Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història de la Llengua Catalana Moderna i Contemporània

Codi de l'assignatura: 360785

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Nuria Alturo Monne

Departament: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

D) Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

   -

Coneixement d'elements de la història i de les varietats de les llengües estudiades (llengua A i llengua B o C).

   -

A) Coneixement professional de la lingüística catalana normativa, descriptiva, aplicada i històrica.

   -

Capacitat d'identificar i de relacionar la història i civilització de dos àmbits culturals o més.

   -

E) Pràctica en la lectura precisa i analítica de textos catalans en cada una de les modalitats i gèneres del discurs.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir el marc de referència històric de la llengua catalana moderna i contemporània, tant des del punt de vista intern com extern.

 

Referits a habilitats, destreses


— Reconèixer els fenòmens lingüístics en diversos aspectes presents en la llengua moderna i contemporània i ser capaç de contextualitzar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar actituds respectuoses envers la diversitat d’opinions en tots els àmbits, i especialment en la reflexió històrica, atès que aquesta matèria permet d’interpretar amb un fonament real la sincronia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’estat de la llengua a l’edat moderna i al segle xix

1.1. Les modificacions territorials de l’àrea lingüística catalana a l’edat moderna i contemporània

1.2. Cap a les varietats del català modern i contemporani: causes de l’aprofundiment de les diferències dialectals

1.3. Els principals canvis lingüístics entre els segles xvi i xix

1.4. El model culte tradicional de la llengua catalana: entre la pervivència i l’oblit

2. Societat i usos lingüístics a l’edat moderna

2.1. La llengua catalana en el marc de la monarquia hispànica dels Àustria (segles xvi i xvii): l’inici del conflicte lingüístic

2.2. Els Borbons i l’abolició del règim foral (segle xviii): aprofundiment de la subordinació lingüística

2.3. Ideologies, consciència i estudis lingüístics a l’edat moderna

3. L’inici de la recuperació cultural i lingüística: el segle xix

3.1. El context històric

3.2. Els usos lingüístics als Països Catalans durant el segle xix

3.3. Consciència i ideologies lingüístiques al segle xix

3.4. Estudis sobre la llengua catalana al segle xix

4. Entre la normalització lingüística i les adversitats sociopolítiques: el segle xx (fins a 1978)

4.1. El context històric

4.2. Els usos lingüístics als Països Catalans durant el segle xx: entre els processos inacabats de normalització i la interrupció de la transmissió lingüística

4.3. La llengua i les seves representacions: actituds i idees lingüístiques al segle xx

5. El procés de normativització contemporani (fins a 1939)

5.1. Els intents de fixació gramatical, lèxica i ortogràfica en el tombant dels segles xix i xx: característiques i limitacions. La tasca de mossèn Alcover

5.2. La instauració de l’autoritat lingüística: la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

5.3. Pompeu Fabra i la normativa del català contemporani. Criteris i resistències

5.4. El desenvolupament dels models de llengua estàndard: un procés inacabat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia combina activitat a l’aula —exposició del professor i treball de l’alumnat (que pot ser, també, exposat)— i activitat fora de l’aula —l’alumnat fa comentaris lingüístics de textos i/o resums de les lectures obligatòries que ha de lliurar al professor (amb exposició a classe, si escau).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consta de quatre exercicis sobre la història social i l’evolució diacrònica de la llengua. Els tres primers s’han de lliurar al llarg del curs i el quart, en la data que la Facultat assenyala per a l’examen. Els dos primers exercicis valen el 50 % de la nota final (25 % cada un), el tercer val el 30 % i el quart, el 20 % restant.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

Té el mateix format que l’avaluació continuada, amb la particularitat que els exercicis es lliuren per correu electrònic. Atès que l’assistència a classe és molt important per preparar el tercer exercici, s’ofereix als estudiants de l’avaluació única la possibilitat de substituir-lo per un treball amb tutorització periòdica equivalent en nivell d’exigència, contingut i nota.


Reavaluació

Dins el període de reavaluació que la Facultat assenyali, els estudiants poden recuperar les proves que no hagin superat.


 

Els textos produïts pels estudiants han de ser adequats al registre acadèmic tant des del punt de vista de la normativa lingüística com des del punt de vista de la redacció i altres aspectes de la comunicació escrita (textos escrits), i de la fonètica i altres aspectes de la comunicació oral (textos orals). Altrament, se’n pot ressentir la qualificació final de l’activitat, o fins i tot es pot suspendre.


 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ANGUERA, Pere (1997): El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional. Barcelona: Empúries.  Enllaç

BALSALOBRE, Pep i Josep GRATACÓS (eds.) (1995): La llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns Crema.  Enllaç

BRUGUERA, Jordi (1985): Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.  Enllaç

FERRANDO, Antoni i Miquel NICOLÀS (2005): Història de la llengua catalana. Barcelona: Pòrtic/Ed.UOC.  Enllaç

FERRER i GIRONÈS, Francesc (1985): La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.  Enllaç

LLEAL, Coloma (1992): Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova.  Enllaç

MARCET, Pere (1987) (2 vol.): Història de la llengua catalana. Barcelona: Teide.  Enllaç

MARCET, Pere i Joan SOLÀ (1998): Història de la lingüística catalana. Repertori crític (1775-1900) (2 Vol.). Girona/Vic: Universitat de Girona/Eumo.  Enllaç

MARTÍ, Joan i Josep MORAN (1986): Documents d’història de la llengua catalana. Barcelona: Empúries.  Enllaç

MONTOYA, Brauli (2018): Aproximació a la història social de la llengua catalana. Alzira/València: Bromera/IIFV.

RAFANELL, August (1999): La llengua silenciada. Una història del català, del Cinccents al Vuitcents. Barcelona: Empúries.  Enllaç

RICO, Albert i Joan SOLÀ (1995): Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València.  Enllaç

SEGARRA, Mila (1985): Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.  Enllaç

SOLÀ, Joan (1987): L’obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.  Enllaç