PD:Els Arxius de la Contemporaneïtat (en Línia)

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Els Arxius de la Contemporaneïtat (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570276

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Queralt Sole Barjau

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica	Presencial	36
- Tutorització per grups	Presencial	4
- Pràctiques de problemes	Presencial	5
- Pràctiques amb documents	Presencial	5

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Transversals comunes de la UB

Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

Bàsiques i generals
Bàsiques:
CB6 - Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación

CB7 - Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio

CB8 - Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios

CB9 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones últimas que las sustentan a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades
CB10 - Que los estudiantes posean las habilidades de aprendizaje que les permitan continuar estudiando de un modo que deberá ser en gran medida autodirigido o autónomo.
Generals:
CG1 – Que los estudiantes sean capaces de analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y a menudo ambigua y reciente, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas actuales, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.

CG2 – Que los estudiantes tengan aptitud para usar las nuevas tecnologías de la comunicación en el aprendizaje, comprensión y asimilación de los contenidos docentes (teóricos y prácticos) del Máster, así como en la obtención de información relevante relativa a la especificidad de cada materia y la investigación.

CG3 - Que los estudiantes sean capaces de respetar la pluralidad de enfoques teóricos, metodólogicos y morales, asi como la integridad del trabajo de los otros.

Específiques
CE1- Desarrollar un razonamiento crítico ante los distintos procesos históricos en el ámbito de la Historia Contemporánea y los acontecimientos más recientes, en base a una información plural.

CE2 – Proporcionar elementos que permitan adquirir la capacidad de conocer los principales campos de trabajo y perspectivas propias de la investigación en Historia Contemporánea.

CE3 – Capacidad de integrar conocimientos y de formular proposiciones a partir de la información disponible en el ámbito de la historia contemporánea.

CE4 –Obtener y aplicar un conocimiento profundo de los distintos enfoques metodológicos y de las tendencias historiográficas relacionadas con los estudios de la Edad Contemporánea y el Mundo Actual.

CE5 – Dominar las metodologías específicas que en el ámbito de la Historia Contemporánea pemitan, en el futuro, realizar una tesis doctoral y/o investigaciones científicas históricas.
CE6 –Diferenciar entre las distintas fuentes históricas, valorarlas y localizarlas en los archivos, centros de documentación o webs especializadas.
CE9- Conocer los discursos historiográficos contemporáneos para relacionarlos con la modernización, la subjetividad y la globalización.
CE13- Analizar los mecanismos y actores sociales que intervienen en el diseño y configuración de las innovaciones tecnológicas.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Després de la realització d’aquesta assignatura l’estudiant, pel que fa a coneixements, ha de ser capaç de:

Conèixer en profunditat la multiplicitat de fonts existents per treballar el període contemporani.

Distingir aquelles fonts que són específiques de la contemporaneïtat, i molt especialment saber de quina manera han estat considerades, analitzades i utilitzades aquestes fonts en el període contemporani.

Entendre la dimensió problemàtica que tenen les fonts i la seva anàlisi en el període contemporani.

Pel que fa a habilitats o procediments, ha de ser capaç de:

Analitzar les fonts i els arxius de la contemporaneïtat per a poder realitzar treball de recerca històrica.

Saber localitzar els principals arxius on es pot obtenir la informació necessària per la recerca històrica.

Comprendre els motius i les implicacions que hi ha en la utilització de unes o altres fonts en l’elaboració d’un discurs historiogràfic.

Blocs temàtics

1. Crítica i ficció: de la història militant a la narració postmoderna.

2. Desentranyar la subjectivitat: testimoniatges i història oral.

3. La batalla del passat: la construcció de l’espai memorable

4. Els arxius històrics.

5. Representació iconogràfica de la història.

6. El control del paper: els mitjans de comunicació.

7. Mitjans audiovisuals: la història en imatges

8. Les xarxes socials

Metodologia i activitats formatives

La metodologia que es farà servir pels diversos blocs temàtics treballats al llarg del curs tindrà una estructura similar, organitzada en tres fases.

En una primera, el professor proporcionarà materials específics per a situar els aspectes teòrics fonamentals de cada bloc.

En una segona es treballaran les lectures obligatòries associades a cada bloc.

I en una tercera, finalment es realitzaran les activitats pràctiques, que seran sempre obligatòries i evaluables.

Poden incloure tallers de lectura, debats estructurats, treballs d’observació i anàlisi, presentacions en l’aula virtual a partir de material gràfic proposat pel professor/a, tallers guiats de fonts hemerogràfiques, anàlisi de material fílmic o d’altre material existent en la xarxa.

En tot moment es facilitarà la participació dels i les estudiants, entenent que aquest és un mitjà imprescindible per a que l’aprenentatge sigui productiu.

Justament pel caràcter no presencial de la assignatura, es curarà especialment la calendarització i la organització de les tasques d’aprenentatge, tot mantenint els avantatges en termes d’elasticitat proporcionats per a aquesta modalitat. En aquest sentit, el professor proposarà al inici del curs un calendari temàtic i d’activitats estructurat de una forma tal que s’estimuli la capacitat d’autorganització i pro activitat dels alumnes. Per altra banda es demanarà que l’alumnat realitzi en el calendari previst les lectures proposades, així com les activitats i treballs encomanats. Això inclou la recerca d’informació, els treballs en grup, o la preparació necessari per a participar en els fòrums i debats.

A banda dels materials de suport a la docència i de les lectures obligatòries, es posaran a disposició dels alumnes altres materials de lectura voluntària, que no seran imprescindibles per a superar el curs, però que hauran d’enriquir els resultats obtinguts en aquests.

Finalment, s’utilitzaran especialment els recursos informàtics que estiguin lliurement disponibles a la xarxa per tal d’obtenir material per poder treballar a l’aula per utilitzar-los com exemples o per poder treballar amb ells. Així mateix, i atès, el progrés existent en la digitalització de fonts històriques, utilitzarem també aquests recursos.

El campus virtual serà la principal eina de comunicació del curs.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Es farà servir el model d’avaluació continuada.
La distribució de les evidències d’avaluació respondran al següent model:

Exercici teòric-pràctic 1 (15% nota)

Exercici teòric-pràctic 2 (15% nota)

Exercici teòric-pràctic 3 (20 % nota)

Exercici teòric-pràctic 4 (25 % nota)

Exercici teòric-pràctic 5 (25% nota)

Avaluació única

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.”

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Aguirre Rojas, C.A.: Antimanual del mal historiador. Magan Terra Editores, 2003, Cap. IV y V. pp 71-108 (37 pp)Aguirre Rojas, C.A.: Antimanual del mal historiador. Magan Terra Editores, 2003, Cap. IV y V. pp 71-108 (37 pp)

Riegl, Aloïs El culto moderno a los monumentos (1903). A. Machado Libros, Madrid: 2008. pp. 23 a 68 (45pp)

Samuel, Raphael “Antipatrimonialismo” a Teatros de la memoria. Pasado y presente de la cultura contemporánea. Publicacions de la Universidad de Valencia, Valencia: 2008. pp. 305 a 322 (17pp)

Samuel, Raphael “ El ojo de la historia” a Teatros de la memoria. Pasado y presente de la cultura contemporánea. Publicacions de l a Universidad de Valencia, Valencia: 2008. pp. 371 a 391

Capítol

Burke, Peter "Fotografias y retratos" a Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico. Crítica, Barcelona: 2005. pp 25 a 41 (16 pp)

Darnton, Robert: “ Historia de la lectura” a Burke, Peter , ed... [et. al .]. Formas de hacer Historia. Alianza, Madrid: 1993. pp. 177 a 208

Revista

Brisset Martín, Demetrio E.: "Imágenes de la muerte en ’Las Hurdes’ de Buñuel . Aproximación desde la antropología visual " a Gazeta de Antropología, nº 22, 2006, pp.1 a 18

Codina, L. (et al.): “Sistema de análisis de hemerotecas de prensa digital” Tripodos (2012) 31, pp. 37-64 (27 pp)

Morales Moya, A.: “Historia y postmodernidad”, en: Ayer (1992), n.6, pp.15-38 (23 pp)

Pons, Anaclet "’ Guardar como’. La historia y las fuentes digitales" a Historia Crítica, nº 43, 2011, pp. 38 a 61

Portelli, Alessandro, "Historia y memoria: la muerte de Luigi Trastulli" en Historia y Fuente Oral, No. 1, 1989, Barcelona, España, pp. 5-32 (28 pp)

Schwarzstein, Dora: "Fuentes orales en los archivos: desafíos y problemas" a Historia, Antropología y Fuentes Orales, nº 27, 2002, pp. 167 a 177

Vivas Moreno, Agustín, “ El Tiempo de La Archivística: Un Estudio de sus Espacios de Racionalidad, a Histórica Ad Histórica” a Ci . Inf, nº 33, 2004, pp. 76 a 96

Congrés

García Martínez, A.: “En la fronteras de la no ficción. El falso documental (definición y mecanismos) " a Latorre, Jorge; Vara, Alfonso y Díaz Montse ( eds.) Ecología de la televisión: tecnolgías, contenidos y desafíos empresariales: Actas del XVIII Congreso Internacional de la Comunicación". Pamplona, Eunate, 2004. pp. 135 a 144