Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Variació i Política Lingüístiques

Codi de l'assignatura: 360796

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Nuria Alturo Monne

Departament: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Haver cursat Sociolingüística Catalana.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

I) Pràctica en la utilització de la terminologia científica.

   -

Capacitat per generar idees noves. Creativitat.

   -

Coneixement d'elements de la història i de les varietats de les llengües estudiades (llengua A i llengua B o C).

   -

F) Capacitat per identificar problemes i temes d'investigació, i avaluar-ne la rellevància en l'àrea de coneixement de la filologia catalana.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Entendre les connexions entre les diferències lingüístiques i les desigualtats i les distàncies socials, centrant-se en els aspectes associats amb l’ús lingüístic.
— Conèixer les competències, els usos i les mentalitats lingüístics als països de llengua catalana, així com les maneres d’intervenir-hi.
— Familiaritzar-se amb les experiències principals tant de política lingüística als països de llengua catalana com internacionals més rellevants en la gestió del plurilingüisme.

 

Referits a habilitats, destreses

— Familiaritzar-se amb els principals marcs teòrics de la sociolingüística i els seus mètodes de treball.
— Ser capaç d’analitzar críticament les situacions de plurilingüisme social.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar actituds i discursos positius envers la sostenibilitat del català en un marc de respecte per la diversitat lingüística.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Teoria sociològica i llengua

1.1. Variació lingüística i estructura social

1.2. Llengua i economia: mercats, camps socials i capitals

1.3. Llengua, globalització i migracions

1.4. El català en el sistema mundial de llengües

1.5. Llengua i estat: llengües nacionals i subordinació lingüística

2. Metodologia sociolingüística

2.1. La perspectiva variacionista

2.2. La perspectiva antropològica i etnogràfica

2.3. La perspectiva sociològica i psicosocial

2.4. La perspectiva demolingüística

3. Política lingüística

3.1. Els fonaments històrics de les polítiques lingüístiques contemporànies

3.2. Les modalitats d’intervencions sobre la llengua

3.3. Els objectius i les legitimacions de les intervencions

3.4. Els elements i les fases per a les intervencions

3.5. La intervenció sobre el corpus de la llengua

3.6. La intervenció sobre les competències lingüístiques

3.7. La intervenció sobre els usos lingüístics

3.8. La intervenció sobre les ideologies i els discursos lingüístics

3.9. Les polítiques lingüístiques als territoris de llengua catalana

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en la combinació de classes teòriques, classes pràctiques, presentacions, treballs en grup i debats.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

— Dues proves escrites: 40 %.
— Un treball tutelat: 40 %.
— Exercicis de curs: 20 %.

Perquè aquesta assignatura pugui ser qualificada és indispensable que l’estudiant hagi dut a terme i superat totes les tasques.

S’exigirà el domini del registre acadèmic. Cinc o més errors greus poden ésser penalitzats amb un suspens.

 

Avaluació única

Qui no pugui seguir l’avaluació continuada pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.


Reavaluació

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 


 

Els textos produïts pels estudiants han de ser adequats al registre acadèmic tant des del punt de vista de la normativa lingüística com des del punt de vista de la redacció i altres aspectes de la comunicació escrita (textos escrits), i de la fonètica i altres aspectes de la comunicació oral (textos orals). Altrament, se’n pot ressentir la qualificació final de l’activitat, o fins i tot es pot suspendre.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARGENTER, Joan A. i Jens LÜDTKE (ed.) (2020): Manual of Catalan Linguistics. Berlin: de Gruyter.

BASTARDAS, Albert et al. (2018): El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüiisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro.

BASTARDAS, Albert et al. (2019): Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities. Berna: Peter Lang.

BOIX-FUSTER, Emili (2012): Civisme contra cinisme. Llengües per a viure i conviure. Barcelona: Generalitat de Catalunya.  Enllaç

BOIX-FUSTER, Emili i F. Xavier VILA i MORENO (1998): Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel.  Enllaç

BOIX-FUSTER, Emili i Rosa Maria TORRENS (2011): Les llengües al sofà, El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida: Pagès editors.  Enllaç

COULMAS, Florian (2005): Sociolinguistics. The study of speakers’ choices. Cambridge - New York: Cambridge University Press.  Enllaç

MILROY, Lesley i Michael GORDON (2003): Sociolinguistics: method and interpretation. Oxford: Blackwell Publishing.  Enllaç

MOLLÀ, Toni (2002): Manual de sociolingüística. Alzira: Bromera.  Enllaç

PRADILLA, Miquel Àngel (ed.) (2011): "Monogràfic: la sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur". Treballs de Sociolingüística Catalana 21. 125-140.  Enllaç

QUEROL, Ernest (coord.) (2007): Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord; la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Vicepresidència, Secretaria de Política Lingüística  Enllaç

SCHIEFFELIN, Bambi et al. (eds.) (2012, or. anglès 1999): Ideologías lingüísticas. Práctica y teoría. Madrid: Catarata.  Enllaç

SPOLSKY, Bernard (2004): Language Policy. Cambridge University Press.  Enllaç

SPOLSKY, Bernard (2009): Language management.  Cambridge: Cambridge University Press.  Enllaç

STRUBELL, Miquel i Emili BOIX-FUSTER (2011): Democratic Policies for Language Revitalisation: The Case of Catalan. Basingtoke: Palgrave.  Enllaç

VILA, F. Xavier (ed.)(2013): Survival and Development of Language Communities. Prospects and Challenges. Bristol: Multilingual Matters.  Enllaç

VERNET, Jaume (coord.) (2003): Manual de dret lingüístic. Valls: Cossetània.  Enllaç

WINFORD, Donald (2003): An Introduction to Contact Linguistics. Oxford: Blackwell Publishing.  Enllaç

WOOLARD, Kathryn A. (2016): Singular and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia. Oxford: Oxford University Press.

Revista

LSC

Llengua i Ús

Noves SL  Enllaç

Revista de Llengua i Dret

Treballs de Sociolingüística Catalana

Pàgina web

Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística

Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB (CUSC)

Informes sobre la situació de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT

EULP 2008 Dades sintètiques

FUNDACC 2010 

Xarxa CRUSCAT   Enllaç