Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Filosofia del Llenguatge II

Codi de l'assignatura: 360965

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Josep Macia Fabrega

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

En el cas que no es puguin fer activitats presencials, es faran les classes mitjançant dos possibles formats: per videoconferència (usant BB Collaborate o altres eines semblants), o mitjançant àudios o vídeos enregistrats pel professorat; en tots dos casos aquests enregistraments també tindran el suport de presentacions en PowerPoint o dossiers o esquemes que el professorat facilitarà als estudiants per mitjà del Campus Virtual. 

L’avaluació es farà amb exàmens que es faran de manera virtual, usant les eines que proporciona el Campus Virtual. 

Es mantindran els terminis i condicions previstos per a l’avaluació continuada, l’avaluació única i la reavaluació (afegint-hi la flexibilitat que calgui en el cas d’estudiants que es trobin en situacions especials, degudament justificades). Queda oberta la possibilitat que aquests terminis i condicions es puguin modificar si ho indiquen les autoritats acadèmiques.

Si hi ha estudiants que no disposen dels mitjans tècnics necessaris per poder dur a terme les activitats virtuals programades, es buscaran solucions alternatives per als seus casos particulars, tot intentant que no es produeixin greuges comparatius, en cap dels dos sentits.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

80

 

 

Recomanacions

 

— Poder llegir i comprendre textos de filosofia en anglès.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Comprensió clara dels problemes, les teories i els arguments principals propis dels camps de la lògica, la metafísica, l'epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (disciplines enteses en un sentit ampli).

   -

Capacitat d'usar i de comprendre la terminologia filosòfica especialitzada.

   -

Capacitat de presentar temes i qüestions filosòfiques amb claredat, oralment i per escrit.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer algunes de les contribucions contemporànies més significatives en l’estudi filosòfic de les relacions entre el llenguatge, el pensament, la conducta humana i la realitat extralingüística.

 

Referits a habilitats, destreses

— Ser capaç d’identificar i d’analitzar els arguments que els diversos autors i autores ofereixen per defensar les seves tesis, i ser capaç de crear arguments propis per defensar tesis filosòfiques.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Mantenir una actitud crítica en la lectura de qualsevol tipus de text i en la discussió de diferents temàtiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Actes de parla

2. Anàlisi del significat de Grice

3. Significar més enllà d’allò que es diu: implicatures conversacionals

4. Wittgenstein: el «Tractatus»

5. El significat com a ús en les «Investigacions» de Wittgenstein

6. La concepció chomskiana del llenguatge

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En cada grup de l’assignatura es tracten com a mínim tres dels sis temes del temari.

L’estudi de cada tema del curs es fa sobre la base de la lectura i discussió d’un text central breu.

A les classes, la professora o professor explica els diferents temes del curs, i també s’hi comenten i  discuteixen els textos seleccionats, que els estudiants han d’haver llegit prèviament.

La professora o professor proposa exercicis per ajudar a comprendre i assimilar millor els temes tractats; aquests exercicis (que es corregeixen a classe) s’han de fer com a part de les activitats no presencials i de treball autònom.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 No hi ha requisits requisits addicionals per a l’avaluació continuada, només els requisits generals establerts per la normativa.

L’avaluació continuada és individual i comprèn:

Dos exàmens parcials de tipus teoricopràctic. Cada examen representa entre un 40 % i un 60 % de la qualificació final. La distribució exacta l’assenyala cada docent abans que del primer examen parcial.

El primer examen parcial és cap a la meitat del període de classes i el segon al final d’aquest període.

 

Avaluació única

Es poden presentar a l’avaluació única tots els estudiants que no hagin fet el segon examen parcial.

Segons la normativa, per fer l’avaluació única cal lliurar una sol·licitud demanant acollir-s’hi. En aquest curs, es podrà emplenar aquesta sol·licitud el mateix dia de l’examen d’avaluació única (se’n facilitarà l’imprès juntament amb l’examen). Per tant, el final del termini per lliurar la sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única és el mateix dia que la data oficial de l’examen d’avaluació única.

L’avaluació única és individual i consta d’un examen únic, presencial, de tot el temari impartit, incloent-hi les classes pràctiques.

L’examen es fa en la data establerta en el calendari docent.

 

Reavaluació

Es poden presentar a la reavaluació tots els alumnes que no tinguin encara aprovat el curs.

La reavaluació és individual i consta d’un examen únic, presencial, de tot el temari impartit, incloent-hi les classes pràctiques.

L’examen es fa en la data establerta en el calendari docent.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

LYCAN, W. (2000) Philosophy of Language. A Contemporary Introduction. New York: Routledge
  Enllaç

  Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

PÉREZ OTERO, Manuel (2001): Aproximació a la filosofia del llenguatge. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.
  Enllaç

  Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

GARCÍA-CARPINTERO, M. Las palabras, las ideas y las cosas. Barcelona: Ariel Filosofía , 1996
  Enllaç

  Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

GARCÍA SUAREZ, A. Modos de significar: una introducción temática a la filosofía del lenguaje. Madrid: Tecnos, 1997.  Enllaç

  Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

SOAMES, SCOTT, (2003) Philosophical Analysis in the Twentieth Century. Volume II: The Age of Meaning

  Llibre de text avançat que tracta alguns dels temes del temari

PÉREZ OTERO, Manuel y GARCÍA-CARPINTERO, Manuel (2000): Filosofía del lenguaje. (Texto Guía), Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 2000.  Enllaç

  Presentació molt esquemàtica dels temes inclosos al manual Pérez Otero, M. (2001): Aproximació a la filosofia del llenguatge. Inclou exercicis pràctics i altres qüestions per a l’avaluació.

MARTINICH, A.P. The Philosophy of Language. Oxford: OUP. 1985. (4a edició: 2000)
  Enllaç

  Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

VALDÉS VILLANUEVA, L. M. (Comp.) La Búsqueda del significado: lecturas de filosofía del lenguaje. Madrid: Tecnos, 2000
  Enllaç

  Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

LUDLOW, P. (1997), Readings in the Philosophy of Language MIT Press. 1997

  Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Philosophische Untersuchungen. Oxford, Blackwell. (Trad. ang. Philosophical Investigations, Oxford, Blackwell, 1958, Trad. cat. Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, 1983; trad. cast. Investigaciones filosóficas, Madrid, Crítica, 1988)  Enllaç

  Alguns fragments d’aquest llibre són lectura bàsica per al tema: "El significat com a ús en les «Investigacions» de Wittgenstein"

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus (trad ang. Mineola, NY: Dover, 1999; trad cat. Barcelona: Laia, 1981; trad. cast. Madrid: Alianza Editorial, 1987).

CHOMSKY, N. (1986): Knowledge of Language: Its Nature, Origin and use New York: Praeger. Cap. 2  (trad. cast. El conocimiento del lenguaje. Madrid: Alianza Editorial, 1989).

Article

AUSTIN, JOHN, L. (1961), “Performative utterances”, a A.P. Martinich (ed) (2000). (trad. cast. a Valdés (1999): «Emisiones realizativas»)

  Lectura bàsica per al tema: Actes de parla

GRICE, H. PAUL “Meaning” (1957), The Philosophical Review, Vol. 66, No. 3. (Jul., 1957), pp. 377-388 (recollit a A.P. Martinich (2000)) (trad. cast. a Valdés (1999): «Significado»)

  Text bàsic per al tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

GRICE, H. PAUL (1975), “Logic and conversation”, recollit a A.P. Martinich (ed) (2000). (trad. cast. a Valdés (1999): «Lógica y conversación»)

  Text bàsic per al tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

PAGÈS, JOAN (20003), “L’anàlisi de la noció de significat de P. Grice”. Dossier electrònic.

  Dossier electrònic que resumeix els continguts de part del tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

PÉREZ OTERO, Manuel (2003) Significación no literal”. Dossier electrònic.

  Dossier electrònic que resumeix part del contingut del tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

PINEDA, DAVID (2003): El Tractatus. Dossier electrònic.

  Dossier que presenta de forma introductòria algunes de les idees principals del llibre de Wittgenstein Tractatus Logico-Philosophicus.

PINEDA, DAVID (2003): La filosofia del llenguatge de l’últim Wittgenstein (I): l’argument contra la possibilitat d’un llenguatge privat. Dossier electrònic.

  Aquest dossier tracta qüestions relacionades amb l’obra que s’estudia, parcialment, en el tema 5 del curs.

PINEDA, DAVID (2003): La filosofia del llenguatge de l’últim Wittgenstein (ii): el problema de seguir una regla. Dossier electrònic.

  Aquest dossier tracta qüestions relacionades amb l’obra que s’estudia, parcialment, en el tema 5 del curs.

Pàgina web

The Stanford Encyclopedia of Philosophy, Edward N. Zalta (ed.)
  Enllaç

  Excel·lent enciclopèdia de filosofia accessible gratuïtament, en línia.