Pla docent de l'assignatura

 

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonaments d'Electromagnetisme i Òptica

Codi de l'assignatura: 360317

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Joan Bertomeu Balagueró

Departament: Departament de Física Aplicada

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

75
 

-  Teoria

Presencial i no presencial

  

45
 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

  

15
 

-  Seminari

Presencial i no presencial

  

15

Treball tutelat/dirigit

15

Aprenentatge autònom

60

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Competències específiques. Fonaments científics (1). Tenir coneixement rellevant de les ciències bàsiques, en particular de matemàtiques, química, biologia i física, i principis d'economia, que permetin la comprensió, descripció i solució de problemes típics de l'enginyeria química.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Adquirir els fonaments d’electromagnetisme i d’òptica bàsics per comprendre, descriure i solucionar problemes típics de l’enginyeria química o de l’enginyeria de materials.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Camp elèctric

1.1. Càrregues elèctriques

1.2. Llei de Coulomb

1.3. Camp elèctric

1.4. Camp elèctric creat per distribucions contínues de càrrega

1.5. Flux de camp elèctric

1.6. Teorema de Gauss

1.7. Circulació de camp elèctric

2. Potencial elèctric. Dipol elèctric

2.1. Potencial elèctric. Diferència de potencial

2.2. Potencial creat per un sistema de càrregues puntuals

2.3. Potencial creat per distribucions contínues de càrrega

2.4. Superfícies equipotencials

2.5. Gradient de potencial

2.6. Dipol elèctric: camp elèctric i potencial

2.7. Acció d’un camp elèctric sobre un dipol

3. Conductors i condensadors

3.1. Propietats d’un conductor en equilibri electroestàtic

3.2. Influència electroestàtica

3.3. Condensadors

3.4. Capacitat d’un condensador

3.5. Associació de condensadors

3.6. Emmagatzemament d’energia elèctrica

3.7. Condensadors amb dielèctrics

4. Corrent continu

4.1. Corrent elèctric

4.2. Densitat i intensitat de corrent

4.3. Llei d’Ohm

4.4. Conductivitat i resistivitat

4.5. Resistència

4.6. Generadors: força electromotriu, llei d’Ohm

4.8. Balanç energètic en circuits elèctrics

4.9. Anàlisi de circuits de corrent continu

4.10. Lleis de Kirchhoff

5. Camp magnètic

5.1. Interacció entre corrents filiformes

5.2. Camp magnètic creat per un corrent

5.3. Flux magnètic

5.4. Teorema d’Ampère

5.5. Força magnètica sobre un corrent

5.6. Corrent elemental. Moment magnètic

6. Inducció electromagnètica

6.1. Inducció electromagnètica

6.2. Llei de Faraday

6.3. Llei de Lenz

6.4. Camp elèctric d’inducció

6.5. Autoinducció

6.6. Inducció mútua

6.7. Energia magnètica

7. Ones electromagnètiques

7.1. Corrent de desplaçament

7.2. Equacions de Maxwell i camp electromagnètic

7.3. Ones electromagnètiques

7.4. Polarització

7.5. Energia d’una ona electromagnètica

7.6. Espectre electromagnètic

8. Reflexió i refracció de la llum

8.1. Raig lluminós

8.2. Índex de refracció

8.3. Camí òptic

8.4. Lleis de la reflexió i refracció

8.5. Reflexió total

9. Miralls, dioptres i lents primes

9.1. Sistemes òptics

9.2. Formació d’imatges per reflexió. Miralls

9.3. Formació d’imatges per refracció. Dioptres

9.4. Lents primes

9.5. Associació de lents

10. Interferència i difracció

10.1. Diferència de fase i coherència d’ones lluminoses

10.2. Interferència produïda per dues escletxes

10.3. Interferència en pel·lícules fines

10.4. Interferòmetre de Michelson

10.5. Difracció de Fraunhofer per una escletxa

10.6. Figura d’interferència-difracció per dues o més escletxes

10.7. Xarxa de difracció

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les activitats presencials són les següents:

  • Classes teòriques magistrals, en què s’exposen els continguts bàsics de l’assignatura (3 h/setmana).
  • Classes pràctiques, en què es resolen problemes relatius al temari de l’assignatura (1 h/setmana).
  • Seminaris, en què l’alumnat, col·laborativament i guiat pel professor o professora, resol qüestions de teoria i problemes (1 h/setmana).


Aquestes activitats es poden retransmetre eventualment en línia en el cas que l’aforament no permeti la presència de tots els estudiants i l’aula disposi dels mecanismes tècnics. En cas que l’aforament no permeti la presència de tot l’alumnat a l’aula es plantegen activitats formatives en línia i síncrones, que consisteixen en la distribució/presentació de determinats continguts teòrics, combinades amb sessions presencials de problemes i seminaris en grups reduïts i a l’aula assignada.

En l’activitat tutoritzada o dirigida no presencial el professorat proposa i segueix treballs, problemes i exercicis, en molts casos a través del Campus Virtual. També s’hi inclou l’aclariment de dubtes i les tutories acadèmiques.

El treball autònom inclou el repàs dels continguts explicats a les classes de teoria, la preparació de les classes de problemes i les hores d’estudi per preparar les proves d’avaluació.

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

En aquesta modalitat d’avaluació es tenen en compte els aspectes següents:

  • Proves (en conjunt, 30 % de la nota final), que tenen lloc durant el curs en horaris de classe o de forma síncrona a través del Campus Virtual, en forma de qüestionaris. Se’n preveuen un mínim de dues, una de les quals es duu a terme en la data acordada pel Consell d’Estudis.
  • Prova de síntesi (60 % de la nota final), que té lloc a final de curs. Es divideix en una part objectiva (50 %) i una part de resolució de problemes (50 %). En el cas que la prova de síntesi no es pugui dur a terme de forma presencial, consisteix en un qüestionari o més fets de forma síncrona, que inclouen també qüestions on es requereix la resolució de problemes.
  • Activitats durant el curs (10 % de la nota final), com ara qüestionaris formatius i l’entrega de problemes amb uns terminis flexibles, la participació a classe o a fòrums de discussió a través del Campus Virtual, etc.


Per aprovar l’assignatura s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 3,5 sobre 10 a la prova de síntesi. En cas que la nota de la prova de síntesi sigui inferior a 3,5, només s’aplicaran els percentatges de l’avaluació continuada a efectes d’optar a la reavaluació.

Quan l’estudiant segueixi l’avaluació continuada i la nota final d’aquesta modalitat d’avaluació sigui inferior a la de la prova de síntesi, la qualificació final serà l’obtinguda a la prova de síntesi, sempre que s’hagi presentat a les dues proves parcials i hagi lliurat totes les activitats que formen l’avaluació continuada.

 

Reavaluació

Es pot accedir a la reavaluació de l’assignatura sempre que la nota obtinguda en l’avaluació ordinària sigui igual o superior a 3,5. La reavaluació consisteix en una prova d’estructura idèntica a la prova global de final de semestre. La qualificació de la reavaluació és la corresponent a aquesta prova; no es té en compte l’avaluació continuada. Si, tot i superar l’assignatura a l’avaluació ordinària, es vol millorar la nota a la reavaluació, s’ha de renunciar a la qualificació obtinguda mitjançant un escrit presentat al professor o professora, juntament amb una còpia per a la Secretaria del centre.

 

Avaluació única

Per renunciar a l’avaluació continuada cal presentar al professor o professora de l’assignatura la instància que hi ha penjada al web de la Facultat abans de la primera contribució avaluable d’avaluació continuada.

L’avaluació única es fa a partir d’una prova de síntesi, que inclou una part de prova objectiva (50 %) i una part de resolució de problemes (50 %).  En el cas que la prova de síntesi no es pugui dur a terme de forma presencial, consisteix en un qüestionari o més fets de forma síncrona, que inclouen també qüestions on es requereix la resolució de problemes.

 

Reavaluació

Es pot accedir a la reavaluació de l’assignatura sempre que la nota obtinguda en l’avaluació ordinària sigui igual o superior a 3,5. La reavaluació consisteix en una prova d’estructura idèntica a la prova global de final de semestre. La qualificació de la reavaluació és la corresponent a aquesta prova. Si, tot i superar l’assignatura a l’avaluació ordinària, es vol millorar la nota a la reavaluació, s’ha de renunciar a la qualificació obtinguda mitjançant un escrit presentat al professor o professora, juntament amb una còpia per a la Secretaria del centre.