Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Economia del Sector Públic

Codi de l'assignatura: 363652

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Xavier Fageda Sanjuan

Departament: Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(Excepte el grup GIE.)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

7

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

40

(Excepte el grup GIE.)

Aprenentatge autònom

50

(Excepte el grup GIE.)

 

 

Recomanacions

 

Microeconomia I

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat de prendre decisions econòmiques i empresarials tenint en compte la situació econòmica actual.

(• Assignació i gestió dels recursos de manera socialment eficient en l’àmbit públic i l’àmbit privat.
• Coneixement i aplicació dels principis teòrics de la intervenció pública en economia.
• Eficiència en els processos d’assignació de recursos en organitzacions públiques i privades.
• Polítiques econòmiques per afavorir l’equitat en la distribució de recursos i renda.)

   -

Capacitat d'identificar els agents econòmics que configuren una economia, d'entendre com s'interrelacionen per poder prendre decisions econòmiques i conèixer-ne tots els efectes.

(• Identificació i comprensió de les institucions econòmiques governamentals i el seu paper i funcionament.
• Coneixement dels processos d’assignació de recursos per part dels mercats i dels organismes públics. La seva interacció.
• Identificació dels principis racionals que justifiquen la intervenció pública en la provisió de béns públics o en la regulació dels mercats.
• Anàlisi dels processos d’adopció de decisions en el govern. Aspectes normatius i positius.
• Anàlisi i valoració de l’adequació i incidència de les polítiques públiques.)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Analitzar la natura econòmica de l’Estat i del seu paper en l’economia.
  • Examinar el tipus d’intervencions de l’Estat per tal de millorar el benestar social. Condicions de racionalitat, eficiència i eficàcia de les intervencions públiques —de la política econòmica— a l’economia.
  • Avaluar les limitacions tècniques i institucionals de l’acció pública en l’economia.
  • Analitzar els processos d’elecció pública.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Interpretar en clau econòmica les polítiques públiques.
  • Detectar l’existència de fallades de mercat i definir el tipus de mesures públiques disponibles.
  • Analitzar l’adequació de determinades intervencions públiques en funció del tipus de problema econòmic present.
  • Detectar les limitacions de les decisions públiques segons les situacions polítiques i institucionals.
  • Detectar la influència de grups de pressió i els seus efectes.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Entendre que la finalitat de la intervenció pública en economia —de la política econòmica— és millorar el benestar social en les seves dimensions d’eficiència en la creació i assignació de recursos, i d’equitat en la distribució d’aquests recursos.
  • Necessitat d’aplicar sempre rigor conceptual i criteris objectius en l’anàlisi de la política econòmica a tots els nivells dels governs.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Les funcions de l’Estat en l’economia

1.1. Les funcions econòmiques de l’Estat: assignació, distribució, estabilització, creixement

1.2. Anàlisi de la natura de l’Estat i el govern. Racionalitat de la intervenció pública: què, quan i com

1.3. Mecanismes alternatius d’assignació dels recursos. Decisions públiques i decisions privades. Objectius i incentius d’organismes públics i agents privats

1.4. Interaccions en política econòmica. Governs multinivell. Els condicionants d’una economia global

2. L’eficiència en l’assignació de recursos

2.1. El concepte d’eficiència en l’assignació dels recursos econòmics. Economia del benestar i criteris de Pareto

2.2. La frontera d’eficiència. Primer i segon teorema de l’economia del benestar. El segon òptim

2.3. Les funcions de benestar social i les crítiques d’Arrow i Rawls

3. Les fallades del mercat

3.1. Externalitats positives i negatives

3.2. Béns públics

3.3. Competència imperfecta i monopoli

3.4. Desigualtat distributiva

3.5. Informació asimètrica. Innovació

3.6. Fallades macroeconòmiques: inestabilitat del mercat capitalista i cicles econòmics, atur, inflació i creixement

4. Equitat i eficiència

4.1. El trade-off entre equitat i eficiència

4.2. La presa de decisions socials

4.3. Medició de l’excedent del consumidor i del productor. Excedent social

4.4. Principis de compensació

5. Condicionants de les decisions públiques

5.1. Aproximacions normatives. El govern com a agent benevolent: objectius i instruments. El model quantitatiu de Tinbergen i la crítica de Lucas

5.2. Les fallades del govern. Elecció pública: objectius de polítics i buròcrates, captura del regulador

5.3. Els problemes de l’elecció col·lectiva. Elecció democràtica i el teorema d’Arrow

6. Càlcul i avaluació social

6.1. Anàlisi cost-benefici dels projectes públics

6.2. Models i tècniques d’avaluació de polítiques públiques

7. Models d’intervenció pública en presència de fallades del mercat

7.1. Provisió pública i provisió mixta de serveis públics i béns mèrit. Empreses públiques, empreses privades i models mixtos

7.2. Regulació de la provisió privada de béns públics

7.3. Competència imperfecta i informació asimètrica

7.4. Regulació del poder de mercat i política de competència

7.5. Regulacions per gestionar les externalitats. Béns comuns. Medi ambient

7.6. Polítiques d’activació de la innovació productiva i organitzativa

7.7. Desigualtat social. Polítiques públiques alternatives

8. Anàlisi de polítiques específiques

*  Aquest bloc incorpora sectors o àmbits específics d’actuació governamental on és possible examinar amb cert detall la formulació de programes de política econòmica així com el seu desenvolupament i resultats. L’objectiu és aprofundir en l’aplicació dels principis de política econòmica en un àmbit específic. La selecció del sector per estudiar la decideix el professor en funció de la seva experiència i de l’actualitat i rellevància econòmica del tema. Els àmbits triats poden ser relatius a polítiques vinculades a l’eficiència o polítiques vinculades a l’equitat.

8.1. Polítiques d’eficiència: competència; regulació de serveis públics; empreses públiques i privatització; regulació de productes; innovació tecnològica i organitzativa; polítiques mediambientals; polítiques d’energia i recursos naturals; regulació i supervisió de mercats financers

8.2. Polítiques d’equitat: polítiques i regulacions migratòries; polítiques i regulacions laborals; educació; salut; programes socials

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència es desenvolupa combinant classes presencials teòriques, de resolució de problemes, d’estudi de casos i presentacions orals. Cal posar l’èmfasi en problemes nacionals i internacionals d’interès actual.

El professorat publica el programa de l’assignatura del seu grup —d’acord amb el model flexible adoptat al present pla docent— on ha de constar també la bibliografia impresa i els documents digitals que obligatòriament ha d’utilitzar l’alumnat. A les classes de problemes i d’anàlisi de casos els professors expliquen la solució dels problemes i exercicis prèviament distribuïts als estudiants i resolts per aquests.

El professorat ha d’utilitzar l’aplicació del Campus Virtual per distribuir els enunciats de problemes i exercicis, per fixar la data límit de presentació de cada exercici i per activar altres mecanismes de participació de l’alumnat. Els estudiants també han d’utilitzar les aplicacions del Campus Virtual per lliurar els seus documents amb els exercicis resolts, i per respondre a altres activitats encomanades pel professorat.


La distribució del temps de dedicació de l’estudiant és la següent:

• Hores presencials: 60
• Hores de treball dirigit: 40
• Hores de treball autònom: 50
• Hores totals: 150

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Les assignatures dels ensenyaments de grau tenen una sola convocatòria (acta), amb dret a reavaluació. D’acord amb la normativa de grau, l’avaluació continuada és el procediment formatiu i qualificador previst a totes les assignatures. Per als alumnes d’aquesta assignatura l’avaluació continuada implica:

— Assistència i participació a les classes teoricopràctiques.
— Realització i presentació dels problemes, estudi de casos o qualsevol altre exercici plantejat periòdicament pel professorat. El mínim d’activitats que han de dur a terme els estudiants és de 5, i en cap cas una sola activitat pot representar més del 20 % de la nota de la part pràctica.   
— Un examen final.

El professor responsable de cada grup ha d’especificar en el seu programa de curs la ponderació atorgada a activitats/examen en la qualificació final, amb la condició que l’examen final o de síntesi ponderi com a màxim el 60 % de la nota final.

Les assignatures dels ensenyaments de grau tenen una sola convocatòria (acta), amb dret a reavaluació. El contingut, procediment i activitats de la reavaluació són els mateixos que fixa el pla docent per a l’avaluació única.

Les dates dels exàmens ordinaris i de l’examen de reavaluació són les fixades en el calendari acadèmic.

Els sistemes i els instruments d’avaluació poden ser diversos: la participació en activitats, les pràctiques, els treballs presentats en relació amb els continguts de l’assignatura, els exàmens, l’elaboració d’una carpeta d’aprenentatge, entre d’altres. El professor responsable de cada grup també ha d’establir en el seu programa de grup el calendari d’exercicis previstos i el tipus d’exercicis que té previst de fer (problemes, estudis de casos, anàlisis i comentaris de text, elaboració d’una carpeta d’aprenentatge, entre d’altres). En el grup GIE, l’avaluació pot ser diferent i es detalla en el programa del grup corresponent.

Els alumnes que han suspès l’avaluació continuada tenen dret a presentar-se a l’examen final mantenint la mateixa ponderació d’activitats/examen definida per a l’avaluació continuada.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant manifesti que no pot complir els requisits d’una avaluació continuada, té dret a una avaluació única. En cas d’acollir-se a l’avaluació única, aquesta decisió ha de constar per escrit, amb una còpia per a l’estudiant i una altra per al professor. El professor de cada grup estableix el termini per acollir-se a l’avaluació única.

Cada professor de grup ha d’especificar en el seu programa de grup el format de l’avaluació única, que pot consistir en una prova i/o en la presentació de treballs. Per tenir aquesta opció d’avaluació única, pot ser un requisit l’assistència a determinades activitats presencials (pràctiques, seminaris, etc.) especificades en el programa de grup de l’assignatura.

El dret a l’avaluació única no pot comportar discriminació respecte de l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pot obtenir. L’avaluació única ha de poder acreditar la superació dels objectius declarats de l’assignatura de la mateixa manera que l’avaluació continuada. 

En el grup GIE, l’avaluació pot ser diferent i es detalla en el programa del grup corresponent.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GRUBER, Jonathan. Public finance and public policy. 5ª Ed. New York: Worth Publishers, 2016

  Llibre de text principal per al grup en anglès.

Catàleg UB  Enllaç

ALBALATE DEL SOL, Daniel; FAGEDA, Xavier; FERNÁNDEZ, Laura. Apunts de política econòmica: fonaments i polítiques. Barcelona : Publicacions Universitat de Bacelona, 2010

Catàleg UB  Enllaç

CONNOLLY, Sara. Economics of the public sector. London: Prentice Hall, 1999

Catàleg UB  Enllaç

COSTAS COMESAÑA, Antón. Lecciones de economía del sector público: mercados, gobiernos y políticas. Barcelona: Edicions UB, 2011

Catàleg UB  Enllaç

ACOCELLA, Nicola. Economic policy in the age of globalisation. Cambridge: Cambridge University Press, 2005

Catàleg UB  Enllaç

HILLMAN, Arye L. . Public finance and public policy: responsibilities and limitations of government. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 2009

Catàleg UB  Enllaç

STIGLITZ, Joseph E. La economía del sector público. 4ª ed. Barcelona : Bosch, 2016

Catàleg UB  Enllaç

TISDELL, Clement Allan. Microeconomic policy: a new perspective. Cheltenham: Edward Elgar, 2008

Catàleg UB  Enllaç

ZERBE, Richard O. A primer for benefit-cost analysis. Cheltenham: Edward Elgar, 2006

Catàleg UB  Enllaç

Text electrònic

Documents publicats pel professorat de cada grup al corresponent Campus Virtual.