Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Usos del Passat: Memòria i Patrimonialització

Codi de l'assignatura: 573607

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Camila Olga Del Mármol Cartañá

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

32

 

-  Seminari

Presencial

 

18

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d’expressarse oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

 

Conèixer els desenvolupament dels estudis de memòria i patrimonialització en el marc de l’antropologia, l’àmbit de reflexió sobre els diversos usos del passat. Aplicar una perspectiva d’anàlisis crítica que permeti revisar els discursos hegemònics del patrimoni i la seva aplicació al llarg del segle XX a diferent contextos, identificant les relacions de poder darrera de la patrimonialització. Aproximació a les diferents perspectives disciplinàries que han construït mirades acrítiques sobre els usos de la memòria i el patrimoni en la societat contemporània. Exploració de les diferents institucions i organismes globals que reprodueixin els discursos hegemònics sobre el passat.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu de l’assignatura és apropar als estudiants a l’anàlisi i comprensió dels usos del passat, és a dir, les diferents representacions sobre el passat que les societats fan des del seu present i amb una voluntat de definir i projectar el seu futur. L’anàlisi dels usos del passat permet pensar de manera transversal els diferents discursos i pràctiques socials que s’estableixen en diversos contexts i que centrant-se en la representació del passat traslladen les disputes simbòliques i materials del present, donant lloc a la producció i reproducció d’hegemonies. Ens centrarem en la producció de memòries i en els processos de patrimonialització com a fenòmens claus de l’expansió de models hegemònics de representació del passat. Es pretén oferir una perspectiva teòrica crítica que desarticuli els discursos autoritzats sobre el patrimoni en l’actualitat, però també que permeti identificar la producció múltiple de narratives i utilitzacions del passat més enllà dels discursos oficials. A partir de diferents estudi de cas etnogràfics ens aproparem a les complexitats d`àmbits socials que en l’actualitat pivoten al voltant dels usos del passat a nivell global.

 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Perspectives clàssiques sobre els usos del passat

2. Usos del passat i conflictes

3. Unesco i el discurs autoritzat de patrimoni

4. Economia política del patrimoni

5. Debats contemporanis

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 L’assignatura s’organitzarà a partir d’un format de seminaris en els que es desenvolupin debats i discussions en base a les lectures programades i/o les presentacions acordades d’estudis de cas. Es demanarà també que l’alumnat reflexioni sobre els temes de l’assignatura a partir de la pròpia experiència de recerca.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

AVALUACIÓ CONTINUADA:

Es basarà en:

Presentació a classe i anàlisi d’un article: 30%

Treball analític sobre un procés de patrimonialització: 40%

Presentació a classe del procés de patrimonialització: 30%

REAVALUACIÓ

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre.

 

La reavaluació consistirà en un treball analític sobre un procés de patrimonialització i un examen.

 

Avaluació única

L’avaluació única es basa en un treball analític sobre un procés de patrimonialització i un examen.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Lowenthal, D., 1998. The heritage crusade and the spoils of history. Cambridge: Cambridge University Press.

Labadi, S. and Long, C. (2009) Heritage and globalization. New York: Taylor and Francis.

GUILLAUME, M. (1980): La politique du patrimoine, París, Galilée.

Graham, B. Ashworth, G. And Turnbridge J. (2000) A Geography of heritage: power, culture and economy. London: Arnold.

Harrison, R., 2012. Heritage: critical approaches . London: Routledge.

Macdonald, S. 2008. Difficult Heritage: Negotiating the Nazi Past in Nuremberg and

Beyond. London: Routledge.

Lowenthal, D. 1998. The Heritage Crusade and the Spoils of History. Cambridge: Cambridge University Press.

Clarke, Kamari Maxine (2007) Transnational Yoruba Revivalism and the Diasporic Politics of Heritage. American Ethnologist 34(4):721–734.

 

Macdonald, Sharon 2009 ’Reassembling Nuremberg, reassembling heritage’, Journal of Cultural Economy 2(1-2): 117-34

Pavone, V. 2008. From the labyrinth of the world to the paradise of the heart: science and humanism in UNESCO’s approach to globalization. New York: Lexington.

Jokilehto, J. and C. Cameron 2008. The World Heritage List: what is OUV? Defining the outstanding universal value of cultural World Heritage properties. Berlin: Bässler.

 

Connerton, P. (1989) How societies remember. London: Cambridge University Press.

Rappaport, Joanne (1990) The politics of memory: native historical interpretation in the Columbian andes. Cambridge: Cambridge University press.

Herzfeld, M. (1991) A place in history: social and monumental time in a Cretan town. Princeton University Press.

Kaneef, D. (2004) Who owns the past? The politics of time in a ‘Model’ Bulgarian Village. Bregan Books, New York. 

Bensa, Alban; Fabre, Daniel (ed.) (2001) Une histoire à soi. Figurations du passé et localités. Éditions de la Maisondes sciences de l’homme, Paris.

Brown, K. and Hamilakis, Y. (ed) (2003) The usable past. Greek metahistories. Lexington Books: Lanham.

Trouillot,M. (1995) Silencing the past: power and the production of history, Boston M.A. Beacon Press.

Smith, Laurajane; Akagawa, Natsuko (eds) (2009) Intangible heritage. Routledge, New York

Breglia, Lisa (2006) Monumental ambivalence. The politics of heritage. University of Texas Press, Austin.

Santamarina, Beatriz (coord..) Geopolíticas patrimoniales. De culturas, naturalezas e inmaterialidades. Una mirada etnográfica. Germanía (AVA), Valencia.

Meskell, Lynn (2005) "Sites of violence: Terrorism, tourism, and heritage in the archaeological present". In Meskell, Lynn; Pels, Peter (ed.) Embedding ethics. Berg, New York. Pp.: 123-146.

Smith, Laurajane; Shackel, Paul; Campbell, Gary (2011) Heritage, Labour and the Working classes. Routledge, New York.

Harrison, Rodney (ed.) (2010) Understanding the politics of heritage. Manchester: Manchester University Press.

Heinich, N. (2009) La fabrique du patrimoine. Paris, Maison des Sciences de l’Homme

Bendix, Regina; Eggert, Aditya and Peselmann, Arnika (ed.) (2012) Heritage Regime and the State. Universitätverlag Göttingen, Göttingen.

 

MacDonald, Sharon (2013) Memorylands. Heritage and Identity in Europe Today. Routledge, London and New York.

Zetterström-Sharp, Johanna (2017) “‘I cover myself in the blood of Jesus’: Born Again heritage making in Sierra Leone”, Journal of the Royal Anthropological Institute (N.S.) 23, 486-502.

Brumann, Christoph and Berliner, David (ed) (2016) World Heritage on the Ground. Ethnographic Perspectives. New York: Berghahn Books.

Del Mármol, C.; Morell, M.; Chalcraft, J. (2015) The Making of Heritage. Seduction and Disenchantment. New York: Routledge.

Capítol

Askew, M. 2010. The magic list of global status: UNESCO, World Heritage and the agendas of states. In Heritage and globalisation. S. Labadi and C. Long, eds. Pp. 19–44. London: Routledge.

Ericksen, T. H. 2009. Between universalism and relativism: a critique of the UNESCO concept of culture. In Human rights: an anthropological reader. M. Goodale, ed. Pp. 356–371. Malden, MA: Wiley-Blackwell.

Hill, Matthew 2007 Reimagining Old Havana: World Heritage and the Production of Scale in Late Socialist Cuba. In Deciphering the Global: Its Scales, Spaces, and Subjects. Sassia Sassken, ed. Pp. 59–78. New York: Routledge.

 

Winter, T. 2011. The political economies of heritage, in H. K. Anheier and Y. R. Isar (eds.), Cultures and globalization: heritage, memory and identity, 70–138. London: Sage.

Article

Harvey, D.C. (2001) “Heritage pasts and heritage presents: temporality, meaning and the scope of heritage studies”. International Journal of Heritage Studies 7(4): 319-38.

Eriksen T. ( 2001) Between Universalism and Relativism: A Critique of the UNESCO Concept of Culture. In:Cowan J , Dembour M-B and Wilson R (eds) Culture and Rights. Cambridge:Cambridge University Press, 127-148.

Colwell-Chanthaphonh, Chip, and T. J. Ferguson (2006) Memory Pieces and Footprints: Multivocality and the Meanings of Ancient Times and Ancestral Places among the Zuni and Hopi. American Anthropologist 108(1):148–162.

Eidson, John 2005 Between Heritage and Countermemory: Varieties of Historical Representation in a West German Community. American Ethnologist 32(4):556–575.

Brumann, Christoph 2009 Outside the Glass Case: The Social Life of Urban Heritage in Kyoto. American Ethnologist 36(2):276–299.

Jackson, Jean E., and María Clemencia Ramírez (2009)Traditional, Transnational, and Cosmopolitan: The Colom- bian Yanacona Look to the Past and to the Future. American Ethnologist 36(3):521–544.

Collins, J. 2011. ‘Culture, content, and the enclosure of human being: UNESCO’s “intangible” heritage in the new millennium’, Radical History Review 109: 121–35.

Joy, C. 2011. The politics of heritage management in Mali: from UNESCO to Djenné. Walnut Creek, CA: Left Coast Press.

Angelo, D. 2014. ‘Opening the debate about heritage in Chungara’, Chungara, Revista de Antropología Chilena 46: 173–6.

Hodder, I. 2010. ‘Cultural heritage rights: from ownership and descent to justice and well-being’, Anthropological Quarterly 83: 861–82.

Savova, N. D. 2009. Heritage Kinaesthetics. Local Constructivism and UNESCO’S Intangible-Tangible Politics at a Favela Museum. Anthropological Quaterley, 82 (2):547-586.

 

Kurin, R. (2004) ‘Safeguarding intangible cultural heritage in the 2003 Unesco Convention: a critical appraisal, Museum International, 56 (1-2) 66-76.

Peutz, N. (2011) Bedouin ‘abjection’: World Heritage, worldliness, and worthiness at the margins of Arabia. American Ethnologist 38(2): 338-360.

Berliner, D. & Bortolotto (2013) Introduction. Le monde selon l’Unesco. Gradhiva 18: 4-21.

Bertacchini, E., and D. Saccone. 2011. Toward a political economy of World Heritage. Journal of Cultural Economics 36(4):327–352.

Bertacchini, E., D. Saccone, and W. Santagata. 2011. Embracing diversity, correcting inequalities: towards a new global governance for the UNESCO World Heritage. International Journal of Cultural Policy 17: 278–288.

Winter, T. 2014a. ‘Beyond Eurocentrism? Heritage conservation and the politics of difference’, Interna-tional Journal of Heritage Studies 20: 123–37.

Meskell, L., C. Liuzza, E. Bertacchini and D. Saccone 2015. ‘Multilateralism and UNESCO World Heritage: decision-making, States Parties and political processes’, International Journal of Heritage Studies DOI: 10.1080/13527258.2014.945614.

Bloch Maurice (1993) Time narratives and the multiplicity of representations of the past. Bulletin of of the institute of ethnology. Academia sinica 75 spring 29-45.

Nielsen, Bjarke (2011) “UNESCO and the ‘right’ kind of culture: Bureaucratic production and articulation”, Critique of Anthropology, 31(4), pp.:273-292.

Kirshenblatt-Gimblett, Barbara (2006) "World Heritage and Cultural Economics". In Ivan Karp and Corinne Kratz, Lynn Szwaja, and Tomás Ybarra-Frausto with Gustavo Buntinx, Barbara Kirshenblatt-Gimblett, Ciraj Rassool, (ed.) Museum Frictions: Public Cultures/Global Transformations, Duke University Press, Duke. Pp.: 161-202.

Waterton, Emma; Watson, Steve (2013) Framing theory: towards a critical imagination in heritage studies. International Journal of Heritage Studies. DOI: 10.1080/13527258.2013.779295. Pp.: 1-16.

Collins, John (2008) "But what if i should need to defecate in your neighborhood, Madame?: Empire, Redemption, and the “Tradition of the Oppressed” in a Brazilian World Heritage Site". Cultural Anthropology, 23 (2): 279–328.

De Cesari, C. (2012) ‘Creative heritage : Palestinian heritage NGOs and defiant arts of government’, American Anthropologist 112(4): 625-37

Franquesa, Jaume (2013) "On keeping and selling: political economy of heritage making in contemporary Spain", Current Anthropology 54(3): 346-369.

 

 

Herzfeld, Michael (2006) Spatial Cleansing: Monumental Vacuity and the Idea of the West, Journal of Material Culture 11: 127-149.

Stoczkowski, Wiktor (2009) "UNESCO’s doctrine of human diversity. A secular soteriology?" Anthropology Today Vol 25 Nº 3, 7-11.

Meskell, Lynn (2015) "Transacting UNESCO World Heritage: gifts and exchanges on a global stage", Social Anthropology 23: 3–21.

Brumann, Christoff (2014) "Heritage agnosticism: a third path for the study of cultural heritage", Social Anthropology 22(2): 173-188.

Kiddey, R. (2017) “From the ground up: cultural heritage practices as tools for empowerment in the Homeless Heritage project”, International Journal of Heritage Studies, DOI: 10.1080/13527258.2016.1274669. 1-15.

Pablo Alonso González (2016): Heritage and rural gentrification in Spain: the case of Santiago Millas, International Journal of Heritage Studies, DOI:10.1080/13527258.2016.1246468