Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria Econ˛mica

Codi de l'assignatura: 363657

Curs acadŔmic: 2020-2021

Coordinaciˇ: Marc Badia Miro

Departament: Departament d'Hist˛ria Econ˛mica, Institucions, PolÝtica i Economia Mundial

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(Excepte el grup GIE.)

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

45

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

Recomanacions

 

L’objectiu central de l’assignatura és ajudar l’alumnat a pensar econòmicament una realitat social complexa que canvia, i per fer-ho ha de recórrer a la «caixa d’eines» pròpia d’un economista. El repte i l’interès de la història econòmica rau en el fet de saber seleccionar en cada cas els conceptes i les eines analítiques adients de la macroeconomia o la microeconomia, per fer-les servir amb destresa i sentit comú fora del marc abstracte de la pura teoria. Les vinculacions intel·lectuals amb altres assignatures d’economia aplicada, política econòmica, hisenda pública, economia internacional, estadística i econometria també són importants.

D’altra banda, entendre la història econòmica també exigeix el coneixement d’un marc de referència històric bàsic, particularment de l’etapa contemporània, que l’alumnat ha d’haver rebut en la seva formació anterior o bé ha de fer un esforç per adquirir i depurar.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

Capacitat d'interpretar l'evoluciˇ de l'entorn i la seva adaptaciˇ.

   -

Capacitat d'identificar els agents econ˛mics que configuren una economia, d'entendre com s'interrelacionen per poder prendre decisions econ˛miques i conŔixer-ne tots els efectes.

   -

Capacitat de relacionar un mercat, una empresa o una instituciˇ amb el seu context social, jurÝdic i hist˛ric.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Reconèixer les principals tendències, etapes i factors de canvi de l’economia mundial al llarg del temps.
  • Comprendre que el món actual, en tota la seva diversitat i complexitat, és resultat de l’existència de diferents trajectòries històriques.
  • Entendre que el creixement és un concepte dinàmic i històric.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Utilitzar el llenguatge, raonament i eines pròpies de l’economista en l’anàlisi històrica.
  • Aplicar el raonament lògic en la deducció de les conseqüències que es deriven de l’aplicació de polítiques econòmiques concretes.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Esforçar-se per mantenir un ritme de treball adequat.
  • Plantejar-se la necessitat d’adaptació a la realitat canviant del nostre món.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. La gran divergŔncia

1.1. L’evolució de l’economia mundial en el molt llarg termini i els orígens de la gran divergència

1.2. Demografia i règims demogràfics durant l’època preindustrial: Malthus i la gran divergència

1.3. El dinamisme de la Gran Bretanya i d’Holanda durant l’època moderna: agricultura, comerç i manufactura

2. La Revoluciˇ Industrial, 1780-1850

2.1. Els condicionaments de la Revolució Industrial: institucions, dotació de factors i mercats

2.2. El canvi tècnic i organitzatiu: determinants i conseqüències

2.3. Els increments en la productivitat i la seva distribució: el debat sobre el nivell de vida

3. Industrialitzaciˇ i divergŔncia en el segle XIX

3.1. El creixement econòmic modern i el procés d’industrialització

3.2. La segona revolució tecnològica i l’emergència de noves potències econòmiques

3.3. La divergència de la perifèria i les seves causes

4. La primera globalitzaciˇ econ˛mica en el segle XIX

4.1. L’evolució del comerç i la integració dels mercats de productes

4.2. El sistema monetari internacional i els mercats de capitals

4.3. L’emigració massiva: causes i conseqüències

4.4. Els efectes de la globalització i les llavors de la seva destrucció: política econòmica, evolució de la desigualtat i imperialisme

5. Guerra, depressiˇ i desglobalitzaciˇ, 1914-1950

5.1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències econòmiques

5.2. El lent camí cap a l’abisme: el creixement desequilibrat dels anys vint

5.3. Les causes de la Gran Depressió i la seva difusió en l’àmbit internacional

5.4. Les sortides a la Gran Depressió

6. L’Ŕpoca daurada de l’economia mundial, 1950-1973

6.1. La Segona Guerra Mundial i el procés de reconstrucció econòmica

6.2. El creixement econòmic en el món: factors, polítiques i models

6.3. Convergència, divergència i desigualtat a l’època daurada de l’economia mundial

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La modalitat docent d’aquesta assignatura inclou activitats dirigides de tutorització. El curs consta, per tant, de dos tipus diferents de classes presencials: les teoricopràctiques i les de tutorització per grups. Les classes teoricopràctiques consisteixen en la presentació i discussió dels temes continguts en el programa oficial de l’assignatura. Les classes de tutorització per grups consisteixen en aproximacions a temes específics de la matèria, amb la intenció d’aclarir o ampliar els coneixements generals de l’estudiant sobre l’assignatura, utilitzant material adient en cada cas (textos, gràfics, quadres, exemples, etc.). Les classes de tutorització es duen a terme durant una hora setmanal, i es desdobla el grup sencer en dos subgrups. Segons aquesta modalitat docent, les hores de treball presencial de l’estudiant són 60, tal com queda especificat a l’apartat «Hores» d’aquest pla docent.

Les classes teoricopràctiques estan pensades perquè l’estudiant disposi dels recursos necessaris per assolir les capacitats d’aprenentatge i responsabilitat i d’interpretar l’evolució de l’entorn, en la línia que estableixen tant les competències transversals comunes de la UB com les transversals de la titulació d’aquest pla docent. A les classes de tutorització per grups, l’estudiant ha de fer les activitats previstes de caràcter pràctic per tal d’assolir les capacitats d’anàlisi, de síntesi, d’aplicació dels coneixements a la pràctica, de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions i a l’evolució de l’entorn, en la línia que estableixen tant les competències transversals comunes de la UB com les transversals de la titulació d’aquest pla docent.

El grup GIE (Z1) té una metodologia específica. Es tracta d’un grup d’estudiants que ja han cursat l’assignatura. La docència s’imparteix dues hores a la setmana en horari de migdia.

Com a conseqüència del desplegament del Projecte de Docència Mixta (http://www.ub.edu/rimda/rdm_inici) que s’està duent a terme a la Universitat de Barcelona, la metodologia docent de l’assignatura dels grups adherits al projecte, pot quedar modificada respecte a la descrita anteriorment. El detall d’aquesta metodologia es publica en el Campus Virtual a l’inici de curs.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

Els continguts desenvolupats, tant a les classes teoricopràctiques com a les de tutorització per grups, s’avaluen de la manera següent:

1. El material exposat a les classes teoricopràctiques, juntament amb el manual de l’assignatura, són objecte d’un examen final obligatori. La puntuació màxima de l’examen és de 6 punts (60 % de la nota total). Només es pot aprovar l’assignatura si l’estudiant obté un mínim de 2,5 punts sobre 6 a l’examen final. Els alumnes que, una vegada sumada la qualificació de les classes de tutorització per grups i la de l’examen final, obtinguin una nota igual o superior a 5 punts tampoc aproven l’assignatura si tenen menys de 2,5 punts sobre 6 a l’examen final. Quan es produeixi aquesta situació la nota numèrica que el professorat publica a les qualificacions de l’assignatura és 4.

2. Les classes de tutorització per grups s’avaluen mitjançant exercicis i proves que tant poden ser de caràcter col·lectiu com individual. Se’n fan com a mínim tres al llarg del curs, i cadascuna es qualifica amb un màxim de 2 punts. Per a la nota final dels exercicis i proves fets a les classes de tutorització per grups es tenen en compte les dues puntuacions millors (40 % de la nota total). El professor de cada grup informa oportunament de les dates de realització dels exercicis i proves, que no es poden repetir en cap cas. 

3. Els alumnes que vulguin fer l’avaluació continuada cal que assisteixin regularment a les sessions presencials de l’assignatura.

4. El professor pot incloure en l’avaluació de l’assignatura activitats addicionals a les esmentades, que poden desenvolupar-se tant dins com fora de l’aula. El conjunt d’aquestes activitats addicionals, que es qualifica amb un màxim de 2 punts, pot substituir una de les avaluacions de les classes de tutorització per grups i es pot tenir en compte a l’hora d’establir les dues puntuacions millors, assenyalades en l’apartat 2 d’aquestes normes.

5. En el procés d’avaluació es duen a terme activitats que permeten valorar la capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, i d’interpretació i adaptació a l’evolució del nostre entorn, en la línea que estableixen tant les competències transversals comunes de la UB com les competències transversals de la titulació d’aquest pla docent.

6. El procés de reavaluació consisteix en la valoració del grau d’assoliment dels resultats de l’aprenentatge de l’assignatura, i es fa seguint el procediment de reavaluació fixat per la Facultat d’Economia i Empresa.

7. El grup en el qual s’imparteix la docència en llengua anglesa, es regeix segons el que s’ha assenyalat en els punts 1, 2, 3, 4 i 5. En aquest cas, però, les proves d’avaluació continuada es fan en anglès, tant a nivell escrit com oral.

8. El grup GIE també ha de fer avaluació continuada, si bé adaptada a les característiques específiques d’aquest grup, tal com es detalla en el programa de l’assignatura.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Els alumnes que triïn de no fer un seguiment regular i continuat del curs poden optar per l’avaluació única. En aquest cas:

1. Han de comunicar aquesta decisió per escrit, abans de la data de l’examen final, amb una còpia per a l’estudiant i una altra per al professor.

2. Són objecte d’un examen final obligatori. L’estudiant ha de respondre totes les preguntes, amb una puntuació màxima de 10 punts.

3. El procés d’avaluació establert en el punt 2 permet valorar les capacitats que estableixen tant les competències transversals comunes de la UB com les transversals de la titulació d’aquest pla docent.

4. El procés de reavaluació consisteix en la valoració del grau d’assoliment dels resultats de l’aprenentatge de l’assignatura, i es fa seguint el procediment de reavaluació fixat per la Facultat d’Economia i Empresa.

5. El grup en el qual s’imparteix la docència en llengua anglesa, es regeix segons el que s’ha assenyalat en els punts 1, 2, 3 i 4 de l’avaluació única.

6. El grup GIE també es regeix segons el que s’ha assenyalat en els anteriors punts de l’avaluació única pel que fa a la renúncia a l’avaluació continuada, el tipus d’examen final i el procés de reavaluació.

Nota. Com a conseqüència del desplegament del Projecte de Docència Mixta (http://www.ub.edu/rimda/rdm_inici) que s’està duent a terme a la Universitat de Barcelona, l’avaluació de l’assignatura dels grups adherits al projecte, pot quedar modificada respecte a la descrita anteriorment. El detall d’aquesta metodologia es publica en el Campus Virtual a l’inici de curs.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALLEN, Robert C. Global Economic History. Oxford University Press, 2011

CatÓleg UB  Enlla├ž
CatÓleg UB. Versiˇ en castellÓ (2013)  Enlla├ž

FELIU MONTFORT, Gaspà.; SUDRIÀ, Carles. Introducció a la història econòmica mundial. 3a. ed. revisada. València: Publicacions UV : Publicacions UB, 2013

CatÓleg UB  Enlla├ž
CatÓleg UB. Versiˇ en castellÓ (2013)  Enlla├ž

J. PALAFOX, los tiempos cambian. Evolución de la economía, València, Tirant Humanitats, 2014

CatÓleg UB.   Enlla├ž

Text electr˛nic

TELLO ARAGAY, Enric, (Coord.). Com hem arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global. Barcelona, UOC, 2012

Recurs electr˛nic extern  Enlla├ž

 

 

Adaptaciˇ de la docŔncia te˛rica a les modalitats en lÝnia i mixta durant el curs 2020-2021. La docŔncia mixta Ús aplicable nomÚs als estudiants de primer curs de grau.

 

Davant de la situació sanitària creada per la pandèmia de COVID-19 i la resolució del rector d’adaptar la planificació de la docència al format de docència mixta per als estudiants de primer curs del Grau, les activitats formatives d’aquesta assignatura s’adaptaran a aquest context mixt (presencial i virtual), així com també les fórmules d’avaluació continuada.

En el cas del grup Z1, les activitats formatives seguirà sent virtuals.