Dades generals |
Nom de l'assignatura: Història del Cinema: dels Orígens al Cinema Clàssic
Codi de l'assignatura: 360195
Curs acadèmic: 2020-2021
Coordinació: Jose Enrique Monterde Lozoya
Departament: Departament d'Història de l'Art
crèdits: 6
Programa únic: No definit
Consideracions prèvies |
En alguns dels grups, els alumnes tindran a la seva disposició un conjunt de PowerPoints presentats a les classes presencials. |
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
54 |
(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstàncies sanitàries que es donin al llarg del curs. ) |
- Teoricopràctica |
Presencial i no presencial |
45 |
|||
- Seminari |
Presencial |
3 |
|||
- Altres pràctiques |
Presencial |
6 |
|||
(Comentari de pel·lícules.) |
Treball tutelat/dirigit |
43 |
Aprenentatge autònom |
53 |
Competències que es desenvolupen |
- |
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
- |
CG8 - Dots d'observació visual. |
- |
CE3 - Saber interpretar les aportacions derivades de la historiografia de l'art. |
- |
CE5 - Interpretar els fonaments de la teoria de l'art i del desenvolupament històric del pensament estètic. |
- |
CE8 - Obtenir un coneixement pràctic dels processos bàsics de la metodologia científica en història de l'art. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements — Comprendre el procés que ha seguit el mode de representació cinematogràfic des del mode de representació primitiu (MRP) fins al mode de representació institucional (MRI).
— Obtenir els coneixements necessaris sobre precinema i cinema primitiu per poder-los transmetre en l’àmbit acadèmic o de la comunicació.
Referits a habilitats, destreses — Reconèixer les obres dels diferents autors, els moviments, els gèneres, les escoles i les cinematografies del període.
— Interpretar documentació de primera mà relacionada amb el període.
— Conèixer els arxius, les biblioteques, les filmoteques i els museus especialitzats més importants i saber accedir a la informació que contenen.
Referits a actituds, valors i normes — Valorar en el seu context les aportacions que representen aquestes obres així com les diferents innovacions tecnològiques que en alguns casos les han fet possibles.
— Desenvolupar l’esperit crític en relació amb la bibliografia sobre història del cinema.
— Valorar el patrimoni precinematogràfic i cinematogràfic, així com la seva conservació, com una part inherent de la cultura. |
Blocs temàtics |
Història del cinema: dels orígens al cinema clàssic
1. La naturalesa del cine
2. De la historiografia del cinema
3. Abans del cinematògraf: de la fotografia al cinetoscopi
4. El cinematògraf abans del cinema
5. La consolidació d’un model industrial hegemònic
6. Cap al relat cinematogràfic
7. L’evolució de les indústries europees
8. Els modes de representació alternatius
Metodologia i activitats formatives |
La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius que demanin les autoritats sanitàries en cada moment, tant en termes de restricció com de retrobament de la normalitat. Les activitats teoricopràctiques es faran majoritàriament de manera no presencial, segons les possibilitats del moment. Es preveuen algunes sessions presencials per al desenvolupament d’activitats pràctiques i/o seminaris. Les tutories seran telemàtiques i només podran ser presencials amb cita prèvia confirmada pel professor.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
En la modalitat d’avaluació continuada es poden valorar diversos treballs de tipus bibliogràfic, la recensió de llibres, la ressenya d’activitats cinematogràfiques i també una anàlisi fílmica i una prova escrita.
Avaluació única Grup A1. En la modalitat d’avaluació única cal superar una prova escrita que pot incloure un comentari de textos idonis (25 %), el comentari d’alguns aspectes d’un film corresponent a una llista tancada de pel·lícules (25 %) i el desenvolupament d’un tema dels que s’hagin exposat a classe (50 %).
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
AUMONT, J., BERGALA, A., MARIE, M. y VERNET, M.: Estética del cine. Paidós. Barcelona, 1985
GAUDREAULT, A.-JOST, F.: El relato cinematográfico. Paidós. Barcelona, 1996
SÁNCHEZ-BIOSCA, V.: El montaje cinematográfico. Paidós. Barcelona, 1996
Bibliografia del bloc I |
ZUNZUNEGUI, S.: Pensar la imagen. Cátedra/Universidad del País Vasco. Madrid, 1989.
AAVV.: Historia General del Cine (12 vols.), Cátedra, Madrid, 1995/...
ALLEN, R.C.-GOMERY, D.: Teoría y práctica de la historia del cine. Paidós. Barcelona, 1995
ARISTARCO, G.: Historia de las teorías cinematográficas, Lumen, Barcelona, 1968
BENET, V.J.: La cultura del cine, Paidós, Barcelona 2004
BURCH, N.: El tragaluz del infinito, Cátedra, Madrid, 1987
CASETTI, F.-CHIO, F.: Cómo analizar un film, Paidós, Barcelona, 1991
GUBERN, R.: Historia del Cine, Lumen, Barcelona, 1979
Edició de 1989
Edició de 1995
Edició de 2000
LAGNY, M.: Cine e Historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica. Bosch. Barcelona, 1993
MONTIEL, A.: Teorías del cine. Montesino, Barcelona, 1992
MORIN, E.: El cine o el hombre imaginario, Seix Barral, Barcelona, 1972
ROMAGUERA, J.-ALSINA, H.: Textos y documentos de la historia del cine. Cátedra, Madrid, 1989
SADOUL, G.: Histoire Génerale du Cinéma (6 vols), Denoel, París, 1948/75
STAM, R.: Teorías del cine, Paidós, Barcelona, 2001
BARTHES, R.: La cámara lúcida, Paidós, Barcelona, 1992
BENJAMÍN, W.: Discursos interrumpidos (I). Ed. Taurus. Madrid, 1986
CARROLL, N.: Una filosofía del arte de masas, Balsa Medusa, A. Machado, ed., Madrid, 2002
CRARY, J.: Las técnicas del observador. Murcia: Cendeac, 2008
DUBOIS, Ph.: El acto fotográfico. De la representación a la recepción. Paidós. Barcelona, 1986
MANNONI, L.: Le Grand Art de la lumière et de l’ombre. Archéologie du cinéma. Nathan. Paris, 1994
SCHAEFER, J.M.: La imagen precaria. Del dispositivo fotográfico, Cátedra, Madrid, 1990
SCHARF, A.: Arte y fotografía. Alianza, Madrid, 1994
SONTAG, S.: Nota sobre la fotografía. Edhasa. Barcelona, 1996
SOUGEZ, M.L.: Historia de la fotografía, Cátedra, Madrid, 1988
AUMONT, J.: El ojo interminable. Cine y pintura. Ediciones Paidós. Barcelona, 1997.
CASETTI, F.: L´Occhio del novecento. Cinema, esperienza, modernità. Bompiani. Milán, 2005
BRUNETTA, G.P.: Nacimiento del relato cinematográfico. Cátedra. Madrid, 1993
ELSAESSER, Th.-BARKER, A.: Early Cinema: Space. Frame. Narrative. BFI. London, 1990
JACOBS, L.: La azarosa historia del cine americano. 2 vols. Lumen. Barcelona, 1971.
REDI, R. (ed.): Da Edison a Griffith, Di Giacomo, Roma, 1992
BALIO, T. (ed.): The American Film Industry, Univ. of Wisconsin, Madison, 1985
BOWSER, E: The Transformation of Cinema, 1907-1915. Charles Scribner’s Sons, New York, 1990
BROWNLOW, K.: The Parade´s Gone By. Univ. of California Press, Berkeley, 1976
BROWNLOW, K.-KOBAL, J.: Hollywood: The Pioneers. A.A. Knopf. New York, 1979
BROWNLOW, K.:. Behind the Mask of Innocence. London: Jonathan Cape, 1990
GOMERY, D.: Hollywood : El sistema de estudios. Verdous. Madrid, 1991
MALTBY, R.: Hollywood Cinema: An introduction. Blackwell Publishing. London, 2003
ABEL, R.: French Cinema: The First Wave, 1915-1929, Pincenton Univ. Press, Princenton, 1984
ABEL, R.: The Ciné Goes to Town: French Cinema, 1896-1914. Univ. of California Press, Berkeley, 1994
BERNARDINI, A.: Il cinema muto italiano. 3 vols. Laterza, Bari, 1980-82
BRUNETTA, G.P.: Il cinema muto italiano. Laterza e figli. Bari, 2008
CHERCHI USAI, P.: Schiave bianche allo specchio. Le origini del cinema in Scandinavia (1896-1918), Studio Tesi, Pordenone, 1986
EISNER, L. H.: La pantalla demoniaca. Cátedra. Madrid, 1988
KRACAUER, S.: De Caligari a Hitler. Paidós. Barcelona, 1995
LEBEDEV, N.: Il cinema muto sovietico, Einaudi, Turín, 1962
LEYDA, J.: Kino. A History of the Russian and Soviet Film, Princenton Univ. Press, Princenton, 1983
LOW. R.: The History of British Film, vol. 2-4, G. Allen & Unwin Ltd., Londres, 1949-1971
MOTTRAM, R.: The Danish Cinema Before Dreyer. The Scarecrow Press. Metuchen, 1988
PASSEK, J.L.: Le Cinéma russe et soviétique, Centre G. Pompidou, París, 1981
RENZI, R. (ed.): Sperduti nel buio. Il cinema muto italiano e il suo tempo (1905-1930), Cappelli, Bolonia, 1991
ALBERA, F.: Eisenstein et le constructivisme russe, L´âge d´homme, Lausana, 1990
ANDREW, J.D.: Las principales teorías cinematográficas. G. Gili. Barna, 1981
BERTETTO, P.: Il cinema d´avanguardia 1910-1930, Marsilio, Venecia, 1983
BOSCHI, A.: Teorie del cinema. Il periodo classico, 1915-1945, Carocci, Roma, 1998
EISENSTEIN, S.M.: La forma del cine, Siglo XXI, Madrid, 1986
EISENSTEIN, S.M.: Teoría y técnica cinematográficas. Rialp. Madrid, 1989
GRIGNAFFINI, G.: Sapere e teorie del cinema. Il periodo del muto, Clueb, Bolonia, 1989
KUENZLI, R.E. (ed.) : Dada and Surrealist Film, MIT Press, Cambridge, 1996
KURTZ, R. : Expressionisme et cinéma, PU, Grenoble, 1986
KYROU, A.: Le Surréalisme au cinéma, Losfeld, París, 1963
LAWDER, S. : Le cinéma cubiste, Paris Expérimental, París, 1994
LINDSAY, V.: El arte de la imagen en movimiento, Fundación Cultura Ayuntamiento, Oviedo, 1995
MARINIELLO, S.: El cine y el fin del arte. Cátedra. Madrid, 1994
MITRY, J. : Historia del cine experimental, F. Torres, Valencia, 1974
ORTIZ, A.-PIQUERAS, M.J. : La pintura en el cine, Pa<idós, Barcelona, 199
SÁNCHEZ BIOSCA. V.: Cine y vanguardias artísticas, Paidós, Barcelona, 2004
TALENS, J.: El ojo tachado, Cátedra, Madrid, 1986
ZUNZUNEGUI, S.-ZUMALDE, I.: Ver para creer. Avatares de la verdad cinematográfica, Cátedra, Madrid, 2019
NIETO FERRANDO, J.-MONTERDE, J.E.: La prensa cinematográfica en España (1910-2010), Shangrila, Santander, 2018