Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Política Cultural

Codi de l'assignatura: 570415

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Xavier Torrens Llambrich

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

36

 

-  Seminari

Presencial

 

14

Treball tutelat/dirigit

38

Aprenentatge autònom

37

 

 

Recomanacions

 

Es considera convenient l’assistència obligatòria a les classes.


Altres recomanacions

Tenir coneixements d’anglès, com a mínim pel que fa a comprensió lectora.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

• Capacitat per reconèixer, analitzar i valorar les lògiques econòmiques, polítiques, personals, socials i culturals que dinamitzen la creació, producció, difusió, consum i apropiació de productes culturals, amb l’objectiu de proposar intervencions específiques en el camp de la gestió cultural.

 

• Capacitat per argumentar críticament les conclusions que es deriven de memòries, informes tècnics o científics de l’àmbit de la gestió cultural amb l’objectiu d’avaluar situacions o intervencions de referència.

 

• Capacitat per utilitzar i adaptar models teòrics i aplicats, i també instruments i tècniques per analitzar la realitat, planificar i avaluar projectes i pràctiques en el camp de la gestió cultural.

 

• Capacitat per identificar i analitzar noves tendències de gestió i pràctiques culturals que afavoreixin el desenvolupament de determinats productes culturals, per comprendre i saber actuar professionalment davant de noves realitats.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Reconèixer, analitzar i valorar les lògiques econòmiques, polítiques, personals, socials i culturals que dinamitzen la creació, producció, difusió, consum i apropiació de productes culturals a fi de proposar intervencions específiques en el camp de la gestió cultural.

 

• Argumentar críticament les conclusions que es deriven de memòries, informes tècnics i científics de l’àmbit de la gestió cultural a fi d’avaluar situacions i intervencions de referència.

 


• Utilitzar i adaptar models teòrics i aplicats, així com instruments i tècniques per a l’anàlisi de la realitat, i la planificació i avaluació de projectes i pràctiques en el camp de la gestió cultural.

 


• Identificar i analitzar noves tendències de gestió i pràctiques culturals que afavoreixin el desenvolupament de determinats productes culturals amb l’objectiu de comprendre i saber actuar professionalment davant de noves realitats.

 

• Conèixer les eines i les tècniques derivades de la metodologia de l’anàlisi de les polítiques públiques, i implementar-les en la política cultural, fent gestió de la diversitat, enfocament multicultural i amb perspectiva de gènere.

 

Referits a habilitats, destreses


• Valorar i millorar l’hàbit de lectura com a eina fonamental d’aprenentatge.

 


• Mostrar comprensió lectora i tenir capacitat d’anàlisi i d’interpretació crítica de textos científics.

 


• Saber buscar informació, seleccionar-la i desenvolupar la capacitat de recerca. 

 


• Adquirir habilitats per elaborar i redactar informes per escrit, així com per sintetitzar idees i conceptes.

 


• Pensar estratègicament i emprar la creativitat per implementar solucions innovadores en la gestió cultural.

 

Referits a actituds, valors i normes


• Practicar la responsabilitat individual per la lectura, l’estudi i el debat.

 


• Participar activament a classe, amb capacitat per a la reflexió, l’anàlisi i l’argumentació crítica.

 


• Treballar en equip amb una actitud cooperativa.

 

• Defensar les idees pròpies i desenvolupar l’habilitat del diàleg. 

 


• Treballar amb ètica en l’elaboració de treballs i la preparació de proves. 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Anàlisi de polítiques públiques en cultura, arts i patrimoni

1.1. Definició del problema en la cultura, les arts i el patrimoni

1.2. Formulació d’alternatives culturals

1.3. Presa de decisió de la política cultural

1.4. Implementació de projectes culturals

1.5. Avaluació de programes culturals

2. Disseny de la política cultural i direcció estratègica en cultura

2.1. Direcció estratègica: aplicació metodològica a la política cultural

2.2. Anàlisi DAFO d’entitats culturals

2.3. Missió i visió d’empreses culturals

2.4. Valors d’organitzacions culturals

2.5. Gestió cultural per objectius de resultats

3. Institucions polítiques de la política cultural

3.1. Organització territorial de l’Estat i organitzacions culturals

3.2. Actors polítics dels sectors econòmics i àmbits culturals

3.3. Estat del benestar i mecanismes d’intervenció cultural

3.4. Administracions públiques i models de gestió cultural amb impacte social

3.5. Política cultural i política educativa: l’incrementalisme

4. Cultura política de la política cultural

4.1. Psicologia política i paradigmes culturals

4.2. Gestió del coneixement i innovació cultural: capital humà, capital social i capital creatiu

4.3. Elit cultural, democratització cultural i democràcia cultural

4.4. Gestió de la diversitat i discursos culturals

4.5. Neurociència i acció cultural

5. Anàlisi de programes, plans i projectes culturals amb gestió de la diversitat, perspectiva de gènere i enfocament multicultural

5.1. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

5.2. Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona

5.3. Plans estratègics de cultura

5.4. Programes, projectes culturals i acció cultural amb gestió de la diversitat, enfocament multicultural i perspectiva de gènere

5.5. Estudis de cas: arquitectura, dansa, escultura, música, pintura, literatura, cinema, fotografia, còmic, teatre, òpera, circ, televisió, ràdio, premsa, publicitat, animació, videojocs, grafits, clown, titelles, cuina, disseny, moda, jardineria, museus, col·leccionisme d’art, turisme cultural, cultura popular, cultura científica, cultura digital

6. Política cultural i política d’educació

6.1. Política educativa i estratègia de la coordinació. Estudi de cas: biblioteques

6.2. Política educativa i estratègia de la capacitació. Estudi de cas: festes majors

6.3. Política educativa i estratègia de la ciutadania. Estudi de cas: arquitectura i biblioteques

6.4. Política educativa i estratègia de les conseqüències. Estudi de cas: Biblioteca Oodi de Helsinki

6.5. Política educativa i estratègia de la cultura. Estudi de cas: ludoteques

7. Educació i cultura

7.1. Intel·ligència cultural i aprenentatge

7.2. Intel·ligència cultural i entorn cultural

7.3. Les comunitats d’aprenentatge

7.4. Aprenentatge dialògic: escoles d’infants

7.5. Aprenentatge dialògic: escoles d’adults

8. Gestió cultural i gestió educativa

8.1. Desigualtats culturals i enfocament dialògic

8.2. Entorn cultural dialògic i educació artística

8.3. La lectura dialògica

8.4. Les tertúlies literàries

8.5. La tertúlia gastronòmica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En l’assignatura Política Cultural s’aprèn en consonància amb les orientacions pedagògiques de l’espai europeu d’educació superior, que estableixen per a l’alumnat una sèrie d’hores de treball presencial, de treball dirigit, d’aprenentatge autònom i d’avaluació.

Per assolir els objectius de l’assignatura, s’empra una pluralitat de fonts d’aprenentatge: lectura de llibres i d’articles de revistes científiques, elaboració del treball de recerca, anàlisi crítica de textos, discussió de lectures, participació activa a classe, i recomanació de participar en conferències, seminaris, cursos, exposicions, pel·lícules i altres actes culturals.

Si cal per motius sanitaris, les classes no presencials a l’aula podran ser: classes per videoconferències (sincròniques o asincròniques); PowerPoint amb gravació d’àudio o de vídeo, o sense; publicació de vídeos externs no enregistrats pel professorat; treballs en grup per seguir els temes; fòrums per dubtes i seguiment de la matèria i presentacions en el Campus Virtual.

Si per motius sanitaris cal fer presencialitat reduïda a l’aula, es poden crear subgrups en funció del volum d’estudiants matriculats i de l’aforament de les aules una vegada fixades les mesures de seguretat per la unitat competent de la UB. El professorat farà les explicacions d’alguns conceptes o contingut del programa que consideri especialment difícil o complex; introduccions als temes o blocs temàtics de l’assignatura; les pràctiques dels estudis de cas, comentari de lectures del llibre metodològic i resolució de dubtes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

Seguint les pautes del pla docent, el programa de l’assignatura desglossa i concreta específicament el calendari en què es duen a terme les proves i les altres activitats avaluables. La data de la prova de síntesi la fixa la coordinació del màster.

La nota final de l’assignatura és el resultat de ponderar:

1. Les dues activitats avaluables obligatòries, que representen el 50 % de la nota. Les activitats avaluen continguts sobre els estudis de cas i la lectura d’un dels llibres metodològics de l’assignatura.

1.1. Una de les proves és un treball individual (20 %) sobre el dossier de lectures, que consta de tres parts. Primera, la síntesi de la lectura triada. Segona, l’anàlisi crítica de la lectura escollida. Tercera, la part més important, l’aplicació creativa de la lectura a un estudi de cas.

1.2. L’altra prova, que val un 30 %, és un treball d’equip o individual (cal acordar-ho per escrit amb el professorat) sobre un estudi de cas de política cultural.

2. La prova de síntesi, que representa l’altre 50 % de la nota final, consisteix en la resolució d’estudis de cas de política cultural.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de síntesi és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici de curs.

Si els estudiants no han presentat cap activitat avaluable ni han fet la prova de síntesi reben la qualificació final de «no presentat» (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entén que han obtingut un zero (0) en les activitats que no han presentat.

És obligatòria l’assistència a classe. El professorat pot decidir passar fulls d’assistència quan ho consideri oportú.

L’avaluació continuada pot ser no presencial. Només si la situació ho permet la prova de síntesi es podrà fer de forma presencial. Si no fos així, es farà de forma virtual en el Campus Virtual de la UB mitjançant una tasca que es trametrà amb una hora límit.

Si ho considera oportú, el professorat pot tenir en compte fins a un 10 % de la nota final per a una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant, per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Qualsevol exercici d’avaluació que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria o prova de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi o procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar la persona coordinadora del màster.

Reavaluació 

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació és «no presentat». Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que constarà a l’expedient de l’estudiant.

Només si la situació ho permet la reavaluació es podrà fer de forma presencial. Si no fos així, es durà a terme de forma virtual en el Campus Virtual de la UB mitjançant una tasca que es trametrà amb una hora límit.

 

Avaluació única

L’avaluació única es fa al final del semestre, però cal tenir ben present que és durant tot el semestre, des del començament, que cal estudiar i adquirir els coneixements, les competències, les habilitats i les destreses que es requereixen per a la matèria i per poder aprovar l’assignatura.

El 100 % de la nota de l’avaluació única prové tant de l’examen de la prova de síntesi com de la presentació d’altres activitats avaluables, que cal lliurar en el moment que es lliura l’examen de la prova de síntesi.

1. L’examen de la prova de síntesi val un 70 % de la nota final. Consisteix en la resolució d’estudis de cas de política cultural. 

2. L’altra activitat avaluable val un 30 % i consisteix en un treball individual sobre un estudi de cas de política cultural. En cap cas, però, aquestes activitats han de ser un requisit per poder presentar-se a la prova de síntesi de l’avaluació única.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de l’avaluació única és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici de curs.

El professorat pot establir alguns dies d’assistència presencial obligatòria en l’avaluació única i pot passar fulls d’assistència. L’alumnat té la responsabilitat de sol·licitar mitjançant un correu electrònic al professorat una tutoria obligatòria que cal fer en el transcurs del primer mes de classe.

L’avaluació única pot ser no presencial. Només si la situació ho permet la prova de síntesi es podrà fer de forma presencial. Si no fos així, es farà de forma virtual en el Campus Virtual de la UB mitjançant una tasca que es trametrà amb una hora límit.

Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única omplint un formulari disponible a la web de la Facultat en els terminis que marqui la Comissió Acadèmica.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Qualsevol exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o plagi de qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar la persona coordinadora del màster.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació és «no presentat». Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que constarà a l’expedient de l’estudiant.

Només si la situació ho permet la reavaluació es podrà fer de forma presencial. Si no fos així, es durà a terme de forma virtual en el Campus Virtual de la UB mitjançant una tasca que es trametrà amb una hora límit.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Antón, J.; Torrens, X. (2020). Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. 4a ed. Madrid: Tecnos.

Catàleg UB  Enllaç

Bonet, L.; Castañer, X. et al. (2001). Gestión de proyectos culturales. Barcelona: Ariel.

Catàleg UB  Enllaç

Caminal, M.; Torrens, X. (2019). Manual de ciencia política. 5a ed. Madrid: Tecnos.

Catàleg UB  Enllaç

Dubois, V. (2012). La politique culturelle. Genèse d’une catégorie d’intervention publique. París: Belin.

Catàleg UB  Enllaç

Elboj, C.; Puigdellívol, I. et al. (2002). Comunidades de aprendizaje. Barcelona: Graó.

Catàleg UB  Enllaç

Evans, G. (2001). Cultural planning: an urban renaissance?. Londres: Routledge.

Catàleg UB  Enllaç

Harguindéguy, J.-B. (2013). Análisis de políticas públicas. Madrid: Tecnos.

Catàleg UB  Enllaç

López, I. (2000). Cultura y ciudad : manual de política cultural municipal. Gijón: Trea.

Catàleg UB  Enllaç

Moore, M.H. (1998). Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona: Paidós.

Catàleg UB  Enllaç

Osborne, D. ; Plastrik, P. (2003). Herramientas para transformar el gobierno: directrices prácticas, lecciones y recursos para revitalizar las escuelas, los servicios públicos y los organismos gubernamentales de todos los niveles. Barcelona: Paidós.

Catàleg UB  Enllaç

Roselló, D. (2007). Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona: Ariel.

Catàleg UB  Enllaç

Torrens, X. (2020). Gestión pública con impacto social. Madrid: Tecnos.