Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Introduir-se en el coneixement dels grans fenòmens i cicles de la cultura occidental, i reflexionar-hi intel·lectualment. — Reconèixer les diferents etapes (perspectiva sincrònica) que han constituït la cultura occidental material i, a grans trets, algunes èpoques històriques de la civilització occidental a través dels seus productes humanístics, religiosos, artístics i científics. — Apropiar-se de les claus tècniques, simbòliques, artístiques i religioses (perspectiva diacrònica) que determinen els valors de la cultura del que anomenem Occident, mitjançant la interpretació de determinades formacions culturals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la història de la cultura

*  1.1. Conceptes fonamentals: cultura, història de la cultura, filosofia de la cultura

1.2. Corrents historiogràfics i metodologia

2. Cultures de l’antiguitat i l’edat mitjana

*  2.1. El trànsit del mite al logos

2.2. Art i política a l’antiguitat

2.3. El cristianisme com a fet religiós i cultural

2.4. La cultura monàstica i la fundació de les universitats

3. Del renaixement a la modernitat

*  3.1. L’humanisme i l’evolució del concepte de bellesa en l’art

3.2. Les "querelles" de la primera modernitat

3.3. El debat sobre el progrés

3.4. El vincle entre cultura i civilització

4. La cultura en els segles XIX i XX

*  4.1. La cultura i la idea de formació al romanticisme

4.2. L’època del positivisme i de la revolució industrial

4.3. La societat del consum i les noves tecnologies: cultura i entreteniment

4.4. Les manifestacions artístiques de la contemporaneïtat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Es basa en classes magistrals, docència teoricopràctica i la tutorització del treball personal. La metodologia docent incorpora la perspectiva de gènere als continguts de l’assignatura (blocs temàtics, temes, problemes, bibliografia i treballs), i tracta qüestions sobre gènere transversalment (problemes, pensadores, bibliografia).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El professorat de cada grup informa sobre l’avaluació en començar el semestre i assenyala el percentatge concret que s’aplica a cada una de les activitats valoratives. En general, per a l’avaluació continuada l’examen comprèn el 40 % de la nota total de l’assignatura, i els assajos, treballs i altres activitats avaluables, el 60 %. Per poder presentar-se a la prova de reavaluació, els alumnes han d’haver obtingut una qualificació final mínima de 3 a l’avaluació ordinària.   Avaluació única Tant la prova d’avaluació única com la de reavaluació consisteixen en una prova escrita de caràcter global, que es fa en la data oficial d’examen. El darrer dia per entregar la sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única és el 22 d’octubre de 2021. Per poder presentar-se a la prova de reavaluació, els alumnes han d’haver obtingut una qualificació final mínima de 3 en l’avaluació ordinària.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BURCKHARDT, J. La cultura del Renacimiento en Italia. Madrid: Akal, 2004.  

BURKE, P. Formas de historia cultural. Madrid: Alianza, 2006.

CHASTEL, A., Arte y humanismo en Florencia en la época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1991. 

CIRLOT, V.; GARÍ, B., La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias en la Edad Media, Madrid: Siruela, 2008.

CONDORCET, J.A. N.de C. Bosquejo de un cuadro histórico de los progresos del espiritu humano. Madrid: Centro de estudios Políticos, 2004.  

CRAVERI, B. La cultura de la conversación. Madrid: Siruela, 2001.

DEL VAL VALDIVIESO, M.I; MARTÍNEZ QUINTERO, E. (eds.), Comiendo del fruto prohibido. Mujeres, ciencia y creación a través de la historia, Barcelona: Icaria, 2015.

DUBY, G., PERROT, M. Historia de las mujeres en Occidente. 5 vols., Madrid: Taurus Minor/Santillana, 2000.

ECO, U. Art i Bellesa en l’estètica medieval. Barcelona: Destino, 1990.  

ELIAS, N. El proceso de la civilización. México: FCE, 1989. 

FUMAROLI, M. Las abejas y las arañas. La querella entre Antiguos y Modernos. Barcelona: Acantilado, 2008.

GOETHE, J.W. Las afinidades electivas. Madrid: Alianza, 1999.

HUIZINGA, J. El otoño de la Edad Media. Madrid: Alianza, 2003

JAEGER, W. Paideia: los ideales de la cultura griega. México: FCE, 1957. 

KOYRÉ, A. Del mundo cerrado al universo infinito. Madrid: Siglo XXI, 1979. 

POMEROY, S. Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad clásica. Madrid: Akal, 1991.

RIUS GATELL, R. (ed.), D’unes veus no previstes. Pensadores del XIII al XVII, Barcelona: Columna, 1997.

ROSSI, P. Los filósofos y las máquinas. Barcelona: Labor, 1965.  

Capítol

SCOTT, J., “El género: una categoría útil para el análisis histórico”. En Amelang, J. S. i Nash, M. (eds.). Historia y género: las mujeres en la Europa moderna y contemporánea. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990.