Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Introducció a l'Economia

Codi de l'assignatura: 363649

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Marta Gomez Puig

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

50

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les nocions bàsiques d’economia.
— Aprendre els primers instruments de la teoria econòmica per interpretar la realitat econòmica.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aprendre a interpretar dades econòmiques.
— Ser capaç d’analitzar el funcionament d’un mercat o la situació econòmica d’un país.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar una estructura intel·lectual reflexiva i crítica envers els fenòmens socioeconòmics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’activitat econòmica

1.1. L’economia com a ciència social

1.2. Factors de producció. Sistemes econòmics

1.3. Agents econòmics. El flux circular de la renda

1.4. El cost d’oportunitat. La frontera de possibilitats de producció (FPP)

1.5. Especialització i intercanvi. Els avantatges comparatius

2. L’oferta i la demanda. Elasticitats

2.1. La funció de demanda

Moviments al llarg de la corba i desplaçaments de la corba de demanda. Funció de demanda individual i de mercat

2.2. La funció d’oferta

Moviments al llarg de la corba i desplaçaments de la corba d’oferta. Funció d’oferta de l’empresa i de la indústria

2.3. L’elasticitat

Concepte i càlcul d’elasticitat. L’elasticitat preu de la demanda: relació amb l’ingrés total i marginal. L’elasticitat renda: béns normals i béns inferiors. L’elasticitat encreuada: béns complementaris i béns substitutius. L’elasticitat preu de l’oferta

3. Equilibri del mercat

3.1. Determinació i concepte d’equilibri

3.2. Alteracions de l’equilibri. Efectes dels desplaçaments simultanis de la demanda i l’oferta

3.3. Aplicacions de l’anàlisi: control de preus i impostos sobre la producció, entre d’altres

4. Magnituds macroeconòmiques

4.1. Producció final i valor afegit. Tres vies de càlcul del producte interior brut (PIB)

4.2. La comptabilitat nacional. Del producte interior brut (PIB) a la renda disponible (RD)

4.3. El PIB nominal i el PIB real

4.4. La relació estalvi-inversió

5. Un model de determinació de la renda nacional: el model de 45º

5.1. La despesa agregada

5.2. L’equilibri macroeconòmic i el multiplicador

6. Qüestions de macroeconomia: inflació, atur, sector públic

6.1. L’estabilitat de preus i la inflació

Causes i efectes de la inflació. Mesurament de la inflació: índex de preus al consum (IPC) i deflactor del PIB

6.2. La desocupació

Tipus de desocupació. Indicadors i mesurament de la desocupació: taxa d’activitat i d’atur

6.3. El paper del sector públic en l’economia

El pressupost públic: despeses i ingressos. El dèficit públic i el deute públic. La política fiscal

7. Economia internacional

7.1. La balança de pagaments

Estructura i equilibri

7.2. Mercats de divises i tipus de canvi

L’expressió del tipus de canvi. Sistemes de tipus de canvi. Tipus de canvi real i la paritat del poder adquisitiu (PPA)

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per seguir adequadament aquesta assignatura els estudiants han de tenir un nivell de matemàques equivalent al que s’imparteix a la Facultat d’Economia i Empresa les primeres setmanes de setembre dins dels cursos de transició. Per això, és responsabilitat dels estudiants assegurar-se d’haver assolit aquest nivell abans de cursar Introducció a l’Economia.

L’assignatura es treballa a partir de tres tipus d’activitats, seguint el model docent de la Facultat d’Economia i Empresa.

En primer lloc, l’assistencia a classes presencials, que són de dos tipus (60 hores per semestre):

a) Sessions magistrals (teoricopràctiques), en què el professor explica els principals conceptes de cada tema i exposa els instruments teòrics per analitzar-los, i inclou exemples de com aplicar-los. La durada d’aquesta activitat és de 50 hores per semestre.

b) Sessions presencials de pràctiques de problemes, en què es desenvolupen exercicis numèrics i/o es discuteixen lectures relacionades amb el temari explicat a l’aula, a partir de llistes de problemes i/o textos proposats perquè l’estudiant els resolgui o llegeixi prèviament. La durada d’aquesta activitat és de 10 hores per semestre. En el Campus Virtual s’informa de la planificació d’aquestes sessions.

En segon lloc, el treball dirigit de l’estudiant (no presencial), que consisteix en la lectura de la bibliografia recomanada, així com en la realització de les pràctiques i treballs proposats pel professor a classe (40 hores per semestre).

En tercer lloc, el treball autònom de l’estudiant, que inclou la revisió dels apunts de classe, l’assimilació dels continguts, la lectura de textos complementaris, així com la preparació per superar l’examen final i les proves d’avaluació continuada (50 hores per semestre).

El treball de l’estudiant en aquesta assignatura es divideix a parts similars (60-40-50 hores, respectivament) entre aquests tres tipus d’activitats.

En el grup GIE, atès que es tracta d’un grup per a estudiants que ja han cursat l’assignatura, s’aplica una metodologia diferent. Els estudiants tenen dues hores setmanals de docència presencial i fan una utilització més intensiva del Campus Virtual, amb un percentatge més elevat de treball dirigit. Com la resta d’estudiants, poden triar si volen fer avaluació continuada o avaluació única. La prova d’avaluació única és la mateixa que per a la resta d’estudiants. No obstant això, el sistema d’avaluació continuada és diferent i es detalla en el programa de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

Tot l’alumnat ha de fer l’avaluació continuada, si no hi renuncia dins del termini que s’indica a començament de curs.

La qualificació de l’avaluació continuada inclou: a) exercicis d’avaluació continuada (EAC), b) proves d’avaluació continuada (PAC) i c) una prova final.

a) Exercicis d’avaluació continuada (EAC): al llarg del curs els estudiants han de resoldre i lliurar diversos EAC. Mitjançant els EAC s’avalua la capacitat d’aplicació dels coneixements a la pràctica.

b) Proves d’avaluació continuada (PAC): al llarg del curs es fan dues proves d’avaluació continuada. La data i la matèria objecte d’examen s’anuncia en el Campus Virtual amb suficient antelació. Les proves es fan dins de l’horari lectiu. Mitjançant les PAC, s’avalua la capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica.

La ponderació conjunta dels exercicis d’avaluació continuada i les proves d’avaluació continuada sobre la qualificació final és del 40 %.

c) Prova final: aquesta prova consta d’un test eliminatori, en què s’ha de treure un mínim de 3,5 sobre 10 (40 %), de dues preguntes de teoria (30 %) i de dos problemes (30 %). Cal obtenir un mínim de 4 sobre 10 a l’examen final perquè compti l’avaluació continuada. La ponderació sobre la qualificació final d’aquesta prova és del 60 %. Mitjançant la prova final, s’avalua la capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica.

Per als estudiants que segueixin l’avaluació continuada, la qualificació final de l’assignatura és la màxima entre la nota de l’avaluació continuada i la de la prova final.

Per als estudiants dels grups GIE, es preveu un sistema d’avaluació diferent a l’anterior, que es detalla en el programa de l’assignatura.

La reavaluació (per als estudiants que no superin l’assignatura) es fa en la data fixada pel Consell d’Estudis i consisteix en un examen amb les mateixes característiques que l’examen final d’avaluació única. Per tant, si es fa la reavaluació no es guarda la nota de l’avaluació continuada.

 

Avaluació única

Per poder fer l’avaluació única cal renunciar a l’avaluació continuada dins del termini que s’indica a començament de curs.

Prova final i ponderacions: aquesta prova consta d’un test eliminatori, en què s’ha de treure un mínim de 3,5 sobre 10 (40 %), de dues preguntes de teoria (30 %) i de dos problemes (30 %). Mitjançant la prova final, s’avalua la capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica.

La reavaluació (per als estudiants que no superin l’assignatura) es fa en la data fixada pel Consell d’Estudis i consisteix en un examen amb les mateixes característiques.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

VAROUFAKIS, Y. Foundations of Economics. A beginners companion. Routledge, 2002

Catàleg UB  Enllaç

HORTALÀ I ARAU, Joan. Teoria econòmica: macroeconomia. Barcelona: Vicens Vives, 2010

Catàleg UB  Enllaç

DAVIES, R. Economics. Making sense of the modern economy. The Economist, 2015

Catàleg UB  Enllaç

CLEAVER, Tony. Economics. The basics. 3ª ed. Routledge, Taylor and Francis Group. 2015

Catàleg UB  Enllaç

KRUGMAN, Paul R.;. WELLS, Robin; GRADDY, Kathryn. Fundamentos de economía. 3ª ed. Barcelona: Reverté, 2015

Catàleg UB  Enllaç

HORTALÀ I ARAU Joan. Microeconomia: Teoria econòmica. Barcelona: Vicens Vives, 2011

Catàleg UB  Enllaç

MANKIW, N.Gregory. Principios de economía. 6ª ed. Madrid: Paraninfo, 2012

Catàleg UB  Enllaç

MELL, Andrew; WALKER, Oliver. The rough guide to Economics. London.  Rough Guides, 2014

Catàleg UB  Enllaç

STANFORD, J. Economics for everyone. A short guide to economics of capitalism. 2ª edició Pluto Press, 2015.

Catàleg UB  Enllaç

THORNTON, Phil. Economics demystified. Pearson, 2014

Catàleg UB  Enllaç