Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Comptabilitat I

Codi de l'assignatura: 363655

Curs acadŔmic: 2020-2021

Coordinaciˇ: Maximo Francisco Losilla Ramirez

Departament: Departament d'Empresa

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial i no presencial

 

20

 

-  PrÓctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

40

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

Recomanacions

 

Aquesta és una assignatura introductòria i, per tant, no és obligatori haver superat cap assignatura amb anterioritat.

Per facilitar la comprensió de la matèria es recomana haver cursat les assignatures que aportin més comprensió de l’empresa, la seva problemàtica i l’entorn empresarial. Per tant, és convenient haver treballat les assignatures:

  • Economia de l’Empresa
  • Introducció al Dret de l’Empresa
  • Administració de l’Empresa

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

Capacitat d'interpretar l'evoluciˇ de l'entorn i la seva adaptaciˇ.

   -

Capacitat de prendre decisions econ˛miques i empresarials tenint en compte la situaciˇ econ˛mica actual.

   -

Capacitat d'elaborar, analitzar i aplicar la informaciˇ comptable i financera externa i interna per controlar la gestiˇ i la presa de decisions.

   -

Capacitat d'analitzar les organitzacions empresarials i el seu entorn per identificar-ne els aspectes clau.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Distingir entre els conceptes bàsics i introductoris relacionats amb la comptabilitat i els seus propòsits.
  • Comprendre el significat i el funcionament de la comptabilitat com a sistema d’informació per a la presa de decisions de caràcter econòmic.
  • Conèixer quina és la metodologia utilitzada per la comptabilitat en relació amb el registre, la classificació i tractament de les transaccions financeres realitzades pels operadors econòmics per preparar la informació financera en comptes anuals o estats financers, aplicant la normativa legal vigent, especialment el Pla general de comptabilitat.
  • Registrar i valorar les transaccions econòmiques més freqüents que es generen a les empreses, en les seves funcions de compravenda o de prestació de serveis.
  • Elaborar el contingut de la informació externa que han de presentar les empreses al final d’un exercici econòmic mitjançant el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Introducciˇ a la comptabilitat

*  L’activitat econòmica. La necessitat d’informació econòmica. L’entorn econòmic. La comptabilitat com a instrument d’informació econòmica. Definició, classificació i objectius de la comptabilitat. El mètode comptable i els instruments conceptuals i materials de la comptabilitat. Aspectes bàsics de la regulació legal de la comptabilitat. Marc conceptual i principis comptables. El Pla general de comptabilitat.

Objectius:

  • És necessari saber:
    1. Conèixer l’entorn econòmic en què es desenvolupa la comptabilitat, i les seves divisions.
    2. Conèixer la metodologia comptable.
    3. Conèixer els instruments materials i formals utilitzats per la comptabilitat.
    4. Conèixer els principis i normes de registre i valoració.
    5. Conèixer la normativa legal bàsica reguladora de la comptabilitat, especialment el Pla general de comptabilitat, amb el seu marc conceptual, principis i normes de registre i valoració.

  • És necessari saber fer:
    • Interpretar, de forma general, les transaccions que tenen lloc en la unitat econòmica.
    • Classificar els elements en les diferents masses patrimonials.
    • Utilitzar els instruments comptables adequadament.
    • Interpretar i aplicar la normativa comptable continguda en la legislació comptable, especialment en el Pla general de comptabilitat.

1.1. La comptabilitat com a sistema d’informaciˇ

1.1.1. L’entorn econ˛mic i la necessitat d’informaciˇ econ˛mica
1.1.2. La comptabilitat com a instrument d’informaciˇ econ˛mica
1.1.3. CaracterÝstiques i requisits de la informaciˇ comptable
1.1.4. Els usuaris d’informaciˇ comptable
1.1.5. Definiciˇ i classificaciˇ de la comptabilitat

1.2. Estudi del patrimoni empresarial i el balanš de situaciˇ

1.2.1. El patrimoni empresarial i el balanš
1.2.2. Elements patrimonials: actiu, passiu i patrimoni net
1.2.3. L’estructura econ˛mica i l’estructura financera
1.2.4. Masses patrimonials i la seva ordenaciˇ
1.2.5. Estructura econ˛mica o actiu
1.2.6. Significat de l’actiu no corrent
1.2.7. Significat de l’actiu corrent
1.2.8. Estructura financera: passiu i patrimoni net
1.2.9. Significat del patrimoni net
1.2.10. Significat del passiu no corrent i passiu corrent
1.2.11. Equilibri del balanš
1.2.12. Els criteris de valoraciˇ

1.3. El compte i el funcionament del sistema comptable

1.3.1. Concepte i definiciˇ de compte
1.3.2. Representaciˇ grÓfica i terminologia dels comptes
1.3.3. Tipus de comptes que utilitza la comptabilitat
1.3.4. Coordinaciˇ dels comptes per la representaciˇ de les transaccions. Teories de cÓrrec i abonament dels comptesá
1.3.5. Els assentaments: definiciˇ i tipus
1.3.6. Interpretaciˇ dels fets comptables
1.3.7. El mŔtode comptable i el principi de dualitat
1.3.8. Les variacions patrimonials derivades dels fets comptables

1.4. Aspectes formals de la representació i coordinació comptable

1.4.1. Regulació legal de la comptabilitat
1.4.2. Els llibres de comptabilitat: necessaris, obligatoris i auxiliars
1.4.3. Processament de dades comptables mitjançant aplicacions informàtiques
1.4.4. Aproximació al cicle comptable

1.5. La regulació legal de la comptabilitat

1.5.1. Fonts normatives de la regulació legal de la comptabilitat
1.5.2. El Pla general de comptabilitat: estructura
1.5.3. Marc conceptual i principis comptables
1.5.4. Normes de registre i valoració
1.5.5. Comptes anuals
1.5.6. Quadre de comptes
1.5.7. Definicions i relacions comptables

2. La comptabilitat de l’activitat de l’empresa

*  Les operacions bàsiques de l’empresa. Estudi del registre comptable de les principals transaccions realitzades per les empreses i altres entitats, a partir dels diferents tipus d’elements patrimonials i de resultats, utilitzant els principis i normes de registre i valoració recollits a la normativa legal. El balanç i el compte de pèrdues i guanys com a part integrant dels comptes anuals.

Objectius:

  • És necessari saber:
    • Conèixer el significat, registre, valoració i tractament comptable de les transaccions comptables bàsiques, aplicant els principis i normes de valoració generalment acceptats.
    • Conèixer els comptes anuals o estats financers i el seu contingut.

  • És necessari saber fer:
    • Interpretar correctament les transaccions de la unitat econòmica i la seva valoració i registre.
    • Registrar les transaccions que es poden produir en un exercici econòmic, tant parcialment com en la seva totalitat, és a dir, elaborar un cicle comptable.
    • Fer els diferents tipus de balanços i el compte de pèrdues i guanys.

2.1. Les existŔncies

2.1.1. Concepte i classes d’existŔncies
2.1.2. El tractament comptable dels comptes d’existŔncies
2.1.3. Reconeixement de les existŔncies
2.1.4. Valoraciˇ inicial de les existŔncies: el preu d’adquisiciˇ i cost de producciˇ
2.1.5. Assignaciˇ de valor de les existŔncies per al cost de venda i l’existŔncia final: preu mitjÓ ponderat, FIFO i LIFO
2.1.6. Deteriorament del valor de les existŔncies

2.2. Creditors i deutors de l’activitat: comptes per cobrar i per pagar

2.2.1. Creditors de l’activitat: concepte, classificació, reconeixement i valoració
2.2.2. Deutors de l’activitat: concepte, classificació, reconeixement, valoració i correccions valoratives
2.2.3. Gestió dels efectes comercials
2.2.4. Altres formes de cobrament/pagament en les operacions comercials
2.2.5. El deteriorament en els comptes de deutors de l’activitat
2.2.6. Comptes de personal
2.2.7. Comptes amb administracions públiques
2.2.8. L’impost sobre el valor afegit
2.2.9. Comptes d’ajustaments per periodificació

2.3. Valoraciˇ i tractament comptable de l’immobilitzat material i intangible

2.3.1. Immobilitzacions intangibles: concepte i classes
2.3.2.áReconeixement i valoraciˇ de l’immobilitzat intangible
2.3.3. Immobilitzacions materials: concepte i classes
2.3.4. Reconeixement i valoraciˇ de l’immobilitzat material
2.3.5. Estudi de l’amortitzaciˇ de l’immobilitzat. MŔtodes de cÓlcul i procediments de comptabilitzaciˇ
2.3.6. Deteriorament de l’immobilitzat
2.3.7. Les alienacions i baixes en inventari de l’immobilitzat material i intangible
2.3.8. Les inversions immobiliÓries

2.4. Els instruments financers: actius i passius financers

2.4.1. Concepte i classes dels actius financers
2.4.2. Les inversions financeres
2.4.3. Reconeixement, valoraciˇ inicial i posterior de les inversions financeres
2.4.4. Correccions valoratives de les inversions financeres
2.4.5. Alienaciˇ i baixa en inventari de les inversions financeres
2.4.6. CrŔdits no comercials
2.4.7. Fiances i dip˛sits constitu´ts
2.4.8. Concepte i classes de passius financers
2.4.9. Reconeixement, valoraciˇ inicial i posterior dels passius financers
2.4.10. Baixes de passius financers
2.4.11. Fiances i dip˛sits rebuts
2.4.12. Provisions per a riscos i despeses

2.5. Tractament comptable de patrimoni net

2.5.1. Concepte de patrimoni net: elements integrants
2.5.2. Concepte de capital, comptes a utilitzar i funcionament
2.5.3. El resultat de l’exercici i la seva aplicació
2.5.4. Les reserves: concepte, tipus, comptes a utilitzar i funcionament
2.5.5. Resultats pendents d’aplicació
2.5.6. Subvencions i donacions

2.6. Concepte, registre, valoraciˇ i tractament comptable de les despeses i dels ingressos

2.6.1. Comptes de despeses que no s’han treballat en temes anteriors, relatius a l’explotaciˇ i a operacions financeres
2.6.2. Comptes d’ingressos que no s’han treballat en temes anteriors, relatius a l’explotaciˇ i a operacions financeres

2.7. El cicle comptable i els comptes anuals

2.7.1. El cicle comptable i les seves fases, fent especial referència al procés de tancament de l’exercici
2.7.2. Documents que integren els comptes anuals
2.7.3. Formulació de comptes anuals
2.7.4. El compte de pèrdues i guanys: normes d’elaboració
2.7.5. El balanç: normes d’elaboració

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El contingut teòric pràctic de l’assignatura, així com l’alt nombre d’alumnes matriculats a cada grup, implica que la docència presencial sigui la més adequada, la qual cosa no pressuposa que no es pugui utilitzar la de tipus no presencial.

Aquest pla docent pretén tenir en compte tres situacions diferents que poden arribar a plantejar-se:

  • Docència 100 % presencial.
  • Docència mixta, entre presencial i no presencial.
  • Docència 100 % no presencial.


Les circumstàncies poden provocar que durant un semestre se n’hagi d’utilitzar un tipus, o una combinació entre diversos tipus, i que en el semestre següent calgui triar una altra alternativa.

En qualsevol cas, d’acord amb el que disposa la Facultat s’està preparat per aplicar qualsevol d’aquestes tres situacions, i es considera obligatòria la que determina el deganat.

L’estudiant ha de treballar autònomament el contingut teòric de la matèria, d’acord amb la planificació establerta pel professor responsable. Les sessions presencials (o virtuals si és el cas) es dediquen a incidir en els punts més importants de la teoria, a la resolució dels dubtes que l’estudi del marc teòric pugui generar, i al plantejament i solució d’exercicis pràctics, de manera que, juntament amb l’estudi autònom de l’alumnat, s’avanci en el contingut de la matèria i en el compliment dels objectius.

Els suports bàsics de l’assignatura són el material teòric (en el format audiovisual triat pels docents) i pràctic que el professorat de l’assignatura ha desenvolupat i preparat, i que consta en el Campus Virtual, i les obres de text que s’indiquen en el pla docent. Aquests suports bàsics es consideren adequats perquè l’alumnat pugui aconseguir els coneixements necessaris en la preparació dels temes de l’assignatura.

Aquest material teòric i pràctic és comú per a tots els grups de l’assignatura, i queda a discreció del professor responsable incorporar més material específic per al grup, ja sigui per repassar o ampliar els temes.

La docència es desenvolupa en dues sessions setmanals, de dues hores de durada cadascuna. En el cas que sigui docència mixta, en aquestes sessions hi poden assistir els alumnes matriculats que determini la Facultat, i per a la resta d’alumnes es retransmet la sessió en streaming, via BB Collaborate, Teams o una plataforma similar.

En els casos de docència mixta i no presencial, el professorat responsable pot enregistrar les sessions i, si escau, posar-les a disposició de l’alumnat perquè pugui aprofundir en l’aprenentatge de la matèria.

En el cas que calgui fer sessions totalment o parcialment no presencials, cal tenir en compte les condicions d’ús de l’aplicació de videoconferència que s’utilitza:
  • Si s’enregistra la sessió, s’ha de fer amb la intenció de facilitar l’ús del contingut a l’alumnat.
  • Es garanteix que, excepte una autorització expressa posterior, els registres s’utilitzaran únicament en el grup assignat i durant el període del curs corresponent.
  • Es recomana a l’estudiant que assisteix a la sessió que desactivi i inhabiliti la càmera del seu dispositiu si no vol que la resta de participants el vegin.
  • Queda prohibit, per part de l’alumnat, l’enregistrament i registre de la sessió, així com la seva reproducció o difusió total o parcial, sigui quin sigui el mitjà o dispositiu utilitzat. Qualsevol actuació indeguda és una vulneració de la normativa vigent, i pot comportar responsabilitats legals.
  • D’acord amb la normativa de protecció de dades personals, s’informa que el responsable del tractament de les dades de l’alumnat és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona. La finalitat d’aquest tractament de les dades és fer la docència, totalment o parcialment, de forma telemàtica, mitjançant l’enregistrament de les classes i la seva publicació en el curs de l’assignatura en el Campus Virtual. L’estudiant té dret a accedir a les seves dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-se al seu tractament, sol·licitar-ne la portabilitat i la limitació del tractament, en els casos previstos per la normativa.


Pel que fa a les sessions presencials, queda prohibit per part de l’alumnat, l’enregistrament i registre de la sessió, així com la seva reproducció o difusió total o parcial, sigui quin sigui el mitjà o dispositiu utilitzat. Qualsevol actuació indeguda és una vulneració de la normativa vigent, i pot comportar responsabilitats legals.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Actitud de l’estudiant

Es dona especial importància a l’actitud de l’estudiant, cap a la pròpia institució, la Facultat, l’assignatura, la resta d’alumnes, el personal d’administració i serveis, i el professorat.

A un alumne que se l’amonesti durant el curs formalment tres vegades per la seva falta d’actitud (no atendre a classe, parlar i molestar, menjar a classe, arribar tard, falta de respecte, ús de vocabulari inadequat, no assistència a classe, ús inadequat del mòbil i altres mitjans electrònics, mal ús del mobiliari, etc.), o bé que es demostri que ha copiat en alguna de les proves o activitats d’avaluació establertes, se’l qualificarà amb un SUSPENS a l’assignatura per a tot el curs acadèmic, sense possibilitat de reavaluació, amb independència del resultat obtingut a les proves previstes per avaluar la seva aptitud. Això és aplicable a tot tipus d’avaluació.

Avaluació continuada

L’avaluació de l’assignatura es considera continuada mentre es desenvolupa en el període lectiu corresponent.

L’avaluació continuada està integrada per una sèrie de proves dutes a terme durant el curs lectiu i d’altres en el període de tancament, per l’assistència a classe durant el curs lectiu i per l’actitud general, tant a classe com en les proves d’avaluació. La ponderació de la nota final segueix el que s’estableix a continuació:

  • Prova 1. Coneixements i aptitud. Teoria i pràctica. 60 % de la nota. Execució no presencial i obligatòria, com a mínim en el 75 %, per fer fora de l’horari de classe durant el període lectiu.
  • Prova 2. Coneixements i aptitud. Pràctica. 40 % de la nota. Execució presencial i obligatòria, el dia de l’avaluació única.


La prova 1 consisteix en una sèrie de qüestionaris teòrics, qüestionaris pràctics i exercicis, per resoldre i/o lliurar mitjançant el Campus Virtual, que es duen a terme a mesura que s’acaba cada tema del programa; cadascun dels quals té la mateixa ponderació sobre el total dels que es plantegin durant el curs. En la mesura que sigui possible, hi ha 3 qüestionaris/exercicis per cada tema.

Es considera que l’aprenentatge de l’assignatura és acumulatiu i, en conseqüència, en qualsevol tema es poden fer preguntes o plantejar exercicis de temes treballats anteriorment.

El professor o professora del grup indica, a principi de curs i en el Campus Virtual, les característiques específiques d’aquestes proves. Aquest fet, però, no condiciona la possibilitat d’introduir modificacions al llarg del període lectiu, justificades per motius de causa major, o bé per ajustar-se millor al procés d’aprenentatge de la matèria.

Per poder fer la prova 2, és obligatori haver respost, com a mínim, el 75 % dels qüestionaris/exercicis inclosos a la prova 1.

Per poder superar l’assignatura s’ha d’haver fet, com a mínim, el 75 % dels qüestionaris/exercicis de la prova 1, i obtenir un mínim de 5 punts sobre 10 a la prova 2. A continuació, s’ha d’obtenir una valoració ponderada acumulada entre aquestes dues proves de, com a mínim, 5 punts sobre 10.

Si no es compleixen les condicions establertes en el paràgraf anterior, la nota final del curs no pot ser, en cap cas, superior a 3,9.

L’horari per fer els qüestionaris/exercicis de la prova 1 l’indica el professor o professora de cada grup, però ha de ser sempre fora de l’horari de classe.

Es respecten les necessitats específiques de cada estudiant, ja sigui quant als horaris de les proves com al temps necessari per poder-les fer.

L’estudiant que hagi començat l’avaluació continuada i hagi dut a terme els qüestionaris/exercicis inclosos a la prova 1, pot renunciar a aquest tipus d’avaluació fins a l’últim dia de docència del semestre corresponent, enviant un correu electrònic al professor o professora responsable del seu grup.

L’estudiant que no superi l’avaluació continuada pot presentar-se a la prova de reavaluació.

Els grups GIE tenen el mateix sistema d’avaluació que la resta de grups.

Matrícula d’honor: el professor o professora responsable del grup pot concedir potestativament matrícules d’honor en un nombre no superior al 5 % del total d’alumnes matriculats en aquest grup, i sempre que la nota aconseguida per l’estudiant sigui superior a 9,5 punts sobre 10.

Impossibilitat de fer proves presencials: si per motius de força major no es poguessin dur a terme les proves presencials descrites anteriorment (en els apartats d’avaluació continuada, avaluació única i reavaluació), se substituiran per unes altres que puguin assegurar la validesa i seguretat de les proves, així com la identificació de les persones que les fan, tot això sota les indicacions que des del Rectorat i el deganat es puguin establir, i utilitzant els recursos que la UB posi a disposició del professorat. En aquest cas, el professorat responsable n’informarà degudament.

 

Avaluaciˇ ˙nica

S’entén que l’estudiant opta per l’avaluació única si no ha fet cap dels qüestionaris/exercicis inclosos a la prova 1 de l’avaluació continuada, o si hi ha renunciat segons el que s’indica en l’apartat anterior. L’avaluació única consta de tres parts, totes d’execució presencial i obligatòria:

  • Part A: prova teòrica de tipus test multiresposta, amb una ponderació sobre la nota final equivalent al 30 %.
  • Part B: prova pràctica amb preguntes i exercicis multiresposta, amb una ponderació sobre la nota final equivalent al 30 %.
  • Part C: prova pràctica d’un exercici pràctic, amb una ponderació sobre la nota final equivalent al 40 %.


Per aprovar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota de 5 punts sobre 10 o superior en cada part. En el cas de no superar una o més d’una de les parts, la qualificació final no pot ser en cap cas superior a 3,9 punts.

Matrícula d’honor: el professor o professora responsable del grup pot concedir potestativament matrícules d’honor en un nombre no superior al 5 % del total d’alumnes matriculats en aquest grup, i sempre que la nota aconseguida per l’estudiant sigui superior a 9,5 punts sobre 10.

 

Reavaluació

Les proves de reavaluació segueixen les mateixes característiques que les de l’avaluació única.

En la reavaluació no es concedeixen matrícules d’honor.

 

Impossibilitat de fer proves presencials: si per motius de força major no es poguessin dur a terme les proves presencials descrites anteriorment (en els apartats d’avaluació continuada, avaluació única i reavaluació), se substituiran per unes altres que puguin assegurar la validesa i seguretat de les proves, així com la identificació de les persones que les fan, tot això sota les indicacions que des del Rectorat i el deganat es puguin establir, i utilitzant els recursos que la UB posi a disposició del professorat. En aquest cas, el professorat responsable n’informarà degudament.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GOXENS, Mª Angels; LOSILLA, M.F.; OSES, J.; RODRIGUEZ, F.  Introducción a la Contabilidad Financiera. Madrid : Garceta, 2013

CatÓleg UB  Enlla├ž

HORNGREN, Charles T [et al.] Introduction to financial accounting. 11h ed. Upper Saddle River (N.J.): Prentice Hall, 2014

CatÓleg UB  Enlla├ž
CatÓleg UB. Versiˇ en castellÓ (2000)  Enlla├ž

KIMMEL, Paul D., WEYGANDT, JJ., KIESO, DE. Financial accounting: tools for business decision making. 6th ed. Hoboken, N.J.: Willey, 2011

CatÓleg UB  Enlla├ž

MONGER, Rod F. Financial accounting: a global approach. Chichester: Willey, 2010

CatÓleg UB  Enlla├ž

MORENO RUZ, Agustín; RODRÍGUEZ GARCÍA, Ferrán; LOSILLA RAMÍREZ, Máximo Francisco. Prácticas de contabilidad financiera. 2ª ed .Madrid: Garceta, 2013

CatÓleg UB  Enlla├ž

MUÑOZ MERCHANTE, Angel. Introducción a la contabilidad. Madrid. Editorial Sanz y Torres , 2019

CatÓleg UB  Enlla├ž

MUÑOZ MERCHANTE, Angel.  Prácticas de introducción a la contabilidad..  Madrid : Sanz y Torres, S.L., 2019

CatÓleg UB  Enlla├ž

PORTER, GA., NORTON, CL. Financial accounting: the impact on decision makers. 9ª ed. Atamford: Cengage Learning, 2015

CatÓleg UB  Enlla├ž

URIAS VALIENTE, Jesús.  Introducción a la contabilidad : aspectos teóricos. 3ª ed.  Madrid : Ediciones Académicas, 2008

CatÓleg UB  Enlla├ž

Material teórico y práctico desarrollado por la Sección de Contabilidad del Departamento de Empresa de la Facultad de Economía y Empresa de la Universidad de Barcelona

MARIA ANTONIA GARCIA BENAU. Introducción a la contabilidad financiera. Madrid. 1ª edición. Feb 2018. Centro de Estudios Financieros

CatÓleg UB  Enlla├ž

JOSE LUIS SAEZ OCEJO. Fundamentos de contabilidad financiera.. Madrid. 1ª edición. Feb 2018. Tórculo ediciones

CatÓleg UB  Enlla├ž

JESUS OMEÑACA GARCIA. Contabilidad general. Madrid. 2017. Deusto

CatÓleg UB  Enlla├ž

OMEÑACA GARCIA, J. Supuestos prácticos de contabilidad financiera y de sociedades. Madrid. 2017. Deusto

CatÓleg UB  Enlla├ž

LOSILLA, Máximo. 277 ejercicios prácticos de contabilidad. 1er curso. Barcelona. Ediciones Librería Universitaria. 2019

PÓgina web

Plan General de Contabilidad

Recurs electr˛nic extern  Enlla├ž