Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonaments de les Arts EscŔniques

Codi de l'assignatura: 360695

Curs acadŔmic: 2020-2021

Coordinaciˇ: Enric Ciurans Peralta

Departament: Departament d'Hist˛ria de l'Art

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(Les classes seran presencials o no presencials en funciˇ de les circumstÓncies sanitÓries que es donin al llarg del curs. )

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge aut˛nom

53

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalÓ, castellÓ i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informaciˇ).

   -

CE4 - Adquirir una visiˇ integrada i alhora diferenciada dels diferents llenguatges artÝstics, de les tŔcniques de producciˇ artÝstica i dels instruments d'anÓlisi aplicats a la hist˛ria de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el signe teatral a través de l’anàlisi d’espectacles teatrals.

— Tenir esperit crític per analitzar des de les diverses perspectives (formal, ideològica, etc.) espectacles de la cartellera actual.

— Conèixer la tradició teatral occidental sorgida a Grècia en el segle v aC.

— Conèixer la història del teatre a Roma i durant el període medieval.

 

 

Referits a habilitats, destreses

— Conèixer les característiques, les funcions i les línies bàsiques de l’art en les manifestacions relacionades amb les arts escèniques, des dels seus orígens fins a l’edat mitjana; comprendre la diversitat de totes les cultures, malgrat centrar-nos en la tradició occidental; relacionar la creació dels espectacles amb les societats en què es manifesten.

— Entendre i saber llegir el signe teatral a través de l’anàlisi d’espectacles i a partir de la bibliografia específica proposada.

— Conèixer la tradició teatral occidental, en especial els orígens del teatre a Grècia i el llegat que ens n’ha arribat a través dels seus grans textos (tragèdies i comèdies) i dels tractats (Poètica d’Aristòtil).

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Definiciˇ del fenomen teatral

*  L’espectacle en viu.

El teatre com a text, com a espectacle.

2. Cos, espai i moviment. La prÓctica de l’actor

*  Evolució de l’actor al llarg de la història: des del ritual màgic fins a l’aparició del mètode actoral.

3. OrÝgens del teatre: el ritual i la festa

*  Teories antropològiques entorn del ritual i la festa. El pas del ritual al teatre.

4. El teatre grec. Organitzaciˇ dels concursos de tragŔdia

*  El culte al déu Dionís i les formes culturals que en deriven.

5. Els mites grecs

*  Els mites grecs com a base de les creacions dramàtiques: des dels mites de la creació fins al panteó olímpic i les primeres generacions humanes.

6. Les tragŔdies clÓssiques: ╚squil, S˛focles i EurÝpides

*  Evolució literària, estètica i política del gènere tràgic al llarg del segle V. Lectura del corpus central de les tragèdies.

7. La comŔdia a GrŔcia. Arist˛fanes i Menandre

*  Evolució del gènere còmic a partir dels tres períodes: comèdia antiga, mitjana i nova.

8. El mim i la comŔdia a Roma. Plaute i Terenci

*  Els espectacles a Roma. Del mimetisme amb els gèneres grecs als espectacles de masses.

9. El teatre medieval religiˇs. Misteris i moralitats

*  Evolució del gènere teatral durant l’edat mitjana des de la condemna dels pares de l’església fins a l’aparició del drama litúrgic.

10. El teatre medieval profÓ

*  Els espectacles àulics, de divulgació i de diversió i commemoració.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

— Impartició de classes magistrals en què es donen a conèixer els diferents blocs temàtics que inclou la matèria.

— Seminaris o classes pràctiques en què es valoren especialment el treball, principalment l’individual, i les intervencions dels estudiants. Es poden plantejar debats a partir dels coneixements que es deriven de les lectures obligatòries i de l’aplicació dels conceptes teatrals al món polític, econòmic i social.

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius que estableixin les autoritats sanitàries en cada moment, tant en termes de restricció com de retrobament de la normalitat. Les activitats teoricopràctiques es faran majoritàriament de manera presencial, i per garantir-ho, cada grup se subdividirà en dos subgrups que assistiran a classe a la Facultat en setmanes alternes. Alhora, es preveuen algunes sessions no presencials per al desenvolupament d’activitats pràctiques i/o seminaris. Les tutories seran telemàtiques i només podran ser presencials amb cita prèvia confirmada pel professor.

Les sortides culturals i de camp, en canvi, es faran presencialment, tot i que s’hauran d’adaptar a les condicions de capacitat, mobilitat, equips de protecció individual previstos i distanciament que els centres que visitem ens demanin.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consta de:

— dos treballs (el primer val un 15 % i el segon, un 25 %)

— un examen escrit (60 %).

  • lectures obligatòries de textos relacionats amb el temari,
  • comentari de text de les lectures obligatòries i del temari del curs,


 

 

Avaluaciˇ ˙nica

La data límit per acollir-se a l’avaluació única és el 31 d’octubre.

Consisteix en un examen escrit (60 %) i en la presentació de dos treballs (un equival al 15 % i l’altre al 25 % de la nota final).

 

Reavaluació

La reavaluació té lloc durant el mes de març per a les assignatures del primer semestre i durant el mes de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La reavaluació segueix el mateix format que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALSINA CLOTA, Josep. Tragedia, religión y mito entre los griegos. Barcelona: Labor, 1971. 249 p. (Nueva Colección Labor; 128).  Enlla├ž

D’AMICO, Silvio. Historia del teatro universal. Vol. I. Buenos Aires: Editorial Losada, 1954.  Enlla├ž

DETIENNE, Marcel. La muerte de Dionisos. Madrid: Taurus, 1983. 181 p. (Ensayistas; 226) ISBN 8430612262.  Enlla├ž

DÍAZ TEJERA, Alberto. Ayer y hoy de la tregedia: Manifestaciones histórico-literarias de lo trágico. Sevilla: Alfar, 1989. 199 p. (Alfar/Universidad; 38) ISBN 8486256682.  Enlla├ž

DODDS, Eric Robertson. Los griegos y lo irracional. Madrid: Alianza, 1980. 292 p. (Alianza Universidad; 268) ISBN 8420622680.  Enlla├ž

ERRANDONEA, Ignacio. Sófocles y la personalidad de sus coros: Estudio de dramática constructiva. Madrid: Moneda y Crédito, 1970. 239 p. (Colección de Libros de Textos Clásicos Griegos).  Enlla├ž

FÀBREGAS, Xavier. Iconologia de l’espectacle. Barcelona: Edicions 62, 1979. 189 p. (Llibres a l’Abast; 149) ISBN 8429715339.  Enlla├ž

FESTUGIÈRE, André Jean. La esencia de la tragedia griega. Barcelona: Ariel, 1986. 126 p. (Ariel Filosofía) ISBN 8434487306.  Enlla├ž

FINLEY, Moses I. Los griegos de la antigüedad. Barcelona: Labor, 1992.  Enlla├ž

GONZÁLEZ PÉREZ, Aníbal (ed.). Poéticas / Aristóteles, Horacio, Boileau. Madrid: Nacional, 1984. 189 p. (Biblioteca de la Literatura y el Pensamiento Universales; 37) ISBN 8427604009.  Enlla├ž

GRIMAL, Pierre. Diccionario de mitología griega y romana. Madrid: Paidós, 1991.  Enlla├ž

KAUFMANN, Walter Arnold. Tragedia y filosofía. Barcelona: Seix Barral, 1978. 584 p. ISBN 8432238384.  Enlla├ž

Ediciˇ en anglŔs  Enlla├ž

HELBO, André. Teoría del espectáculo: El paradigma espectacular. Buenos Aires: Editorial Galerna, 1989. 160 p. ISBN 9505562333.  Enlla├ž


Enllaš al CCUC  Enlla├ž

KERÉNYI, Karl. Dionisios: Raíz de vida indestructible. Barcelona: Herder, 1998. 285 p. ISBN 8425419859.  Enlla├ž

KIRK, Geoffrey Stephen. La naturaleza de los mitos griegos. Barcelona: Paidós, 2002. 303 p. (Paidós Orígenes; 28) ISBN 8449312116.  Enlla├ž

KITTO, Humphrey Davy Findley. Greek tragedy: A literary study. London: Methuen, 1939. 410 p.  Enlla├ž

KOTT, Jan. El manjar de los dioses: Una interpretación de la tragedia griega. México D.F.: Era, 1977. 258 p. (Biblioteca Era. Claves).  Enlla├ž

LESKY, Albin. La tragedia griega. Barcelona: El Acantilado, 2001. 406 p. (El Acantilado; 45) ISBN 8495359197.  Enlla├ž

OLIVA, César; TORRES MONREAL, Francisco. Historia básica del arte escénico. Madrid: Cátedra, 1992. 510 p. (Crítica y Estudios Literarios) ISBN 843760916X.  Enlla├ž


Ediciˇ 1994  Enlla├ž
Ediciˇ 2003  Enlla├ž

PANDOLFI, Vito. Història del teatre. Barcelona: Institut del Teatre. Diputació de Barcelona, 1989-1993. 3 v. (Materials Pedagògics).  Enlla├ž


2a ediciˇ (volum 1)  Enlla├ž

PAVIS, Patrice. Diccionario del teatro: Dramaturgia, estética, semiología. Barcelona: Paidós, 1984.605 p. ISBN 8475093043.  Enlla├ž


Ediciˇ de 1998  Enlla├ž

REINHARDT, Karl. Sófocles. Barcelona: Destino, 1991. 377 p. (Ensayos; 4) ISBN 8423320073.  Enlla├ž


Ediciˇ de 2010  Enlla├ž

RODRÍGUEZ ADRADOS, Francisco. Fiesta, comedia y tragedia: Sobre los orígenes griegos del teatro. Barcelona: Planeta, 1972. 629 p. (Ensayos Planeta; 2).  Enlla├ž


Ediciˇ de 1983  Enlla├ž

RUIZ DE ELVIRA, Antonio. Mitología clásica. Madrid: Gredos, 1982. 539 p. ISBN 8424902041.  Enlla├ž

SALVAT, Ricard. El teatro: Como texto, como espectáculo. Barcelona: Montesinos, 1983. 152 p. (Biblioteca de Divulgación Temática; 17) ISBN 8485859561.  Enlla├ž


3a ediciˇ  Enlla├ž

SASTRE, Alfonso. Drama y sociedad. Madrid: Taurus, 1956. 213 p. (Ensayistas de Hoy; 5).  Enlla├ž


Ediciˇ de 1994  Enlla├ž

STEINER, George. Antígonas. Barcelona: Gedisa, 1987. 248 p. (Hombre y Sociedad. Mediaciones; 23) ISBN 8474322731.  Enlla├ž


Ediciˇ de 1996  Enlla├ž

USCATESCU, Jorge. Séneca, nuestro contemporáneo. Madrid: Nacional, 1965. 176 p. (Vida y Pensamientos Españoles. Biografías).  Enlla├ž

VERNANT, Jean-Pierre; VIDAL-NAQUET, Pierre. Mito y tragedia en la Grecia antigua. Madrid: Taurus, 1989. 2 v. (Ensayistas; 276-277).  Enlla├ž


Ediciˇ de 2002  Enlla├ž

NEVEUX, Olivier, Polítiques du spectateur. Les enjeux du théâtre politique aujourd’hui, La Découverte (Cahiers libres), París, 2013.  Enlla├ž

MOUAWAD, Wajdi, La sang de les promeses, Eds. del Persicopi, Barcelona, 2017.


Exemplar al CCUC  Enlla├ž

VÝdeos, DVD i pelĚlÝcules cinematogrÓfiques

HARWOOD, Ronald. All the world’s a stage: One man’s journey through the Theatre [recurs electrònic]. Londres: BBC-TV Productions, 1983.