Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Llenguatges Artístics

Codi de l'assignatura: 360186

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Nuria Peist Rojzman

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstàncies sanitàries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs.)

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

6

 

-  Altres pràctiques

Presencial i no presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

(A través de tutories, el professorat fa el seguiment dels estudiants i n’orienta i supervisa l’aprenentatge.)

Aprenentatge autònom

53

(L’estudiant ha de dur a terme les lectures obligatòries i ha d’ampliar els continguts de les classes al llarg de tot el curs.)

 

 

Recomanacions

 

— Tenir en compte la importància d’assistir a classe.
— Dur a terme amb cura i atenció les lectures obligatòries i també les recomanades.
— Participar activament a classe.


Altres recomanacions

— Familiaritzar-se amb les obres d’art visitant exposicions, museus i manifestacions artístiques.
— Familiaritzar-se amb els recursos en línia de la Universitat de Barcelona, de la biblioteca de la Facultat i de l’assignatura en particular.
— Tenir un bon nivell d’expressió oral i escrita.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG8 - Dots d'observació visual.

( Dots d’observació visual i capacitat analítica.)

   -

CE7 - Adquirir nocions d'iconografia, i aprendre a interpretar-la en l'obra d'art.

( Adquirir nocions de les relacions entre les arts visuals i el llenguatge, nocions bàsiques d’aspectes tècnics del llenguatge pictòric, escultòric i arquitectònic, i nocions bàsiques sobre l’anàlisi dels seus aspectes formals i de contingut.)

   -

CE3 - Saber interpretar les aportacions derivades de la historiografia de l'art.

   -

CE4 - Adquirir una visió integrada i alhora diferenciada dels diferents llenguatges artístics, de les tècniques de producció artística i dels instruments d'anàlisi aplicats a la història de l'art.

( Adquirir una visió integrada i alhora diferenciada dels diferents llenguatges artístics, i de seves característiques materials i tècniques, iconogràfiques, i de les formes d’anàlisi i interpretació de les obres d’art particulars.)

   -

CE8 - Obtenir un coneixement pràctic dels processos bàsics de la metodologia científica en història de l'art.

( Coneixement i pràctica de l’anàlisi de les obres d’art des del punt de vista de l’historiador de l’art.)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a actituds, valors i normes

— Conèixer les característiques formals, iconogràfiques i tipològiques específiques dels llenguatges artístics principals al llarg de la història de l’art (arquitectura, pintura i escultura) per valorar-los i interpretar-los adequadament.
— Utilitzar i desenvolupar la capacitat d’observació i de reflexió sobre els fenòmens artístics per obtenir més eines que ajudin a analitzar el fenomen artístic i a desenvolupar la capacitat creativa.
— Treballar l’autonomia, el respecte, el compromís, la responsabilitat i la coherència.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Art i llenguatge

2. La classificació de les arts

3. Materials i tècniques. Aspectes formals, iconogràfics i tipològics

3.1. Arquitectura

3.2. Escultura

3.3. Pintura

3.4. Disseny i arts de l’objecte

3.5. Fotografia i mitjans de masses

3.6. Nous llenguatges artístics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’aprenentatge es basa en el contingut de les classes impartides, les lectures que s’han de fer, els debats que puguin sorgir a l’aula i el comentari d’obres d’art a través d’imatges. Les lectures obligatòries s’entenen com un complement de les classes i, l’alumnat, sota el guiatge del professorat, ha d’acreditar-ne el coneixement a través de l’avaluació que s’indiqui per a cada grup.

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius que estableixin les autoritats sanitàries en cada moment, tant en termes de restricció com de retrobament de la normalitat. Les activitats teoricopràctiques es faran majoritàriament de manera presencial, i per garantir-ho, cada grup se subdividirà en dos subgrups que assistiran a classe a la Facultat en setmanes alternes. Alhora, es preveuen algunes sessions no presencials per al desenvolupament d’activitats pràctiques i/o seminaris. Les tutories seran telemàtiques i només podran ser presencials amb cita prèvia confirmada pel professor.

Les sortides culturals i de camp, en canvi, es faran presencialment, tot i que s’hauran d’adaptar a les condicions de capacitat, mobilitat, equips de protecció individual previstos i distanciament que els centres que visitem ens demanin.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consta de dues proves:

— un treball que val el 40 %,
— un examen que val el 60 %.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix a fer un examen final per acreditar el coneixement dels continguts de l’assignatura (100 %). L’estudiant l’ha de sol·licitar dins del termini establert, que s’especifica en el calendari detallat del programa de l’assignatura.


Reavaluació

La reavaluació té lloc al mes de març per a les assignatures del primer semestre i al juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ESTEBAN LORENTE, Juan Francisco; ÁLVARO ZAMORA, María Isabel; BORRÁS GUALIS, Gonzalo M. Introducción general al arte: Arquitectura, escultura, pintura, artes decorativas. Madrid: Istmo, 1980. 497 p. (Fundamentos; 64) ISBN 8470901079.  Enllaç

FREIXA, Mireia [et al.]. Introducción a la historia del arte: Fundamentos teóricos y lenguajes artísticos. Barcelona: Barcanova, 1991. 311 p. (Barcanova Temas Universitarios) ISBN 847533511X.  Enllaç

FURIÓ, Vicenç. Ideas y formas en la representación pictórica. Barcelona: Anthropos, 1991. 281 p. (Palabra Plástica; 15) ISBN 8476582730.  Enllaç

PLAZA ESCUDERO, Lorenzo de la (coord.). Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid: Cátedra, 2008. 494 p. (Grandes Temas) ISBN 9788437625065.  Enllaç

La sculpture: Mèthode et vocabulaire. París: Imprimerie Nationale, 1978.  Enllaç

Edició de 1984.  Enllaç

SUMMERSON, John Newenham. El lenguaje clásico de la arquitectura: De L. B. Alberti a Le Corbusier. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. 176 p. ISBN 8425208068.  Enllaç

WITTKOWER, Rudolf. La escultura: Procesos y principios. Madrid: Alianza, 1980. 331 p. (Alianza Forma; 8) ISBN 8420670081.  Enllaç

WOODFORD, Susan. Cómo mirar un cuadro. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. 115 p. (Introducción a la Historia del Arte) ISBN 8425212421.  Enllaç

SOLÀ MORALES, Ignasi, Introducció a l’arquitectura. Conceptes fonamentals. Edicions UPC, 2001  Enllaç

ROTH, Leland M., Entender la arquitectura, Gustavo Gili, Barcelona 2014.  Enllaç