Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Antropologia dels Espais Urbans i la Globalitzaciˇ

Codi de l'assignatura: 570223

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Manuel Delgado Ruiz

Departament: Departament d'Antropologia Social

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

42

 

(Classes magistrals, amb taller prÓctic al final)

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge aut˛nom

25

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Conèixer el desenvolupament de l’antropologia urbana, des dels seus precursors fins les seves darreres tendències. Estar al corrent dels rudiments de perspectives teòriques como l’interaccionisme simbòlic, la proxèmia, la cinèsica o la microsociologia,  totes  atentes als codis que organitzen la quotidianitat en contextos urbans i que prenen la situació com la seva unitat d’anàlisi. Tenir presents i saber aplicar les estratègies d’enregistrament i descripció de formes de sociabilitat entre estranys en espais públics i semipúblics. Assajar alguna de les metodologies adients a la naturalesa alterada i inestable de la vida urbana i el tipus singular de relacions socials que esdevenen al seu si. Ser sensible en la comprensió del fons ritual de la vida ordinària.  Prendre consciència de la naturalesa del carrer com a institució social i llurs implicacions. Entendre i aplicar la distinció entre la ciutat i allò urbà. No perdre mai de vista fins quin punt l’espai urbà és un espai per al conflicte. Tenir una perspectiva crítica  sobre categories ara per dominants, com ara urbanitat, civisme o espai públic i detectar el sentit i les conseqüències de llur ús tècnic i institucional.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


L’assignatura s’ofereix com una introducció a l’antropologia urbana, entesa com a antropologia no tant de la ciutat com dels espais públics urbans, aquells en el que es contempla el desplegament constant d’un determinat sistema de vincles socials, la característica singular d’les quals és que el grup humà que les protagonitza no és tant una comunitat estructuralment acabada, sinó més aviat una proliferació d’ordits relacionals compostos d’usos, impostacions, rectificacions i adequacions mútues, conjuncions efímeres i automàtiques que van emergint en cada moment. Parlarem doncs de comarques on l’autogestió social exerceix les seves potencialitats, l’escenari predilecte per a la igualtat democràtica, però també dels conflictes, les desigualtats, les lluites i les catarsis socials. Es consideraran les fonts i les funcions ideològiques de la noció contemporània d’espai públic, algunes d’elles antagòniques i incompatibles entre si, així com la seva naturalesa de marc per a tot tipus de dramatúrgies, des de les de la tasca molecular a la qual es lliuren els vianants fins a les del desenvolupament energies massives, així com quant superfície en què es fan visibles les estètiques del present i les retòriques del gust, apoteosi d’un intercanvi comunicacional sense límits, paisatge on el concret i l’imaginari tendeixen a confondre llurs límits.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. La ciutat i l’urbÓ

*  
Vida urbana: definicions. La distinció entre la ciutat i l’urbà. Mobilitat espacial i vida quotidiana. Una estructura estructurant, però no estructurada. Allò social mans a l’obra. El lloc del temps. Una societat d’estranys. Els espais transversals i els llocs-moviment. L’espai com a possibilitat d’ajuntar. Territorialitzacions efímeres. L’espai urbà com escenari per el conflicte. L’espai urbà com a sistema d’intersticis i de llindars. Societats nomàdiques: de la ciutat dels emplaçaments a la dels desplaçaments. Lògica del territori versus lògica de les superfícies.

2. Primeres teories de l’urbÓ

*  
La modernitat urbana al segle XIX. Els primers teòrics de la vida urbana: Baudelaire i Benjamin. Una poètica de l’efímer. Una societat de cossos i de mirades.  Contra la cosificació de la societat: una sociologia de l’efímer i el fragmentari. La primera microsociologia. Importància de l’acció i del rol. L’estranger com a personatge conceptual.  Fonts teòriques i morals de l’escola de Chicago. La influència reformista. El darwinisme social: la competència com a forma bàsica de coexistència. La ciutat com a nínxol ecològic. L’apropiació del mètode boasià: el naixement de l’antropologia urbana. La influència de Spengler i Simmel. El desballestament de la societat tradicional i de les institucions primàries. La desorganització social  Comunicació i trànsit entre móns morals. El model naturalista i el referent periodístic. La noció d’intersticialitat: les escletxes entre institucions. La naturalesa segmentària i utilitària de les relacions socials en contextos urbans. La societat urbana com a societat anònima. Les primeres teories situacionals. Relacions domèstiques, d’aprovisionament, de recreació, de veïnatge i de trànsit. Un món d’estranys. .

3. La mem˛ria colĚlectiva

*  
La construcció social del passat. Maurice Halbwachs i l’escola durkheimniana de sociologia. El comú i el col·lectiu. Temps social, temps múltiples. La durada: la influència de Bergson. La memòria i els graus coexistents de la duració. Els quadres socials de la memòria. El record com a pràctica coral. Llocs de memòria, memòria dels llocs. Lògica del monument.

4. L’interaccionisme simb˛lic

*  
L’empirisme radical dels pragmatistes i la noció de símbol. Una lògica de les conseqüències. Els espais del debat racional. La constitució pluralista del públic L’ordre social com ordre de les interaccions i les transaccions. Ciutadania, civilitat i urbanitat. Les orientacions recíproques immediates. Contra la fusió comunitària: l’espai públic com espai de la difusió. Individualisme i espai públic. Deliberació, consens, negociació, conflicte. El procés de l’interconeixement. L’actor i l’acció socials. Les exigències de la situació. Conjuntures limitades i redefinibles. Els comportaments significatius. L’altre generalitzat. La identitat negociada- La mobilització situacional de recursos. Les regions de significat. La crítica interaccionista del subjecte.

5. ProxŔmia i cinŔsica

*  
Comunicació no-verbal i interacció cara a cara. Moviment corporal o cinètica. El quino com a molècula de l’anàlisi cinètica. Ecologia del petit grup. La noció de territori i la influència del model etològic. La proxèmica o ús i percepció de l’espai social i personal. Espai forma i informal. Infracultural, microcultural i precultual. L’equilibri entre proximitat i evitació. Categories de la relació espacial: íntima, personal-causal, social-consultiva i pública. Vers una antropologia de la comunicació.

6. La microsociologia. Relacions en p˙blic

*  
Goffman i les teories sobre la religió i el ritual. L’individu com a porció de sacralitat. La ritualització de la vida quotidiana. Ritus positius i negatius. Els ritus de la interacció. La interacció com a determinació recíproca entre cossos. Els intercanvis correctors. Rituals d’evitació i rituals de presentació. Les converses i altres societats primitives. La burocratització de l’esperit. Actes de deferència. Goffman i la dissolució del subjecte. El ritual des d’una perspectiva situacional. De la intersubjectivitat etnometodològica a la interobjectivitat interaccionista.

7. L’etnometodologia

*  
Una estratègia per l’estudi de les activitats pràctiques en la vida quotidiana i llurs propietats lògicoracionals. La resolució dels problemes i l’adaptabilitat de les solucions pràctiques. Paral·lelisme amb l’interaccionisme simbòlic. Etiologia i funció d’allò obvi. La conceptualització social de la normalitat i la racionalitat. Les propietats racionals del sentit comú. Els pressupostos de la interacció. Reciprocitat i províncies de realitat. La reflexivitat. El motiu pragmàtic. La construcció dels esdeveniments reals. La indexicabilitat. El context. La accountabily. Normes i estructures generatives. Els procediments que permeten reconèixer i usar les normes. Les pràctiques ad hoc. La clàusula de l’etcètera.

8. La lingŘÝstica interaccional

*  
El parlar descompost. Les situacions discursives i la interacció discursiva verbalitzada. La conversa com a societat primitiva. Ficcions operatives. La seqüència conversacional. Negociacions intersubjectives. Obertures, parelles adjacents, procediments d’elicitació, correccions, clausures. La part fosca del llenguatge: encobriments, amagatalls, mentides, dobles llenguatges, ambigüitats, insinuacions, simulacions, dissimuls. Els principis de cooperació i els desordres conversacionals. Les regles de pertinència. Influència de la gramàtica generativa. La commutació de codi.

9. L’espai p˙blic com a nociˇ polŔmica

*  

Avatars de la distinció entre públic i privat. Apunts sobre l’exterioritat. El món com a espai diabòlic i l’enaltiment de l’experiència interior. Dramatúrgies urbanes. Les fonts de la noció moderna d’espai públic. La publicitat democràtica. El públic contra la multitud. Fusions i fissions urbanes: la impossible comunitat. La societat cortesana i la invenció de la urbanitat. Els recursos de la mundanitat. L’espai públic com a espai de la visibilitat i la comunicació generalitzades. L’espai púbic i els discursos i les normes sobre civisme.

10. Les teories de la multitud

*  
Primera psicologia de masses. Una ecologia de les multituds. Les teories de la conducta col·lectiva. L’efervescència col·lectiva. Les masses i les teories energicistes. La vindicacio marxista de la creativitat de les masses. El rebutg aristrocràtic i la crítica democratica a les masses. Teories irracinalistes sobre les mases. La societats de masses. El descrèdit de les masses i el nou subjectivisme ciutadanista.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es desenvoluparà en forma de sessions magistrals, il·lustrades amb material audiovisual. Al final de cadascuna d’elles es dedicarà un temps a discutir el tema tractat.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Treball de curs: 60 %
Presentacions a classe a partir de les lectures programades  40 %

La reavalució consistirà en un treball.

 

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’avaluació única consistirà en un treball. 

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre..

La reavalució consistirà en un examen.

 

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GOFFMAN, Erving, Relaciones en público. Microestudios de orden público, Alianza, Madrid, 1974.

http://ub.cbuc.cat/search*cat/?searchtype=t&searcharg=relaciones+en+publico&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=  Enlla├ž

HANNERZ, Ulf. Exploración de la ciudad, FCE, México DF., 1994. 

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat/?searchtype=t&searcharg=exploracion+de+la+ciudad&searchscope=1&sortdropdown=-&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=trelaciones+en+publico  Enlla├ž

HALBWACHS, Maurice. La memoria colectiva, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2004.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/tmemoria+colectiva/tmemoria+colectiva/1%2C5%2C5%2CB/frameset&FF=tmemoria+colectiva&1%2C1%2C/indexsort=-  Enlla├ž

JACOBS, Jane. Muerte y vida de las grandes ciudades, Capitán Swing, Madrid, 2011.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/tmuerte+y+vida+de+las+grandes/tmuerte+y+vida+de+las+grandes/1%2C1%2C2%2CB/frameset&FF=tmuerte+y+vida+de+las+grandes+ciudades&2%2C%2C2/indexsort=-  Enlla├ž

LEFREBVRE, Henri, El derecho a la ciudad, Capitán Swing, Madrid, 2017.

http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/tderecho+a+la+ciudad/tderecho+a+la+ciudad/1%2C4%2C7%2CB/frameset&FF=tderecho+a+la+ciudad&4%2C%2C4  Enlla├ž

LOFLAND, Lyn L.. A World of Strangers. Order and Action in Urban Public Space. Wabeland, Prospect Heights, 1996.

http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/tworld+of+strangers/tworld+of+strangers/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=tworld+of+strangers+order+and+action+in+urban+public+space&1%2C1%2C  Enlla├ž

PARK, Robert E. La ciudad y otros ensayos de ecología urbana, Serbal, Barcelona, 1999.

http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat/?searchtype=t&searcharg=ciudad+y+otros+ensayos&searchscope=1&sortdropdown=-&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=tworld+of+strangers  Enlla├ž

WHYTE, William H. The Social Life of Small Urban Spaces, Projet for Public Spaces, Nueva York, 2004.

http://cbueg-mt.iii.com/iii/encore/record/C__Rb3895598__Swilliam%20h.%20whyte__P0%2C2__Orightresult__X4?lang=cat&suite=def  Enlla├ž

GOFFMAN, Erving. La presentación de la persona en la vida cotidiana, Amorrortu, Buenos Aires, 2009

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/tpresentaci{u00F3}n+de+la+persona/tpresentacion+de+la+persona/1%2C1%2C2%2CB/frameset&FF=tpresentacion+de+la+persona+en+la+vida+cotidiana&2%2C%2C2  Enlla├ž

WOLF, Mauro. Sociologías de la vida cotidiana, Cátedra, Madrid, 2000

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/tsociologias+de+la+vida+cotidiana/tsociologias+de+la+vida+cotidiana/1%2C1%2C3%2CB/frameset&FF=tsociologias+de+la+vida+cotidiana&3%2C%2C3  Enlla├ž

GOFFMAN, Erving et al., Sociologías de la situación, La Piqueta, Madrid, 2000

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat/?searchtype=t&searcharg=sociolog%C3%ADas+de+la+situaci%C3%B3n&searchscope=1&sortdropdown=-&SORT=A&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=tsociologias+de+la+vida+cotidiana  Enlla├ž

SIMMEL, Georg. El secreto y las sociedades secretas, Seguitur, Madrid, 2015

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/asimmel%2C/asimmel/1%2C7%2C75%2CB/frameset&FF=asimmel+georg+1858+1918&51%2C%2C57  Enlla├ž

GOFFMAN, Erving et al., Sociologías de la situación, La Piqueta, Madrid, 2000.

BATESON, George et al.La nueva comunicación, Kairós, Barcelona, 2005.

http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/tnueva+comunicaci{u00F3}n/tnueva+comunicacion/1%2C1%2C4%2CB/frameset&FF=tnueva+comunicacion&4%2C%2C4/indexsort=-  Enlla├ž