Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Química de Polímers

Codi de l'assignatura: 360201

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jorge Garcia Gomez

Departament: Facultat de Química

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

Transparències utilitzades a classe que estaran disponibles al Campus Virtual.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

40

 

 

Recomanacions

 

És molt recomanable haver cursat l’assignatura Fonaments de Química i haver assolit les competències associades a aquesta assignatura.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Coneixement dels fonaments científics. Coneixement dels conceptes rellevants de les ciències bàsiques: matemàtiques, física i química, que permetin la comprensió, descripció i solució dels problemes i reptes propis de la ciència i l'enginyeria dels materials.

   -

Capacitat per a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les idees bàsiques sobre l’estructura dels compostos orgànics, amb un èmfasi especial en la comprensió de la naturalesa de l’enllaç, la seva representació mitjançant estructures de Lewis i els aspectes estereoquímics.

 

— Comprendre i aplicar els conceptes d’àcid i de base.

 

— Conèixer els conceptes bàsics per interpretar la reactivitat dels compostos orgànics.

 

— Conèixer els conceptes bàsics de la química de polímers.

 

— Conèixer els diferents tipus de polímers i els seus principals mètodes de síntesi.

 

— Relacionar l’estructura d’un polímer amb les seves propietats i aplicacions.

 

Referits a habilitats, destreses

— Descriure la naturalesa de l’enllaç i les fórmules de Lewis més significatives d’un compost orgànic.

 

— Representar l’estructura tridimensional dels compostos orgànics.

 

— Interpretar de manera raonada la reactivitat dels compostos orgànics.

 

— Escriure mecanismes de reacció per a transformacions senzilles.

 

— Escriure l’estructura d’un polímer a partir del monòmer corresponent.

 

— Expressar els resultats dels exercicis i problemes de forma correcta.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Mantenir una actitud adequada durant les activitats presencials.

 

— Elaborar acuradament el treball tutelat.

 

— Dur a terme el treball autònom de manera continuada.

 

— Tenir capacitat d’organització i planificació del treball.

 

— Tenir capacitat per resoldre problemes i prendre decisions.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a l’estructura i reactivitat dels compostos orgànics

1.1. Introducció

1.2. L’enllaç químic en els compostos orgànics

1.3. Estructura dels compostos orgànics

1.4. Àcids i bases

1.5. Introducció a la reactivitat dels compostos orgànics

2. Introducció als polímers sintètics i naturals

2.1. Aspectes generals

2.2. Polimerització per condensació o de creixement per etapes

2.3. Polimerització per addició

2.4. Relació entre l’estructura i les propietats dels polímers

2.5. Polímers d’origen natural

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El professor presenta i desplega els diversos temes del programa en classes expositives o magistrals, en què pot fer servir transparències o presentacions amb ordinador en combinació amb ús de la pissarra. En cas que l’aforament no permeti la presència de tots els estudiants a l’aula es plantegen activitats formatives en línia i síncrones, que consisteixen en la distribució o presentació de determinats continguts teòrics combinades amb sessions presencials de problemes o exercicis en grups.

Malgrat que les activitats docents que tenen assignades horari i aula són presencials, cal valorar que les restriccions derivades de la crisi sanitària poden modificar-ne el grau de presencialitat. S’informa oportunament l’alumnat de qualsevol modificació a través dels canals habituals.

A més de proporcionar coneixements teòrics, un dels objectius de l’assignatura és desenvolupar la capacitat dels estudiants d’aplicar-los a problemes pràctics. Per això, una part important de les classes es dedica a la discussió d’exemples pràctics i a la resolució d’exercicis i de problemes de cada un dels temes (que els estudiants han d’haver treballat prèviament de manera no presencial).

Una part de la feina per fer és el treball dirigit. En aquest punt, l’alumnat ha de fer, sota les indicacions del professor, treballs puntuals o tasques determinades, com ara la resolució de problemes i exercicis que controla o avalua el professor. Per a aquesta mena de treball es poden fer servir eines complementàries, com ara el Campus Virtual de la UB.

En aquesta assignatura el treball no presencial de l’estudiant té un paper fonamental, ja que s’espera que l’alumnat dediqui unes dues hores de treball no presencial (treball dirigit + treball autònom) per cada hora de classe. En darrer terme, el treball autònom de l’alumnat és el que permet als estudiants assolir bona part de les competències conceptuals de l’assignatura, tot exercitant la seva habilitat en la resolució d’exercicis i problemes. S’espera que l’estudiant dediqui una bona part del treball no presencial a completar i consolidar l’estudi dels continguts tractats a classe i a resoldre problemes.

Finalment, cal assenyalar que l’assignatura consta de dues parts ben diferenciades. La primera és una introducció a l’estructura i reactivitat dels compostos orgànics. Els coneixements adquirits en aquest bloc són essencials per abordar el segon bloc de l’assignatura, en el qual es discuteixen les propietats i característiques dels polímers sintètics i naturals.

La quantitat de feina que requereix aquesta assignatura és assequible dins les 150 h de treball total (~60 de classes teòriques i ~90 d’activitats no presencials) que corresponen a una assignatura de 6 crèdits ECTS. És molt important que l’estudiant gestioni adequadament el temps d’estudi, tot procurant dur l’assignatura al dia. Cal treballar-la de manera continuada des de bon començament i fugir de concentrar l’estudi al final del període lectiu.

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El tipus d’avaluació és individual.

 

Activitats presencials

  • Proves curtes (15 %). El professor programa al llarg del curs diferents proves de curta durada (15-20 min) presencials o en línia que es fan preferentment en l’horari de classe. S’avisa els estudiants amb antelació del dia i l’hora en què es fan, de la durada, del tema que tracten i del valor que tenen en relació amb la nota global. L’estudiant hauria de tenir en compte els resultats d’aquestes proves a l’hora de planificar l’esforç que ha de dedicar a l’assignatura. En general, tracten de temes concrets que s’estiguin desenvolupant (o que s’hagin acabat de desenvolupar) a les classes presencials.
  • Prova parcial (25 %), cap a la meitat del curs el dia i hora que el Consell d’Estudis determini. És obligatòria.
  • Prova de conjunt (50 %), al final del semestre. És obligatòria.


Activitats dirigides
  • Problemes, qüestions i treballs lliurats (10 %).


Per poder qualificar l’assignatura és obligatori fer la prova parcial i la prova escrita global al final del semestre, així com almenys la meitat de les proves curtes i dels problemes, qüestions i treballs lliurats en els terminis marcats que es programin.

Si la nota ponderada de les activitats presencials i dirigides és igual o superior a 5, la nota obtinguda només es té en compte en cas que millori la nota de la prova de conjunt. Si no s’arriba al 5, la nota global és la que resulti de ponderar totes les proves.

El tancament de l’avaluació continuada es fa al final del semestre dins del període establert en el calendari acadèmic.

 

Reavaluació

Si el resultat de l’avaluació és igual o superior a 3,5, i sempre que l’alumne s’hagi presentat a la prova escrita global, es pot fer una prova de conjunt per millorar la nota, cosa que implica renunciar a la nota obtinguda prèviament. L’estudiant que, tot i haver superat l’assignatura a l’avaluació, vulgui millorar la nota a la reavaluació, ha de renunciar a la qualificació mitjançant un escrit presentat al professor. La nota de la reavaluació suposa el 100 % de la nota final. La reavaluació té lloc en la data que determina el Consell d’Estudis.

 

Avaluació única

Cal sol·licitar-la durant la primera setmana del semestre presentant al professor l’imprès corresponent que es pot trobar al web de la Facultat. L’avaluació única consisteix en una sola prova escrita al final del semestre, que no ha de coincidir necessàriament amb la prova de conjunt dels alumnes que hagin optat per l’avaluació continuada. L’avaluació és individual. Per poder qualificar l’assignatura és obligatori fer la prova escrita global.

 

Reavaluació

Si el resultat de l’avaluació és igual o superior a 3,5, es pot fer una prova de conjunt per millorar nota, cosa que implica renunciar a la nota obtinguda prèviament. L’estudiant que, tot i haver superat l’assignatura a l’avaluació, vulgui millorar la nota a la reavaluació, ha de renunciar a la qualificació mitjançant un escrit presentat al professor. La reavaluació té lloc en la data que determina el Consell d’Estudis.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Bruice, Paula Yurkanis. Química orgánica. 5a ed. México : Pearson Education, cop. 2008 Capítols 1, 2, 5  Enllaç

  Font associada al bloc 1.

Bruice, Paula Yurkanis.  Study guide and solutions manual : organic chemistry. 5a ed. Upper Saddle River : Pearson Prentice Hall, 2007  Enllaç

  Font associada al bloc 1.

2011  Enllaç
2017  Enllaç

Hornby, Michael ; Peach, Josephine. Foundations of organic chemistry. Oxford : Oxford University Press, 2001. (Oxford chemistry primers ; 9)

  Font associada al bloc 1. No disponible a la biblioteca de la UB.


1ª ed 1993  Enllaç

Hornby, Michael ; Peach, Josephine. Foundations of organic chemistry : worked examples. Oxford : Oxford University Press, 2000. (Oxford chemistry primers ; 87)  Enllaç

  Font associada al bloc 1.

Campbell, Ian M. Introduction to synthetic polymers. Oxford : Oxford University Press, 1994  Enllaç

  Font associada al bloc 2.

Carraher, Charles E. Introduction to polymer chemistry. Boca Raton : CRC / Taylor & Francis, 2007  Enllaç

  Font associada al bloc 2.


2018  Enllaç

Seymour, Raymond Benedict ; Carraher, Charles E. Introducción a la química de polímeros. Barcelona : Reverté, 1995  Enllaç

  Font associada al bloc 2.

Stevens, Malcolm P. Polymer chemistry : an introduction. 3rd ed. New York  : Oxford University Press, 1999  Enllaç

  Font associada al bloc 2.

Walton, David J. ; Lorimer, J. Phillip. Polymers. Oxford : Oxford University Press, 2000 (Oxford chemistry primers ; 85)  Enllaç

  Font associada al bloc 2.