Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història de la Cultura

Codi de l'assignatura: 360909

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Angela Lorena Fuster Peiro

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

En el cas que la docència presencial hagi de ser adaptada a les necessitats de la docència a distància:

La docència teòrica i pràctica es realitzarà fent servir les eines 2.0 (sobretot, les plataformes assignades per impartir classes magistrals, fer comentari de textos conjunt i exposició de treballs, els fòrums i els qüestionaris).

 Així mateix, les tutories es duran a terme fent servir les plataformes assignades.

Tant l’avaluació continuada com l’única preveuen en la modalitat presencial exercicis d’avaluació que cal fer a l’aula (comentari de textos amb materials, exposició de treballs i examen) i que, en el cas de ser necessària la docència a distància, es portaran a cap fent servir les eines de les quals disposa en el Campus Virtual (en especial, tasques i webinar).

 

 

Consideracions prèvies

 

Cada docent llistarà la bibliografia obligatòria i complementària a classe segons la seva pròpia especificació del programa.

La metodologia docent incorpora la perspectiva de gènere als continguts de l’assignatura (blocs temàtics, temes, problemes, bibliografia i treballs), i tracta qüestions sobre gènere transversalment (problemes, pensadores, bibliografia).

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

(Els alumnes han de fer les hores teoricopràctiques dividits en tres grups (de la lletra A a la L, de la M a la Q i de la R a la Z) a raó de 5 hores per grup; el professor fa un total de 15 hores teoricopràctiques.)

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

(En el cas que la docència presencial hagi de ser adaptada a les necessitats de la docència a distància: - La docència teòrica i pràctica es realitzarà fent servir les eines 2.0 (sobretot, les plataformes assignades per impartir classes magistrals, fer comentari de text conjunt i exposicions de treballs, els fòrums i els qüestionaris). - Així mateix, les tutories es realitzaran fent servir les plataformes assignades. - Tant l’avaluació continuada com l’única preveuen en la modalitat presencial exercicis d’avaluació que cal fer a l’aula (comentari de text amb materials, exposició de treballs i examen) i que, en el cas de ser necessària la docència a distància, es realitzaran fent servir les eines de les quals disposa en el Campus Virtual (en especial, tasques i webinar).)

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

70

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Esperit crític.

   -

Capacitat per iniciar-se en la investigació.

   -

Capacitat de llegir amb deteniment i d'interpretar textos procedents de diferents èpoques o tradicions, amb sensibilitat pel context en què es van produir.

   -

Sensibilitat per la diversitat d'opinions, de pràctiques i de maneres de viure.

   -

Capacitat d'atenció a les oportunitats d'emprar doctrines històriques per il·luminar debats.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Introduir-se en el coneixement dels grans fenòmens i cicles de la cultura occidental, i reflexionar-hi intel·lectualment.

— Reconèixer les diferents etapes (perspectiva sincrònica) que han constituït la cultura occidental material i, a grans trets, algunes èpoques històriques de la civilització occidental a través dels seus productes humanístics, religiosos, artístics i científics.

— Apropiar-se de les claus tècniques, simbòliques, artístiques i religioses (perspectiva diacrònica) que determinen els valors de la cultura del que anomenem Occident, mitjançant la interpretació de determinades formacions culturals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la història de la cultura

*  1.1. Conceptes fonamentals: cultura, història de la cultura, filosofia de la cultura

1.2. Corrents historiogràfics i metodologia

2. Cultures de l’antiguitat i l’edat mitjana

*  2.1. El trànsit del mite al logos

2.2. Art i política a l’antiguitat

2.3. El cristianisme com a fet religiós i cultural

2.4. La cultura monàstica i la fundació de les universitats

3. Del renaixement a la modernitat

*  3.1. L’humanisme i l’evolució del concepte de bellesa en l’art

3.2. Les "querelles" de la primera modernitat

3.3. El debat sobre el progrés

3.4. El vincle entre cultura i civilització

4. La cultura en els segles XIX i XX

*  4.1. La cultura i la idea de formació al romanticisme

4.2. L’època del positivisme i de la revolució industrial

4.3. La societat del consum i les noves tecnologies: cultura i entreteniment

4.4. Les manifestacions artístiques de la contemporaneïtat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Es basa en classes magistrals, docència teoricopràctica i la tutorització del treball personal.

La metodologia docent incorpora la perspectiva de gènere als continguts de l’assignatura (blocs temàtics, temes, problemes, bibliografia i treballs), i tracta qüestions sobre gènere transversalment (problemes, pensadores, bibliografia).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El professorat de cada grup informa sobre l’avaluació en començar el semestre i assenyala el percentatge concret que s’aplica a cada una de les activitats valoratives. En general, per a l’avaluació continuada l’examen comprèn el 40 % de la nota total de l’assignatura, i els assajos, treballs i altres activitats avaluables, el 60 %.

Per poder presentar-se a la prova de reavaluació, els alumnes han d’haver obtingut una qualificació final mínima de 3 a l’avaluació ordinària.

 

Avaluació única

Tant la prova d’avaluació única com la de reavaluació consisteixen en una prova escrita de caràcter global, que es fa en la data oficial d’examen.

El darrer dia per entregar la sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única és el 22 d’octubre de 2021.

Per poder presentar-se a la prova de reavaluació, els alumnes han d’haver obtingut una qualificació final mínima de 3 en l’avaluació ordinària.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BURCKHARDT, J. La cultura del Renacimiento en Italia. Madrid: Akal, 2004.  Enllaç

BURKE, P. Formas de historia cultural. Madrid: Alianza, 2006.

CHASTEL, A., Arte y humanismo en Florencia en la época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1991. 

CIRLOT, V.; GARÍ, B., La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias en la Edad Media, Madrid: Siruela, 2008.

CONDORCET, J.A. N.de C. Bosquejo de un cuadro histórico de los progresos del espiritu humano. Madrid: Centro de estudios Políticos, 2004.  

CRAVERI, B. La cultura de la conversación. Madrid: Siruela, 2001.

DEL VAL VALDIVIESO, M.I; MARTÍNEZ QUINTERO, E. (eds.), Comiendo del fruto prohibido. Mujeres, ciencia y creación a través de la historia, Barcelona: Icaria, 2015.

DUBY, G., PERROT, M. Historia de las mujeres en Occidente. 5 vols., Madrid: Taurus Minor/Santillana, 2000.

ECO, U. Art i Bellesa en l’estètica medieval. Barcelona: Destino, 1990.  

ELIAS, N. El proceso de la civilización. México: FCE, 1989. 

FUMAROLI, M. Las abejas y las arañas. La querella entre Antiguos y Modernos. Barcelona: Acantilado, 2008.

GOETHE, J.W. Las afinidades electivas. Madrid: Alianza, 1999.

HUIZINGA, J. El otoño de la Edad Media. Madrid: Alianza, 2003

JAEGER, W. Paideia: los ideales de la cultura griega. México: FCE, 1957. 

KOYRÉ, A. Del mundo cerrado al universo infinito. Madrid: Siglo XXI, 1979. 

POMEROY, S. Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad clásica. Madrid: Akal, 1991.

RIUS GATELL, R. (ed.), D’unes veus no previstes. Pensadores del XIII al XVII, Barcelona: Columna, 1997.

ROSSI, P. Los filósofos y las máquinas. Barcelona: Labor, 1965.  

Capítol

SCOTT, J., “El género: una categoría útil para el análisis histórico”. En Amelang, J. S. i Nash, M. (eds.). Historia y género: las mujeres en la Europa moderna y contemporánea. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990.