Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Llengua Catalana II

Codi de l'assignatura: 360783

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Nuria Alturo Monne

Departament: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

I) Pràctica en la utilització de la terminologia científica.

   -

D) Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

   -

C) Hàbit en la formulació del pensament abstracte i la pràctica de la percepció intuïtiva.

   -

Coneixement de la norma de la llengua espanyola o catalana, que permeti la creació de textos escrits i discursos orals, tenint en compte la diversitat lingüística, i els diferents registres i gèneres.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Conèixer les propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques més rellevants de la llengua catalana en relació amb altres llengües.
— Tenir coneixements de l’anàlisi semàntica dels mots.
— Saber emmarcar l’anàlisi de les frases dins del seu context comunicatiu.
— Tenir una idea general d’algunes manifestacions de la variació lingüística del català.

 

Referits a habilitats, destreses


— Saber interpretar i utilitzar els recursos instrumentals bàsics de l’anàlisi lingüística: figures articulatòries, transcripció fonètica, representació de l’estructura morfològica dels mots, representació de l’estructura bàsica dels sintagmes.
— Ser capaç d’utilitzar els recursos bibliogràfics (extreure’n informació rellevant i interpretar-la adequadament).
— Saber utilitzar les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) en l’anàlisi lingüística.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Observar, valorar i contrastar la realitat lingüística de l’entorn propi.
— Aprendre autònomament i valorar l’enriquiment que suposa l’intercanvi i l’aprenentatge grupal.
— Organitzar i planificar l’aprenentatge mitjançant objectius i estratègies.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Fonètica

1.1. Producció dels sons lingüístics

1.2. Classificació dels sons

2. Fonologia

2.1. Sons, fonemes i al·lòfons

2.2. Processos fonològics del català

3. Morfologia flexiva

3.1. Conceptes morfològics generals: morf, morfema i al·lomorf

3.2. Morfologia flexiva: nominal, verbal i clítics pronominals

4. Morfologia lèxica

4.1. Arrels i afixos

4.2. Processos de derivació, composició i conversió sintàctica

5. Sintaxi

5.1. Complements subcategoritzadors i adjunts: en el sintagma verbal i en el sintagma nominal

5.2. Relacions sintàctiques: de concordança, de cas, semanticotemàtiques, de lligam, d’abast, de tema/rema i a distància

6. Semàntica i pragmàtica

6.1. Trets semàntics. Sinonímia, polisèmia i antonímia

6.2. Dixi. Pressuposició

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


La metodologia d’aprenentatge es basa en un plantejament teoricopràctic que combina exposicions teòriques amb activitats d’aplicació de la teoria lingüística a casos i exemples concrets.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada. Consta de tres exàmens presencials: dos que es fan al final de la presentació de la matèria corresponent (un 32,5 % de la nota final cadascun) i un en la data que coincideix amb la prevista en el calendari de la Facultat de Filologia per a l’avaluació única (35 %).

Perquè el professorat pugui qualificar aquesta assignatura és indispensable que l’estudiant s’hagi presentat als tres exàmens de l’avaluació continuada. Per superar-la, cal haver-los aprovat tots tres.

La primera de les tres proves de l’assignatura pot tornar a ser objecte d’examen en la data prevista per la Facultat de Filologia per a l’avaluació única, en cas que no s’hagi superat, a més de la recuperació ulterior que se’n pugui fer dins del període de reavaluació.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat de Filologia.

L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.


Reavaluació

Dins del període de reavaluació que la Facultat de Filologia assenyala, els estudiants poden recuperar de manera independent cadascun dels exàmens que no hagin superat.

 


 

Els textos produïts pels estudiants han de ser adequats al registre acadèmic tant des del punt de vista de la normativa lingüística com des del punt de vista de la redacció i altres aspectes de la comunicació escrita (textos escrits), i de la fonètica i altres aspectes de la comunicació oral (textos orals). Altrament, se’n pot ressentir la qualificació final de l’activitat, o fins i tot es pot suspendre.


 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BONET, Eulàlia; LLORET, Maria Rosa; MASCARÓ, Joan (1997): Manual de transcripció fonètica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB. [Disponible a: <https://ddd.uab.cat/record/232397>]  Enllaç

BONET, Sebastià (2002): La sintaxi del català. Barcelona: Santillana.  Enllaç

CABRÉ, Maria Teresa (1994): A l’entorn de la paraula, vol. 2. València: Universitat de València.  Enllaç

CARRERA, Josefina (2001): Fonètica pràctica del català oriental central i nord-occidental. Barcelona: Salvatella.  Enllaç

LLORET, Maria Rosa (2011): La fonologia del català. Barcelona: Santillana.  Enllaç

LYONS, John (1995): Linguistic semantics: An introduction. Cambridge University Press. Trad. cast. (1997): Semántica lingüística. Barcelona: Paidós.  Enllaç

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos. Barcelona: Editorial UOC.  Enllaç

PÉREZ SALDANYA, Manuel; SIFRE GÓMEZ, Manuel; TODOLÍ CERVERA, Júlia (2004): Morfologia catalana. Barcelona: Editorial UOC.  Enllaç

VIAPLANA, Joaquim (2000): Lingüística descriptiva. Una introducció aplicada al català. Barcelona: Edicions 62.  Enllaç

Article

MASCARÓ, Joan (2002): "Morfologia: aspectes generals". Dins SOLÀ, Joan, Maria Rosa LLORET, Joan MASCARÓ i Manuel PÉREZ SALDANYA (dir.), Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 467-474.  Enllaç

Pàgina web

CARRERA-SABATÉ, Josefina; PONS-MOLL,  Clàudia; SOLÀ, Joan (dir.) (2014): Els sons del català. Disponible a: <http://www.ub.edu/sonscatala>  Enllaç

CARRERA-SABATÉ, Josefina i Pilar PRIETO (dir.) (2012-19): Guies de pronunciació del català. Disponible a: <https://www.guiesdepronunciacio.cat>  Enllaç