Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Metodologia de les Cičncies Socials

Codi de l'assignatura: 360889

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinaciķ: Jordi Mundo Blanch

Departament: Departament de Sociologia

crčdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricoprāctica

Presencial

 

45

 

-  Prāctiques de problemes

Presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autōnom

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana a l’estudiant de fer el seguiment regular de les activitats presencials a l’aula, la lectura metòdica de les lectures programades i l’estudi continuat dels aspectes treballats i discutits a classe a mesura que avança el curs. Aquesta és una assignatura en què la comprensió dels problemes intel·lectuals presentats i discutits a classe és acumulativa, i es fa molt difícil recuperar a l’últim moment el terreny perdut.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Compromís čtic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions čtiques i deontolōgiques).

   -

Presa de decisions i resoluciķ de problemes.

   -

Anālisi dels conceptes i les generalitzacions principals sobre la societat humana, la seva estructura i els seus processos.

   -

Identificaciķ i avaluaciķ dels conceptes bāsics de les desigualtats socials, diferčncies socials, capital social i poder.

   -

Capacitat d'analitzar les transformacions i l'evoluciķ de les societats contemporānies, i d'elaborar propostes sobre els futurs probables, possibles i desitjables.

   -

Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Introduir l’alumnat en els conceptes metodològics bàsics que ha de conèixer i dominar de forma competent qualsevol científic i, molt especialment, els científics socials.

 

Introduir l’alumnat en les eines conceptuals i teòriques bàsiques per distingir significativament entre els plans epistemològic, ontològic i metodològic en ciències socials.

 

Revisar críticament els grans debats metodològics que han acompanyat la recerca social i humanística, particularment en els segles XX i XXI.

 

Analitzar les diferents estratègies metodològiques i teoritzadores en ciències socials i fer un balanç dels resultats.

 

Revisar la dimensió normativa de la teorització social.

 

Discutir sobre el paper que poden (o que han de) tenir les ciències socials en la cultura intel·lectual del segle XXI.

 

Referits a habilitats, destreses

Saber fer anàlisis i explicacions clares i rigoroses dels problemes plantejats, utilitzant de manera apropiada els conceptes i teories de les ciències socials.

 

Saber integrar explicacions sociològiques i no sociològiques en l’anàlisi del món social.

 

Saber discriminar i contextualitzar els diferents nivells d’anàlisi en el plantejament i la resolució de problemes en ciències socials.

 

Referits a actituds, valors i normes

Desenvolupar una actitud crítica i autocrítica respecte a les metodologies, conceptes i teories emprats, amb predisposició per a la seva revisió.

 

Aprendre a actuar amb la responsabilitat i exigència associades a la dimensió pública de l’activitat científica.

 

 

Blocs temātics

 

1. Conceptes metodolōgics bāsics (1): coneixement, veritat, informativitat i objectivitat

1.1. Coneixement, veritat i informaciķ

1.1.1. Dimensions del coneixement
1.1.2. El joc de la cičncia: la tensiķ veritat/informaciķ

1.2. Cičncia, racionalitat i heurística

1.2.1. Racionalitat epistčmica i biaixos cognitius
1.2.2. La imaginaciķ científica i els límits de la racionalitat instrumental

1.3. El problema de l’objectivitat en la ciència

1.3.1. El problema de l’objectivitat en la ciència: dimensions ontològica i epistèmica

2. Conceptes metodolōgics bāsics (2): arguments, conceptes, definicions i explicacions

2.1. Arguments i justificació de les afirmacions

2.1.1. Dos tipus d’arguments, des d’un punt de vista formal: deductius i inductius
2.1.2. Dues formes socialment admeses de prendre decisions col·lectives: negociació i deliberació

2.2. Conceptes i definicions

2.2.1. Conceptes: maneres d’imposar un ordre a la realitat
2.2.2. Què és una bona definició d’un concepte

2.3. Causes i explicacions

2.3.1. Causes i condicions innecessàries i suficients
2.3.2. Què és una llei científica
2.3.3. Què és una explicació científica

3. Els principals problemes filosōfics i metodolōgics de les cičncies socials i humanes

3.1. Els problemes metodològics de les ciències socials: una introducció

3.1.1. L’objectivisme en la ciència social: el positivisme i la seva herència metodològica
3.1.2. El subjectivisme en la ciència social: hermenèutica, constructivisme i relativisme

3.2. Les dimensions històrica i normativa de l’explicació social

3.2.1. Economia política, materialisme històric, institucionalisme
3.2.2. La història dels conceptes socials i polítics con a eina auxiliar de la ciència social normativa

3.3. Les explicacions intencionals i els seus problemes metodològics

3.3.1. El triangle hermenèutic: creences, preferències i accions humanes intencionals
3.3.2. El programa del rational choice en ciències socials
3.3.3. La sociologia comprensiva i la disputa metodològica entre explicació i comprensió

3.4. El programa del conductisme i la seva influència en les ciències socials

3.4.1. El conductisme en les ciències de la conducta
3.4.2. El declivi del conductisme i l’emergència de les ciències cognitives

3.5. El programa funcionalista en sociologia i antropologia

3.5.1. La natura metodològica de les explicacions funcionalistes
3.5.2. Una visió metodològica dels problemes del funcionalisme en les ciències socials (en contrast amb el seu èxit en la biologia evolutiva)

3.6. Micro i macro en les explicacions de les ciències socials

3.6.1. La distinció micro i macro en les explicacions de les ciències socials: segueix tenint rellevància?

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Classes presencials

— Cada sessió s’enceta amb el plantejament d’un problema metodològic o epistemològic, continua amb una exposició dels enfocaments amb què s’ha abordat i conclou amb una discussió a l’entorn de les potencialitats i els límits de cada perspectiva.

— Regularment, per a la discussió de problemes a classe, es parteix de textos prèviament seleccionats. Abans de la sessió, l’estudiant ha de preparar a fons el text que es discutirà a classe en la data assenyalada en el Campus Virtual.

Treball dirigit/tutoritzat

— Consulta i/o discussió individual amb el professorat d’aspectes relacionats amb la correcta realització de treballs de comprensió de textos teòrics i metodològics, elaboració d’arguments per escrit, i preparació per a l’argumentació i discussió oral a classe.

Aprenentatge autònom

— Lectura de textos seleccionats per aprofundir en els punts fonamentals treballats a les classes presencials. Cada lectura va acompanyada d’una guia amb preguntes —disponible al Campus Virtual— per a enriquir la reflexió crítica sobre el text i la posterior discussió a classe.

Les diverses activitats proposades pretenen afavorir la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i la relació amb l’avaluació final. Amb aquesta finalitat, es passa a l’alumnat un test a l’inici del curs i un altre test al final perquè cada estudiant pugui valorar la seva evolució en termes d’aprenentatge i responsabilitat. Així mateix, en relació amb algunes activitats del curs s’interroga l’alumnat sobre la planificació del seu treball i els resultats assolits.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

Components i pes relatiu (en percentatge sobre la nota global del curs) de les activitats corresponents a l’avaluació continuada

(a) Prova de coneixements bàsics al final del bloc 1 (pes relatiu: 20 %, en format test). 

(b) Prova de comprensió avançada al final del bloc 2 (pes relatiu: 10 % en format test; 20 % en format de preguntes a desenvolupar).

(c) Prova de maduresa al final del bloc 3 per avaluar l’aprenentatge, capacitat de síntesi i articulació d’arguments sobre els diferents aspectes conceptuals i teòrics del bloc 3, en el marc dels aprenentatges realitzats durant tota l’assignatura (pes relatiu: 10 % en format test; 40 % en format de preguntes a desenvolupar).

Condicions

— S’entendrà que l’estudiant completa l’avaluació continuada si es presenta a la darrera prova programada d’avaluació continuada, i que renuncia a l’avaluació continuada i opta per l’avaluació única si no es presenta a aquesta darrera prova.

— Són objecte d’avaluació els coneixements treballats a les activitats presencials a l’aula i els continguts de tots els textos treballats i discutits durant el curs, els quals s’indiquen en el Campus Virtual.

— En l’avaluació es té en compte especialment la correcta formulació dels problemes, la bona articulació dels arguments i l’adequada interrelació dels conceptes fonamentals de l’assignatura.

— Les dates de les proves d’avaluació continuada s’anuncien en el Campus Virtual.

— A causa de la situació excepcional de pandèmia, el format de les proves s’adaptarà a les opcions que estiguin disponibles en cada moment. En cas que hi hagi canvis, s’informarà amb antelació suficient del format de cada prova.

 

Avaluaciķ única

Components de l’avaluació única
— Examen escrit que combina preguntes de tipus test (40 % de la nota global) i de desenvolupament temàtic (60 %).

Condicions i requisits

— S’entendrà que l’estudiant completa l’avaluació continuada si es presenta a la darrera prova programada d’avaluació continuada, i que renuncia a l’avaluació continuada i opta per l’avaluació única si no es presenta a aquesta darrera prova.

— Són objecte d’avaluació els coneixements treballats a les activitats presencials a l’aula i tots els textos treballats i discutits durant el curs, els quals s’indiquen al Campus Virtual.

— A causa de la situació excepcional de pandèmia, el format de les proves s’adaptarà a les opcions que estiguin disponibles en cada moment. En cas que hi hagi canvis, s’informarà amb antelació suficient del format de cada prova.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GORDON, S. Historia y filosofía de las ciencias sociales. Barcelona: Ariel, 1995.

Catāleg UB  Enllaç

GERRING, J., Metodología de las ciencias sociales. Madrid: Alianza editorial, 2014.

Catāleg UB  Enllaç

della PORTA, D.; KEATING, M., Enfoques y metodologías de las ciencias sociales: una perspectiva pluralista. Tres Cantos, Madrid : Akal, 2013.

Catāleg UB  Enllaç

HOLLIS, M. Filosofía de las ciencias sociales: una introducción. Barcelona : Ariel, 1998

Catāleg UB  Enllaç

KING, G; KEOHANE, R.O.; VERBA, S. El diseño de la investigación social. La inferencia científica en los estudios cualitativos. Madrid: Alianza editorial, 2007.

Catāleg UB  Enllaç

SWEDBERG, R. El arte de la teoría social. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2016.

Catāleg UB  Enllaç

LYNCH, M.P. La importancia de la verdad para una cultura pública decente. Barcelona : Paidós, 2010.

Catāleg UB  Enllaç

MOSTERÍN, J. Conceptos y teorías en la ciencia, 4ª ed., Madrid : Alianza, 2016

Catāleg UB  Enllaç

LITTLE, D., Varieties of Social Explanation: An Introduction to the Philosophy of Social Science, Boulder, Col.: Westview, 1991.

Catāleg UB  Enllaç

PETTIT, P. The common mind: an essay on psychology, society, and politics. New York [etc.] : Oxford University Press, 1993

Catāleg UB  Enllaç