Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalā English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Direcciķ Financera

Codi de l'assignatura: 363662

Curs acadčmic: 2020-2021

Coordinaciķ: Maria Del Carmen Gracia Ramos

Departament: Departament d'Empresa

crčdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricoprāctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autōnom

60

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anālisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicaciķ dels coneixements a la prāctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciķ a noves situacions).

   -

Capacitat d'aplicar els mčtodes i instruments quantitatius bāsics per obtenir i analitzar la informaciķ de l'empresa i del seu entorn socioeconōmic d'acord amb les característiques de la informaciķ disponible.

   -

Capacitat de dissenyar, gestionar i crear projectes empresarials, viables i factibles, segons el tipus d'organitzaciķ.

   -

Capacitat de prendre decisions econōmiques i empresarials tenint en compte la situaciķ econōmica actual.

   -

Capacitat d'analitzar les organitzacions empresarials i el seu entorn per identificar-ne els aspectes clau.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu bàsic d’aquesta assignatura és adquirir els coneixements i les eines necessàries per a la presa de decisions de finançament en l’empresa.

També desenvolupar les capacitats per poder dur a terme la combinació de recursos financers més adequada, minimitzant el cost de capital i el risc, i maximitzant el valor de l’empresa. Per això, és rellevant no solament l’anàlisi de les diferents fonts de finançament de l’empresa, sinó també l’estudi de la gestió dels diferents riscos (d’interès, de canvi i de preu) i dels diferents instruments de cobertura, com ara les opcions i els futurs.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar els problemes de finançament i de risc a l’empresa.
 
— Desenvolupar la capacitat d’anàlisi.

— Desenvolupar la capacitat de prendre decisions, seleccionant l’alternativa de finançament i de cobertura de risc més adients en cada cas.

— Saber utilitzar els instruments financers estudiats com a productes d’inversió en la vida personal o professional com a estalviadors o inversors.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Fomentar una actitud ètica en les relacions interpersonals.

— Afavorir l’ètica en la presa de decisions i en l’anàlisi de la problemàtica objecte d’estudi de l’assignatura.

— Desenvolupar una actitud de cooperació entre els estudiants.

 

 

Blocs temātics

 

1. Fonts de finanįament

1.1. La funció financera de l’empresa

— Concepció tradicional i enfocament modern de la funció financera
— Estructura economicofinancera de l’empresa. Decisions d’inversió i de finançament
— Cicles financers i necessitats de finançament
— Modalitats de fonts de finançament

1.2. El finançament propi extern

— Les ampliacions de capital: concepte i modalitats
— Efectes d’una ampliació de capital
— El dret preferent de subscripció
— Operacions corporatives amb accions: les OPA, OPV, OPS. Splits i contrasplits

1.3. El finançament intern

— Concepte i modalitats
— Els beneficis retinguts
— Les amortitzacions econòmiques: causes de la depreciació
— La funció financera de l’amortització econòmica
— Efecte multiplicador de l’autofinançament

1.4. El finançament aliè a llarg termini: préstecs i crèdits

— Préstecs i crèdits: concepte i modalitats
— Cost d’un préstec a interès fix
— Cost d’un préstec a interès variable

1.5. El finançament aliè a llarg termini: emprèstits

— Emprèstits: concepte i modalitats
— Sistemes d’amortització d’un emprèstit
— Cost d’un emprèstit
— Valor i rendiment d’un títol ordinari

1.6. El finançament aliè: modalitats d’emissió d’emprèstits

— Emissions convertibles i bescanviables
— Emissions cupó zero
— Emissions amb warrant
— Altres modalitats d’emissió d’emprèstits

1.7. El finançament internacional

— Préstecs i crèdits en divises
— Cost d’un préstec en divises
— Emissions internacionals simples
— Euroemissions

1.8. Finançament aliè a curt termini

— Facturatge (factoring)
— Confirmació de pagaments (confirming)
— Descompte financer i descompte comercial
— Pòlissa de crèdit
— Crèdit comercial
— Pagaré d’empresa
— Bestreta de crèdit

1.9. Altres fonts de finançament

— Lísing
— Rènting
— Forfetatge (forfaiting)
— Capital de risc
— Finançament de projectes (project finance)
— Finançament col·lectiu (o crowdfunding) i finançament col·lectiu de préstec (o crowdlending)
— Àngels inversors (business angels)
— Tecnologies financeres (fintech)

1.10. Estructura financera i cost de capital

— Cost mitjà de capital. WACC
— Estructura financera i valor de l’empresa
— Estructura financera i rendibilitat
— Estructura financera i risc

2. Gestiķ del risc

2.1. Risc empresarial i risc financer

— Concepte i tipus de risc
— Classificació dels riscos empresarials
— Tipus de risc financer
— Etapes en la gestió del risc

2.2. Risc de tipus de canvi

— Classes de tipus de canvi
— Risc de canvi. Conceptes bàsics
— Classificació del risc de canvi
— Gestió del risc de canvi
— Instruments i estratègies de cobertura del risc de canvi

2.3. Risc de tipus d’interès

— Risc d’interès. Conceptes bàsics
— Estructura temporal dels tipus d’interès
— Cobertura del risc de tipus d’interès
— Cobertura del risc de tipus d’interès. FRAS, SWAPS, CAPS, FLOORS i COLLARS

2.4. Mercats de futurs

— Definició i característiques dels mercats i contractes de futurs
— Utilització dels contractes de futurs
— Futurs sobre borsa
— Futurs sobre tipus d’interès
— Futurs sobre tipus de canvi

2.5. Mercat d’opcions

— Conceptes i classificació de les opcions financeres
— El valor de les opcions
— Estratègies amb opcions
— Opcions sobre borsa
— Opcions sobre tipus d’interès
— Opcions sobre tipus de canvi

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per a la consecució dels objectius assenyalats, es considera convenient combinar les classes magistrals de tipus teòric amb les classes pràctiques.

La participació activa de l’alumnat afavoreix aconseguir els objectius.

La franja de l’hora setmanal es planifica per poder impartir activitats dirigides de tutorització de grups presencials en dos subgrups (casos pràctics, exercicis, etc.). L’assistència de cada un dels subgrups és quinzenal (setmanes alternes).

S’utilitza la terminologia financera anglesa, sempre que sigui adient, per tal que l’alumnat s’hi familiaritzi.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

L’estudiant té dret a fer avaluació continuada amb el procediment següent:

1. Una primera prova d’avaluació, que es fa en finalitzar el primer bloc («Fonts de finançament»). Té una part teòrica i una part pràctica. Cada part consta de 30 preguntes de tipus test i, per poder superar aquesta primera prova, s’ha d’obtenir una qualificació mínima de 5 sobre 10 a cada part (teòrica i pràctica). Si l’estudiant supera la prova, allibera aquesta part. En cas de no superar la prova, ha de fer l’examen de reavaluació. Aquesta prova representa el 50 % de la nota final.

2. Una segona prova, al final del segon bloc de l’assignatura («Gestió del risc»), a la qual es poden presentar els alumnes que hagin superat la primera prova d’avaluació continuada. Aquesta prova també consta de dues parts (teòrica i pràctica), amb 30 preguntes cadascuna; igualment, es necessiten 5 punts sobre 10 a cada part per poder superar-la. Si l’estudiant no treu una nota mínima de 5 punts sobre 10 ha de fer reavaluació. Aquesta prova representa el 50 % de la nota final.

En cas que l’estudiant es presenti a la segona prova d’avaluació continuada i no s’hagi presentat a la primera prova, ha d’anar automàticament a la convocatòria de reavaluació. En aquest cas, l’examen no es corregeix i, per tant, no es qualifica.

No fer la segona prova d’avaluació continuada, si s’ha fet la primera, implica no superar l’assignatura i haver de realitzar la prova de reavaluació.

L’estudiant es vincula a l’avaluació continuada en el moment de presentar-se a la primera prova i, per tant, no hi pot renunciar. La nota final, seguint el sistema d’avaluació continuada, és la mitjana aritmètica de les dues proves dutes a terme.

Puntuació de les preguntes: 1 punt si la resposta és correcta; la resposta incorrecta o en blanc resta 0,25 punts.

Reavaluació

Consisteix en una prova final, que consta de dues parts:

— Una part teòrica, de tipus test. La valoració és la següent: la resposta correcta suma 1 punt; la resposta incorrecta o en blanc resta 0,25 punts.

— Una part pràctica, de tipus test, sobre dos o tres casos pràctics per desenvolupar. La valoració de les respostes és la mateixa que en la prova teòrica.

Per poder superar l’assignatura cal haver aprovat les dues parts, la teòrica i la pràctica. Només en aquest supòsit es calcula la nota final sobre la base de la mitjana aritmètica de les notes de les dues parts.

Les notes de l’avaluació continuada duta a terme durant el curs acadèmic no es tenen en compte en la reavaluació.

 

Avaluaciķ única

Tenen dret a l’avaluació única els alumnes que no s’hagin presentat a la primera prova d’avaluació continuada. L’examen d’avaluació única es duu a terme en la data fixada pel Consell d’Estudis. L’examen té una part teòrica i una part pràctica, amb 30 preguntes de tipus test cadascuna. Aquest examen considera els dos blocs del programa amb un pes del 50 % cadascun. Cal treure com a mínim 5 punts sobre 10 a cada part per poder superar l’assignatura. En cas de no superar la prova es té dret a l’examen de reavaluació.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BREALEY, Richard A. Principios de finanzas corporativas. 11ª ed.  Mexico, DF : McGraw-Hill/Interamericana, 2015

Catāleg UB  Enllaç

CASANOVAS RAMON, Montserrat. y BERTRAN JORDANA, Josep. La financiación de la empresa. Barcelona. Profit Editorial. 2013

Catāleg UB  Enllaç

CASANOVAS RAMÓN, Montserrat. Opciones Financieras. Madrid: Pirámide, 2014

Catāleg UB  Enllaç

GÓMEZ BEZARES, Fernando. Las decisiones financieras en la práctica : inversión y financiación en la empresa. 10ª ed. Bilbao: Desclee de Brouwer, 2009

Catāleg UB  Enllaç

LORING MIRÓ, Jaime. Opciones y Futuros. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2000

Catāleg UB  Enllaç

MENEU FERRER, Vicente. Análisis y gestión del riesgo de interés. Barcelona : Ariel, 1992

Catāleg UB  Enllaç

PORTILLO TARRAGONA, María Pilar; FERRUZ AGUDO, Luis (dir). Dirección financiera del riesgo de interés. Madrid : Pirámide, 2015

Catāleg UB  Enllaç

SUÁREZ SUÁREZ, Andrés-Santiago. Decisiones óptimas de inversión y financiación en la empresa. 22ª ed. Madrid : Pirámide, 2014

Catāleg UB  Enllaç

AMAT, O. i altres .Máster en finanzas. Ed. Profit, 2018.

Catāleg UB  Enllaç

ELVIRA, O. i PUIG, X. Comprender los productos derivados. Ed. Profit, 2015

Catāleg UB  Enllaç

HULL, J. Introducción a los mercados de futuros y opciones. México [etc.]: Pearson Educación. 6ª edición. 2009

Catāleg UB  Enllaç