Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Transmissió de Calor

Codi de l'assignatura: 360264

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ricardo Torres Castillo

Departament: Departament d'Enginyeria Química i Química Analítica

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Per poder-se matricular a l’assignatura cal tenir aprovades totes les del primer semestre del grau.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Competències específiques. Capacitats d'aplicació (8). Tenir un coneixement suficient de la bibliografia científica, tècnica i d'altres fonts de dades rellevants, de qualsevol origen i en qualsevol suport.

   -

Competències específiques. Fonaments científics (4). Tenir capacitat per fer servir els principis i els coneixements bàsics per establir i solucionar 'analíticament, numèricament i gràficament' una varietat de problemes típics de l'enginyeria química, que inclouen aquells més específics que involucrin canvis de la composició de les substàncies, i d'altres que involucrin només canvis físics d'estat, de nivell tèrmic, de condicions de circulació, d'estat d'agregació o qualsevol altre.

   -

Competències específiques. Fonaments científics (3). Comprendre els principis bàsics de l'enginyeria química: a) Balanços de matèria, energia i quantitat de moviment. b) Equacions d'equilibri físic i químic. c) Equacions cinètiques dels processos físics de transferència (de matèria, d'energia i de quantitat de moviment), i cinètica de la reacció química.

   -

Competències específiques. Capacitats d'aplicació (5). Tenir habilitat d'executar el disseny apropiat en una àrea d'especialització.

   -

Competències específiques. Capacitats d'aplicació (9). Tenir experiència o ser capaç d'aprendre l'ús del programari apropiat en qualsevol activitat i àmbit propis de l'enginyeria química.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Comprendre els principals conceptes relacionats amb els mecanismes de transmissió de calor.

 

— Distingir els mecanismes de transmissió de calor que intervenen en cada procés particular.

 

— Fer càlculs de cabals de calor i d’àrees de bescanvi de calor.

 

— Dissenyar equips de bescanvi de calor simples.

 

— Fer treballs d’aprofundiment i síntesi a partir de cerques en fonts bibliogràfiques fonamentals, relacionades amb el bescanvi de calor i els aparells que l’aprofiten.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

Introducció a la Transmissió de Calor

2

Conducció

3

Convecció

4

Canvi de fase

5

Radiació

6

Equips de bescanvi de calor

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Tres quartes parts de les sessions teoricopràctiques es duen a terme a través de classes magistrals en una aula convencional. L’altra quarta part de les sessions té lloc en una aula amb ordinadors a disposició dels estudiants per poder resoldre exercicis complexos. En cas que l’aforament no permeti la presència de tots els estudiants a l’aula es plantejaran activitats formatives on-line i síncrones que consistiran en la distribució, presentació i discussió de continguts teòrics i pràctics combinades amb sessions presencials d’aplicació dels continguts en grups reduïts i a l’aula assignada.

L’activitat tutoritzada o dirigida, no presencial, consisteix a lliurar treballs dirigits, que es poden resoldre a casa, o en un altre lloc, amb (o sense) un suport informàtic. A través del material disponible al Campus Virtual UB i de les publicacions a què es fa referència a classe, els estudiants disposen de suficient material per a dur a terme aquests treballs. Aquesta activitat també inclou l’aclariment de dubtes i les tutories acadèmiques relacionades amb l’assignatura.

El treball autònom inclou les hores d’estudi per preparar les diferents proves de coneixements.

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

El grau de presencialitat de les activitats docents i avaluatives es pot veure modificat en funció de les restriccions derivades de la crisi sanitària. Qualsevol modificació serà oportunament informada a l’alumnat a través dels canals habituals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

D’acord amb les normes reguladores de l’avaluació i qualificacions de la Universitat de Barcelona, l’avaluació és continuada. En cas de no poder complir els requisits de l’avaluació continuada, l’estudiant té dret a una avaluació única, que consisteix en una prova global única. L’estudiant que vulgui acollir-se al sistema d’avaluació única ho ha de sol·licitar al llarg de la primera setmana d’impartició de l’assignatura mitjançant l’imprès corresponent, que es pot trobar al web del centre o a l’espai de l’assignatura en el Campus Virtual.

L’avaluació continuada inclou:

— El lliurament d’exercicis proposats al llarg del curs (un exercici després de cada capítol i el conjunt dona el 10 % de la nota final).

— Tres exercicis relacionats amb les tres parts importants de l’assignatura (corresponents als tres mecanismes) amb una durada màxima d’una hora cadascun. Dos d’aquests exercicis es resoldran en la data programada pel Consell d’Estudis per a la prova parcial. El tercer exercici es resoldrà en la darrera classe del curs (27/05/2022). El conjunt dels tres exercicis donarà el 70 % de la nota final de l’assignatura, i l’aportació de cadascun d’ells estarà entre un 15 i un 30 % d’aquesta nota final. Per resoldre qualsevol d’aquests exercicis es pot consultar tota la documentació pròpia que es consideri convenient, llevat de problemes resolts.

— Un qüestionari amb preguntes curtes de concepte i micro-problemes numèrics que es responen sense material de suport. Es contestarà en la data establerta pel Consell d’Estudis com a data de l’avaluació final. Aquest qüestionari representarà un 20 % de nota de l’assignatura. Després d’aquest qüestionari, els estudiants que hagin suspès algun dels tres exercicis de l’apartat anterior, tindran l’opció de presentar-se a millorar la nota en aquell exercici que hagin suspès, en dues modalitats:

- Recuperar fins a un màxim de 10/100 punts, per exercici, en la nota final, sense renunciar a la nota de partida. Com a màxim és podrà guanyar 30/100 punts.

- Aconseguir tots els punts dels exercicis als que es presenti, renunciant a la nota de partida dels exercicis.

 

Re-avaluació

Segons l’acord del Consell d’Estudis, per presentar-se a la re-avaluació cal que el resultat de l’avaluació sigui de com a mínim un 3,5. Aquesta prova té lloc en les dates que estableix el Consell d’Estudis. Si un estudiant ha aprovat l’assignatura però vol apujar nota, pot presentar-se a la prova de re-avaluació però ha de renunciar per escrit a la qualificació obtinguda.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una única prova escrita en la data marcada pel Consell d’Estudis, al final del semestre, amb la mateixa estructura que les proves corresponents a l’avaluació continuada, adaptant els pesos de cada part per a obtenir el 100 % de la nota de l’assignatura.

Re-avaluació

Segons l’acord del Consell d’Estudis, per presentar-se a la re-avaluació cal que el resultat de l’avaluació sigui de com a mínim un 3,5. Aquesta prova té lloc en les dates que estableix el Consell d’Estudis. Si un estudiant ha aprovat l’assignatura però vol apujar nota, pot presentar-se a la prova de reavaluació però ha de renunciar per escrit a la qualificació obtinguda.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Coulson, J. M. ; Richardson, J. F. Chemical engineering. 6th ed. Oxford : Butterworth Heinemann, 1999-. Vol 1  Enllaç

Esplugas Vidal, Santiago ; Chamarro Aguilera, María Esther. Fundamentos de transmisión de calor. Barcelona : Publicacions  i Edicions  de la Universitat de Barcelona, cop. 2005  Enllaç

Gupta, J. P. ; Working with heat exchangers : questions and answers. New York : Hemisphere, 1990  Enllaç

Heat transfer equipment design. New York : Hemisphere, 1988  Enllaç

Herranz Arribas, Juan. Procesos de transmisión de calor : exposición y problemas resueltos. Madrid : Ediciones del Castillo, 1979  Enllaç

Hewitt, G. F. ; Shires, G. L. ; Bott, T. R. Process heat transfer. Boca Raton : CRC Press, 1994  Enllaç

Kakaç, S. ; Liu, Hongtan. Heat exchangers : selection, rating, and thermal design. 2nd ed. Boca Raton : CRC Press, cop. 2002  Enllaç

Kays, W. M. ; London, A. L. Compact heat exchangers. 3rd ed. Malabar : Krieger, cop. 1984  Enllaç

Kreith, Frank ; Bohn, Mark. Principios de transferencia de calor. 6a ed. Madrid : International Thomson, cop. 2002  Enllaç

Levenspiel, Octave. Flujo de fluidos e intercambio de calor.  Barcelona : Reverté,  1996  Enllaç

Edició anterior  Enllaç

McAdams, William H. Heat transmission. 3rd ed. rev. New York : Krieger, 1985  Enllaç


https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1106210*  Enllaç

McCabe, Warren L. ; Smith, Julian C.  ; Harriott, Peter. Operaciones unitarias en ingeniería química.  7a ed. Madrid : McGraw-Hill, 2007  Enllaç


6a ed.  Enllaç
4a ed  Enllaç

Standards of the tubular exchangers manufactures association. 9th ed. New York : TEMA, cop. 2007  Enllaç

Perry’s Chemical Engineers’ Handbook, 8th ed. New York: McGraw Hill, 2008

Perry’s Chemical Engineers’ Handbook, 8th ed. New York: McGraw Hill, 2008