Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biodiversitat Vegetal Marina

Codi de l'assignatura: 570187

Curs acadčmic: 2019-2020

Coordinació: Jordi Rull Lluch

Departament: Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient

crčdits: 3

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials

30

 

-  Teoria

 

6

 

-  Prąctiques de laboratori

 

14

 

-  Sortida de camp

 

10

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autņnom

25

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Competències bàsiques
CB6 - Tenir coneixements que aportin l’oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o l’aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.

CB7 – Saber aplicar els coneixements adquirits a la resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contexts més amplis relacionats amb la seva àrea d’estudi.

CB9 - Saber  comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

CB10 - Posseir les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant de forma auto dirigida o autònoma.

 

Competències generals

CG1 - Capacitat per assimilar i comparar críticament la literatura científica i tècnica, i contrastar-la amb evidències experimentals i models conceptuals propis o aliens pertinents.

CG2 - Capacitat d’aplicar coneixements avançats en el plantejament i resolució de problemes i conflictes en relació al mar, que interessen o afecten la societat.

CG3 - Capacitat d’utilitzar mètodes i tècniques contrastats en el camp de l’oceanografia i de la gestió del medi marí

CG4 - Capacitat d’utilitzar el llenguatge científic

 

Competències específiques

CE 4 - Capacitat per identificar i valorar les característiques múltiples de l’impacte de l’activitat humana sobre les poblacions biològiques, i saber proposar mètodes per la resolució de conflictes.

CE 10 - Capacitat per identificar i caracteritzar les causes materials, l’origen i les conseqüències de l’impacte de l’activitat humana sobre el medi marí, els seus ecosistemes i la seva biodiversitat.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

-   Donar una visió general de la biodiversitat vegetal marina, tant des del punt de diversitat d‘espècies com de comunitats.

-   Conèixer amb detall les característiques dels principals grups taxonòmics d’algues marines.

-   Identificar les espècies més freqüents de les nostres costes i les d’interès per a l’home.

 

 

 

Blocs temątics

 

1. Sessions expositives (6 hores)

*  1.1. Algues brunes (Phaeophyceae). Característiques citològiques, morfològiques i anatòmiques. Reproducció. Ecologia. Classificació.
1.2. Algues vermelles (Rhodophyta). Característiques citològiques, morfològiques i anatòmiques. Reproducció. Ecologia. Classificació.
1.3. Algues verdes (Chlorophyta). Característiques citològiques, morfològiques i anatòmiques. Reproducció. Ecologia. Classificació.

2. Sortida de camp (10 hores)

*  Sortides a mar amb els objectius següents:
— Observar les principals espècies i comunitats d’algues marines del Mediterrani.
— Aprendre els mètodes de recol·lecció, manipulació i conservació del material algal.
— Recollir mostres d’algues per observar-les posteriorment al laboratori.

3. Sessions de laboratori (14 hores)

*  — Observació d’estructures vegetatives i reproductores dels principals grups taxonòmics d’algues marines.
         • Aquestes observacions han de quedar recollides en el text guia de l’assignatura (comentaris, esquemes, llistats, etc.).
— Aprenentatge de les principals eines i tècniques d’observació i estudi de les algues.
— Identificació, amb claus de determinació i flores, d’espècies d’algues dels grups taxonòmics més abundants.

4. Activitats dirigides

*  — Resolució dels qüestionaris inclosos en el text guia referents als temes desenvolupats en cada sessió.
— Elaboració d’una col·lecció d’algues.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Tota l’assignatura es desenvoluparà de forma conjunta teòrico-pràctica durant una estada de 3 dies a una localitat de la Costa Brava durant el mes de juny. Cada dia hi haurà 1 sessió expositiva, 1 sortida al mar per a l’observació de la flora algal local i la recol·lecció de mostres i 1 sessió de laboratori tutoritzada on es treballarà el material recollit.

L’estudiant disposarà d’un Text Guia que li servirà de guió per a totes les sessions de laboratori; en aquest Text Guia haurà de reflectir totes les observacions realitzades tant en el mar com en el laboratori (comentaris, esquemes,  ...). Al final de cada dia l’estudiant haurà de resoldre per escrit un petit qüestionari inclòs en el Text Guia referent al tema desenvolupat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Els estudiants seran avaluats de forma continuada al llarg de totes les sessions (teoria, camp i laboratori):

-   S’avaluarà l’interès i el grau d’aprofitament de totes les activitats teòrico-pràctiques, així com les habilitats adquirides.

-   S’avaluarà el treball realitzat durant les activitats de camp i de laboratori mitjançant la correcció dels continguts del Text Guia de l’assignatura (informes de camp, observacions de laboratori).

-   S’avaluarà la resolució dels qüestionaris de cada sessió.

Ponderació:  Interès i participació a les sessions de camp i de laboratori (30%); contingut del text guia, incloent els qüestionaris (70%).

 

 

 

Consideracions prčvies

 

Nota 1: seria recomanable cursar també Biodiversitat Animal Marina per fer-se una idea global dels principals organismes marins.
Nota 2: aquesta assignatura podria ser complementària a Usos i Explotació de Recursos Algals Marins.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BRAUNE,W.; GUIRY, M.D. 2011. Seaweeds. A colour guide to common benthic green, Brown and red algae of the world’s oceans. A.R.G.  EnllaƧ

CABIOC, J; FLOC’H, J.Y.; LE TOQUIN, A.; BOUDOURESQUE, C.F.; MEINESZ, A.; VERLAQUE, M. 1995. Guía de las algas de los mares de Europa: Atlántico y Mediterráneo. Omega, 249 pp.  EnllaƧ

GÓMEZ GARRETA, A. 2001. Flora phycologica iberica. 1. Fucales. Universidad de Murcia, 192 pp.  EnllaƧ

GRAHAM, L.E.; GRAHAM, J.M.; WILCOX L.W. 2009. Algae (second edition). 616 pp.  EnllaƧ

RODRÍGUEZ-PRIETO, C.; BALLESTEROS,E.; BOISSET, F.; AFONSO-CARRILLO, J. 2013. Guía de las macroalgas y fanerógamas marinas del mediterráneo occidental. Omega, 656 pp.  EnllaƧ

SFRISO, A. 2010-11. Chlorophyta multicellulari e fanerogame acquatiche. Vol. I, 319 pp, Ochrophyta (Phaeophyceae e Xanthophyceae) Vol. 2, 236 pp. I quaderni di Arpa, Bologna.

COLE, K.M.; SHEATH, R.G. (eds.) Biology of the red algae. Cambridge [etc.] : Cambridge University Press, 1990.

REVIERS, B. 2002. Biologie et phylogénie des algues. Tomes 1 et 2. Belin. Paris.

LEE, R.E. 2018. Phycology (fifth Edition). Cambridge University Press. 550 pp.

Article

CORMACI, M., FURNARI, G. & ALONGI, G. 2017. Flora marina bentonica del Mediterraneo: Rhodophyta (Rhodymeniophycidae escluse). Bollettino Accademia Gioenia di Scienze Naturali in Catania 50(380): 1-391.

CORMACI, M.; FURNARI, G.; CATRA, M.; ALONGI, G.; GIACCONE, G. 2012. Flora marina bentonica del Mediterraneo: Phaeophyceae. Boll. Accad. Gioenia Sci. Nat., 45 (375) 1-508.  EnllaƧ

CORMACI, M.; FURNARI, G.; ALONGI, G. 2014. Flora marina bentonia del Mediterraneo: Chlorophyta. Boll. Accad. Gioenia Sci. Nat. 47: 11-436.

Pągina web

GUIRY, M.D.; GUIRY, G.M. 2019. AlgaeBase. World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway. http:// www.algabase.org.  EnllaƧ