Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonaments d'Història de l'Estètica

Codi de l'assignatura: 360692

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Jose Luis Menendez Varela

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

-  Altres pràctiques

Presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autònom

53

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

CE5 - Interpretar els fonaments de la teoria de l'art i del desenvolupament històric del pensament estètic.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el vocabulari específic de l’assignatura, comprendre’l i utilitzar-lo.
 

 

— Conèixer els diferents aspectes i els processos més importants de l’estètica en el període històric estudiat, comprendre’ls i saber relacionar-los.

 

— Conèixer les imbricacions entre els discursos teòrics i plàstics en l’art durant el període històric estudiat, i entendre-les. Aplicar el que s’ha après a la interpretació de les manifestacions artístiques.

 

— Destriar els estudis teòrics i les manifestacions artístiques més rellevants en relació amb la matèria de l’assignatura.

 

Referits a habilitats, destreses

— Ser capaç de gestionar el temps disponible i de planificar-lo. Coordinar les diferents activitats i classificar-les segons la importància.

 

— Conèixer i identificar les fases principals d’un projecte acadèmic i organitzar-lo.

 


— Identificar les fonts d’informació més reconegudes en relació amb l’assignatura i saber-les manejar amb destresa.

 


— Discriminar la informació segons uns criteris de qualitat.

 


— Identificar estàndards de referència bibliogràfica i de manifestacions artístiques en tots els formats, seleccionar-los i manejar-los amb destresa.

 


— Identificar els aspectes centrals i els recursos d’una exposició oral, i millorar les habilitats en aquest sentit.

 


— Identificar els problemes habituals del treball en grup, preveure’ls i solucionar-los.

 


— Coordinar les accions individuals i col·lectives del treball en grup.

 


— Identificar els punts forts del treball en grup i potenciar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Identificar els diferents registres de comportament en funció del context, adquirir-los i comprendre’n la importància.

 


— Fomentar el respecte per la persona i harmonitzar la crítica de les idees.

 


— Anticipar els efectes de les pròpies accions i responsabilitzar-se’n.

 


— Valorar la importància del compromís i la responsabilitat individuals en el treball en grup.

 


— Equilibrar les accions de cooperació, negociació i lideratge en el treball en grup.

 


— Exercir l’autocrítica.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’estètica, un camp d’encreuament. Dimensió històrica i dimensió antropològica de la disciplina

2. L’estètica en el pensament filosòfic grec d’època clàssica

2.1. Plató. Les idees de bellesa i amor

2.2. L’estètica d’Aristòtil

3. L’estètica en el món hel·lenisticoromà

3.1. L’estètica en l’epicureisme, estoïcisme i eclecticisme

3.2. L’estètica de Plotí

4. L’estètica medieval

4.1. La transmissió de la filosofia antiga a l’edat mitjana

4.2. L’estètica d’Agustí d’Hipona com a encreuament de l’estètica medieval

4.3. El corrent neoplatònic en l’estètica medieval

4.4. L’estètica en el pensament escolàstic

5. L’estètica renaixentista

5.1. La tradició de l’estètica quantitativa clàssica

5.2. Les consideracions estètiques de Leonardo da Vinci

5.3. El neoplatonisme renaixentista

5.4. Del classicisme al manierisme

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura consisteix en les activitats següents: classes magistrals en les quals el professorat introdueix i desenvolupa alguns dels continguts i debats de l’assignatura, exposicions orals en què es presenten, defensen i valoren els treballs en grup, i debats dirigits pel professorat o pels estudiants per promoure la lectura i la interpretació d’obres d’art. A més, hi ha la possibilitat que s’incloguin seminaris tutoritzats per orientar els estudiants en el desenvolupament dels seus projectes.

Les classes seran presencials excepte si les directrius de les autoritats sanitàries imposen alguna restricció.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació en els grups del prof. José Luis Menéndez
L’avaluació de l’assignatura és continuada, a partir de les activitats d’aprenentatge desenvolupades pels estudiants al llarg del semestre, i es concreta de la manera següent. En primer lloc, en la lectura i interpretació en grup de tres obres d’art escollides pels estudiants dins del marc cronològic i temàtic de l’assignatura. Cada grup d’estudiants haurà de seleccionar una obra del període clàssic o hel·lenístic-romà, una altra de l’edat mitjana i una tercera del Renaixement. Els comentaris de les obres d’art es faran oralment en tres moments diferents al llarg del semestre. En segon lloc, aquestes exposicions orals seran avaluades pel professor, pels mateixos ponents i pels companys que hagin assistit a les sessions. En tercer lloc, l’examen de final de semestre consistirà en un comentari individual d’una imatge proporcionada pel professor i inscrita en el marc cronològic de l’assignatura.

La distribució de les ponderacions per activitat d’avaluació és la següent:
1. Lectura i interpretació d’obres d’art
1.1. Primera: 15 %
1.2. Segona: 20 %
1.3. Tercera: 20 %
2. Avaluació entre iguals de les lectures i interpretacions d’obres d’art: 15 %
3. Comentari escrit sobre una obra proposada pel professor: 30 %

El nombre mínim de proves d’avaluació necessàries perquè el professorat pugui qualificar una assignatura és d’un terç del nombre total de proves que componen l’avaluació continuada segons els programes de les assignatures. Quan l’estudiant no acrediti el nombre mínim establert, la qualificació final serà «no presentat».

Avaluació en el grup de la prof. Nuria Peist
L’avaluació continuada consisteix en dues activitats:

— Exercici d’anàlisi i síntesi dels continguts de l’assignatura treballats a classe, coincident amb el dia i hora marcats per la Facultat per a la prova final (60 % de la nota).
— Treball basat en un exercici de comparació entre teoria i pràctica artística que es durà a terme al llarg de la impartició de l’assignatura (40 % de la nota).

 

Avaluació única

Avaluació en els grups del prof. José Luis Menéndez
Qui hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a un examen al final del curs (dia oficial d’examen). L’examen consta de dues preguntes: una sobre la matèria de l’assignatura i l’altra sobre la bibliografia. Aquesta prova és el 100 % de l’avaluació.

Avaluació en el grup de la prof. Nuria Peist
Qui hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a la realització de l’exercici d’anàlisi i síntesi dels continguts de l’assignatura treballats a classe (dia oficial d’examen). Aquesta prova és el 100 % de l’avaluació.

 

 

 

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta, aplicable només durant el curs 2020-2021.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació en els grups del prof. José Luis Menéndez

La distribució de les ponderacions per activitat d’avaluació és la següent:

1. Lectura i interpretació d’obres d’art

1.1. Primera: 15 %

1.2. Segona: 20 %

1.3. Tercera: 20 %

2. Avaluació entre iguals de les lectures i les interpretacions d’obres d’art: 15 %

3. Comentari escrit sobre una obra proposada pel professor: 30 %

Aquesta és la ponderació per defecte. No obstant això, i donada l’excepcionalitat de la situació actual, l’estudiant pot optar per eliminar la primera fase de l’activitat de lectura i interpretació d’obres d’art. En aquest cas, la distribució de les ponderacions seria la següent:

1. Lectura i interpretació d’obres d’art

1.1. Primera: 30 %

1.2. Segona: 30 %

2. Avaluació entre iguals de les lectures i les interpretacions d’obres d’art: 15 %

3. Comentari escrit sobre una obra proposada pel professor: 25 %

Per fer efectiva aquesta segona possibilitat, l’estudiant ha de comunicar al professor que s’hi vol acollir.