Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Organització Industrial

Codi de l'assignatura: 363669

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Joan Calzada Aymerich

Departament: Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

3.75

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

11.25

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Haver superat i, sobretot, haver entès bé les matèries: Matemàtiques I i II, Introducció a l’Economia i Microeconomia.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat d'interpretar l'evolució de l'entorn i la seva adaptació.

   -

Capacitat de prendre decisions econòmiques i empresarials tenint en compte la situació econòmica actual.

   -

Capacitat d'identificar els agents econòmics que configuren una economia, d'entendre com s'interrelacionen per poder prendre decisions econòmiques i conèixer-ne tots els efectes.

   -

Capacitat de relacionar un mercat, una empresa o una institució amb el seu context social, jurídic i històric.

   -

Capacitat d'analitzar les organitzacions empresarials i el seu entorn per identificar-ne els aspectes clau.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Assimilar els models bàsics sobre el comportament de les empreses i el funcionament dels mercats.

 

Referits a habilitats, destreses

Ser capaç d’analitzar el comportament de les empreses en el món real.

Ser capaç d’interpretar correctament el funcionament dels mercats.

Ser capaç d’entendre les causes i conseqüències de la intervenció en els mercats.

 

Referits a actituds, valors i normes

Facilitar la discussió interactiva sobre aspectes relacionats amb el funcionament dels mercats.

 

 

Blocs temàtics

 

Aspectes generals

1. Introducció a l’organització industrial

1.1. Empresa i mercat
1.2. Costos i estructura de mercat

2. Anàlisi de la competència perfecta

2.1. Empresa i indústria
2.2. Curt i llarg termini

Monopoli i poder de mercat

3. Anàlisi del monopoli

3.1. Equilibri del monopoli
3.2. Monopoli versus competència: eficiència productiva i assignativa
3.3. Poder de mercat: causes i medició
3.4. Monopoli natural
3.5. Monopoli amb béns duradors
3.6. Monopolis successius
3.7. Monopolis confrontats
3.8. Monopoli multiplanta
3.9. Extensions de l’anàlisi

4. Poder de mercat i discriminació de preus

4.1. La lògica de la discriminació de preus
4.2. Tipus de discriminació de preus
4.3. Relació proveïdor-distribuïdor i vendes en exclusiva

Altres configuracions dels mercats

5. Oligopoli homogeni, empreses dominants i càrtels

5.1. Oligopoli: cooperació versus competència
5.2. Estratègies dominants i equilibri de Nash
5.3. Solucions no cooperatives: Cournot, Bertrand i Stackelberg
5.4. Solucions cooperatives: la col·lusió
5.5. Empreses dominants
5.6. Cartelització

6. Diferenciació de productes

6.1. Oligopoli diferenciat: Cournot i Bertrand
6.2. El model de Hotelling
6.3. La competència monopolística

Extensions de l’anàlisi (el professorat escull alguns dels temes següents)

7. Integració horitzontal i vertical: fusions i adquisició

7.1. Fusions horitzontals
7.2. Fusions verticals

8. Innovació i desenvolupament

8.1. El procés de canvi tecnològic
8.2. Aspectes econòmics de la innovació
8.3. Innovació i estructura de mercat

9. Regulació i política de competència

9.1. Formes de regulació
9.2. La regulació en la pràctica
9.3. Política de defensa de la competència

10. El sector públic empresarial i les privatitzacions

10.1. Empreses públiques i privades
10.2. Causes i objectius de la privatització
10.3. El procés privatitzador a Espanya i a la Unió Europea

11. Economia de les xarxes i de la informació

11.1. Xarxes, competència i serveis complementaris
11.2. Monopoli, massa crítica i serveis de xarxa

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El desenvolupament de l’assignatura es basa en les explicacions a l’aula, en la realització d’exercicis, en la lectura de textos específics (articles, capítols de llibres) i, eventualment, en la utilització de material audiovisual per discutir a classe.

Per poder impartir activitats dirigides de tutorització de grups presencials amb petits grups (activitats pràctiques presencials: casos pràctics, exercicis, presentacions, etc.) es fa un desdoblament del grup classe en dos subgrups. El mateix professor o professora imparteix els dos subgrups, en el mateix horari en què està planificada l’assignatura. L’assistència de cadascun dels subgrups és quinzenal (setmanes alternes).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

Aquest és el procediment formatiu recomanat als alumnes, que comporta:

1) L’assistència a classe i la participació a les sessions teòriques.
  
2) La resolució dels exercicis proposats, així com d’altres proves que es puguin plantejar (comentaris de text, treballs, etc.).
 
3) La realització, si el professorat ho considera convenient, de proves específiques sobre el temari de l’assignatura, que poden ser eliminatòries (és a dir, cal superar-les per poder seguir amb l’avaluació continuada). En aquest cas, cada professor ha de concretar les característiques d’aquestes proves a començament de curs.

4) Una prova final de síntesi.

El professorat ha d’informar a començament de curs de la ponderació atorgada a les activitats 2 i 3.

D’acord amb la normativa de la UB, la ponderació de l’avaluació continuada és, com a màxim, del 50 % i la de la prova de síntesi de l’avaluació continuada és, com a mínim, del 50 %.

A començament de curs, el professorat indica en el Campus Virtual la data de renúncia a l’avaluació continuada. S’entén que els estudiants que no participen en la primera prova d’avaluació continuada estan renunciant a aquest tipus d’avaluació.

Un cop fetes aquestes proves es determina la nota final de l’assignatura a partir dels criteris indicats en els apartats anteriors.

La prova de reavaluació es fa segons els criteris que s’especifiquen en l’apartat «Avaluació única».

 

Avaluació única

En aquest cas la qualificació de l’assignatura correspon al resultat obtingut en la prova final i cada professor decideix si també té en compte la qualificació obtinguda en alguna altra activitat (una pràctica, per exemple), que s’ha de lliurar el dia de la prova final. Òbviament, en el cas que els estudiants no hagin fet cap altra activitat, la nota de l’assignatura es correspon únicament a la de la prova final.

El sistema de reavaluació consisteix en una única prova que es fa en la data oficial.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BELLEFLAMME, Paul. Industrial organization : markets and strategies. Cambridge : Cambridge University Press, 2010

Catàleg UB  Enllaç

BUCKLEY, Peter J.; MICHIE, Jonathan (ed.) Firms, organizations and contracts : a reader in industrial organization. Oxford: Oxford University Press, 1996

Catàleg UB  Enllaç

CALLEJÓN FORNIELES, María (coord.) Economía industrial. Madrid : UOC, 2004

Catàleg UB  Enllaç

CABRAL, Luis. Economía industrial. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana, 2010

Catàleg UB  Enllaç

FABIANI, Silvia. Pricing decisions in the euro area : how firms set prices and why. Oxford: Oxford University Press, 2007

Catàleg UB  Enllaç

FERNÁNDEZ DE CASTRO, Juan. Economía industrial : un enfoque estratégico. Madrid: McGraw Hill, 2003

Catàleg UB  Enllaç

FRANK, Robert H. Microeconomía y conducta. 5ª ed.  Madrid: McGraw-Hill, 2005

Catàleg UB  Enllaç

HELPMAN, Elhanan; MARÍN, Dalia; VERDIER, Thierry (ed.) Organization of firms in a global economy. Cambridge: Harvard University Press, 2008

Catàleg UB  Enllaç

HOVENKAMP, Herbert. The Antitrust enterprise : principle and execution. Cambridge: Harvard University Press, 2005

Catàleg UB  Enllaç

JENKINSON, Tim. (ed) Readings in microeconomics. 2ª Ed.  New York: Oxford University Press, 2006

Catàleg UB  Enllaç

MARTÍN, Stephen. Industrial organization in context. Oxford: Oxford University Press, 2010

Catàleg UB  Enllaç

MYERSON, Roger B. Game theory : analysis of conflict. Cambridge: Harvard University Press, 1997

Catàleg UB  Enllaç

PASHIGIAN, B.Peter. Teoría de los precios y aplicaciones. Madrid: McGraw Hill/Interamericana, 1996

Catàleg UB  Enllaç

PEPALL, Lynne. Contemporary industrial organization : a quantitative approach. Mason: Wiley, 2011

Catàleg UB  Enllaç

PINDYCK, Robert S. Microeconomía : 8ª ed.. Madrid : Pearson, 2013

Catàleg UB  Enllaç

VARIAN, Hal R.; FARRELL, Joseph; SHAPIRO, Carl.The economics of information technology : an introduction. Cambridge : Cambridge University Press, 2004

Catàleg UB  Enllaç

VISCUSI, W. Kip; HARRINGTON, Joseph E.; VERNON, John M. Economics of regulation and antistrust. Cambridge : MIT Press, 2005

Catàleg UB  Enllaç

WEBSTER, Thomas J. Introduction to game theory in business and economics. Armonk, NY : ME Sharpe, 2009

Catàleg UB  Enllaç

Vídeos, DVD i pel·lícules cinematogràfiques

LYS, Thomas Z. Mergers and acquisitions [Recurs electrònic] : determining winners and losers. Standford : Stanford Video., 1999

Catàleg UB  Enllaç

 

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

Degut a la suspensió de la docència presencial en el segon quadrimestre del curs acadèmic 2020/21, i degut a la necessitat d’adaptar la metodologia docent i el sistema d’avaluació a aquestes circumstancies, aquesta addenda del pla docent clarifica els canvis que es realitzaran a l’assignatura d’Organització Industrial respecte al que estava inicialment previst.

METODOLOGIA

La docència de l’assignatura serà completament online, i es realitzarà seguint la metodologia i les activitats formatives previstes. Les classes es realitzaran en l’horari programat. Les activitats avaluables són les inicialment previstes en el pla docent, i es faran seguint les instruccions dels professors. 

AVALUACIO ACREDITATIVA DELS APRENENTATGES

Avaluació continua

L’assignatura manté l’estructura d’activitats i les proves detallades en el pla docent. Els alumnes han de realitzar les següents activitats:

1) Participació a les classes i a les sessions teòriques programades. Aquestes sessions seran online.

2) Realització i entrega dels blocs d’exercicis  proposats, així com d’altres proves que es puguin plantejar (comentaris de text, treballs, etc.). 

3) Realització de les proves avaluables previstes sobre el temari de l’assignatura, que poden ser eliminatòries (és a dir, cal superar-les per poder seguir amb l’avaluació continuada). Aquestes proves poden fer-se online si les circumstancies sanitàries ho requereixen.

4) Realització   i entrega d’una prova final de síntesi. Aquesta pot administrar-se a través d’una única prova o de diverses proves parcials en format alliberador. Aquestes proves de síntesis es podran fer online en funció de les instruccions que es rebin de la Universitat de Barcelona i de les autoritats sanitàries. 

La ponderació donada a les activitats anteriors serà comunicada als alumnes en el programa de l’assignatura de cada grup, a l’inici del curs. Les restriccions en la ponderació de cada activitat són les inicialment previstes en el pla docent.

En el cas de que finalment no sigui possible realitzar una prova final de síntesi de forma presencial, aquesta es realitzarà de forma online, ja sigui a través de proves escrites de temps limitat o a través de proves orals. Les proves presencials i online es faran seguin les instruccions establertes per la Universitat de Barcelona.

Avaluació única

En el cas de que finalment no sigui possible realitzar una prova final de síntesi de forma presencial, aquesta es realitzarà de forma online, ja sigui a través de proves escrites de temps limitat o a través de proves orals. Les proves presencials i online es faran seguin les instruccions establertes per la Universitat de Barcelona.

REAVALUACIÓ

En el cas de que finalment no sigui possible realitzar una prova final de síntesi de forma presencial, aquesta es realitzarà de forma online, ja sigui a través de proves escrites de temps limitat o a través de proves orals. Les proves presencials i online es faran seguin les instruccions establertes per la Universitat de Barcelona.

MATERIALS I RECURSOS

No es necessari incorporar en el curs material d’informació bàsic addicional