Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tecnologia Industrial

Codi de l'assignatura: 360630

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Gomis i Bresco

Departament: Departament de Física Aplicada

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

40

 

(No totes les setmanes hi ha la mateixa distribució d’hores.)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

10

 

(No totes les setmanes hi ha la mateixa distribució d’hores.)

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial i no presencial

 

4

 

(No totes les setmanes hi ha la mateixa distribució d’hores.)

 

-  Pràctiques especials

Presencial i no presencial

 

6

 

(No totes les setmanes hi ha la mateixa distribució d’hores.)

Aprenentatge autònom

90

(Estudi i altres activitats pròpies del curs.)

 

 

Recomanacions

 

És molt important que l’estudiant estigui familiaritzat operativament amb els conceptes matemàtics de derivació, integració i nombres complexos.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat per dissenyar, desenvolupar i controlar els processos de producció i transformació de materials.

   -

Capacitat per comunicar coneixements, procediments, resultats o tècniques relacionats amb el comportament i la utilització de tot tipus de materials.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Augmentar el coneixement de l’entorn tecnològic del professional.
• Contribuir a configurar un model de professional més proper a les demandes del món laboral.
 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Electrotècnia

*  

  • Repàs de càlcul amb nombres complexos
  • Conceptes de corrent altern
  • Elements de circuit en corrent altern. Desfasaments
  • Potència activa i potència reactiva
  • Generació d’energia elèctrica
  • Mesura i tarifació de l’energia elèctrica
  • Elements de seguretat i protecció
  • Transformadors
  • Corrent elèctric trifàsic. Generació, transformació i utilització
  • Motors
  • Regulació electrònica de potència elèctrica
  • Sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI)
  • Control de temperatura

2. Tecnologia del buit

*  

  • Paràmetres físics de les pressions hipobàriques. Buit
  • Flux de gas
  • Bombeig per desplaçament
  • Secció eficaç de bombeig
  • Conductàncies
  • Bombes primàries
  • Bombes d’alt buit
  • Microfuites i gestió de gasos
  • Plasmes i tecnologies de dipòsit en capa prima

3. Tecnologia dels forns

*  

  • Processos industrials a altes temperatures
  • Gestió de gasos en forns
  • Capacitat calorífica. Transicions de fase. Reaccions
  • Mecanismes de dissipació tèrmica
  • Escalfament per efecte Joule
  • Forns d’inducció
  • Mesura de la temperatura: termoparells, termòmetres, piròmetres i càmeres tèrmiques
  • Aprofitament energètic en forns industrials

4. Làsers de potència

*  

  • Tractament de superfícies
  • Marcatge i impressió amb làser
  • Làsers de tall

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es fonamenta en tres tipus d’activitats:

  • Classes magistrals on es presenten els continguts docents. En aquestes classes es tracta de fomentar la participació dels estudiants, ja que sovint els seus dubtes i observacions aporten elements que afavoreixen l’aprenentatge.
  • Classes de resolució de problemes. El professor planteja, amb una certa antelació, una sèrie de problemes, qüestions de caràcter numèric i d’aplicació perquè l’estudiant tracti de resoldre’ls en el seu temps d’estudi. La intenció és que l’esforç que implica la resolució serveixi per a l’aprenentatge dels conceptes. Les classes de resolució de problemes serveixen per corregir els errors conceptuals que els estudiants hagin pogut cometre en intentar la solució pel seu compte i per posar en comú possibles solucions alternatives i elements interessants que es puguin derivar de l’anàlisi de la solució. Evidentment aquest tipus de classe és molt propici per a la participació dels estudiants.
  • Sessions de pràctiques de laboratori. En aquestes sessions es busca la participació activa de l’estudiant, ja que és al laboratori on s’acaben de sedimentar els coneixements adquirits en les classes magistrals i de problemes. És en el laboratori on l’estudiant pot manejar els elements i les connexions pròpies dels circuits elèctrics i els procediments i instrumentació de les mesures.


En cas que l’aforament no permeti la presència de tots els estudiants a l’aula, es plantegen activitats formatives en línia i síncrones, que consisteixen en la distribució o presentació de determinats continguts teòrics, combinades amb sessions presencials de desenvolupament de problemes en grups reduïts i a l’aula assignada.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada consistent en:

  • Exercicis d’avaluació continuada al llarg del curs (10 % de la qualificació final).
  • Prova de nivell acreditativa (20 % de la qualificació final).
  • Problemes resolts individualment (10 % de la qualificació final).
  • Examen final escrit dels continguts de l’assignatura (60 % de la qualificació final).


Reavaluació
  • Per poder acollir-se a la reavaluació cal renunciar explícitament a la qualificació obtinguda a l’avaluació.
  • Per poder acollir-se a la reavaluació cal haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en l’avaluació.
  • En la reavaluació, el 100 % de la qualificació s’obté en un examen final escrit.


Observacions referides tant a l’avaluació com a la reavaluació

Es té en compte (positivament o negativament) la feina (o l’apatia) de l’estudiant al llarg del curs.

 

Avaluació única

L’estudiant que, per acollir-se a l’avaluació única, renunciï a la continuada cal que ho manifesti per escrit durant els vint primers dies hàbils del curs. En aquest sentit, a l’estudiant que, sense haver renunciat a l’avaluació continuada, no es presenta a una determinada prova, se’l qualifica amb un zero en la prova en qüestió i amb aquest zero es fa el còmput de la qualificació de l’assignatura.

En l’avaluació única, el 100 % de la qualificació s’obté en un examen final escrit.
 

Reavaluació

  • Per poder acollir-se a la reavaluació cal renunciar explícitament a la qualificació obtinguda a l’avaluació.
  • Per poder acollir-se a la reavaluació cal haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en l’avaluació.
  • En la reavaluació, el 100 % de la qualificació s’obté en un examen final escrit.