Pla docent de l'assignatura

Català

Castellano

El rector de la Universitat de Barcelona ha resolt, en data 3 d’abril de 2020, d’acord amb el president de la Generalitat, la consellera d’Empresa i Coneixement, i els rectors i rectores de les altres universitats catalanes, suspendre la docència presencial corresponent al segon quadrimestre fins a la finalització del curs. Aquest fet obliga a adaptar la planificació de la docència presencial a la modalitat de docència en línia i en conseqüència també pot implicar la modificació d’alguns dels apartats del pla docent de les assignatures. La descripció dels canvis es recull en una addenda al final del pla docent original.

Dades generals

Nom de l'assignatura: Recerca Descriptiva, Explicativa i Avaluativa

Codi de l'assignatura: 570253

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Francesc Martinez Olmo

Departament: Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació

crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

Activitats presencials i/o no presencials

- Seminari

Presencial

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

Capacitat de comunicar les conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

Mostra d’habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant d’una forma que ha de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

Capacitat de fonamentar, dissenyar i desenvolupar projectes de recerca vinculats a processos de canvi educatiu.

Respecte profund envers l’ètica i la integritat intel·lectual.

Capacitat per identificar els fonaments ontoepistèmics de la recerca educativa i per formular les seves derivacions metodològiques.

Capacitat d’analitzar i interpretar, de manera útil, precisa i ètica, les parts d’un informe d’investigació descriptiva, explicativa i avaluativa.

Capacitat de dissenyar procediments d’investigació descriptiva, explicativa, avaluativa, comprensiva i transformadora d’acord amb la naturalesa dels problemes educatius i socials i d’argumentar i justificar la seva coherència epistemològica, metodològica i instrumental.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Conèixer els mètodes d’investigació de diverses tradicions descriptives, explicatives i avaluatives.

Comprendre críticament els supòsits epistemològics i metodològics dels enfocaments descriptius, explicatius i avaluatius en la investigació educativa.

Referits a habilitats, destreses

Identificar i plantejar problemes d’investigació propis de la investigació descriptiva, explicativa i avaluativa, transferint els elements essencials de la planificació i desenvolupament dels mètodes a una temàtica i projecte específic.

Identificar les fases i procediments més rellevants en la investigació descriptiva, explicativa i avaluativa adaptats a la realitat educativa i social actual.

Interpretar críticament resultats obtinguts mitjançant metodologies descriptives, explicatives i avaluatives.

Referits a actituds, valors i normes

Reconèixer els aspectes ètics i de rigor científic en la planificació, desenvolupament i difusió dels estudis.

Blocs temàtics

1. Fonaments epistemològics i metodològics de la investigació (quantitativa) descriptiva, explicativa i avaluativa

1.1. Preguntes de recerca descriptiva, explicativa o avaluativa

1.2. Constructes i variables

1.3. Poblacions i mostres

1.4. Tipus de mètodes i dissenys de recerca

2. Estudis de desenvolupament i per enquesta

2.1. Estudis evolutius

2.2. Dissenys correlacionals

2.3. Dissenys comparatiu-causals

2.4. Estudis per enquesta (descriptiva, inferencial i multivariada)

3. Estudis experimentals i quasiexperimentals

3.1. Dissenys experimentals més habituals

3.2. Dissenys quasiexperimentals més habituals

4. Estudis avaluatius

4.1. Definició i procés general de la recerca avaluativa

4.2. Objectes d’avaluació

4.3. Referents d’avaluació

4.4. Models d’avaluació

5. Criteris de rigor científic i aspectes ètics en la recerca descriptiva, explicativa i avaluativa

Metodologia i activitats formatives

En aquesta assignatura es tracten els dissenys de recerca quantitatius. Es dedica una sessió a posar en comú els conceptes fonamentals d’aquests tipus de dissenys i la resta de sessions es dedica a practicar diversos processos metodològics quantitatius que s’apliquen en recerques descriptives, explicatives i avaluatives. Els estudiants també han d’analitzar críticament els dissenys metodològics que s’han aplicat en articles de recerca d’aquest tipus sobre temes educatius o socials que els interessin.

El desenvolupament de les classes és eminentment pràctic i participatiu amb la intenció de reforçar l’aprenentatge de caràcter significatiu, integrant i creant els coneixements a partir de les experiències prèvies de l’alumnat i de les activitats proposades en les sessions d’aprenentatge. Es fan exercicis pràctics i útils per exemplificar i transferir a situacions reals els continguts teòrics. Es presenten els continguts a partir de casos reals i es fomenta la discussió en grup. S’estableix un conjunt de lectures de caràcter general i d’altres d’orientació crítica sobre treballs específics de recerca avaluativa. Es combinen estratègies docents de classes magistrals, debats dirigits, resolució de problemes, recerca d’informació i estudi de casos.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

S’han de presentar durant el transcurs de l’assignatura uns exercicis pràctics (40 % de la nota final) i, en finalitzar-la, una ressenya sobre un article de recerca descriptiva, explicativa o avaluativa (60 % de la nota final).

La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi de material escrit o electrònic es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges. Article 16.7 i annex).

Reavaluació

El sistema de reavaluació consisteix en la possibilitat d’avaluar novament alguna o algunes evidències que no han estat superades en l’avaluació continuada. Exigeix, per tant, haver estat avaluat prèviament. Els casos de no presentat s’hi poden acollir de forma excepcional per motius justificats.

• Requisits. Tenir una qualificació igual o inferior a 4,9.

• Procediment. La reavaluació té lloc després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura i dins el període establert oficialment en el calendari acadèmic. Pot ser de manera presencial si es requereix. El procediment és personalitzat per a cada estudiant.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Gorard, S. (2001). Quantitative Methods in Educational Research. Londres: Continuum.

Guerra-López, I. (2007). Evaluating Impact. Amherst (MA): HRD Press.

Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C. i Baptista, P. (2010). Metodología de la investigación. (5a ed.) México: McGraw-Hill.

Altres edicions

Mertens, D.M. (2009). Transformative Research and Evaluation. Londres: The Guilford Press.

Capítol

Martínez-Olmo, F. (2012). La investigación evaluativa. En R. Bisquerra Alzina (Ed.), Metodología de la investigación educativa (3a ed., p. 425-446). Madrid: La Muralla.

Sans, A. (2012). Métodos de investigación de enfoque experimental. En R. Bisquerra Alzina (Ed.), Metodología de la investigación educativa (3a ed., p. 167-193). Madrid: La Muralla.

Torrado Fonseca, M. (2012). Estudios de encuesta. En R. Bisquerra Alzina (Ed.), Metodología de la investigación educativa (3a ed., p. 231-257). Madrid: La Muralla.

Article

López, X., Valenzuela, J., Nussbaum, M., i Tsai, C.-C. (2015). Some recommendations for the reporting of quantitative studies. Computers & Education, 91, 106-110. doi:10.1016/j.compedu.2015.09.010

Tejedor, F. J. (2000). El diseño y los diseños en la evaluación de programas. Revista de Investigación Educativa, 18(2), 319-339. Recuperat de http://revistas.um.es/rie/article/download/121021/113711

Carman, J. G., & Parrott, A. (2016). Conducting Quasi-Experimental Research in an Urban School District: A Closer Look at the Challenges and Implications. Journal of Applied Education Policy Research, 2(2), 77–86. Retrieved from https://journals.uncc.edu/jaepr/article/view/516

Reynolds, D., Sammons, P., De Fraine, B., Van Damme, J., Townsend, T., Teddlie, C., & Stringfield, S. (2014). Educational effectiveness research (EER): a state-of-the-art review. School Effectiveness and School Improvement, 25(2), 197–230. https://doi.org/10.1080/09243453.2014.885450

Plavnick, J. B., & Ferreri, S. J. (2013). Single-Case Experimental Designs in Educational Research: A Methodology for Causal Analyses in Teaching and Learning. Educational Psychology Review, 25(4), 549–569. https://doi.org/10.1007/s10648-013-9230-6

Pérez Juste, R. (2000). La evaluación de programas educativos: conceptos básicos, planteamientos generales y problemática. Revista de Investigación Educativa, 18(2), 261–287. https://doi.org/10.6018/rie.18.2.121001

Ortiz Arellano, E. (2013). Epistemología de la Investigación Cuantitativa y Cualitativa: Paradigmas y Objetivos. Claseshistoria, (408), 1–23. Retrieved from https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5174556.pdf

Postlethwaite, T. N. (2005). Educational research: some basic concepts and terminology. In K. N. Ross (Ed.), Quantitative research methods in educational planning. Paris: International Institute for Educational Planning/UNESCO. Retrieved from http://www.unesco.org/iiep/PDF/TR_Mods/Qu_Mod1.pdf

Comunicacions, ponències

Brooks, C., Chavez, O., Tritz, J., & Teasley, S. (2015). Reducing selection bias in quasi-experimental educational studies. In Fifth International Conference on Learning Analytics And Knowledge - LAK ’15 (pp. 295–299). New York, New York, USA: ACM Press. https://doi.org/10.1145/2723576.2723614

Text electrònic

Watkins, R., West Meiers, M. i Visser, Y.L. (2012). A Guide to Assessing Needs. Washington DC: The World Bank. Disponible a: http://www.needsassessment.org/

ADAPTACIÓ DEL PLA DOCENT A LA MODALITAT DE DOCÈNCIA EN LÍNIA, DAVANT LA CRISI DE LA COVID-19, DURANT EL CURS 2019-2020

Cal tenir en compte que l’adaptació d’aquesta assignatura només va afectar la darrera sessió de classe ja que el calendari docent és del 14/01/2020 al 17/03/2020.

Blocs temàtics

No s’han modificat respecte als blocs que consten en el pla docent inicial.

Metodologia i activitats formatives

Descripció de l’adaptació de les hores presencials de l’activitat docent a la modalitat en línia

A banda dels recursos dels que ja estaven disponibles en el campus virtual des de l’inici del curs, a més a més es va incorporar un fòrum per exposar el darrer taller de l’assignatura.

Explicació de les activitats formatives en el context en línia

Per a la darrera sessió de classe, l’única que no es va poder fer presencialment, els estudiants van haver de presentar i discutir en el fòrum un taller que havien elaborat en les sessions anteriors.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

No s’ha modificat respecte al que hi havia previst inicialment al pla docent.

Fonts d’informació bàsica

No s’ha modificat respecte al que hi havia previst inicialment al pla docent.