  que constituirà un text de referència a partir del qual es desenvolupi la classe.

Fòrums

Es crearà una activitat tipus Fòrum (preguntes i respostes) en l’aplicació Moodle del Campus Virtual UB perquè els estudiants puguin intercanviar informació o plantejar els seus dubtes.

 

Treball en grups

Treball

Es proposarà realitzar un treball escrit per a profunditzar sobre algun aspectes tractats durant el curs, o per l’exposició d’aspectes no estudiats, sempre en relació a la temàtica del curs. Els estudiants hauran d’escollir un tema per a desenvolupar i realitzar el treball incorporant els continguts teòrics desenvolupats durant l’assignatura, a més de fer una recerca bibliogràfica i lectura d’altres treballs i documents científics. Aquest treball hauran de ser sintètics (màxim de 10 pàgines escrites), i estarà tutoritzat pels professor de l’assignatura, de forma que els continguts i la realització del treball s’adapti als objectius establerts.

 

Tutories

L’acció tutorial es durà a terme, d’una banda, dirigint els treballs en grup, en els que es faran al menys dues tutories: una al principi del treball per a determinar la temàtica i el guió, i una altra a la meitat de la realització per a verificar el treball realitzat i resoldre dubtes. Per una altra, oferint disponibilitat a través del correu electrònic. Encara que les eines informàtiques permeten una tutoria completament virtual, s’informarà sobre les hores de visita del professor al principi del curs, així com en el Campus Virtual UB per a tutories personals.

Aprenentatge autònom

L’inici de cada tema anirà acompanyat d’una lectura recomanada. A més, a través del Campus Virtual UB es afegiran una sèrie de recursos complementaris sobre el tema, que pot incloure articles, llocs Internet, vídeos o imatges de diferent índole, perquè l’estudiant pugui ampliar els seus coneixements.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

 
Tipus d’avalució Competències Criteris % de la nota total

Assistència a classe i participació tant en les sessions teòriques com en els seminaris

CB6,CB7, CB8, CB10,CG2,CE1, CE4, CE5, CE6, CE9, CE11

Participació regular a totes les activitats presencials
20
Treball escrit CB9, CG2, CG4 Qualitat del treball escrit 40
Presentació treball CB9,CG1, CG2, CG4 Qualitat de la presentació als seminaris 40