Pla docent de l'assignatura

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Drets Fonamentals i Drets Humans

Codi de l'assignatura: 572717

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Jordi Bonet Perez

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials

25

 

-  Exercicis pràctics

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

És útil per seguir l’assignatura i pot ajudar a millorar-ne els resultats:

— El coneixement d’idiomes (sobretot de l’anglès i el francès), per tal de poder accedir a lectures i a textos complementaris.

— El domini de les utilitats informàtiques bàsiques, i específicament de la pàgina web de la UB, ja que el Campus Virtual pot ser una eina de treball i de comunicació habitual.

Igualment, tenint en compte que la formació curricular oferta pel grau de Dret pot no haver inclòs com a matèria de formació bàsica o obligatòria algunes de les matèries d’aquest curs (per exemple, la formació específica sobre els tractats internacionals de drets humans), s’ofereixen algunes lectures complementàries per als alumnes que considerin necessari completar o reforçar alguns aspectes del temari.

 

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques
CB6. - Capacitat d’assolir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

 

CB7. - Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi.

 

CB8. - Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels coneixements i judicis.

 

Competències específiques
CE1.- Capacitat de posseir, comprendre i desenvolupar habilitats que possibilitin aplicar els coneixements acadèmics especialitzats adquirits en el grau a la realitat canviant a la qual s’enfronten els advocats per tal d’evitar situacions de lesió, risc o conflicte en relació amb els interessos encomanats o el seu exercici professional davant de tribunals o autoritats públiques i en les funcions d’assessorament.

 

CE3.- Coneixement i capacitat per integrar la defensa dels drets dels clients en el marc dels sistemes de tutela jurisdiccional nacionals i internacionals.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer l’abast de l’aplicabilitat interna dels tractats internacionals de drets humans dins de l’ordenament jurídic intern, inclosa la interpretació d’aquests tractats per òrgans judicials i quasi judicials internacionals.

 

— Conèixer l’abast de l’aplicabilitat interna del Dret de la Unió Europea, inclosa la interpretació que hi dona el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

 

— Conèixer la força executiva de les decisions jurisdiccionals i quasi jurisdiccionals internacionals i comunitàries en l’àmbit intern espanyol.

 

— Conèixer els criteris per a la legitimació activa dels particulars davant d’òrgans d’experts internacionals amb funcions quasi jurisdiccionals, del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

 

— Conèixer els efectes jurídics de les decisions jurisdiccionals i quasi jurisdiccionals.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar i seleccionar la informació facilitada pel client a fi de valorar la connexió amb els seus drets humans internacionalment reconeguts o el Dret de la Unió Europea.

 

— Seleccionar la normativa internacional o comunitària aplicable, així com la jurisprudència internacional de referència.

 

— Delimitar l’aplicabilitat davant d’un litigi en qualsevol dels tribunals espanyols.

 

— Plantejar-se la possibilitat de presentar una sol·licitud de qüestió prejudicial davant dels tribunals espanyols.

 

— Plantejar-se la possibilitat d’acudir a òrgans quasi jurisdiccionals internacionals i, sobretot, al Tribunal Europeu de Drets Humans o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, atenent els requisits de competència d’aquestes jurisdiccions i les possibilitats de fer efectives les seves decisions.

 

— Perfilar arguments jurídics per litigis interns o internacionals sobre la base de la jurisprudència internacional.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Transmetre la necessitat de la introducció adequada dels drets fonamentals en l’aplicació del dret i en els litigis de qualsevol ordre jurisdiccional, tenint en compte la seva dimensió internacional i europea.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Aspectes que es treballen

*  

  1. Aplicabilitat interna dels tractats internacionals de drets humans i del Dret de la Unió Europea
  2. La força executiva de les decisions judicials i quasi judicials internacionals davant dels tribunals interns espanyols
  3. Les qüestions de competència —inclosa la legitimació activa del particular— relatives a l’accés a òrgans jurisdiccionals o quasi jurisdiccionals internacionals especialitzats en matèria de drets humans
  4. L’accés al Tribunal Europeu de Drets Humans i els efectes de les seves sentències
  5. L’accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea dels particulars i els efectes de les seves sentències
  6. La qüestió prejudicial

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura s’imparteix a través de l’anàlisi de casos i dels problemes que generin des de la perspectiva dels objectius del curs; això significa que les diverses sessions es dediquen a veure determinats supòsits de fet, reals o hipotètics, a partir dels quals l’alumnat ha de poder extreure arguments i conclusions adients. A cada sessió es proporciona un guió als estudiants, i el caràcter fonamentalment pràctic de les sessions implica que, en certs casos, han de preparar la redacció d’escrits o d’arguments, aportar jurisprudència o exposar arguments públicament.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Els sistema d’avaluació per defecte del màster d’Advocacia és l’avaluació continuada i l’alumnat ha d’assistir al 80 % de les classes per poder ser avaluat.

Durant el curs es fan dos exercicis pràctics a classe, que s’anuncien prèviament i se n’estableixen les pautes. En els exercicis també hi ha 5 preguntes tipus test i cadascun té un pes del 20 % de la qualificació final.

Al final del semestre hi ha una prova de síntesi que consisteix en un test de 20 preguntes. La prova té un pes del 60 % de la qualificació final.

L’equip docent pot tenir en compte, positivament, la participació a classe per determinar la qualificació final de l’alumnat.

La reavaluació consisteix en un exercici pràctic (40 %) i en un test de 20 preguntes (60 %).

 

Avaluació única

En cas que un estudiant opti per l’avaluació única, l’examen consisteix en un test de 20 preguntes (60 %) i en un exercici pràctic (40 %).

Igualment, l’equip docent pot tenir en compte, positivament, la participació a classe per determinar la qualificació final de l’alumnat.

 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita amb les mateixes característiques que la prova d’avaluació única. Per poder fer la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants que constin com a no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CASADEVALL MEDRANO, J., El Convenio Europeo de Derechos Humanos, el Tribunal de Estrasburgo y su Jurisprudencia, Tirant lo Blanch, Valencia, 2012.

JIMENO BULNES, M., La cuestión prejudicial del artículo 177 TCE, J.M Bosch Ed., 1997.

OFICINA DEL ALTO COMISIONADO DE NACIONES UNIDAS PARA LOS DERECHOS HUMANOS, “Procedimientos para presentar denuncias individuales en virtud de tratados de derechos humanos de las Naciones Unidas”, Folleto Informativo nº 7 (Rev. 2), 2013, disponible en:  http://www.ohchr.org/Documents/Publications/FactSheet7Rev2_sp.pdf (01/06/2016).

ORTEGA GÓMEZ, M. El acceso de los particulares a la justicia comunitaria, Ariel, 1999.

RUIZ JARABO COLOMER, D., El juez nacional como juez comunitario, Civitas, 1993. 

Article

GARBERÍ LLOBREGAT, J. “La ejecución en España de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (1)”, Diario La Ley, Nº 8178, 2013".

 

IGLESIAS VELASCO, A. J., “Reflexiones sobre la implementación de los tratados internacionales por los tribunales domésticos: especial referencia a España”, Anuario Español de Derecho Internacional, Vol. 29, 2013, 165-216.

 

LÓPEZ-BARAJAS PEREA, I., "Hacia una mayor eficacia del proceso de amparo internacional: el Protocolo nº 14 a la Convención Europea de Derechos Humanos", Revista General de Derecho Europeo, 21 (2010), pp. 1-29.

ORTEGA GÓMEZ, M., “Legitimación de las asociaciones constituidas para la defensa de intereses colectivos ante el Tribunal de Justicia y el Tribunal de Primera Instancia de las Comunidades Europeas”, Revista de Derecho Comunitario Europeo, (septiembre-diciembre 2006), pp. 757-797.

ORTEGA GÓMEZ, M., “Modificación de las normas de procedimiento ante el Tribunal de Justicia y ante el Tribunal de Primera Instancia de las Comunidades Europeas”, Revista General de Derecho Europeo, núm.2 (octubre 2003).

ORTEGA GÓMEZ, M., “La legitimación asociativa en la jurisprudencia comunitaria reciente”, Revista Electrónica de Estudios Internacionales, Núm. 16/2008, págs.1-22