Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

El rector de la Universitat de Barcelona ha resolt, en data 3 d’abril de 2020, d’acord amb el president de la Generalitat, la consellera d’Empresa i Coneixement, i els rectors i rectores de les altres universitats catalanes, suspendre la docència presencial corresponent al segon quadrimestre fins a la finalització del curs. Aquest fet obliga a adaptar la planificació de la docència presencial a la modalitat de docència en línia i en conseqüència també pot implicar la modificació d’alguns dels apartats del pla docent de les assignatures. La descripció dels canvis es recull en una addenda al final del pla docent original.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Gènere, Sexualitat i Cos

Codi de l'assignatura: 573606

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Olga Jubany Baucells

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

42

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

4

 

-  Exercicis pràctics

Presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

15

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

Es recomana bona comprensió lectora en anglès.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Generals

  •     Domini de les eines teòriques i metodològiques pròpies de l’antropologia per interpretar els fenòmens socio-culturals del passat i del present.
  •     Capacitat per abordar la diversitat de cultures, grups i pràctiques socials sense prejudicis etnocèntrics.
  •     Capacitat per comprendre i analitzar els principals processos socials mitjançant els quals s’estructuren i transformen les societats humanes, i per reconèixer les situacions de canvi social i històric.

 

Específiques

  •     Desenvolupar una mirada crítica respecte a la naturalització i universalització del sistema de sexe/gènere occidental, i les normativitats i violències que se’n deriven.
  •     Habilitat per reconèixer i analitzar els processos a través dels quals el gènere, la sexualitat, la classe social, la raça i l’etnicitat determinen i estructuren les relacions socials.
  •     Habilitat per analitzar i comprendre els processos de globalització social, cultural i econòmica, i saber contraposar-los a la diversitat de valors i pràctiques culturals locals.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Anàlisi dels postulats i categories que conformen el nostre sistema de sexe/gènere, tot emprant els principis teòrics i metodològics de l’antropologia.
  • Estudi de les relacions complexes que l’antropologia social i cultural ha mantingut amb la sexualitat.
  • Anàlisi de pràctiques i fenòmens pertanyents a d’altres paradigmes sexo-genèrics, a fi de desnaturalitzar els postulats del nostre sistema de sexe-gènere.
  • Crítica del paradigma biomèdic de gestió de la sexualitat, en especial la patologització i medicalització d’expressions i pràctiques sexo-genèriques dissidents.
  • Problematització de les normativitats, discriminacions i violències sexo-genèriques, considerant la seva imbricació amb d’altres mecanismes generadors de desigualtats.
  • Abordatge dels discursos, representacions i pràctiques que, des de l’activisme i l’acadèmia, confronten l’etno-androcentrisme, l’heteronormativitat i la cisnormativitat, i exploren formes alternatives de pensar i representar el gènere i la sexualitat.
  • En aquest recorregut crític el cos esdevé un eix central d’anàlisi, atès que el gènere i la sexualitat tenen una dimensió inequívocament corporal. El cos s’entén com un element central en els processos de (re)producció de les normes sexuals i de gènere; però, al mateix temps, pot constituir un dels principals vectors de crítica i transgressió social.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Habilitat per preparar-se i defensar oralment un argument teòric consistent, tal com es fa als espais de difusió acadèmica.
  • Habilitat per a redactar un text de forma estructurada, adequant-se als estàndards de qualitat exigits per les publicacions acadèmiques d’impacte.
  • Habilitat per participar en debats teòrics, tot aportant sòlides i raonades argumentacions.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Aprendre a repensar-nos en tant que éssers generitzats i sexualitzats, amb capacitat per (re)produir, però també subvertir, normes, discriminacions i relacions de poder.
  • Adquirir un compromís ètic en la lluita contra les violències, discriminacions i desigualtats sistèmiques.
  • Aprendre a respectar les opinions alienes, tenint la capacitat d’incorporar-les a les nostres argumentacions.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’establiment de la racionalitat sexo-lògica. Una crítica antropològica.

1.1. La sexualitat com a forma de subjectivació, mecanisme de control social i objecte de saber científic

1.2. Monstruositat, hermafroditisme i inversió sexual.

1.3. La taxonomització de les perversions sexuals.

2. Antropologia i sistemes de sexe/gènere

2.1. La consolidació de l’antropologia de la sexualitat

2.2. L’antropòleg/a al camp: un subjecte desitjant i desitjat.

2.3. La variància sexo-genèrica en contextos no occidentals.

2.4. El qüestionament de la mirada androcèntrica i heterocèntrica en l’àmbit científic.

3. La diversitat sexo-genèrica: entre la patologia i la legitimitat.

3.1. La gestió biomèdica del transvestisme, la transsexualitat i la intersexualitat.

3.2. La lluita despatologitzadora de l’activisme trans i intersex.

4. Antropologia i activisme feminista i LGTB+: sinergies i debats.

4.1. Normativitats i exclusions a la perifèria sexo-genèrica.

4.2. Interseccionalitat i decolonialitat en els estudis feministes i LGTB+.

4.3. Un abordatge crític a la gestió institucional de la violència LGTBfòbica.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura consta de tres tipus d’activitats formatives:

a) Sessions on el/la professor/a exposarà els continguts bàsics del temari.

b) Seminaris basats en la presentació i discussió, per part de l’alumnat, de textos teòrics prèviament seleccionats de la bibliografia.

c) Ponències de persones provinents de l’acadèmica i/o l’activisme que aportaran la seva expertesa sobre alguna de les temàtiques pròpies de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

  • Presentació oral d’un text teòric prèviament seleccionat de la bibliografia: 30% (cada presentació té una durada de 15 minuts).
  • Anàlisi d’una exposició del/a ponent convidat/a en el marc del seminari de recerca: 20% (tres pàgines)
  • Redacció d’un assaig sobre una de les temàtiques tractades al llarg del curs: 50% (10 pàgines). Caldrà acordar prèviament amb el professor la temàtica a desenvolupar

 

Avaluació única

  • Redacció d’un assaig sobre una de les temàtiques tractades al llarg del curs: 50% (20 pàgines). Caldrà acordar prèviament amb el professor la temàtica a desenvolupar.
  • Examen final sobre el temari i la bibliografia de l’assignatura: 50%.


Reavaluació
  • La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Bourdieu, Pierre (2003) [1998]. La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.

Butler, Judith (2007) [1999]. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós.

Esteban, Mari Luz (2004). Antropología del cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Fausto-Sterling, Anne (2006). Cuerpos sexuados. Barcelona: Melusina.

Foucault, Michel (2003) [1976]. Historia de la sexualidad. La voluntad de saber. Buenos Aires: Siglo XXI.

Galofré, Pol y Miquel Missé (eds.) (2015). Políticas trans: Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos. Barcelona-Madrid: Egales.

Guasch Andreu, Óscar y Olga Viñuales (eds.) (2003). Sexualidades: diversidad y control social. Barcelona: Bellaterra.

Langarita Adiego, Jose Antonio. (2015). En tu árbol o en el mío: Una aproximación etnográfica a la práctica del sexo anónimo entre hombres. Barcelona: Bellaterra.

Laqueur, Thomas (1994). La construcción del sexo. Cuerpo y género desde los griegos hasta Freud. Madrid: Ediciones Cátedra, Universitat de València e Instituto de la Mujer.

Missé, Miquel y Coll- Planas, Gerard (eds.) (2010). El género desordenado. Críticas en torno a la patologización de la transexualidad. Madrid: Egales.

Nieto, José Antonio (ed.) (2003). Antropología de la sexualidad y diversidad cultural. Madrid: Talasa, pp. 15-51.

Nieto, José Antonio (comp.) (1998). Transexualidad, transgenerismo y cultura. Madrid: Talasa.

Platero, Raquel (Lucas) (ed.) (2012). Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Stryker, Susan y Whittle, Stephen (eds.) (2006). The Transgender Studies Reader. Nueva York: Routledge, pp. 205-220.

Vázquez García, Francisco y Cleminson, Richard (2010). Los Invisibles. Una historia de la homosexualidad masculina en España, 1850-1939. Granada: Editorial Comares.

Vázquez García, Francisco y Moreno Mengíbar, Andrés (1997). Sexo y razón. Una genealogía de la moral sexual en España (siglos XVI-XX). Madrid: Akal.

Weeks, Jeffrey (1993). El malestar de la sexualidad. Significados, mitos y sexualidades modernas. Madrid: Talasa.

Article

Mas Grau, Jordi i Jubany, Olga (2019). "De la révolution sexuelle à l’inclusion sociale des expressions LGBT+. Le processus d’obtention des droits LGBT en Espagne". Droit et cultures, 77 (1): 53-68.

Brown, Gavin (2012). «Homonormativity: A Metropolitan Concept that Denigrates “Ordinary” Gay Lives». Journal of Homosexuality, 59, pp.1065-1072.

Duggan, Lisa (2002). «The New Homonormativity: The Sexual Politics of Neoliberalism». En Materializing Democracy: Toward a Revitalized Cultural Politics, Russ Castronovo and Dana Nelson (eds). Durham: Duke University Press.

Hacking, Ian (1986). «Making Up People». En Biagioli, Mario (ed.) (1999), Science Studies Reader. Londres: Routlegde, pp. 161-171.

Oswin, Natalie (2008). "Critical geographies and the uses of sexuality: deconstructing queer space".  Progress in Human Geography, 32(1), pp. 89-103.

Puar, Jasbir K. (2006). «Mapping US Homonormativities». Gender, Place and Culture, 13 (1), pp. 67-88.

Stryker, Susan. (2008). «Transgender History, Homonormativity, and Disciplinarity». Radical History Review, 100, pp.145-157.

Viveros Vigoya, Mara (2016). «La interseccionalidad: una aproximación situada a la dominación». Debate Feminista, 52, pp. 1–17

 

 

ADAPTACIÓ DEL PLA DOCENT A LA MODALITAT DE DOCÈNCIA EN LÍNIA, DAVANT LA CRISI DE LA COVID-19, DURANT EL CURS 2019-2020

 

Les modificacions del Pla Docent són les següents:

Avaluació Continuada: 

  • Anàlisi crítica del text prèviament escollit per fer la presentació oral: 30% (tres pàgines). 
     
  • Anàlisi d’una exposició del/a ponent convidat/a en el marc del seminari de recerca, o bé d’una de les sessions teòriques gravades en vídeo: 20% (dues pàgines).
  • Redacció d’un assaig sobre una de les temàtiques tractades al llarg del curs: 50% (10 pàgines). Caldrà acordar prèviament amb el professor la temàtica a desenvolupar.


Avaluació  Única: 
Redacció d’un assaig sobre una de les temàtiques tractades al llarg del curs: 50% (20 pàgines). Caldrà acordar prèviament amb el professor la temàtica a desenvolupar. 
  • Examen final sobre el temari i la bibliografia de l’assignatura: 50%.


Re-avaluació: 
  • Examen final sobre el temari i la bibliografia de l’assignatura.